Ebre
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 L'Ebre a Miravet |
||||
| Llargada | 928 km | |||
| Altitud del naixement | 1.000 m | |||
| Cabal mitjà | a Tortosa 614 m³/s | |||
| Àrea conca | 85.550 km² | |||
| Naixement | Fontibre, (Cantàbria) | |||
| Desembocadura | Mediterrani | |||
| Territoris de la conca | Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
L'Ebre és el riu més cabalós de la Península Ibèrica, l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Neix al vessant sud de la Serralada Cantàbrica, des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 910km i 83.093 km² de conca fins al Mediterrani, on desemboca formant un ampli delta de 500 km².
Neix a Fontibre (del llatí Fontes Iberis, Fonts de l'Ebre, en grec Έβρος) prop de Reinosa, a la Comunitat Autònoma de Cantàbria, passant per Miranda de Ebro, Haro, Logronyo, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagó, Saragossa, Casp, Mequinensa, Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Móra d'Ebre, Xerta, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Deltebre.
Els principals massissos muntanyosos que delimiten la seva conca són: els Pirineus al nord, el Sistema Ibèric al sud i els Pics d'Europa al seu naixement.
Recull les aigües dels rius del vessant meridional dels Pirineus (Arga, Aragó, Gállego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibèrica (Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya).
Desemboca al mar Mediterrani a Deltebre, al Parc Natural del Delta de l'Ebre, que va ser creat l'any 1983 per la Generalitat de Catalunya, prop de Tortosa, Amposta i Sant Jaume d'Enveja (Tarragona), formant un gran delta on l'Illa de Buda parteix el corrent en dos braços principals (gola Nord i Sud). El Delta de l'Ebre és la zona humida més important de Catalunya i la seva superfície total és de 7802.
L'Ebre pateix les seves crescudes més freqüents a l'estació freda, d'octubre a març, tot i que a vegades s'allargen al tram final fins al maig; les d'estació freda solen estar lligades al règim pluvial oceànic, mentre que les primaverals son fruit de la fossa de les neus dels Pirineus. Els estiatges es produeixen a l'estiu: de juliol a octubre, a Miranda de Ebro i de finals d'agost i primers de setembre a Tortosa.
Les seves aigües s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjançant canals com l'Imperial, el Tauste i, al tram final, els canals de la Dreta i l'Esquerra de l'Ebre, que neixen a l'assut de Xerta. El seu cabal es regula pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments produeixen actualment que el Delta pateixi un fenomen de regressió, ja que aturen els sediments que tindrien que arribar a la desembocadura.
El seu nom deriva de l'antic topònim Iber ("Iberus Flumen"), que també dóna nom als pobles ibers. Notablement, en llengua basca "ibar" significa ribera o marge del riu.
L'Ebre va ser escenari d'una de les batalles més importants de la guerra civil espanyola (vegeu Batalla de l'Ebre).
- Situació geogràfica: al nord-est d'Espanya, la seva conca s'estén per part de les comunitats autònomes de Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó, i Catalunya.
- Origen: es recolliren els sediments exteriors (els Pirineus i Bètics) formant dues serralades de tipus alpí (Pirineus i Bètics) que va produir en compensació, l'enfonsament de dos coses: la vall de l'Ebre, i la vall del Guadalquivir ocupats pel mar.
- Naixement: tradicionalment es fixava al manantial de Fontibre, a 880 m. Avui es fixa a les fons del riu Híjar a Peñalabra a 1980 m, 27 km abans de Reinosa, corrent que prové del manantial.
- Desembocadura: Mar Mediterrani. Al Parc Natural del Delta de l'Ebre.
- Longitud: 910 km
Taula de continguts |
[edita] Afluents principals
[edita] Pel marge esquerre
|
[edita] Pel marge dret
|
[edita] Transvasaments
Actualment hi ha 8 transvasaments en funcionament que són els següents:
- 1. Ebro-Besaya: és reversible, data de 1982, comunica l'embassament de l'Ebre amb la conca del Saja-Besaya al nord. La seva funció es garantir el subministrament a l'àrea industrial de Torrelavega.
- 2. Alto de Tornos-Capçalera del Cerneja (Nela): escassa entitat, abasteix petites poblacions de la Conca del Nord de Santander, (Cantàbria).
- 3. Cerneja-Ordunte: situat al riu Cerneja, transvasa cabals de l'embassament de Ordunte per abastir Bilbao, data de 1961.
- 4. Zadorra-Arratia: situat a la capçalera del Zadorra, abasteix Bilbao a través del salt de Barazar.
- 5. Alzania-Oria: situat a la capçalera del riu Alzania, afluent del riu Araquil, té escassa entitat, i es destina a la producció hidroeléctrica, data de 1927.
- 6. Carol-Ariége: situat a França, aprofitament hidroelectricitat. Torna els cabals.
- 8. Ebre-Camp de Tarragona: abastiment urbà i industrial de Tarragona, 55 hm3 en 1997.
L'únic transvasament que aporta aigua a l'Ebre és d'Araviana, que subministra aigua a Ólvega.
[edita] Enlaços externs
- Confederació hidrográfica de l'Ebre (castellà)
- Sistema Automátic de Informació Hidrológica de la Conca Hidrográfica del Ebre (castellà)
- Indicació Geográfica Protegida «Arros del Delta de l'Ebre» (castellà)
