Àsdrubal Barca
De Viquipèdia
Àsdrubal Barca fou fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal el gran general. Era present a la batalla en què el seu pare morir a Hispània vers el 229 aC, i es va poder escapar junt amb Anníbal cap a Akra Leuke o Acra Leuce.
Quan el seu germà va marxar a Itàlia li va deixar el govern d'Hispània (218 aC) amb 13000 soldats i 2500 cavallers principalment númides, nombre que va incrementar pel reclutament entre els ibers i altres tribu; va donar suport a Hannó que havia rebut el comandament de la regió entre l'Ebre i els Pirineus en contra d'Escipió però va arribar massa tard i quan va arribar Hannó ja havia estat derrotat.
El 217 aC va avançar des de Cartago Nova on havia passat el hivern altre cop cap al nord de l'Ebre però la pèrdua de la flota, destruïda pels romans, li va impedir els moviments i no va arribar a creuar el riu. A l'estiu Escipió va rebre reforços dirigits pel seu germà i va passar a la ofensiva creuant l'Ebre cap al sud; el general Bostar, enviat contra ells, no va gosar enfrontar-si i no és va lliurar cap batalla important, però les morts de molts hostatges en mans de Bostar, va fer un efecte molt negatiu entre les tribus aliades.
El 216 aC mentre Anníbal obtenia la gran victòria de Cannes, a Hispània la guerra restava embarrancada. Àsdrubal lliurava petites operacions contra romans o tribus iberes. Després de Cannes va rebre ordres de marxar a Itàlia per donar suport a Anníbal i Himilcó fou enviat a Hispània amb un exèrcit. Però quan Àsdrubal va intentar creuar l'Ebre fou derrotat pels Escipions i les tribus iberes van desertar en massa.
El seu germà Magó va haver de venir en el seu ajut des de Cartago amb 12000 homes i 15000 cavallers (i 20 elefant) destinats a ajudar a Anníbal a Itàlia. La guerra a Hispània va seguir però és molt difícil determinar com van ser les operacions per les exageracions dels escriptors romans i la manca de fonts púniques.
El 215 aC Magó i Àsdrubal van assetjar Illiturgis i Escipió va anar en ajut de la ciutat, i els va derrotar i va conquerir el campament cartaginès. Una mica després els dos germans apareixen assetjant Indibilis, on altre cop foren derrotats.
El 215 aC va arribar a Hispània el general Àsdrubal fill de Giscó amb un fort exèrcit però res important consta com a realitzat; els relats romans parlen de dues victòries d'Escipió però amb magres resultats.
Tit Livi no esmenta res sobre les campanyes del 213 aC, quan segons Appià, Àsdrubal va anar a l'Àfrica per fer front a una revolta dels númides als que va sotmetre i va retornar després a Hispània.
El 211 aC els cartaginesos van obtenir per fi un triomf: els Escipions van dividir les seves forces per fer front a dos exercits cartaginesos un dirigit per Àsdrubal Barca i un per Àsdrubal fill de Giscó i per Magó Barca. Uns 20000 mercenaris celtibers de Gneu Corneli Escipió van desertar i van passar a camp d'Àsdrubal que va obtenir la victòria. Publi Corneli Escipió va morir en un enfrontament amb la cavalleria númida d'Àsdrubal fill de Giscó; les forces dels dos generals cartaginesos es van reunir amb les d'Àsdrubal i van rodejar a Gneu Escipió; el camp romà fou ocupat i el mateix general mort en la lluita junt amb la major part de les seves tropes. Les que van quedar, sota Luci Marci, es van retirar al darrera de l'Ebre i van poder impedir l'avanç dels cartaginesos cap a Itàlia
El 209 aC va arribar a Hispània Publi Corneli Escipió Africà Major fill del Publi Escipió caigut el 211 aC i és va dedicar a establir amistat amb tribus iberes i en un cop audaç es va apoderar amb un atac per terra i mar de Cartago Nova. La Citerior va quedar ràpidament en mans dels romans. Àsdrubal va haver de lliurar una batalla de resultat incert a Baecula, i després va seguir al nord i es dirigí cap a Itàlia per reunir-se amb Anníbal.
Es suposa que va creuar els Pirineus per la part occidental (ja que la oriental estava protegida per Escipió) i després de passar per territoris de tribus de gals (s'esmenten fins i tots els arverns) on va reclutar molta gent, va arribar als Alps. Va passar un any en aquestes operacions i la primavera del 207 aC va creuar els Alps i va baixar cap a Itàlia, però va cometre l'error d'aturar-se per assetjar Placentia quan els romans no tenien cap exercit que se li pogués oposar, i va perdre molt de temps en sotmetre aquesta colònia. Després va seguir a Ariminium i va acordar amb Anníbal que es trobarien a Úmbria, però els missatges van caure en mans dels romans i el cònsol Gai Neró es va reunir amb el seu col·lega a Sena Gallica (Senigallia) en front de l'exèrcit d'Àsdrubal. Aquest va rebutjar un combat decisiu i es va retirar a Ariminium on fou perseguit i obligar a combatre a la vora del riu Metaure. En aquesta batalla Àsdrubal va desplegar les millors habilitats de comandament però les seves forces eren inferiors i els auxiliars gals no sabien lluitar; els millors eren els hispans i els lígurs que van causar moltes pèrdues al romans però finalment van perdre la batalla. Àsdrubal va morir amb les armes a la ma. El cònsol Neró va anar ràpidament al campament d'Anníbal a la Pulla i va comunicar la victòria tirant el cap d'Àsdrubal a la vora del camp.
- Per més detall de les operacions a Hispània vegeu: Conquesta romana d'Hispània
