N??cies

De Viquip??dia

N??cies d'Atenes (Nicias, Nik??as ????????????) (470 aC-413 aC) fou un general atenenc de la guerra del Pelopon??s. Era fill de Nicerat del que va heretar una gran fortuna provinent de les mines de plata de Lureion, on treballaven un miler d'esclaus, fortuna valorada en 100 talents. Fou membre del partit aristocr??tic. El seu car??cter es definit com a t??mid, caracter??stica ridiculitzada per alguns poetes.

Va estar diverses vegades associat a P??ricles com estrateg i per la seva prud??ncia va guanyar considerable influ??ncia. A la mort de P??ricles fou un dels principals opositors de Cle?? i altres demagogs, per?? sempre mirat amb respecte per la seva suavitat de tracte, la seva reputaci?? militar i el ??s liberal que feia de la seva riquesa. Fou choregus, i va exercir la cor??gia amb m??xima efic??cia, destacant el seu transport de la Te??ria a Delos on va desplegar gran magnific??ncia. Era religi??s i feia un sacrifici diari i cada dia consultava als deus sobre afers p??blics i privats.

El 427 aC va dirigir una expedici?? contra l'illa de Minoa, al front de Megara, i la va ocupar. El 326 aC amb 60 trirrems i dos mil soldats, va atacar l'illa de Melos que va assolar per?? no va poder conquerir la ciutat i com que les tropes eren necess??ries per atacar Tanagra es va retirar, atacant pel cam?? la costa de la L??crida.

El 425 aC va participar en la batalla d'Esfact??ria i va encarregar al seu enemic Cle?? per reduir l'illa on havien quedat els espartans. Tot seguit va atacar Corint, va derrotar als corintis i es va retirar quan van arribar esfor??os per l'enemic, per?? van quedar dos cad??vers que no van poder ser trobats i va renunciar als honors de la vict??ria i va enviar un delegat per demanar la seva entrega. Despr??s va anar a Crommyon, va devastar el territori i tot seguit va passar a Epidaure; va construir una muralla al istme que connectava Metone amb terra ferma i va deixar guarnici?? a la ciutat, retornant a Atenes.

El 424 aC amb dos col???legues, va fer una expedici?? a la costa de Lac??nia i va ocupar l'illa de Citera, amb facilitat ja que tenia suports entre els habitants de l'illa, on va deixar guarnici??. Durant set dies va assolar les costes lac??nies i, a la seva tornada, el territori d'Epidaure, ocupant Thyrea, on els espartans havien establert als eginetes expulsats de la seva pr??pia illa. Els eginetes foren portats a Atenes i executats.

El 423 aC N??cies i Nicostrat foren enviats amb un ex??rcit a la Calc??dia per inspeccionar els moviments de Br??sides i va ocupar Mende i bloquejar Esci??; quan va acabar de bloquejar Esci?? va tornar a Atenes.

La mort de Cle?? li va obrir les portes al poder suprem i va iniciar moviments per la pau. S'havia guanyat el favor dels espartans pel seu bon tracte als presoners d'Esfact??ria i va poder exercir com a mediador entre Atenes i Esparta aconseguint la pau del 421 aC coneguda com pau de N??cies per la part important que hi havia tingut.

L'oposici?? de beocis, corintis i altres, i l'hostilitat d'Argos fou contrarestada per un tractat d'alian??a defensiva entre Atenes i Esparta. Per?? l'amistat fou de curta durada i Alcib??ades no va tardar en excitar els ??nims; el 420 aC una ambaixada atenenca fou enviada a Argos, a proposta d'Alcib??ades, per establir una alian??a; els ambaixadors espartans que havien anat a la ciutat pel mateix objectiu i fou necess??ria tota la influ??ncia de N??cies per evitar un trencament. N??cies fou enviat com ambaixador a Esparta per intentar aclarir les coses, per?? nom??s va poder obtenir una ratificaci?? dels tractats ja existents i a la seva tornada es va formalitzar l'alian??a amb Argos.

Les disputes entre N??cies i Alcib??ades es van incrementar, i es va comen??ar a parlar de la necessitat d'enviar a un d'ells a l'ostracisme, especialment per l'actuaci?? del demagog Hip??rbol. Per?? llavors N??cies i Alcib??ades es va unir contra els seus comuns enemics i el que va anar a l'ostracisme fou Hip??rbol.

El 415 aC els atenencs van decidir enviar la gran expedici?? a Sic??lia amb el pretext d'assistir a Segesta i Leontins. N??cies, Alcib??ades i L??mac foren nomenats comandants; N??cies era contrari a l'expedici?? per?? no va aconseguir evitar-la. Quan l'ex??rcit atenenc va arribar a Rh??gion, N??cies va proposar demanar a Segesta el pagament sin?? del cost total de l'expedici?? si al menys d'una part, i romandre a Rh??gion fins que el pagament fos fet, per?? fou el pla d'Alcib??ades el que fou adoptat. M??s tard quan Alcib??ades fou cridat a Atenes, N??cies va obtenir el suport de L??mac; llavors la flota era a Catana, aliada atenenca, i amb totes les forces els atenencs van anar a Segesta (pel cam?? van ocupar Hyccara) on nom??s van poder obtenir el pagament de trenta talents; a la seva tornada va romandre inactiu, i a la tardor va comen??ar a preparar l'atac a Siracusa i amb una estratagema van ocupar una posici?? propera a l'Olympeium al port de Siracusa; una batalla es va lliurar al dia seg??ent els siracusans foren derrotats; curts de diners i cavalleria els atenencs van anar a passar el hivern a Naxos, i durant un temps van tractar d'aconseguir l'alian??a de Camarina i algunes ciutats dels s??culs, fracassant en la primera per?? aconseguint l'alian??a de diverses ciutats dels s??culs; tamb?? algunes ciutat etrusques d'It??lia van prometre ajut; N??cies va enviar ambaixadors a Cartago.

N??cies es va traslladar de Naxos a Catana on la primavera del 414 aC van arribar refor??os atenencs; N??cies va preparar la conquesta d'Ep??poles en la que va tenir ??xit, i va bloquejar Siracusa. En una batalla als aiguamolls, L??mac va morir, per?? N??cies, afectat d'una malaltia a la vista, va aconseguir evitar la p??rdua d'Epipoles. Quan el bloqueig s'havia pr??cticament acabat va arribat a Siracusa l'espart?? Gilip. N??cies, segur de l'??xit, no va actuar per impedir la seva entrada a Siracusa. N??cies va fer erigir tres fortaleses al Plemmyrium, per?? quan va intentar impedir la construcci?? d'una contra muralla dels siracusans, les seves forces foren derrotades; aix?? va animar als siracusans que van rebre refor??os dels seus aliats; N??cies va demanar refor??os a Atenes; les forces atenenques i els seus aliats van patir desercions i N??cies va demanar el seu relleu. Atenes va decidir enviar refor??os dirigits per Dem??stenes i Eurimed?? d'Atenes, per?? no van permetre a N??cies deixar el comandament.

Gilip mentre va conv??ncer als siracusans de buscar la seva vict??ria a la mar. Primer va atacar i ocupar els fortins atenencs al Plemmyrium; l'arribada de refor??os pels siracusans procedents de Corint va provocar una confusi?? a les files siracusans que fou aprofitada per N??cies per atacar i obtenir una vict??ria; van seguir altres lluites al port i en una gran batalla els atenencs foren derrotats amb fortes p??rdues, per?? just llavors van arribar els refor??os dirigits per Dem??stenes i Eurimed??. A la nit es va fer un intent de recuperar Ep??poles que s'havia perdut i encara que inicialment els atenencs foren victoriosos, al final foren rebutjats amb fortes p??rdues. Dem??stenes va proposar llavors abandonar el setge i tornar a Atenes per?? N??cies no ho va consentir. Les lluites que van seguir, en general favorables als siracusans, van fer canviar a N??cies de parer i es van donar ordes secretes de embarcar a la nit, per?? llavors, quan tot estava a punt, es va produir un eclipsi de lluna i N??cies ho va interpretar com un avis dels deus contra la retirada i va anul??lar aquesta.

Els siracusans van comen??ar una s??rie d'atacs i en una batalla naval decisiva van derrotar als atenencs i es va apoderar del port. Els atenencs havien de fer ara un intent desesperat per marxar i van atacar el port per?? no van tenir ??xit. La retirada s'havia de fer cap a l'interior de l'illa. Finalment N??cies i Dem??stenes, amb la resta de les forces, es van haver de rendir. Gilip volia enviar a N??cies a Esparta, per?? els siracusans van imposar la seva execuci??.

Segons Paus??nies el seu nom fou eliminat del monument constru??t a Atenes a aquells que havien caigut a Sic??lia, ja que ell s'havia rendit volunt??riament.