Pere Bosch i Gimpera
De Viquipèdia
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 - Mèxic 1974) va ser un arqueòleg i prehistoriador i una de les personalitats científiques catalanes més conegudes internacionalment.
Inicià estudis de dret però passà a fer els de filosofia i va ampliar estudis a Berlín. Les seves primeres publicacions van ser sobre la civilització cretomicènica (1912) i sobre l'origen de la tragèdia grega (1913). També va traduir Homer. L'any 1915 va ser nomenat director del servei d'excavacions de l' Institut d'Estudis Catalans. El 1919 publicà Prehistòria catalana. Ja des d'aquella època primerenca es mostra decididament partidari de l'ús de la llengua catalana en les publicacions científiques.
A partir del 1919 i fins la seva mort va mantenir una amistat i correspondència privada amb el seu alumne i company Lluis Pericot i Garcia.
Amb l'obra Etnografía de la Península Ibèrica (1932) desenvolupa tesis innovadores que li donarien renom. A partir de 1933 és nomenat rector de la Universitat de Barcelona. Implicat en la política de la Generalitat republicana ocupà el carrec de Conseller de Justícia sota la presidència de Lluís Companys. Va ser empresonat al vaixell Uruguay juntament amb altres membres del govern català després dels fets del 6 d'octubre de 1934, cosa que va provocar protestes internacionals.
Després de la guerra civil hagué d'exiliar-se a Mèxic i posteriorment va ser sotmès a una campanya de desprestigi a la Universitat de Barcelona. El 1945 va publicar a Mèxic La formación de los pueblos de España.
El 1971 obtingué la nacionalitat mexicana.
[edita] Enllaços externs
- Breu biografia a la web l'IEC
- Col·lecció Pere Bosch Gimpera. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
