Pirros
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??Pirros (desambiguaci??)??. |
Pirros (Pyrrhus, ????????????) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir. Va n??ixer a l'entorn del 318 aC i fou fill del rei Eacides i de Ftia, la filla de Men?? de Fars??lia, cap destacat de la guerra de L??mia entre Maced??nia i Gr??cia despr??s de la mort d'Alexandre el Gran.
El seu pare havia pujat al tron el 326 aC quan el seu cos?? Alexandre conegut per Alexandre Mol??s, va morir a It??lia. Aquest Alexandre era el germ?? d'Ol??mpies d'Epir, la mare d'Alexandre. Aecides va ajudar a Ol??mpies en les lluites internes, especialment contra Cassandre de Maced??nia, i aquest en resposta el va privar del tron epirota (317 aC). Aecides va poder fugir per?? molts dels seus companys foren executats, i Pirros que nom??s tenia dos anys, fou salvat per fidels servidors que es van escapar amb el infant a la cort de Gl??ucies el rei dels taulantis d'Il??l??ria, que el va protegir. Un temps despr??s va morir Aecides (313 aC) i Pirros va cr??ixer com a fill de Gl??ucies.
Deu anys despr??s de la fugida (307 aC), quan Demetri Poliorcetes va acabar amb el poder de Cassandre, Gl??ucies va aconseguir restaurar a Pirros al tron, per?? el poder va ser encarregat a regents ja que el jove nom??s tenia 12 anys. El 302 aC Demetri va haver de tornar a ??sia en suport del seu pare Ant??gon el Borni, i Cassandre va recuperar la hegemonia i va donar suport a una revoluci?? que va restaurar al seu antic protegit Neopt??lem II. Pirros, amb 17 anys, es va unir a Demetri Poliorcetes, que s'havia casat amb la seva germana Did??mia, i fou present a la batalla d'Ipsos (301 aC) en la que Ant??gon va morir i Demetri va esdevenir quasi be un fugitiu; Pirros va restar al seu costat per?? una mica despr??s va demanar asil a Egipte, regne amb el que Demetri acabava de signar la pau.
A Egipte, Pirros es va guanyar el favor de Berenice I, l'esposa de Ptolemeu I S??ter i es va casar amb la princesa Ant??gona, filla de Berenice amb el seu primer marit. El 297 aC Ptolemeu li va donar un petit ex??rcit i una flota, amb la que va anar a Epir i va aixecar la revolta general contra Neopt??lem II que havia esdevingut impopular. Un comprom??s va establir un repartiment de poder (probablement el 296 aC) per?? l'acord fou de curta durada; Neopt??lem va planejar eliminar a Pirros en un festival en el que estava reunida tota la noblesa i els dos reis; per?? la conspiraci?? fou descoberta i Pirros va matar al seu rival en el mateix banquet (296 o 295 aC).
Amb uns 23 anys Pirros era un rei molt popular; era estimat per les seves tropes, i per la seva amabilitat i coratge tenia el suport del poble. Aspirava a dominar Maced??nia per controlar Gr??cia i l'ocasi?? es va presentar quan els dos reis, Ant??pater i Alexandre V de Maced??nia, que havien estat proclamats reis sota tutela de la seva mare Tessal??nica, i s'havien repartit el pa??s entre els dos (l'occident a Alexandre i l'orient a Ant??pater), van trencar, justament el 295 aC; Ant??pater va arribar a la majoria d'edat i va reclamar tot el regne a la seva mare, que li va negar. Ant??pater la va fer matar, i llavors va atacar els dominis occidentals d'Alexandre. Aquest va cridar en el seu ajut a Pirros d'Epir i a Demetri Poliorcetes; al primer li va cedir la terra costera de Maced??nia incloent els districtes de Timfea (Tymphaea) i Parauaea, i les prov??ncies d'Ambr??cia, Acarn??nia i Amfil??quia. Pirros va envair el pa??s i va for??ar a Ant??pater a retirar-se i negociar un acord de pau que havia d'incloure les cessions a Pirros. Ant??pater va demanar ajut al seu sogre Lis??mac de Tr??cia, ajut que no va arribar doncs el sogre estava ocupat combatent als b??rbars al Danubi, i finalment la pau es va imposar. Demetri Poliorcetes, ocupat a Atenes, va arribar (294 aC) quant ja Pirros s???havia retirat de Maced??nia i s???havia produ??t l'acord entre els germans. A les cessions de territoris, Pirros va afegir un tractat d'alian??a amb Et??lia que li donava el control de tota la Gr??cia occidental.
Demetri Poliorcetes, que volia utilitzar la crida del rei macedoni en benefici propi, es va veure decebut. Alexandre va rebre a Demetri amb cordialitat for??ada per?? li va dir que ja no necessitava els seus serveis. Aix?? va molestar a Demetri per?? ho va dissimular. Alexandre va planejar eliminar a Demetri en un banquet, per?? no va reeixir per les precaucions de Poliorcetes. L???endem?? Demetri va sortir del pa??s i Alexandre va decidir esperar-lo a Tess??lia. A Larissa, mentre Alexandre dinava, es va descuidar i es va quedar sense gu??rdies i uns soldats enviats per Demetri el van assassinar junt amb alguns amics (un d'ells havia comunicat al rei que Demetri era nom??s a un dia de cam??). Els soldats van proclamar rei de Maced??nia a Demetri i el poble li va fer costat. Es creu que Ant??pater va haver de fugir cap a Tr??cia davant de Demetri i que Lis??mac, per congraciar-se amb el nou sobir??, el va fer matar i va recon??ixer a Demetri gran part del regne del difunt (vers 294 aC) i es va quedar amb algun districte. Aquesta nova situaci??, complicada amb la mort de Did??mia (germana de Pirros i esposa de Demetri) va enemistar a Pirros i Demetri, fins llavors amics.
El 291 aC la guerra va esclatar entre els dos reis. En aquest any Tebes es va revoltar contra Poliorcetes, potser per les promeses de Pirros, i el rei macedoni va anar a castigar la revolta; Pirros va fer un atac de diversi?? sobre Tess??lia per?? es va haver de retirar a l'Epir davant les forces superiors de l'enemic. El 290 aC Tebes es va rendir i Demetri va poder prendre venjan??a de Pirros i els seus aliats etolis; va envair Et??lia a la primavera del 289 aC, va assolar el pa??s que va sotmetre i despr??s de deixar a Pantauc com a governador, va entrar a l'Epir; Pirros li va sortir a l'encontre per?? els dos ex??rcits van agafar rutes lleugerament diferents i aix?? mentre Demetri avan??ava sense oposici??, Pirros entrava a Et??lia; Pantauc li va presentar batalla, per?? Pirros el va derrotar completament i Pantauc es va salvar nom??s per l'ajut al darrer moment d'alguns amics; els macedonis es van desbandar; mentre Demetri, sense oposici??, travessava l'Epir i arribava a C??rcira.
Pirros havia quedat vidu d'Ant??gona i segons la costum del seu temps es va casar amb tres dones: una princesa pe??nia, una princesa il??l??ria i Lanassa, la filla d'Ag??tocles de Siracusa; per aquest enlla?? va obtenir C??rcira com a dot. Aviat Lanassa es va sentir enutjada per l'atenci?? del seu marit a les seves altres dones i es va retirar a C??rcira, probablement vers el moment en que van comen??ar les hostilitats el 289 aC. Lanassa va cridar a Demetri, que no va trobar oposici?? a l'Epir, al que va entregar C??rcira i va oferir la seva ma. Llavors Pirros va retornar a Epir i Demetri es va retirar cap a Maced??nia.
Al comen??ament del 288 aC, estant malalt Demetri, Pirros va envair Maced??nia i va arribar a Edessa sense oposici??; per?? quan Demetri es va poder posar al front dels seus soldats, els epirotes foren rebutjats. Demetri volia combatre a ??sia i va signar un tractat de pau amb Pirros. En aquells moments es va formar una nova coalici?? contra Demetri, amb Seleuc I Nic??tor, Ptolemeu I S??ter i Lis??mac de Tr??cia, que van decidir atacar a Europa abans de que Demetri pass??s a l'??sia; els aliats no van tardar a conv??ncer a Pirros de trencar l'acord de pau i unir-se a la coalici??, i el mateix 288 aC o a la primavera del 287 aC Lis??mac va envair Maced??nia pel nord-est i Pirros ho va fer pel sud-oest. Demetri va avan??ar contra Lis??mac per?? es van produir nombroses defeccions a les seves tropes que no volien combatre contra un general d'Alexandre; llavors va recular per anar a buscar a Pirros que havia avan??ar fins a Beroea, per?? Pirros era tamb?? un rival formidable, i molts macedonis recordaven el be que havia tractat als presoners fets a Et??lia; els habitants de Beroea tamb?? estaven encantats del tracte rebut i en general Pirros era molt estimat i quan Demetri el va voler atacar les seves tropes van desertar i es van posar al servei de Pirros. Demetri va haver de fugir disfressat i Pirros fou proclamat rei de Maced??nia, de la que una bona part havia caigut en mans de Lis??mac.
El domini de Pirros fou ef??mer; els macedonis volien viure junts i Lis??mac era una bona garantia i vers el 285 aC la noblesa maced??nia va recon??ixer a Lis??mac com ??nic rei i Pirros va haver de tornar a l'Epir. Dexip i Porfiri diuen que Pirros va regnar set mesos (el que situaria l'accessi?? de Lis??mac al poder en solitari el mateix 287 aC, per?? altres autor diuen que Pirros no va abandonar Maced??nia fins despr??s de la derrota de Demetri a S??ria, que va ser a meitat del 286 aC, el que indicaria que Pirros fou rei de la meitat de Maced??nia uns dos anys.
Durant un temps Pirros va regnar tranquil???lament a l'Epir, per?? era un home massa actiu per romandre sense fer res. L'estiu del 281 aC fou cridat per T??rent contra els quals els romans havien declarat la guerra; T??rent en nom propi i de tots els grecs d'It??lia demanava al rei d'anar a la Magna Gr??cia a defensar el pa??s contra els romans; li van prometre 350000 homes i 20000 cavallers si acceptava ser el seu general. Pirros va acceptar, va fer els preparatius en pocs mesos i al comen??ament del 280 aC va sortir cap a It??lia; Ant??oc I S??ter el rei sel??ucida li va donar diners i Ptolemeu Ceraune de Tr??cia i Maced??nia li va cedir algunes tropes. Pirros va deixar al govern al seu fill Ptolemeu (nascut de la seva primera muller Ant??gona) que nom??s tenia 15 anys, i va sortir a la guerra. Tenia 38 anys. Inicialment va enviar al seu general Mil?? de l'Epir amb 3000 homes i ell mateix portava 20000 infants, 3000 cavallers, 2000 arquers, 500 foners i uns 50 elefants.
Una tempesta va dispersar la seva flota i va arribar a T??rent amb el seu exercit molt redu??t, per?? progressivament els vaixells van anar arribant a port i les p??rdues finals foren menys importants; a T??rent es va trobar que la poblaci??, acostumada al luxe, no es volia allistar; les queixes contra l'ex??rcit epirota es van multiplicar; Pirros va haver de tractar la ciutat com ocupada en lloc de com aliada i va haver d'obligar a tots els joves a allistar-se. Llavors es van presentar els romans dirigits per Marc Valeri Lev?? i com que Pirros no tenia la gent preparada va tractar de guanyar temps esperant l'arribada dels contingents d'altres ciutats i acabar els preparatius; Lev?? el va comminar a tornar a l'Epir; Pirros va decidir combatre nom??s amb la seva gent i va agafar posicions entre Pand??sia i Heraclea a la part nord del riu Siris, al sud del qual acampaven els romans; despr??s d'hores de lluita els elefants de Pirros van decidir la vict??ria en la batalla que va seguir, i la cavalleria tess??lia va fer la resta; els romans van fugir a una ciutat probablement Ven??sia, despr??s de patir considerables baixes, per?? tamb?? Pirros va perdre molts homes i els seus millors oficials. Es diu que va dir "un altra vict??ria com aquesta i he de tornar sol a l'Epir". Va ser gener??s i va fer enterrar els cossos dels romans morts igual que els de les seves tropes, i va tractar correctament als presoners.
La vict??ria va tenir importants efectes: els aliats grecs que dubtaven en unir-se a Pirros, ara ho van fer r??pidament; fins i tot molts pobles sotmesos als romans es van aliar a Pirros. Aquest va enviar al seu ministre Cinees a Roma amb propostes de pau mentre reunia a les seves tropes i els aliats i avan??ava cap a l'It??lia central; el rei exigia el reconeixement de la independ??ncia dels grecs d'It??lia, i la restituci?? dels territoris perduts pels samnites, lucans, brucis i els pobles de la Pulla. A canvi retornaria als presoners romans sense rescat; l'eloq????ncia del ministre Cinees estava a punt de aconseguir l'acceptaci?? d'aquestes condicions pel senat rom?? quan l'apel??laci?? patri??tica d' Appi Claudi Cec va induir al senat a refusar l'oferiment. Cinees va deixar Roma el mateix dia.
Pirros, no podent esperar negociar, va decidir reprendre la guerra i va avan??ar r??pidament cap a Roma, saquejant el pa??s pel que passava. Al seu darrera anava Lev??, les forces del qual havien estat refor??ades amb dues legions, que no obstant no podia atacar a Pirros perqu?? estava en evident inferioritat, i es limitava a fustigar-lo i retardava el seu avan??. Pirros va arribar a Praeneste que va ocupar i era nom??s a uns 40 km de Roma, i encara va avan??ar uns 10 km m??s. En aquest moment es va assabentar que la guerra dels romans i els etruscs havia acabat amb un tractat i que l'ex??rcit rom?? que lluitava a Etr??ria, dirigit pel c??nsol Coruncani, estava tornant; Pirros va decidir retirar-se cap a la Camp??nia, per passar des de all?? als seus quarters de hivern a T??rent i ja no es va lliurar cap combat aquell any.
A T??rent va arribar una ambaixada romana demanant recuperar als presoners a canvi de rescat o per els presoners epirotes i tarentins. Pirros es va entrevistar amb l'ambaixador Gai Fabrici Lusc?? i encara que va refusar les peticions romanes, va fer un gest excepcional: va donar llicencia als presoner per anar a Roma a estar presents a la festes de la Saturn??lia sota paraula d'honor de que tornarien. Efectivament tots van tornar (i a m??s els romans van decretar pena de mort pel que no torn??s).
De la campanya del 279 aC es coneix poca cosa. Els c??nsols eren Publi Deci Mus III i Publi Sulpici Saverri?? II; les operacions es van fer a la Pulla, i una gran batalla es va lliurar prop d'Asculum prop d'un riu, i altre cop la per??cia de Pirros va aconseguir la vict??ria; els romans van perdre sis mil homes i Pirros uns tres mil. Altre cop al final Pirros es va haver de retirar als seus quartes de hivern; aquell any els gals assolaven Gr??cia i Pirros tenia poques possibilitats de rebre ajut dels estats grecs i del mateix Epir.
Era improbable que les tropes de la Magna Gr??cia poguessin resistir un any m??s els combats amb els romans i Pirros va decidir acceptar la crida feta pels sicilians contra els cartaginesos; calia arribar a un acord amb els romans i un principi d'acord es va trobar al comen??ament del 278 aC quan un metge de Pirros va desertar al camp rom?? i va oferir matar al rei; els c??nsols romans Fabrici i Emili va retornar al tra??dor al rei explicant que no volien una vict??ria guanyada per la tra??ci??. Pirros va mostrar el seu agra??ment i va tornar a enviar a Cinees a Roma amb tots els presoners romans, alliberats sense condicions; en aquestes condicions es va acordar una treva indefinida encara que no la pau ja que Pirros no va acceptar l'evacuaci?? definitiva d'It??lia.
Immediatament Pirros va marxar cap a Sic??lia deixant a T??rent una part de l'ex??rcit sota el comandament de Mil?? i al seu fill Alexandre amb una guarnici?? a Locres Epizefiris; els tarentins demanaven que retir??s les seves tropes si no els havia de dirigir, per?? Pirros no els va fer cas ja que esperava tornar a It??lia despr??s de dominar Sic??lia.
Va romandre a Sic??lia de la meitat del 278 aC al final del 276 aC. Inicialment va expulsar als cartaginesos als que va conquerir la ciutat fortificada d'Erix; els cartaginesos li van demanar una alian??a i li van oferir vaixells i diners, per?? Pirros va rebutjar la oferta que li hauria donat moltes avantatges en la guerra contra Roma, i va exigir l'evacuaci?? completa de l'illa; una mica despr??s va atacar Lilibea i fou rebutjat i al deixar de ser invicte, va comen??ar a perdre suport; van comen??ar els complots i les repressions. El 276 aC els grecs italians el va tornar a cridar i Pirros va abandonar l'illa i va retornar a It??lia a la tardor del 276 aC; en el cam?? fou atacat per una flota cartaginesa i va perdre 70 vaixells; quan va desembarcar es va haver d'enfrontar amb els mamertins que s'havien despla??at des de Sic??lia, i als que va poder derrotar, arribant finalment a T??rent.
Les seves tropes tornaven a ser les mateixes en nombre que quan va arribar la primera vegada a It??lia per?? de menys qualitat; els epirotes, els m??s braus i lleials, havien mort en la seva major part, i ara l'ex??rcit era en gran part de mercenaris d'arreu d'It??lia, de fidelitat dubtosa en cas de derrota; la seva primera tasca fou recuperar Locres que s'havia revoltat i s'havia sotm??s a Roma; com que anava mancat de diners i els aliats no volien o no podien donar res, va seguir el consell de saquejar els tresors del temple de Proserpina a Locres; els vaixells amb els tresors foren enviats a T??rent per?? una turmenta els va retornar a Locres i aix?? va afectar a Pirros que va ordenar retornar els tresors al temple i va fer matar al que li havia donat el consell del saqueig sacr??leg; des de aquell moment va restar conven??ut de que la venjan??a de Proserpina el perseguiria.
El 274 aC els c??nsols romans eren Curi Dentat i Servili Merenda; el primers va anar al Samni el segon a Luc??nia. Pirros va marxar contra Dentat que era prop de Benevent i va decidir atacar abans de que es pogu??s reunir amb el seu col??lega; com que el rom?? no presentava batalla, va planejar atacar el campament a la nit, per?? per un mal c??lcul de les distancies i per un error en el cam??, no va arribar al campament fins que comen??ava l'albada; tot i aix?? els romans foren sorpresos, per?? els epirotes, cansats, foren rebutjats i dos elefants van morir i altres vuit foren capturats; llavors Dentat es va atrevir a donar la batalla a la plana i Pirros fou derrotat; va tornar a T??rent amb nom??s un grup d'homes; en aquestes condicions no podia seguir la guerra e immediatament va enviar peticions d'ajut a Maced??nia i S??ria, per?? no va obtenir resposta i no va tenir m??s remei que deixar It??lia. A finals d'any va tornar a Epir deixant a Mil?? de guarnici?? a T??rent com si esper??s encara tornar a It??lia, per?? de fet abandonant als grecs italians a la seva sort.
Va tornar amb nomes vuit mil soldats i 500 cavallers i sense diners per pagar als soldats si no lliurava noves guerres. Aix?? el 273 aC va envair Maced??nia on regnava Ant??gon II G??nates fill de Demetri Poliorcetes; Pirros s'havia refor??at amb un cos de mercenaris gals dels quals l'??nica missi?? era el saqueig. Va tenir m??s ??xit del esperat doncs moltes ciutats se li van sotmetre; quan Ant??gon va avan??ar per fer-li front els seus soldats el van desertar i van proclamar rei a Pirros.
Pirros immediatament va buscar un nou enemic; Cle??nim havia estat excl??s del tron espart?? i ara havia rebut un nou insult: Acrotat, el fill del rei espart?? ??reu II, havia sedu??t a Quelidonis, la filla de Cle??nim i aquest va demanar a Pirros la revenja conquerint Esparta. Pirros va acceptar i el 272 aC va marxar cap a Esparta amb 24500 homes, 2000 cavallers i 24 elefants; el rei ??reu era absent a Creta i no s'esperava resist??ncia. Cle??nim va urgir al rei a atacar la mateixa Esparta, per?? el dia estava al final i es va decidir d'atacar al dia seg??ent; per?? aquella nit els espartans, treballant tots a una, van establir unes formidables defenses i van formar una barricada molt forta; quan Pirros va atacar al dia seg??ent fou rebutjat pels espartans liderats pel jove Acrotat; al dia seg??ent es va reproduir l'atac amb el mateix resultat i llavors va arribar ??reu amb dos mil cretencs i altres forces auxiliars, i Pirros va haver d'abandonar la rodalia de la ciutat.
Va decidir passar el hivern al Pelopon??s per reprendre l'atac a la primavera seg??ent; mentre va rebre el convit d'Aristees, un dels caps d'Argos, per ajudar-lo a enderrocar al seu rival Aristip, que tenia el suport d'Ant??gon II G??nates; Pirros va acceptar i encara que pel cam?? va patir fustigament per les forces d'??reu, va arribar a Argos, per?? en un dels combats va morir el seu fill i hereu Ptolemeu d'Epir; el rei va venjar la seva mort matant de pr??pia ma al cap del destacament espart?? que l'havia matat. A l'arribada a Argos va trobar a Ant??gon acampat prop de la ciutat i no va voler arriscar una batalla; un partit a Argos, que no afavoria a cap dels dos reis, va enviar ambaixador tant a Pirros com a Ant??gon demanant la retirada; Ant??gon va acceptar per?? Pirros va refusar; a la nit Aristees va deixar entrar secretament als soldats del rei epirota dins la ciutat; els epirotes van arribar a la pla??a del mercat amb Pirros; per?? es va donar l'alarma i la ciutadella va quedar en mans de la facci?? oposada a Aristees. ??reu i les seves forces, que seguien a les de Pirros, foren admesos tamb?? dins la ciutat i Ant??gon tamb?? hi va enviar les seves forces; a l'albada Pirros va veure que les millors posicions estaven en mans de l'enemic i calia retirar-se; aix?? ho va ordenar i va enviar ordes al seu fill Helenos de fer un forat a les muralles per sortir m??s f??cilment; per?? l'orde no fou ben transmesa o ben interpretada i Helenos va fer un forat i va introduir tropes pel mateix lloc on el seu pare esperava sortir; en la confusi?? que aix?? va produir un elefant va quedar atrapat i un altre va embogir; Pirros que estava una mica lluny dirigint els moviments fou lleument ferit en aquell moment per un argiu i el rei va voler matar a l'atacant; per?? la mare d'aquest, veient el perill pel seu fill, li va tirar una pedra des de el pis on es trobava, pedra que va torcar a Pirros a la part de darrera del coll i el va fer caure del cavall deixant-lo a terra sense coneixement; alguns soldats d'Ant??gon el van recon??ixer quan era a terra i el van matar.
El seu cap fou tallat i entregat a Halcioneu, que va portar el sagnant trofeu al seu pare Ant??gon II, que el va renyar i va ordenar enterrar dignament a Pirros; els argius van col??locar les seves restes al temple de D??meter. Tenia al morir 46 anys.
Pirros va escriure un llibre sobre l'art de la guerra en la qual fou considerat pels antics com un dels m??s grans generals.
Es va casar quatre vegades:
- 1) Ant??gona filla de Berenice I
- 2) Filla d'Audole?? reis dels peonis, de nom desconegut
- 3) Bircena, filla de Bardilis d'Il??l??ria
- 4) Lanassa, filla d'Ag??tocles de Siracusa
Va tenir sis fills:
