Tivissa

De Viquipèdia

Tivissa és un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a l'apart oriental d'aquesta i al límit amb el Baix Camp. Entre el patrimoni històric destaquen les ruïnes del poblat ibèric del Castellet de Banyoles. A més de la capital municipal, inclou els nuclis de Darmós, la Llaberia, i la Serra d'Almos.

Taula de continguts 1 Prehistòria, història i arqueologia 2 Economia 3 Llocs d'interés 4 Personatges cèlebres 5 Demografia 6 Curiositats 7 Bibliografia 8 Referències 9 Enllaços externs

[edita] Prehistòria, història i arqueologia

Els testimonis més evidents de la presència dels grups prehistòrics en aquests rodals corresponen a les estacions amb pintures rupestres; Cova del Pi, Cova del Ramat, Cova del Cingley i Cova del Taller.

El primer descobriment fou de Jaume Poch i Garí, que exercia de mestre a la població de Bicorb (Canal de Navarrés), on descobrí la Cova de l'Aranya. Durant la visita al seu fill, que exercia de telegrafista a Tivissa, tot fent un tomb, descobreix la Cova del Pi a la Font Vilella, estudiada per l'Eduard Hernández Pacheco (1922) i corresponent a l'Art Esquemàtic (6500-3500 aC), fonamentat en l'abstracció (traços, punts, màcules...) pròpies del món de les creences dels grups productors neolítics i del bronzo.

Posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans feu unes prospeccions en aquells paratges i descobriren les altres dues cavitats esmentades més amunt, ara amb mostres d'Art Llevantí (1000-6500 aC), que es constitueixen en les expressions figuratives (no pas naturalistes, com erròniament es qualifiquen sovint), testimonis del món de creences dels últims caçadors-recol·lectors.

L'última troballa es deu a l'aleshores adolescent Joan Miquel Brull, que el 1991 descobreix la Cova del Taller, amb cèrvids llevantins.

Hi han jaciments propers al Perelló, Rasquera, Vandellòs, Montblanc, Ulldecona, etc. Aquest territori i tots els que contenen mostres d'art parietal han estat declarats el 1998 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO -amb el nom administratiu convencional d'"Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica" -en constituir-se en testimonis extraordinaris i inestimables de la capacitat intel·lectual de l'ésser humà. (Font: Associació Catalana d'Art Prehistòric)

En temps dels ibers Tivissa formà part del territori de la tribu dels ilercavons. Sembla que l'origen d'aquesta tribu cal cercar-lo en un altre poble -els ilaraugats- citat pel geògraf grec Hecateu de Milet, a finals del segle VI aC. Se suposa que, més endavant, els ilaraugats es dividiren en dos pobles ben diferenciats: els ilercavons -més costaners- i els ilergets, més cap a les terres interiors.

El territori ocupat pels ilercavons se suposa que ocuparia les actuals comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribera de l'Ebre, el Montsià i la franja d'Aragó i País Valencià, limítrof amb aquestes comarques. En concret s'estenia -de sud a nord- des de la Serra d'Almenara, al País Valencià, fins al Coll de Balaguer, ja en terres tarragonines. Cap a ponent penetrava Ebre amunt, fins a l'aiguabarreig del Segre-Cinca amb el riu Ebre.

Els ilercavons tingueren, dins del conglomerat ibèric, una de les cultures més dinàmiques, gràcies a la seva privilegiada situació geogràfica, a prop d'una via fluvial important, bàsica per a la comunicació entre la costa i l'interior, com era -i segueix essent- el riu Ebre.

Tivissa va adquirir importància amb els ibers, i sembla que el nom mateix és d'origen iber. D'aquesta època hi ha un assentament força important al Castellet de Banyoles -potser la primera ciutat ibèrica coneguda a la Península, segons les últimes investigacions- a cinc minuts de la vila i sobre l'Ebre. La importància de l'assentament del Castellet de Banyoles estava segurament relacionada amb la posició estratègica de Tivissa en el pas de la ruta a través del Coll de Fatxes que anava de la costa de Tarragona al que ara anomenem Saragossa. (Font: Museu d'Arqueologia de Catalunya)

En el període romà, les àmfores fetes a Tivissa arribaven fins a la mateixa Roma, presumiblement per a transportat oli i vi. Com a monument i record d'aquella època, unes oliveres, segons sembla plantades en aquella era, són conservades i protegides com a monuments vivents. I hi han estat trobades restes d'un campament militar romà. ^[1]

De l'Edat Mitjana hi ha unes restes del castell, i cap el 1350 Tivissa va esdevenir una vila emmurallada. Encara romanen algunes restes de la muralla, principalment en els portals del Portal de L'Era, el Portal d'Avall i el Portal del Raval. L'interior gòtic de l'església data del segle XIII.

[edita] Economia

Actualment, l'economia està encara molt basada en l'agricultura, encara que les terres cultivables han estat progressivament abandonades. Els cultius importants són l'olivera, la vinya, el fruits secs (nous i ametlles) i la fruita (préssec i cirera). La fàbrica de motllures del poble ha estat font de treball per a la població des del 1908. Darrerament, el turisme comença a guanyar importància.

[edita] Llocs d'interés

Apart de les esmentades restes de muralla, l'edifici històric més característic és l'església. L'aspecte exterior és d'estil renaixentista del segle XIX, però a l'interior l'estil és gòtic. L'església gòtica fou construïda al lloc d'un edifici romànic dels segles XIII-XIV, i durant els segles XVI al XVIII s'hi feren diversos afegitons i alteracions. El campanar octogonal fou construït el 1550.

Durant el segle XIX el rector Pere Rius va començar a planejar-ne una gran reconstrucció, i va rebre suport del consell local i del president de la Primera República Espanyola, l'Estanislau Figueras, que tenia relació amb Tivissa. Per falta d'espai per a l'obra, es va decidir construir la nova església al mateix lloc. Va ser, doncs, construïda al voltant de la vella l'església, amb la intenció de enderrocar l'edifici vell. Tanmateix, quan el rector morí el 1894 el treball s'aturà i l'enderroc mai fou realitzat, romanent l'església gòtica a l'interior de la nova.

[edita] Personatges cèlebres

[edita] Demografia

Entitat de població	Hab. (2005)
Darmós	111
Llaberia	0
Serra d'Almos, la	283
Tivissa	1.395
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 118 123 163 915 2.535 3.463 4.118 4.252 4.694

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 4.630 4.278 3.577 3.065 3.108 2.542 2.028 1.957 1.845

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 1.774 1.768 1.726 1.763 1.764 1.796 1.794 1.788 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1717 incorpora Banyoles, Darmós i Llaberia; el 1787 es desagrega la Serra d'Almos, que es torna a incorporar el 1940; el 1818 es desagrega Vandellòs per formar el nou municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

[edita] Curiositats

[edita] Bibliografia

• Eduardo HERNÁNDEZ PACHECO (1922): "Pinturas prehistóricas de Font Vilella, en Tivisa (Tarragona)", Revista Ibérica, 409, Madrid, pp. 10-11.
• Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1989): "Aproximación al estado actual de la pintura rupestre en Cataluña", Revista Empúries,48-50, t.1, Barcelona, pp. 8-17.
• Anna ALONSO y Alexandre GRIMAL (1998): "L´Art Llevantí", en L´Art Rupestre. Un art que no es pot veure als museus, Cambra de la Propietat Urbana de Reus, Reus, pp. 23-33(ISBN 84-920609-1-3)

[edita] Referències

1. ↑ Notícia sobre la troballa del campament romà

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tivissa

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pàgina de la gent del poble
• Pàgina web del Museu d'Arqueologia de Catalunya sobre els ibers i la seva ruta, de la qual forma part Tivissa

editar	Municipis de la Ribera d'Ebre
Ascó | Benissanet | Flix | Garcia | Ginestar | Miravet | Móra d'Ebre | Móra la Nova | la Palma d'Ebre | Rasquera | Riba-roja d'Ebre | Tivissa | la Torre de l'Espanyol | Vinebre

Aquest article sobre la Ribera d'Ebre és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.