Batalla de Cissa
De Viquip??dia
| Batalla de Cissa | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Segona Guerra P??nica | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| Els llocs on van oc??rrer les batalles m??s importants de la Segona Guerra P??nica | |||||||||||||||||
| Data | 218 aC | ||||||||||||||||
| Localitat | Cissa, a prop de T??rraco | ||||||||||||||||
| Resultat | Vict??ria romana; apressament d'Ind??bil | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
La Batalla de Cissa es desenvolup?? dintre de la Segona Guerra P??nica. Es lliur?? a la tardor de l'any 218 aC, a Cissa prop la ciutat grega de T??rraco (encara que hom ha pret??s identificar-la amb Guissona. L'ex??rcit rom??, sota Gneu Corneli Escipi??, derrot?? un ex??rcit cartagin??s en desavantatge num??ric comandat per Hann?? i per tant, obtingu?? el control del territori al nord de l'Ebre, del que Ann??bal s'havia apoderat uns mesos abans, l'estiu de 218 aC. Aquesta fou la primera batalla que els romans disputaren a Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Situaci?? estrat??gica
Despr??s de la conclusi?? amb ??xit del Setge de Sagunt, Ann??bal deix?? descansar al seu ex??rcit, i l'estiu de 218 aC, havien comen??at a avan??ar cap la Pen??nsula It??lica amb 90.000 infants i 12.000 genets (segons Polibi), o amb 46.000 homes a peu i 10.000 a cavall. Havia passat l'estiu conquerint la regi?? situada al nord de l'Ebre. Despr??s de sotmetre a les tribus ib??riques, per?? deixant tranquil??les les ciutats gregues, Ann??bal creu?? la G??l??lia per continuar la seva marxa a It??lia, deixant un contingent de gu??rdia dels territoris recent conquerits i enviant als 10.000 soldats menys fiables cap a casa.
[edita] Preparatius romans
L'armada romana mobilitz?? en 219 aC 220 quinquerems per a donar suport als seus a la Segona Guerra Iliria. El consul Tiberi Semproni Llong I reb?? quatre legions (dues romanes i dues aliades, 8.000 romans a peu i 16.000 aliats i 600 genets romans i 1.800 aliats) i les instruccions de navegar per l'??frica acompanyat per 160 quinquerems. Publi Corneli Escipi?? reb?? quatre legions (8.000 romans i 14.000 aliats infants i 600 romans i 1.600 aliat a cavall) i es dirig?? cap a Hisp??nia acompanyat per 60 vaixells. Nogensmenys, les tribus gal??les dels Boii i Ins??bri havien atacat les col??nies romanes del nord d'It??lia, causant que Escipi?? destin??s part de les forces all??, amb el que la seva substituci?? per legions fresques retard?? la seva sortida.
Si b?? Ann??bal marx?? a trav??s de la G??l??lia, Escipi?? havia desembarcat amb el seu ex??rcit a la ciutat grega aliada de Mass??lia (Marsella). A continuaci??, envi?? una patrulla de cavalleria al nord fins a la vora oriental del riu Roine, on s'enfrontaren amb la mateixa for??a a la cavalleria lleugera n??mida, expulsant els cartaginesos despr??s de lluitar una dura escaramussa. Escipi?? marx?? al nord des de la seva base, mentre que Ann??bal ho f??u vers l'est dels Alps. Un cop al desert el campament cartagin??s, Escipi?? s'assabent?? de que Ann??bal es trobava a tres dies de marxa, i decid?? enviar les seves forces a Hisp??nia, sota el comandament del seu germ?? gran, Gneu, que era c??nsol des del 221 aC, en tant que ell mateix torn?? a organitzar al nord d'It??lia les defenses contra Ann??bal
[edita] Preludi
??sdrubal Barca, germ?? d'Ann??bal, tenia 12.650 soldats d'infanteria, 2.550 a cavall i 21 elefants a les possessions cartagineses al sud de l'Ebre. Ann??bal deix?? a Hann?? amb 10.000 infants i 1.000 genets, guarnint el recent conquerit territori al nord de l'Ebre. Aquest Hann?? ha estat identificat per varis autors com el nebot d'Ann??bal (fill d'??sdrubal el Bell), un germ?? o sense cap relaci?? amb els Barcides.
Gneu Corneli Escipi??, amb 20.000 soldats d'infanteria (dues legions romanes i dues aliades), 2.200 de cavalleria i 60 quinquerems, salp?? de Mass??lia i aterr?? a Emp??ries. Les ciutats gregues de Emp??ries i T??rraco donaren la benvinguda als romans, i Gneu comen???? a guanyar-se les tribus ib??riques al nord de l'Ebre. ??sdrubal Barca, despr??s de ser advertit de l'expedici?? romana, marx?? cap el nord amb un ex??rcit de 8.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria a unir-se a Hann??.
[edita] La batalla
Hann?? havia estat completament sorpr??s per l'arribada dels romans a Hisp??nia. En veure el cessament del poder cartagin??s sobre les recent conquerides tribus del nord degut a les activitats d'Escipi??, decid?? oferir batalla. Hann?? avan???? i atac?? els romans al nord de T??rraco, a prop de Cesse. Ni hi hagu?? brillants maniobres o emboscades, car els ex??rcits s'enfrontaren a camp obert. Al comptar amb un ex??rcit molt inferior, Hann?? fou derrotat amb relativa facilitat, perdent 6.000 homes a la batalla. Per altra banda, els romans aconseguiren capturar el campament cartagin??s, junt amb 2.000 presoners (entre d'ells, el propi Hann??). Al campament figuraven tots els equipatges deixats per Ann??bal. Entre els presos tamb?? s'inclo??a Ind??bil, un influent cabdill ilerget que causaria m??s tard greus problemes als romans. Aquests tamb?? irromperen a la ciutat de Kesse, malgrat que per a frustraci?? dels romans no contenia cap bot?? valu??s.
[edita] Consequ??ncies
Escipi?? es convert?? en amo del nord de l'Ebre. ??sdrubal, que arrib?? massa tard a ajudar a Hann?? (encara que no era suficientment fort per a atacar als romans), creu?? el riu i envi?? una columna que assalt?? els romans a una escaramussa. Aquesta for??a captur?? mariners romans i inflig?? un dur colp a la flota romana, que baix?? de 60 a 35 vaixells. Tanmateix, la flota romana conquer?? les possessions cartagineses a Hisp??nia. El prestigi rom?? es restabl?? a Hisp??nia, mentre que els cartaginesos havien patit una important derrota. Despr??s de castigar als oficials a c??rrec dels contingents navals per la laxitud de la seva disciplina, Escipi?? i l'ex??rcit rom?? hivernaren a T??rraco. ??sdrubal es retir?? a Carthago Nova despr??s de la deserci?? d'algunes ciutats aliades al sud de l'Ebre.
Si Hann?? hagu??s guanyat la batalla, hagu??s estat possible enviar refor??os de l'Hisp??nia cartaginesa a Ann??bal a partir de 217 aC. Aquesta batalla dugu?? als mateixos resultats d'Escipi?? a Hisp??nia com la batalla de Tr??bia duria per Ann??bal a la pen??nsula It??lica: l'assoliment d'una base d'operacions, guanyar-se a alguna tribu nadiua com a font de provisions i reclutes. Tamb?? tall?? la comunicaci?? per terra d'Ann??bal. A difer??ncia d'aquest, Escipi?? no pos?? en marxa immediatament una campanya en territori enemic al sud del riu. Tampoc no s'arrisc?? a perdre la seva base, com faria Ann??bal en un futur proper. Escipi?? prendr?? temps per a consolidar les seves explotacions, subjugar o aliar-se amb les tribus ib??riques i practicar incursions en territori cartagin??s. Aquestes activitats foren la base per a les futures operacions a Hisp??nia.
