Timoleó
De Viquipèdia
Timoleó (Timoleon, Τιμολέων) fill de Timodem i Demarista, pertanyé a una de les més nobles famílies de Corint i de jove ja va obtenir gran reputació entre els seus conciutadans per la seva habilitat i coratge. Corint exercia certa influència sobre algunes ciutats de Sicília i en especial Siracusa.
Taula de continguts |
[edita] Preliminars de l'expedició a Siracusa
A la mort de Dió de Siracusa l'anarquia es va apoderar daquest estat sicilià, i es van establir diverses tiranies: Dionís el Jove recuperava el poder a Siracusa, Hicetes a Leontins, Andròmac a Tauromenium. Els amics de Dió es van refugiar amb aquestos dos darrers tirans, especialment el primer, en guerra contra Dionís amb la idea d'apoderar-se de Siracusa.
Molts exiliats van enviar una ambaixada a Corint per demanar ajut (344 aC) i els corintis van decidir enviar una força amb Timoleó com a cap. El seu germà gran, Timòfanes, havia dirigit la guerra contra Argos amb força èxit; davant d'un possible nou atac Timòfanes va rebre el comandament de 400 mercenaris amb els que, amb suport d'un dels partits de Corint, es va apoderar de la tirania; Timoleó, partidari de la democràcia, es va oposar al seu germà i com que aquest no va voler deixar el poder, Timoleó va decidir matar-lo. Timoleó va complir el seu objectiu, i va matar al seu germà ([1]. La data de la mort la situa Plutarc el 364 aC i diu que Timoleó va viure solitari i ple de remordiments durant vint anys. Però Diodor de Sicília situa el fet vers el 345 aC, i diu que al arribar l'ambaixada siciliana encara no s'havia decidit la sort de Timoleó: uns el veien com un patriota a recompensar i altres el volien jutjar segons la llei; el senat de Corint va evitar la decisió enviant a Timoleó a Siracusa, i li hauria anunciat que si es comportava correctament seria considerat un tiranicida i honorat i si ho feia malament seria castigat com a fratricida.
[edita] Expedició a Siracussa
Timoleó va sortir amb només deu trirrems i 700 mercenaris. Va tenir dificultats per arribar a l'illa; Hicetes, que formava part dels que l'havien cridat, havia iniciat converses amb el general cartaginès Hannó que havia arribat llavors a Sicília, i que va enviar 20 vaixells a la costa d'Itàlia per controlar els moviments de Timoleó; aquest va evitar al comandant cartaginès a Rhegium i va poder arribar a Tauromenium on Andròmac el va rebre amistosament junt amb els exiliats siracusans a la ciutat.
Mentre Hicetes havia continuat la guerra contra Dionís i després d'obtenir una victòria es va apoderar del govern de la ciutat mentre el tirà conservava l'illa d'Ortígia on Dionís va quedar assetjat. Assabentat Timoleó va reunir 1200 homes i va avançar cap a Adranum o Adranos on els partits locals estaven en lluita i havien cridat uns a Timoleó i altres a Hicetes; els dos generals van arribar al mateix temps i es van enfrontar en una batalla que Timoleó va guanyar; Hicetes (que tenia més de cinc mil homes) va fugir.
Timoleó el va seguir cap a Siracusa i abans de que Hicetes es pogués reorganitzar es va poder apoderar de dos barris de la ciutat, Tyche i Epipolae, mentre Hicetes conservava Neàpolis i Acradina. Així la ciutat va quedar repartida entre tres rivals (finals del 344 aC).
Durant el hivern hi van haver negociacions i l'èxit de Timoleó li va garantir el suport d'algunes ciutats de Sicília entre les quals Catana on erra tirà Mamerc. A la primavera de l'any següent (343 aC), Dionís va rendir la fortalesa a canvi de poder marxar lliurement cap a Corint.
Hicetes va tractar d'apartar a Timoleó mitjançant el seu assassinat però va fracassar; llavors es va aliar estretament amb els cartaginesos i va introduir a Magó i la seva flota al port de la ciutat de Siracusa. La força cartaginesa era d'uns 50000 homes però Timoleó va obtenir subministraments des de Catana. Magó i Hicetes van atacar Catana amb les millors tropes i mentre es feia aquest atac, Lleó, un dels lloctinents de Timoleó i comandant de la força coríntia a Siracusa, va fer un sobtat atac a l'Acradina i es va apoderar d'aquest barri; aquest fet va despertar les sospites de Magó, que va pensar que havia estat traït i va abandonar l'illa retornant a Cartago.
Hicetes va intentar retenir la part de Siracusa que conservava però ja no va poder resistir a Timoleó i va haver d'abandonar la ciutat i retirar-se a Leontins.
[edita] Timoleó al poder
Timoleó va quedar sol a Siracusa amb tot el poder. Va refusar la tirania i va ordenar destruir la ciutadella símbol de l'opressió i la tirania; va repoblar la ciutat, que havia quedar quasi deserta per les llargues lluites i per això va demanar a Corint l'enviament de colons; deu mil colons van arribar en els següents mesos; altres van venir des de Itàlia i altres punts de Sicília; la ciutat va arribar a seixanta mil habitants. Es van fer repartiments de terra i va iniciar la promulgació de lleis dels detalls de les quals no hi ha noticies, però que eren de caràcter democràtic. Un magistrat en cap elegit cada any dirigiria la república (amb el nom d'Amfípol del Zeus Olímpic) i donaria nom a l'any. Aquesta magistratura es va conservar al menys fins al temps d'August.
Durant uns tres anys va legislar i al mateix temps va expulsar als tirans de les ciutats com Leptines, tirà d'Apol·lònia de Sicília i Engium, al que va enviar a l'exili a Corint. Va atacar Leontins però no va tenir èxit [2]. Aquestes expedicions van donar poc botí a les tropes i calia trobar algun objectiu pels mercenaris, als que va enviar contra les possessions cartagineses, obligant a algunes ciutats a deixar el camp cartaginès.
[edita] Guerra amb els cartaginesos
Els cartaginesos van reaccionar. Magó, acusat de covardia per haver abandonat l'illa, fou crucificat (o es va suïcidar abans) i es va decidir enviar un exèrcit a l'illa per sotmetre-la completament. L'exèrcit va arribar a Lilibea el 339 aC dirigida per Àsdrubal i Amílcar, amb 70000 infants i 10000 cavallers, amb una flota de 200 vaixells de guerra i 1000 de carrega.
Timoleó, davant d'aquesta força que va desmoralitzar als grecs, només va poder reunir dotze mil homes incloent els mercenaris, i encara mil van desertar durant la marxa. Timoleó volia atacar ràpid per impedir l'organització dels cartaginesos i assegurar la unitat dels grecs. Els grecs van trobar als cartaginesos acampats a la vora del riu Crimissos, afluent del riu Hypsa, al sud-oest de l'illa. Des de un turó Timoleó veia alls cartaginesos a l'altra costat del riu; els cartaginesos quan van veure als grecs van començar a creuar el riu i quan l'exèrcit cartaginès estava a mig passar fou atacat per Timoleó amb totes les forces; en el curs de la batalla el sol primer i després la pluja van jugar en contra dels cartaginesos, que es van haver de retirar cap a l'altra costat del riu; però perseguits pels grecs la retirada es va convertir en desbandada; els soldats cartaginesos, que parlaven llengües diverses, no s'entenien, i es van arribar a enfrontar entre ells mateixos. Molts es van ofegar al riu i molts altres foren morts pels grecs; Timoleó va obtenir una gran victòria (estiu del 339 aC); el botí fou immens i una part fou enviat a Corint i altres ciutats gregues.
Llavors Timoleó va decidir posar fi a les tiranies que restaven, especialment Hicetes a Leontins i Mamerc a Catana, que s'havien aliat als cartaginesos. Aquestos van enviar a l'illa a Giscó amb 70 vaixells i un cos de mercenaris grecs; encara que va obtenir petites victòries al començament, en conjunt la guerra fou favorable a Timoleó i finalment els cartaginesos van accedir a signar un tractat el 338 aC que fixava el riu Halicos com a frontera. Durant la guerra contra Giscó, el tirà Hicetes van ser derrotat a la vora del riu Damúries, i als pocs dies fou fet presoner per Timoleó quan fugia amb el seu fill Eupolem. Ambdós foren executats; la seva dona i filles foren també capturades i enviades a Siracusa on l'assemblea va decidir la seva execució, en revenja per la mort d'Arete i Aristomaca, esposa i germana de Dió de Siracusa, executades per orde d'Hicetes. Timoleó les podia haver salvat i no ho va fer, posant una taca a la seva carrera.
Després del tractat amb els cartaginesos, Mamerc de Catana no es podia sostenir, i va fugir a Messana amb el tirà Hippó. Timoleó va assetjar Messana per terra i mar; Hippó va intentar escapar per mar i fou capturat i executat al teatre públic. Mamerc es va rendir sota promesa d'un judici just i sense presencia de Timoleó, però una vegada en mans dels siracusans, l'assemblea va decretar la seva execució immediata.
[edita] Darrers anys
Així quasi tots els tirans havien estat expulsats de les ciutats de Sicília i el govern democràtic era general; en realitat el govern suprem era de Timoleó arreu de la Sicília grega i cap ciutat prenia decisions sense consultar-ho. Sicília va retrobar el camí de la llibertat i la prosperitat; Agrigent i Gela, desolades pels cartaginesos, foren repoblades, i es van establir noves colònies en llocs diversos. Timoleó no tenia cap càrrec i residia a Siracusa com a ciutadà privat; quan la seva conducta fou atacada a l'assemblea per un demagog de nom Demenet, Timoleó va donar gracies als deus per que veia que els siracusans gaudien de llibertat d'expressió; això va encoratjar a un altre demagog, Lafisti, a voler portar a judici a Timoleó, i aquest ho va acceptar ja que va dir que la llei era igual per tothom.
Un temps abans de morir es va quedar cec. Va morir finalment el 337 aC i fou enterrat amb càrrec al tresor públic, a la plaça del mercat on es va construir un monument amb pòrtic i gimnàs que fou conegut com el Timoleonteium; es van decretar uns jocs anyals en honor seu
[edita] Notes
- ↑ la mort es explicada de diferent manera segons els autors: per uns el va matar obertament al fòrum; Plutarc diu que va introduir uns assassins a casa del seu germà però era absent durant l'assassinat; i Corneli Nepot diu que es va fer pel seu desig però no hi era present
- ↑ Plutarc però diu que va obligar a Hicetes a demolir les fortificacions i a viure a Leontins com a persona privada
