Leontins
De Viquipèdia
Leontins (Λεοντῖνοι) moderna Lentini, fou una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a uns 12 km de la costa, prop d'un llac anomenat actualment Lago di Lentini. Leontins es una forma gentilícia mes que el nom de la ciutat però fou empleat pels autors clàssics excepte Claudi Ptolemeu que l'anomena Leontion (Λεόντιον) o Leontium. Era a la vora del riu Lissos (avui Fiume Ruina). Tenia una fortalesa principal anomenada Focea.
Fou colònia grega fundada per colons calcídids dirigits per Teocles i va esdevenir una de les principals ciutats de l'est de Sicília. Probablement les tres ciutats calcídides de l'illa, Leontins, Naxos i Catana portaven una política comuna (altres ciutats eren dòriques i s'hi van enfrontar).
El govern estava en mans de l'oligarquia fins que va caure en ma d'un tirà o dèspota anomenat Panatios, que fou els primer tirà de l'illa el 608 aC (segon Eusebi); després va tornar el govern republicà.
El 498 aC va caure en mans d'Hipòcrates de Gela, i tot seguit va passar a Geló I i el seu successor Hieró I de Siracusa (495 aC a 466 aC); aquest darrer va expulsar als ciutadans de Naxos i Catana de les seves ciutats i els va establir a Leontins.
Després de l'expulsió de Trasibul de Siracusa vers el 465 aC, Leontins va recuperar la independència. El 427 aC va esclatar la guerra amb Siracusa i Leontins va demanar ajust a Atenes que va enviar una flota de 20 vaixells dirigits per Laques i Careades; les operacions de la flota atenenca sota Laques i els seus successors Pitòdoros i Eurímedon es van limitar a l'estret de Messana (Messina). La pau general del 424 aC va incloure a Leontins, i li va garantir la independència.
Algunes lluites internes van propiciar la intervenció de Siracusa i l'enderrocament del partit democràtic assolint el poder l'oligarquia (422 aC); els demòcrates foren exiliats i els oligarques siracusans foren adoptats com a ciutadans de Leontins i al revés i molts oligarques van sortir de Leontins per establir-se a Siracusa, però als pocs mesos van retornar i es van aliar als demòcrates per recuperar la independència que s'adonaven s'havia perdut; els demòcrates van ocupar la fortalesa de Focea i van demanar ajut als atenencs però aquestos no els hi van proporcionar i foren altre cop expulsats de la ciutat (422 aC) que va esdevenir una dependència de Siracusa si be nominalment independent.
El 417 aC foren els leontins i els segestians els que van demanar ajut a Atenes i l'expedició atenenca a Sicília tenia com a objectius el restabliment d'ambdues ciutats. L'expedició (415-413 aC) va fracassar.
El 406 aC els siracusans van permetre als agrigentins, expulsats de la seva ciutat pels cartaginesos, establir-se a Leontins, i el mateix es va concedir als gelencs i als camarins; aprofitant el moment els exiliats leontins van retornar també a la seva ciutat i es va proclamar la independència. El 405 aC Dionís el vell, cridat al govern de Siracusa per salvar l'estat, va fer un pacte amb els cartaginesos que expressament garantia la independència de Leontins; poc després, lliure Dionís del perill cartaginès, no va tardar en incomplir el tractat i després de sotmetre Catana i Naxos, va obligar als leontins (que eren els seus aliats) a rendir la ciutat. La població fou deportada a Siracusa (403 aC).
El 396 aC Dionís el vell, per aplacar el descontentament dels seus mercenaris, els va donar la ciutat i territori de Leontins i deu mil homes s'hi van establir. Leontins fou la primera ciutat en declarar-se contra Dionís el jove i obrir les seves portes a Dió de Siracusa (vers 356 aC). El 345 aC, ja amb Dionís el jove retornat al poder però encara amb guerra civil, Hicetes o Icetas es va fer amb el poder i va declarar la guerra a Timoleó, que havia substituït a Dionís; fins que Timoleó no va aconseguir una gran victòria sobre els cartaginesos que li va deixar les mans lliures, no va poder expulsar a Icetas (338 aC) i apoderar-se de Leontins que fou annexionada a Siracusa i els seus habitants altra cop traslladats a aquesta ciutat.
Abans d'Agàtocles es va fer independent i durant el govern del tirà apareix algunes vegades lluitant contra ell però sempre sotmesa. El 289 aC, a la seva mort, va recuperar la llibertat. El 278 aC quant Pirros va arribar a l'illa estava governada des feia un temps per un tirà anomenat Heraclèides, que es va sotmetre immediatament al rei d'Epir. El 275 aC va tornar a passar a Siracusa.
Al començament de la primera guerra púnica Hieró II de Siracusa va fer un tractat amb Roma que li reconeixia la possessió de diverses ciutats entre elles Leontins (263 aC). Així va seguir fins a la segona guerra púnica. El rei Jerònim de Siracusa fou assassinat a Leontins per Dinòmenes (214 aC) i a la mateixa ciutat Hipòcrates de Siracusa i Epícides de Siracusa van aixecar la bandera de la resistència i la guerra a Roma. Marcellus no va tardar en apoderar-se de la ciutat (214 aC), però la repressió exercida va provocar la revolta contra Roma a la mateixa Siracusa (212 aC) que va acabar amb la conquesta de la ciutat (211 aC)
Sota els romans Leontins fou restaurada com a municipi independent, però va entrar en decadència. Ciceró l'esmenta com “misera civitas atque inanis” i Estrabó també diu que s'havia empobrit; ja no fou ciutat important sota l'Imperi i només la fortalesa de la seva posició la mantingué sense despoblar-se del tot, i es va poder recuperar a l'edat mitjana.
A la moderna ciutat no hi ha ruïnes romanes visibles però s'han fet algunes excavacions.
Natural de la ciutat fou el famós orador Gòrgies de Leontins, que el 427 aC va encapçalar la delegació de la ciutat que va anar a demanar l'ajut a Atenes.
