Segona guerra p??nica
De Viquip??dia
|
||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
La segona guerra p??nica fou la guerra m??s important de les tres lliurades entre Roma i Cartago, que a la fi van comportar la destrucci?? de la civilitzaci?? cartaginesa.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
El Tractat de l'Ebre (226 aC), signat entre Cartago i la Rep??blica de Roma establia riu Ebre com la frontera entre els dos poders. El 219 aC Roma, tement la for??a d'Ann??bal a Iberia, va establir una alian??a amb la ciutat de Saguntum (l'actual Sagunt), que es va transformar en protectorat. Ann??bal ho va entendre com un trencament del tractat i assetj?? la ciutat, que deman?? ajuda a Roma, que es limit?? a exigir-li a Ann??bal que retir??s el seu ex??rcit. Despr??s de vuit mesos de setge, Sagunt finalment caigu?? el 218 aC. Roma, immediatament declar?? la guerra a Cartago.
[edita] El Pla
Ann??bal project?? l'atac directe a Roma, en una expedici?? per terra de 75.000 homes, 9.000 cavallers, i alguns elefants de guerra, entre els anys 219 aC i 202 aC. Part?? de les bases que els cartaginesos havien establert al sud de la Pen??nsula Ib??rica, especialment Carthago Nova (Cartagena), per compensar les p??rdues a Sic??lia, conquerint la ciutat de Saguntum i atacant Roma amb el seu ex??rcit i les tropes que pogu??s anar reclutant en el seu cam?? a la capital, en especial els ibers i els celtes de la G??l??lia.
[edita] La Campanya d'Hann??bal
Un cop dominada Saguntum, Ann??bal, amb un gran ex??rcit, travess?? els Pirineus i els Alps seguint una ruta molt discutida en els detalls, evitant les grans poblacions de Tarraco, Emporion i Masinissa I. Penetr?? a It??lia, esquivant l'ex??rcit que els romans van enviar contra ell a Arles, i va travessar els Alps, afrontant les dificultats del clima i el terreny, les t??ctiques de guerrilla de les tribus locals i les dificultats de dirigir un ex??rcit amb diferents lleng??es i races, en una de les maniobres militars m??s agosarades de la hist??ria, en la que va perdre 20.000 homes.
Les tropes de suport (70 quinquerrems) enviades des de Cartago van ser interceptades per una flota romana de 120 quinquerrems i es van haver de retirar. Ja en s??l itali??, aconsegu?? una gran vict??ria a la batalla de Tr??bia gr??cies al poder de la seva cavalleria, que va obligar els romans a evacuar la Llombardia, i va afegir gals i l??gurs del nord d'It??lia a la for??a expedicion??ria. Tot seguit, els cartaginesos van acampar les tropes per passar l'hivern, i avan??ar cap al sud a la primavera. Per?? el suport dels gals s'havia refredat.
El 217 aC, les tropes van avan??ar per la ruta m??s r??pida cap a la It??lia central, a la vora del riu Arno, una ruta d'aiguamolls crescuts en aquesta ??poca. Va creuar els Apenins sense oposici??, per?? va perdre gran part del seu ex??rcit. Amb l'ex??rcit de Gai Flamini com a ??niques forces romanes, va provocar que aquest el persegu??s fins que el va emboscar a la Batalla del llac Trasim??, on Ann??bal va destruir l'ex??rcit de Flamini. Per?? en contra de la opini?? dels seus generals, no va atacar Roma que semblava inexpugnable.
Temorosos per la seva derrota, els romans van nomenar com a dictador a Quint Fabi M??xim Berrug??s. Fabius va decidir-se per una impopular guerra de fam, trencant les l??nies de subministrament p??niques i mantenint les seves tropes a prop per?? sense oferir batalla a camp obert. Ann??bal es dirig?? cap al sud de la pen??nsula it??lica, arrasant tot al seu pas, seguit de prop per les tropes romanes, per passar l'hivern a Gerunium. El 216 aC, veient que els romans no presentaven batalla, Ann??bal es decid?? a passar a l'ofensiva i va tallar tamb?? els subministraments a Roma, assetjant la ciutat de Canes, un punt clau, en el que es va lluitar la Batalla de Cannes, amb el resultat d'una altra humiliant derrota dels ex??rcits romans, tot i el seu gran avantatge num??ric.
Havent apr??s la lli???? despr??s de tres derrotes consecutives, els romans es van decantar per seguir la guerra de fam, practicant la t??ctica de terra cremada. Les repetides crides d'Ann??bal per obtenir nous refor??os van ser menystingudes pels pol??tics cartaginesos, entre els que dominava la idea de negociar la pau amb els romans, temorosos de perdre la gran font de recursos que significava Hisp??nia. Aix??, incapa?? de conquerir Roma, abandonat pels seus governants i desconfiat dels seus aliats, tot i que va obtenir altres vict??ries, progressivament va anar reculant.
[edita] La guerra a Hisp??nia
[edita] Primera campanya romana
Roma va enviar el 218 aC tropes a Hisp??nia sota el comandament de Gneu Corneli Escipi?? i Publi Corneli Escipi??. Emp??ries va ser el punt de partida de Roma a la pen??nsula. La seva primera missi?? va ser buscar aliats entre els ibers. Va aconseguir signar alguns tractats d'alian??a amb caps tribals ibers de la zona costanera, per?? probablement no va aconseguir atreure a la seva causa a la majoria. La tribu dels Ilergets, una de les m??s importants al nord de l'Ebre, era aliada dels cartaginesos. Gneu Escipi?? va sotmetre mitjan??ant tractat o per la for??a la zona costanera del nord de l'Ebre, incloent la ciutat de Tarraco, on va establir la seva resid??ncia.
El primer combat important entre cartaginesos i romans va tenir lloc a la batalla de Cissa (218 aC) probablement prop de Tarraco, encara que s'ha pret??s identificar-la amb Guissona a Lleida. Els cartaginesos, al comandament d'Hann??, van ser derrotats per les forces romanes al comandament del propi Gneu Escipi??. El cabdill dels Ilergets, Ind??bil, que combatia en el b??ndol cartagin??s, va ser capturat. Quan la vict??ria de Gneu era un fet, Asdr??bal Barca va arribar amb refor??os i va dispersar als romans, sense derrotar-los (Asdr??bal va destrossar la flota romana, per?? com nom??s comptava amb uns nou mil homes va reembarcar cap a Cartago Nova, l'actual Cartagena, i els romans van tornar a la seva base principal, la ciutat de Tarraco.
El 217 aC la flota de Gneu Escipi?? va v??ncer a la d'Asdr??bal Barca a la batalla de les boques de l'Ebre. Asdr??bal avan??ava per terra mentre la flota estava al comandament d'Himilc??; per?? sorpreses, les naus cartagineses d'Asdr??bal van haver de tornar a Cartago Nova. Atacat i ven??ut pels celtibers al servei de Roma, ??nicament va poder salvar-se gr??cies als refor??os arribats des d'??frica. Poc despr??s van arribar refor??os romans procedents d'It??lia, al comandament de Publi Escipi??, germ?? de Gneu, i els romans van poder avan??ar fins a Saguntum. A Gneu i Publi Escipi?? cal atribuir la fortificaci?? de Tarraco i l'establiment d'un port militar. La muralla de la ciutat es constru?? probablement sobre una muralla anterior, anomenada Cicl??pia; s'aprecien en ella marques de picapedrer ib??riques, ja que per a la seva construcci?? va emprar-se segurament la m?? d'obra local. El 216 aC Gneu i Publi Escipi?? van combatre contra els ibers, probablement tribus del sud de l'Ebre. Els atacs d'aquests ibers van ser rebutjats.
El 215 aC els cartaginesos van rebre refor??os al comandament d'Himilc??, i es va donar un nou combat a les boques de l'Ebre, pel que sembla prop d'Amposta o Sant Carles, en l'anomenada batalla d'Hibera o Ibera. La flota romana va obtenir la vict??ria. La rebel??li?? de Sifax a Num??dia (Alger i Or??) contra Cartago, en combinaci?? amb Roma, va obligar a Asdr??bal a tornar a ??frica amb les seves millors tropes (214 aC), deixant el camp lliure d'Hisp??nia als romans. El 211 aC Asdr??bal Barca va retornar a la pen??nsula. L'acompanyava Masinisa amb els seus guerrers n??mides. Les forces cartagineses es van estructurar en tres ex??rcits, manats respectivament per Asdr??bal Barca, per Asdr??bal fill de Gisc?? (Gisc?? fou un destacat general cartagin??s a la Primera Guerra P??nica), i per Mag?? Barca
Els romans tamb?? es van organitzar en tres grups, manats per Gneu Escipi?? (enfront d'Asdr??bal Bar??a), Publi Escipi?? (enfront d'Asdr??bal fill de Gisc?? i enfront de Mag??), i Tito Fonteio (amb les forces m??s enll?? de l'Ebre). [[Asdr??bal fill de Gisc??, i Mag??, recolzats pel n??mida Masinisa, van v??ncer a Publi Escipi??, que va resultar mort. Gneu Escipi?? va haver de retirar-se al desertar els mercenaris celtibers, als quals Asdr??bal Barca va oferir una suma m??s gran que la pagada per Roma (i va aconseguir amb aix?? la seva retirada). Gneu va morir durant la retirada, i els cartaginesos estaven a punt de passar el riu Ebre quan un oficial anomenat Gai Marci S??ptim, elegit general per les tropes, els va rebutjar. L'escenari d'aquests combats ??s incert, per?? sabem que Ind??bil combatia de nou amb els cartaginesos. El combat va tenir lloc el 211 aC.
El 210 aC una expedici?? sota el comandament del nou proc??nsol Gai Claudi Ner??, va aconseguir capturar a Asdr??bal Barca, per?? aquest va trair la seva paraula i va fugir deshonrosament. El Senat rom?? va decidir trametre un nou ex??rcit a l'Ebre, per evitar el pas de l'ex??rcit cartagin??s cap a It??lia. El comandament d'aquest ex??rcit va ser confiat a Publi Corneli Escipi??, fill del general d'igual nom, mort en combat el 211 aC.
[edita] Segona campanya romana
El 209 aC va sortir cap a Hisp??nia des del port de Ostia amb deu mil infants i mil cavalls, i una flota de 30 quinquerremes al comandament del seu amic i conseller Gaius Leli, acompanyant-los el nou proc??nsol Marc Sil??, successor designat de Claudi Ner??. Publi va desembarcar a Emp??ries, i immediatament es va dirigir a Tarraco.
A la seva arribada, els tres ex??rcits cartaginesos es trobaven situats aix??: l'ex??rcit d'Asdr??bal Barca t??nia les seves posicions a la zona del naixement del Tajo; l'ex??rcit d'Asdr??bal fill de Gisc?? es situava a Lusit??nia, prop de l'actual Lisboa; i l'ex??rcit de Mag?? quedava ubicat a l'estret de Gibraltar.
Publi Escipi??, en un cop auda??, va deixar desguarnit l'Ebre, i va atacar Cartago Nova per terra i mar. La capital p??nica peninsular, dotada d'una guarnici?? insuficient sota el comandament d'un cap anomenat tamb?? Mag??, va haver de cedir, i la ciutat va quedar ocupada pels romans. Publi Escipi?? va tornar a Tarraco abans que Asdr??bal pogu??s traspassar les desguarnides l??nies de l'Ebre.
Despr??s d'aquesta auda?? operaci??, una bona part de la Hisp??nia Ulterior es va sotmetre a Roma. Publi Escipi?? va saber atraure's a diversos cabdills ibers, fins aleshores aliats dels cartaginesos, com Edec?? (enemistat amb Cartago des de que la seva dona i els seus fills van ser presos com a ostatges), Ind??bil (per la mateixa causa), i Mandoni (afrontat per Asdr??bal Barca).
L'hivern del 210 aC, Publi Escipi?? va avan??ar cap al sud, i va xocar amb l'ex??rcit de Asdr??bal Barca (que al seu torn avan??ava cap al nord) prop de Baeza, al poblet de Baecula. Publi Escipi?? es va atribuir la vict??ria (la qual cosa ??s dubtosa), per??, si tal va ser el cas, no va aconseguir impedir que Asdr??bal Barca segu??s l'avan?? cap al nord amb la major part de les seves tropes. En el seu avan?? cap al nord Asdr??bal va arribar als passos occidentals pirinencs.
Asdr??bal va acampar en el Sud de les G??l??lies, i despr??s va passar a It??lia (209 aC). El 208 aC Mag??, el fill d'Am??lcar, es va retirar amb les seves forces a les illes Balears, i Asdr??bal, el fill de Gisc??, es va mantenir a Lusit??nia. El 207 aC reorganitzats els cartaginesos, i amb refor??os procedents d'??frica sota el comandament de Hann??, van poder recobrar la major part del sud de la pen??nsula. Despr??s de sotmetre Hann?? aquesta zona, va tornar Mag?? amb les seves forces, i es va traslladar a la zona d'Asdr??bal fill de Gisc??. Per?? poc despr??s les forces de Hann?? i de Mag?? van ser derrotades per l'ex??rcit rom?? manat per Marc Sil??. Hann?? va ser capturat, i Asdr??bal fill de Gisc??, i Mag?? van haver de fortificar-se a les principals places fortes.
Asdr??bal fill de Gisc??, i Mag??, van rebre nous refor??os des d'??frica (206 aC), i per part seva van reclutar un contingent d'ind??genes, i van presentar batalla als romans a la mateixa aldea de Baecula, pr??xima a l'actual Baeza, on ja s'havia lliurat una batalla l'hivern del 210 aC. Per?? en aquesta ocasi?? Publi Escipi?? fill va obtenir una clara vict??ria. Mag?? i Asdr??bal fill de Gisc?? es van refugiar a Gades, i Publi Escipi?? va quedar amo de tot el sud peninsular, i va poder travessar cap a l'??frica on es va entrevistar amb el rei n??mida Sifax, que abans l'havia visitat a Hisp??nia (206 aC).
Una malaltia de Publi Escipi?? va ser aprofitada per una unitat de l'ex??rcit per amotinar-se en demanda de sous endarrerits, i aix??, al seu torn, va ser aprofitat pels Ilergets i altres tribus ib??riques per rebel??lar-se, al comandament dels cabdills Ind??bil (dels Ilergets) i Mandoni (dels Ausetans), rebel??li?? adre??ada essencialment contra els proc??nsols Luci Corneli L??ntul i Luci Manli. Publi Escipi?? va apaivagar el mot?? i va posar un final sagnant a la revolta dels ibers. Mandoni va ser pres i executat (205 aC); Ind??bil va aconseguir escapar.
Mag?? i Asdr??bal van abandonar Gades amb tots els seus vaixells i les seves tropes per acudir a It??lia en suport d'Ann??bal, i despr??s de la sortida d'aquestes forces, Roma va quedar en possessi?? de tot el Sud d'Hisp??nia (205 aC). Roma dominava ara des dels Pirineus a l'Algarve, seguint la costa, i cap el interior el domini rom?? arribava fins a Osca, i des d'all?? cap al Sud fins a l'Ebre i per l'est fins al mar.
Des del 197 aC la pen??nsula ib??rica sotmesa a Roma va quedar dividida en dues prov??ncies: l'Hisp??nia Citerior, al nord (la futura Tarraconense, amb Tarraco com a capital), i l'Hisp??nia Ulterior (al sud), el govern de les quals correspondria a dos proc??nsols (anomenats tamb?? pretors o propretores) bianuals (el que sovint va resultar incomplet).
[edita] L'atac rom?? al Nord d'??frica
Despr??s d'acabar amb la pres??ncia de les forces cartagineses a Hisp??nia, Escipi?? Afric?? Major, altrament conegut com Escipi?? l'Afric??, va proposar al senat rom?? acabar la guerra atacant a la mateixa ciutat de Cartago i els territoris m??s propers a aquesta, que, m??s o menys, es troben l'actual Tunis. Malgrat la cautela del senat rom??, Escipi?? va rebre del poble de Roma l'autoritat necess??ria per a intentar la invasi??.
Despr??s del desembarcament a l'??frica, Escipi?? va operar amb cautela en territori cartagin??s, limitant-se a enfortir el seu ex??rcit reclutant entre la poblaci?? local desafectes al r??gim cartagin??s. Un cop Masinissa va fer fora al pro cartagin??s Sifax del tron n??mida, Escipi?? l'Afric?? es va sentir capa?? d'arriscar-se a amena??ar la ciutat de Cartago mitjan??ant una batalla que obligu??s a acabar la guerra. Aleshores el senat cartagin??s va cridar al seu general Ann??bal, el qual es trobava a It??lia lluitant contra Roma. Ann??bal, liderant un ex??rcit de veterans d'It??lia i de ciutadans cartaginesos, va anar a l'encontre de l'ex??rcit d'Escipi??. Ambd??s exercits es van trobar a la plana de Zama.
A la batalla de Zama (202 aC), es va fer un gir de 180 graus a les t??piques batalles de la Segona Guerra P??nica perqu?? els romans es trobaven en inferioritat num??rica pel que fa a infanteria i els cavallers cartaginesos, a causa de la tra??ci?? n??mida, es veieren superats per 5.700 cavallers romans. Al comen??ament de la batalla la cavalleria romana va envoltar la cartaginesa, per?? en comptes de tornar immediatament al front principal de la batalla, van continuar la seva maniobra. Despr??s d'una gran escaramussa entre la infanteria lleugera romana i la combinaci?? d'infanteria lleugera i elefants de guerra cartaginesos, les formacions principals es van trobar.
Ann??bal havia desplegat els seus veterans en la formaci?? esglaonada darrere de la seva primera l??nia de combat, amb la intenci?? d'envoltar els flancs de l'ex??rcit rom??. No obstant aix??, Escipi?? havia fet el mateix combinant files de triarii i de principes, la qual cosa va permetre a l'ex??rcit rom?? resistir la maniobra cartaginesa. Aleshores, els legionaris romans van fer sorolls molt forts, els quals van espantar als elefants de guerra i aquests van fugir en direcci?? a l'ex??rcit cartagin??s, obrint, amb el seu pas, forats en les formacions p??niques. Aleshores, quan els romans s'enfrontaven ja amb la infanteria cartaginesa, la cavalleria romana va tornar atacant per la rereguarda cartaginesa. Aquest atac per dos fronts va desintegrar les formacions cartagineses i va assegurar la vict??ria romana. Ann??bal va sobreviure i va fugir a Cartago per a informar de la derrota cartaginesa.
Roma dominava la Mediterr??nia occidental, i Cartago ja no fou m??s una pot??ncia militar.
[edita] Cartago despr??s de la guerra
Quan el senat cartagin??s es va assabentar de la derrota no li va quedar m??s opci?? que acceptar la pau que Roma imposava. Amb aquest fet, la Segona Guerra P??nica va arribar al seu final. Cartago es va veure obligada, per a sobreviure, a renunciar a les seves possessions a Hisp??nia, a tenir l'ex??rcit controlat per Roma i a pagar 300.000 kg d'or en 50 anys. A m??s a m??s, gran part de les possessions africanes de Cartago van haver de ser cedides al regne de Num??dia perqu?? el seu rei, Masinissa I, era aliat de Roma. Aquesta derrota significava que Cartago no podria tornar a lluitar contra Roma pel domini del Mediterrani occidental. 50 anys despr??s, durant la Tercera Guerra P??nica, Cartago nom??s va poder organitzar la defensa de la seva ciutat, la qual, despr??s d'un setge, va ser capturada i totalment destru??da.
[edita] Roma despr??s de la guerra
La Segona guerra p??nica va portar a un empobriment general. Despr??s de la batalla de Cannes es va establir una Comissi?? per administrar les finances de l'Estat, confiada fins aleshores als q??estors civils i militars. Aquesta comissi?? estava composta de notables amb extenses atribucions sobre impostos i administraci?? de les rendes p??bliques, i els seus integrants eren els Triumvirs Banquers (Tresviri Mensarii).
La devaluaci?? monet??ria i la compra de prove??ments a cr??dit van ser les mesures principals adoptades pels triumvirs. Un moviment patri??tic va rec??rrer l'ex??rcit, i en una decisi?? espont??nia els soldats de les classes altes van renunciar a la seva paga. Els esclaus que havien estat alliberats a canvi d'entrar a l'ex??rcit, van demorar el seu alliberament fins a l'acabament de la guerra. Les corporacions encarregades de realitzar treballs p??blics, administrar edificis i organitzar celebracions, van realitzar gratu??tament les seves feines. Es va fer un empr??stit entre els rics per construir una esquadra. Les reserves del Tresor van ser ??ntegrament gastades. Malgrat tot, l'Estat no podia fer front a les despeses i va haver de suspendre's el pagament dels soldats de les classes baixes.
El reclutament havia deixat als camps sense gent per treballar-los (quan no era la mateixa guerra la que impedia els cultius). Molts camps van quedar erms. Molts pobres nom??s es van salvar de morir de fam (m??s per carestia que per falta absoluta d'aliments) per l'arribada de blat egipci i sicili??, que va fer baixar els preus.
Els aliats llatins (llevat de les col??nies) i etruscs van flaquejar. Per?? la guerra va acabar amb l'eliminaci?? pol??tica de Cartago, que va passar a ser un Estat de segon ordre. Aix?? va permetre crear nous terrenys agr??coles i restablir l'economia. Aix?? la ciutat de C??pua, aliada d'Ann??bal, va ser declarada aldea, i totes les seves terres van passar al Ager Publicus i van ser parcel??lades i repartides entre petits propietaris. Altres ciutats o pobles que havien anat contra Roma van patir la mateixa o pitjor sort; els brucis, per exemple, van ser redu??ts a un estat de semi-esclavitud i se'ls va prohibir portar armes. Altres ciutats d'Ap??lia, Luc??nia i Samni van perdre gran part dels seus territoris i en elles s'hi van establir col??nies el 194 aC. Algunes ciutats es van convertir en fortaleses llatines i fins i tot van canviar el seu nom. No havia m??s terres parcel??lades per a que les poguessin treballar veterans llicenciats o pagesos pobres, la majoria de les noves terres adquirides van quedar en el Ager Publicus i sovint es van convertir d'horts a terres de pastures.
Els processos p??blics van sovintejar i les confiscacions van ser molt nombroses.
La poblaci?? de Roma va disminuir en una quarta part, i es calcula que van morir uns tres-cents mil italians. Al senat, nom??s 123 llocs estaven coberts i va caldre buscar 177 nous senadors. Quatre-centes ciutats van quedar desertes. Van sorgir bandes d'esclaus i de pobres o arru??nats, dedicades al robatori i al pillatge (185 aC se sap que nom??s a Ap??lia van ser capturats set mil lladres o esclaus). En moltes terres nom??s van restar els esclaus, la seva producci?? va decaure apreciablement.
Els romans van aprendre en aquesta guerra que el blat podia ser portat a Roma des d'altres pa??sos (Egipte, Sic??lia...) i que no sempre calia que ho cultivessin ells mateixos.
[edita] Articles relacionats
[edita] Bibliografia
- Joan Escullies Elefants contra Roma, S??piens n.24, oct 2004
