Móra d'Ebre

De Viquipèdia

Móra d'Ebre és la capital de la comarca de la Ribera d'Ebre. El poble es troba situat a la riba dreta del riu Ebre, entre el pas de l'Ase i el de Barrufemes, al centre de l'anomenada cubeta de Móra. La vila s'estén al llarg de 48 km2, on hi viuen més de 6.000 persones, de les quals 5.300 hi estan censades en l'actualitat. S'arriba a Móra d'Ebre a través de les carreteres N-420, C-12 i T-324. El pont d'arcades de Móra d'Ebre és una estructura del 1943 feta de formigó armat sobre l'Ebre i que s'ha convertit en un dels símbols del poble.

Taula de continguts 1 Història 2 Fills i filles il·lustres de la població 3 Demografia 4 Enllaços externs

[edita] Història

El poblament més antic del municipi documentat fins ara, es remunta 6.000 anys enrere i es situa en el temps del neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Pere Bosch i Gimpera, en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de les arcades.

La presència de la cultura ibèrica s'ha localitzat a la població en les restes trobades al voltant del calvari.

La romanització encara conserva vestigis a la vila romana dels Emportells, situada a prop del riu, al camí de les Sènies, on limiten els termes municipals de Móra d'Ebre i Benissanet.

Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agràries (lloc de Sovarrec), indústria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa i un castell, que formava part de la línia defensiva de l'Ebre i que al llarg de la història ha patit successives destruccions i posteriors reconstruccions.

La reconquesta cristiana tingué lloc el 1153 de la mà del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV.

Durant l'edat mitjana, la vila va formar part de l'anomenada baronia d'Entença, la qual s'enfrontà contra els templers de Miravet i Ascó, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita causà greus danys a la comarca, com també ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successió, la del Francès, les carlines i la Guerra Civil espanyola.

Altres esdeveniments crucials que afectaren l'esdevenidor de Móra i la seva comarca foren l'expulsió dels moriscos, l'any 1610, i la segregació dels Masos de Móra per constituir la població de Móra la Nova, l'any 1830.

[edita] Fills i filles il·lustres de la població

• Berenguer I d'Entença
• Julio Antonio, escultor
• Santiago Costa, escultor
• Artur Cot i Miró, historiador i cronista local

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 181 202 165 489 - 3.836 3.816 3.841 4.065

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 3.728 3.940 3.530 3.059 3.367 3.756 3.638 4.320 4.337

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 4.454 4.653 4.880 4.832 4.816 4.776 4.960 5.098 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• moradebre.org - Publicació independent de cultura, turisme, formació i lleure

editar	Municipis de la Ribera d'Ebre
Ascó | Benissanet | Flix | Garcia | Ginestar | Miravet | Móra d'Ebre | Móra la Nova | la Palma d'Ebre | Rasquera | Riba-roja d'Ebre | Tivissa | la Torre de l'Espanyol | Vinebre

Aquest article sobre la Ribera d'Ebre és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.