Geló I

De Viquipèdia

Geló I (Gelon, Γέλων) fill de Dinòmedes, fou tirà de Gela i després de Siracusa. Era descendent d'una de les principals famílies de Gela i els seus ancestres estaven entre els fundadors de la ciutat i exercien un càrrec sacerdotal hereditari.

De jove apareix com un dels guàrdies del tirà Hipòcrates de Gela i es va destacar en algunes guerres del seu cap, per lo que fou nomenat comandant de la cavalleria. A la mort d'Hipòcrates, el poble es va revoltar contra els seus fills però Geló es va posar al costats dels joves prínceps i va derrotar als rebels. Llavors es va aprofitar de les circumstancies i va conservar el poder per a si mateix (491 aC).

Durant un temps va romandre tranquil al poder. El 486 aC el partit oligàrquic de Siracusa(els geomori o gamori, descendents del colons originals) fou expulsat de la ciutat per una revolta popular i els gamori es van refugiar a Casmenae ciutat depenent de Siracusa. Geló de Gela va abraçar el partit dels exiliats i conjuntament amb ells es va acistar a Siracusa, i el partit popular li va obrir les portes i se li va sotmetre; Geló va restablir el govern dels gamori, però era l'amo autèntic i aviat fou reconegut com a tirà de Siracusa (485 aC).

No fou però Siracusa la que es va sotmetre a Gela sinó que Geló va establir la seva capital a Siracusa i hi va dedicar les seves energies, descuidant Gela. Camarina, que havia estat reconstruïda per Hipòcrates, fou destruïda per poder enviar als seus habitants cap a Siracusa, on també va traslladar a la meitat dels habitants de Gela, i tots ells van rebre la ciutadania siracusana. Després va ocupar la ciutat de Megara Hiblea i la ciutat d'Eubea i va traslladar tots els ciutadans importants d'aquestes ciutats a Siracusa mentre les classes populars foren venuts com esclaus. Així Siracusa va esdevenir la primera ciutat de Sicília, que abans era Gela. La ciutat es va engrandir cap a Acradina (anomenada ciutat exterior) mentre Ortígia era anomenada ciutat interior o l'illa, i va assolir una gran preponderància i riquesa.

Vers el 481 aC Atenes i Esparta van demanar el seu ajut contra els perses, i els va oferir enviar a Grècia dos-cents trirrems i 28000 homes però amb la condició d'assolir ell mateix el comandament de les forces aliades o al menys de la seva flota, condició que fou rebutjada. Els esdeveniments posteriors no són ben coneguts: segons Heròdot va consultar a l'oracle de Delfos que va predir la derrota dels grecs i va enviar un missatger (Cadme de Cos) al rei de Pèrsia per oferir la seva submissió; però el mateix Heròdot en un altre lloc diu que estava preparant l'enviament de tropes quan fou aturat per una invasió cartaginesa a Sicília, suposadament en aliança amb Xerxes I de Pèrsia; Heròdot presenta als cartaginesos com arribant a l'illa de Sicília cridats pel tirà Teril·le d'Himera, que havia estat expulsat de la seva ciutat per Teró (Theron) d'Agrigent. Suposadament el general Amilcar va desembarcar a Panormos amb un gran exèrcit (segons alguns historiadors 300.000 homes, xifra sens dubte exagerada) i va assetjar Himera, ben defensada per Teró que era aliat de Geló ja que aquest s'havia casat amb Demareta, filla de l'agrigentí.

Geló va anar a Himera amb una força de cinquanta mil homes i cinc mil cavallers i va derrotar totalment als cartaginesos que van perdre la meitat dels seus homes i l'altra meitat foren fets presoners; Amilcar va estar entre els morts i els pocs vaixells que van poder escapar foren destruïts per una turmenta. Heròdot diu que la batalla es va lliurar el mateix dia que la batalla de Salamina i Diodor de Sicília diu que el mateix dia que la batalla de les Termòpiles, si be ambdues coses són sospitoses; la batalla en tot cas s'hauria lliurat a la tardor del 480 aC.

Aviat es va signar un tractat de pau amb Cartago que va haver de pagar les despeses de la guerra. Geló va invertir les quantitats rebudes i el botí de guerra a la construcció d'esplèndids temples a Siracusa i va fer ofrenes a Delfos i altres santuaris grecs. Es sentia segur del seu poder i va fer una pantomima de renuncia del poder a favor del poble que llògicament fou rebutjada i fou aclamat com a líder.

No va viure molt de temps ja que va morir d'hidropesia el 478 aC. Encara que va deixar un fill, va nomenar successor al seu germà Hieró I. Els siracusans li van erigir un esplèndid mausoleu per subscripció publica i li foren decretats honors d'heroi.