Senigallia

De Viquipèdia

Senigallia o Sinigaglia es una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb prop de 50.000 habitants.

[edita] Història

Sena (Σήνη) o Sena Gallica, fou una ciutat de l'Úmbria al Gallus Ager, a la costa de la mar Adriàtica a la desembocadura del riu Sena (modern Nevola o Nigola). El territori fou dels gals sènons i el nom de la ciutat venia d'ells. Probablement la ciutat ja existia quan els romans van conquerir la zona però res es sap fins que es va establir la colònia romana el 289 aC.

El 207 aC fou el lloc on es van reunir les forces dels cònsols Livi i Neró abans de la batalla del Metaure que s'hauria lliurat prop de Sena.

Torna a ser esmentada a la guerra civil entre Gai Mari i Sul·la quan fou ocupada i saquejada per Pompeu, llavors lloctinent de Sul·la (82 aC). Va romandre ciutat de certa importància i sota el triumvirat va rebre nous colons. La ciutat es esmentada durant tot l'imperi fins al segle IV.

Fou saquejada per Alaric I; després va passar als ostrogots i recuperada pels bizantins que la van fortificar i fou una de les ciutat de la Pentàpolis dins l'Exarcat de Ravenna. Altre cop saquejada pels longobards (segle VIII), fou atacada pels sarrains al segle IX.

Al segle XII apareix governada per un comte de nom Sergi que va rebre del vescomte de Marsella, amb la filla del qual s'havia casat, unes relíquies atribuïdes a Maria Magdalena. Va passar als Montefeltro i després als Malatesta. Segimon Pandolf Malatesta de Rimini la va fortificar a la meitat del segle XV. El Papa Pius II (1458-1464) la va donar en feu al seu nebot Antonio Piccolomini, però el poble es va posar sota domini directe del Papa Pau II (1464-1471) i Giacomo Piccolomini fou rebutjat en un intent de recuperar la ciutat el 1472. Sixt IV (1471-1484) la va donar als della Rovere que la van conservar fins el 1516 quan va passar a Llorenç de Medici. El 1624 va tornar al Papa. Va passar a Itàlia el 1860.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Senigallia