Corint
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??Corint (desambiguaci??)??. |
Corint ??s una ciutat del Pelopon??s a Gr??cia, capital del nom??s del seu mateix nom. T?? uns 30.000 habitants.
Taula de continguts |
[edita] Ciutat antiga
La ciutat actual ??s al nord-est de l'antiga que era situada al istme de Corint a la prolongaci?? cap aquest de les muntanyes de Geranea procedents del nord i que arribaven de costat a costat. Era al golf Sar??nic i estava unida per una via a Megara; tenia al sud les muntanyes Oneia i la ciutadella estava a una roca anomenada Acrocorint; la part plana era protegida per muralles que protegien la zona fins al port de la ciutat que era a Lekeion i la zona de Cenkrea. La ciutat protegia els tres passos de l'istme. Despr??s del terratr??mol del segle VI que la va destruir va esdevenir un llogaret conegut com a Gortho fins al segle XIX quant va recuperar el seu nom.
[edita] Poblaci??
La ciutat fou una de les mes gran de Gr??cia nomes superada per Atenes. Clit?? li dona una poblaci??, incloent-hi els del territori, d'uns cent mil habitants dels que el 70% habitaven la ciutat. Hi havia seixanta mil esclaus que probablement eren inclosos en el nombre esmentat de ciutadans.
[edita] Monuments i edificis
- Acrocorint
- Suburbi de Craneion (barri aristocr??tic)
- Port de Lekeion connectat amb muralles amb la ciutat, contenint els temples:
- temple de Posid??
- temple del Ol??mpic Zeus
- Port de Cenkrea (el port del golf Sar??nic) que tenia:
- Est??tua de Posid?? amb trident i dof??
- Banys d'Hel??lena
- ??gora amb el temples i est??tues seg??ents:
- Artemisa Ef??sia
- temple de Tik?? (Fortuna)
- Posid?? de bronze
- Est??tues d'Apol??lo Cl??rios, Afrodita, Hermes i Zeus
- Est??tua d'Atenea i les muses
- Temple d'Oct??via (dedicat a la germana d'August)
- Temple d'Atenea Calinitis
- Temple d'Apol??lo (encara en queden unes columnes)
- Porta de Cenkrea
- Porta de Lekeion
- Porta de Sici??
- Porta de Tenca
- Font de Peirene
- Sisifeion
- Aq??educte rom?? (del temps d'Adri??, i del que queden unes ru??nes)
[edita] Restes arqueol??giques
De l'??poca grega pr??cticament no es conserva res i les porques restes que encara es poden veure s??n gaireb?? totes romanes llevat de les columnes del temple d'Apol??lo. Entre les restes romanes cal esmentar algunes tombes, les restes d'uns banys i un amfiteatre.
[edita] Hist??ria
La zona fou poblada des el Neol??tic i despr??s fou dominada pels mic??nics, dels que va passar a Argos despr??s de la invasi?? dels doris. El segle VIII aC es va fer independent. La llegenda atribueix a Sisif?? la fundaci?? de l'estat i amb els seus successors (inicialment els seus fills Glaucos i Orn??tion) va esdevenir una ciutat especialment pr??spera i poderosa. Orn??tion va continuar la dinastia fins al seu enderrocament pels doris. La ciutat es deia ??fira, i m??s tard el seu nom va canviar a Corint, en una ??poca desconeguda, probablement durant la conquesta d??ria. El nom es fa derivar de Corintos, fill de Zeus.
L'heracliada Aletes fill d'Hippotes ??s el llegendari primer rei d??ric de la ciutat on els doris eren al comen??ament una minoria dirigent; els no doris foren admesos m??s tard a la ciutadania. Aletes i els seus descendents foren reis durant dotze generacions i 327 anys, des el 1074 aC segons la data tradicional (trenta anys despr??s de la conquesta d??rica):
- Aletes, va regnar 38 anys
- Ixi?? va regnar 38 anys
- Ageles I va regnar 37 anys
- Primnis va regnar 35 anys
- Baquis va regnar 35 anys
- Ageles II va regnar 30 anys
- Eudemos va regnar 25 anys
- Arist??demes va regnar 35 anys
- Agem?? va regnar 16 anys
- Alexandre va regnar 25 anys
- Telestes va regnar 12 anys
- Aut??menes va regnar 1 any
Segons Paus??nies, Primnis fou el darrer descendent d'Aletes i Baquis va iniciar una nova dinastia tamb?? heracliada, per?? Di??dor diu que tots foren descendents d'Aletes per?? que Baquis fou tant c??lebre que el seu nom es va donar a la dinastia Baquiada.
Autom??nes va decidir abolir la monarquia d'acord a les dues-centes fam??lies principals i elegir un Pritani anyal. Els Baquiades van seguir governant d'aquesta manera durant 90 anys m??s fins que foren enderrocats per C??psel amb l'ajut de les classes baixes, el 657 aC. Estrab?? allarga el per??ode uns dos-cents anys probablement incloent-hi el per??ode mon??rquic. La data tradicional de govern olig??rquic de la fam??lia es situa entre el 747 aC i el 657 aC. Els Baquiades van haver de sortir a l'exili. Els corintis van fundar durant el per??ode Baquiada moltes ciutats: Mol??cria a l'istme, Siracusa (vers 734 aC), Corcira (vers 733 aC) i altres. Es va fundar una marina que fou la primera fundada a Gr??cia i es van inventar els trirrems.
C??psel (657-627 aC) fou substitu??t pel seu fill Periandre (627-583 aC) que fou protector del comer?? i les arts. Va seguir fundant col??nies: Ambr??cia, Anact??rios, L??ucada, Apol??l??nia i altres. El 635 aC la col??nia de Corcira va derrotar a la de la seva metr??poli en una batalla naval per?? despr??s fou novament sotmesa. L'??nica col??nia a l'est del golf Sar??nic fou Potidea a la Calc??dia. A Periandre li va succeir el seu nebot Psam??tic que va regnar nom??s tres anys i fou enderrocat pels espartans que van instituir un govern aristocr??tic i Corint fou un aliat permanent de la confederaci?? Lacedem??nia.
En un per??ode posterior els corintis foren aliats dels atenencs i van rebutjar ajudar a Cle??menes rei d'Esparta a restaurar a H??ppies d'Atenes, i van enviar 20 vaixells a Atenes per ajudar en la guerra contra Egina. Per?? despr??s de la guerra amb els perses, Megara es va aliar a Atenes i els corintis van entrar en guerra amb Megara, territori que van envair per?? foren derrotats pel comandant atenenc Mir??nides (457 aC). Despr??s es va fer la pau per?? l'enemistat amb Atenes va seguir sobretot per l'ajut d'aquesta a la ex col??nia de Corcira, que va provocar la guerra del Pelopon??s.
Durant aquesta guerra la marina pelopon??sia fou b??sicament cor??ntia. Amb la pau del 421 aC (pau de N??cies) els corintis no es van voler sumar i van formar un altra lliga amb Argos, Mantinea i ??lida, per?? aviat van tornar a formar alian??a amb Esparta, que es va mantenir fins al final de la guerra. Quan Atenes es va haver de rendir despr??s de la batalla d'Egosp??tamos, els corintis i beocis van demanar arrasar la ciutat derrotada.
Per?? el poder d'Esparta fou mal portat per Corint i van buscar l'ajut del s??trapa de L??dia Tritaustes per trencar l'hegemonia espartana i impedir els ??xits del rei espart?? Agesilau a ??sia. El delegat corinti Tim??crates de Rodes, va repartir diners a les ciutats gregues per separar-se d'Esparta (395 aC) i aix?? els corintis es van aliar a Atenes, Be??cia i Argos contra Esparta i P??rsia (Guerra cor??ntia). El 394 aC es va produir una batalla prop de Corint entre els aliats i els espartans en que aquestos van guanyar i una segona batalla a Queronea on Agesilau va obtenir una segona vict??ria per Esparta. El 393 aC i 392 aC la guerra va sortir de territori corinti amb els espartans dominant Sici?? i els aliats dominant el istme, lliurant-se combats a la plana comuna entre Sici?? i Corint, la part mes f??rtil del territori d'ambdues. Aix?? va portar a un creixement dels partidaris de tornar a l'alian??a espartana i el govern corinti va fer una matan??a d'opositors ajudats per un nombre d'argius introdu??ts a la ciutat. Corint i Argos van estr??nyer els vincles i fins i tot es van fusionar els dos estats, per?? els opositors a Corint eren encara nombrosos i van introduir al comandant espart?? de Sici??, Pr??xites, a la ciutat i quan els corintis van fer una sortida es van veure atacats per dos costats. Els corintis foren derrotats i la ciutat ocupada pels espartans (392 aC); les seves muralles foren demolides. De Corint els espartans van anar a Sidos i Cr??mmion, que van ocupar (392aC). Xenofont esmenta que els membres del partit derrotat es van refugiar al barri de Craneion i de all?? es van poder refugiar a l'Acrocorint
El 391 aC els atenencs van marxar a Corint i van restaurar les muralles, per?? altre cop foren destru??des pels espartans dirigits per Agesilau i Teleuties, que a m??s van capturar Lekeion on es va establir una guarnici?? espartana. El 390 aC els atenencs dirigits per If??crates van derrotar als espartans prop de Corint; Agesilau es va retirar a Esparta i If??crates va reconquerir Cr??mmion i Sidos i altres ciutats menors on els espartans havien establert guarnicions. Finalment la pau d'Ant??lcides el 387 aC va posar fi a la uni?? amb Argos (que va haver de retirar les seves tropes) i l'entrada de la ciutat a l'alian??a Lacedem??nia amb el retorn dels exiliats corintis favorables a Esparta. Els dirigents autors de la matan??a dels opositors es van refugiar a Argos i Atenes. A la guerra que va seguir entre Tebes i Esparta, els corintis van ser lleials a Esparta, per?? malm??s el territori, van haver de signar una pau separada.
La ciutat va romandre independent sota govern olig??rquic. Tim??fanes va intentar assolir la tirania per?? fou mort pel seu propi germ?? Timoleont (344 aC). El 338 aC Filip II de Maced??nia la va fer centre de la lliga de Corint, controlada per ell mateix.
Despr??s de la batalla de Queronea els macedonis van establir una guarnici?? a Acrocorint. Aquesta guarnici?? fou sorpresa pel l??der de la Lliga Aquea, ??ratos de Sici??, que va incorporar Corint a la lliga (243 aC). El 223 aC la ciutat fou ocupada per Ant??gon Dos?? que la volia com a base contra la Lliga Et??lia i Cle??menes. Filip, fill d'Ant??gon la va conservar fins que fou derrotar a Cinosc??fals (196 aC) i Corint fou declarada ciutat lliure pels romans i unida a la Lliga Aquea altra cop. Una guarnici?? romana es va establir a Acrocorint. Corint fou despr??s capital de la Lliga i fou all?? que els ambaixadors romans foren maltractats el que va provocar l'ultimatum del Senat a la Lliga. Derrotada aquesta el c??nsol L. Mummius va entrar a Corint sense oposici?? i van exercir venjan??a sobre la ciutat i la seva gent: els homes executats i les dones i nens venuts com esclaus; les obres d'art es van portar a Roma i la ciutat fou saquejada i destru??da (146 aC). Va romandre destru??da i despoblada uns cent anys i el seu territori fou donat a Sici?? o fou fet ager p??blic. El comer?? es va traslladar a Delos.
El 46 aC Juli C??sar va decidir reconstruir la ciutat i hi va enviar una col??nia de veterans i homes lliures (Col??nia J??lia Cor??ntia o Col??nia Juli Corint o Col??nia Julia Cor??ntia Augusta, segons les inscripcions). La ciutat es va recuperar (44 aC) i quan Sant Pau la va visitar el segle I dC, era un ciutat important i residencia del proc??nsol d'Acaia Junius Gallio. Sant Pau va fundar un grup cristi?? l'any 50, al qual va dirigir les seves ep??stoles. El segle II fou visitada per Paus??nies i tenia nombrosos edificis. Va continuar com a capital d'Acaia durant tot l'imperi. El 395 fou saquejada per Alaric I i el 521 fou destru??da per un terratr??mol.
Corint es va caracteritzar per la difusi?? del art. Pintures, escultures en pedra i bronze i les famoses gerres de terracota estigueren entre les obres que s'acumulaven a la ciutat. Tamb?? fou una ciutat on la poesia es va desenvolupar per?? en canvi no va tenir oradors. La riquesa dels corintis els va fer sexualment lliberals, a la qual cosa tamb?? contribu??a el fet de ser un port principal on arribaven mariners d'arreu. Al santuari d'Afrodita a l'Acrocorint, la prostituci?? es va practicar a gran escala (fou un dels pocs de Gr??cia on aix?? va passar) i tenia mes d'un miler de sacerdotesses esclaves dedicades a l'ofici per als estrangers.
