Arverns

De Viquip??dia

Els arverns (singular mascul?? arvern o arvern??s, singular femen?? averna o arvernesa; plural mascul?? arverns o arvernis, plural femen?? arvernes o arverneses) foren una de les principals tribus de la G??l??lia que van rivalitzar amb els edus per la supremacia.

El seu territori estava limitat per el C??vennes i limitaven per aquest costat amb els helvis, per?? entremig hi havia els vel??lavis i els gabals. A l'est tenien els edus, a l'oest els lem??vics, al nord-oest els bit??riges i al sud-oest els carducs. Posse??en tamb?? la vall de l'Allier i una part del centre de la G??l??lia. El seu nom s???ha conservat en la regi?? d'Alv??rnia.

La seva capital fou Augastonemetum, que Estrab?? anomena Nemossus, i ??s l'actual Clarmont d'Alv??rnia, capital de l'Alv??rnia. El 122 aC Fabius Maximus va fer una expedici?? contra els calis i el rei dels arverns, Bituitis, fill de Luer, va demanar un tractat al senat per?? fou detingut de per vida; el 121 aC els edus i els al??l??broges estaven en guerra i els darrers tenien als arverns i als rutenis com aliats, per?? foren derrotat per Fabius a la conflu??ncia del Roine i l'Is??re i els al??l??broges van esdevenir s??bdits de Roma per?? els arverns i rutenis van conservar el seu territori.

En temps de C??sar els arverns eren aliats als s??quans i van demanar l???ajut del germ??nic Ariovistus contra els edus, aliats de Roma. C??sar va derrotar als s??quans el 58 aC per?? no va entrar a territori dels arverns. El 52 aC els carnuts es van revoltar; van seguir els arverns sota la direcci?? de Vercingetorix, i en aquest moment els cadurcs, gabals i vel??launis o vel??lavis els hi estaven sotmesos; en aquest moment la capital era Gerg??via on els arverns van rebutjar l???atac rom??. Altres pobles gals es van unir a l'aixecament general. La guerra va acabar amb la batalla d'Alesia on els gals foren derrotats i Vercingetorix fou capturat i portat a Roma on fou executat.

El 27 aC el territori dels arverns fou incl??s dins la prov??ncia d'Aquit??nia.