Dió de Siracusa
De Viquipèdia
Dió de Siracusa (Dion, Δίων, vers 408 aC-353 aC), fill d'Hippari o Hipparinos (un constant partidari de Dionís el Vell el qual estava casat amb Aristòmaca, filla d'Hipparí), fou un polític siracusà, gendre de Dionís el Vell.
El tirà el va enviar a diverses missions, com una ambaixada a Cartago. Es va casar amb Areta (Arete) filla de Dionís i Aristòmaca.
Va amassar una gran fortuna fins al punt que a la mort de Dionís va poder equipar 50 trirrems a càrrec seu per ajudar a la guerra contra Cartago.
Amb Dionís el Jove les relacions foren més fredes. Dió era un seguidor de la filosofia de Plató que havia visitat Siracusà en temps de Dionís el Vell, i el va convidar altre cop més tard, i tot i que el filòsof fou ben rebut pel tirà, després, sota pressió del partit dirigit per Filistos, Dió fou desterrat si be amb honors i conservant les seves riqueses.
Segons Plutarc es va retirar a Atenes on va viure amb Plató i els seus deixebles i va visitar altres ciutats de Grècia. Plató va intentar que fos cridat a Siracusa i per això va visitar la ciutat per tercera vegada però no ho va aconseguir.
Dionís el Jove finalment li va confiscar les seves riqueses i va fer casar a la seva dona Arete amb un altra home, el que va decidir a Dió a intentar una revolució sobretot perquè coneixia la impopularitat del tirà. Es va ajuntar amb una colla d'exiliats siracusans a Grècia i va sortir de Zante amb dos vaixells mercants i menys de 1000 mercenaris.
L'absència de Dionís i de Filistos, que eren a Itàlia, el va afavorir; va desembarcar a Heraclea Minoa en territori cartaginès i se li van unir voluntaris d'arreu. Va avançar cap a Siracusa sense oposició i va entrar a la ciutat, on les forces que restaven lleials a Dionís es van fer fortes a la ciutadella. Dió i el seu germà Megacles foren nomenats generals en cap de Siracusa i van atacar la ciutadella.
Dionís i Filistos van provar de tornar; el primer va entrar a la ciutadella però no va aconseguir res i el segon fou derrotat i mort en un combat naval; Dionís va haver d'abandonar l'illa i es va retirar a Itàlia i va deixar a la ciutadella al seu fill Apol·lòcrates amb una força de mercenaris (356 aC).
Mentre Heràclides de Siracusa, que havia arribat des de Grècia amb un reforç per Dió d'una quants trirrems, fou nomenat comandant de la flota; Heràclides no estava en bons termes amb Dió, el qual a més tenia problemes amb els seus mercenaris per la qüestió dels pagaments. Dió es va haver de retirar a Leontins; però els nous governants no van tenir èxit i aviat Dió fou cridat altra cop i fou nomenat strategos autocrator.
Una mica després Apol·lòcrates va haver de rendir la assetjada ciutadella pressionat per la fam.
El govern de Dió sembla que va ser despòtic. Plutarc l'acusa de voler instaurar una oligarquia amb ajut de Corint. Va fer matar al seu rival Heràclides i va confiscar les propietats dels seus adversaris. Això el va fer impopular i un dels seus propis amics, Cal·lip de Siracusa, que l'havia acompanyat al sortir de Grècia, va organitzar una conspiració en la que van entrar alguns membres de la guàrdia personal de Dió, naturals de Zante; Dió fou assassinat a casa seva el 353 aC quan tenia 55 anys segons Corneli Nepos.
