Serralada Cantàbrica
De Viquipèdia
La Serralada Cantàbrica és un sistema muntanyenc del nord d'Espanya que discorre paral·lel al Mar Cantàbric. Té una longitud de 480 quilòmetres des de la depressió basca fins al Massís Galaico-Lleonès, passant pels Picos d'Europa. La serralada se situa en les comunitats autònomes de País Basc, Cantàbria, Principat d'Astúries i Castella-Lleó i representa el límit pel sud de l'anomenada Espanya humida o verda. Mentre que en el seu vessant sud i des de l'altiplà tot just existeix desnivell, en la vessant nord el desnivell és bastant acusat per la proximitat al mar, ho fa que els rius, de caràcter torrencial, salvin el pendent encaixats en valls en forma de V de vessants pronunciats. Els seus cims sobrepassen els 2.000 metres en els trams més acusats d'Astúries, el Nord de Lleó i Palència i en la zona oriental de Cantàbria. Els vents dominants, d'origen oceànic, xoquen amb la serralada, ascendint i condensant-se com resultat del refredament. A causa del efecte Foehn, es produïxen abundants precipitacions en la vessant nord cantàbrica (de fins a 2.000 mm anuals) i per a quan els vents descendeixen cap al vessant meridional són ja secs, originant un clima més àrid.
La seva última morfologia va ser generada en la orogenia alpina modelada sobre material sedimentari del Mesozoic, principalment. Així mateix, la serralada està esquitxada d'una àmplia morfologia d'antic glaciarisme i formes de modelatge kárstic.
La Serralada Cantàbrica està dominada per boscos planocaducifolis constituïts principalment per faigs (Fagus sylvatica) situats a l'ombra i roures (Quercus robur, Quercus petrea i Quercus pyrenaica) a la solana. Destaca també la gairebé total absència de boscos naturals de coníferes, tant en el pis montano com subalpí. En altituds superiors als 1.800 m. la vegetació dominant són els bedolls, el matorral rastrer i les herbàcies, predominant les pastures de gramínies d'especial importància per al bestiar.
La muntanya més alta d'aquest sistema muntanyenc és Torrecerredo, als Picos d'Europa, amb una altitud de 2.648 m i la cavitat més profunda és el sistema cavernari del Trave, el segon major avenc de l'Estat Espanyol.
La Serralada Cantàbrica es divideix en:
- El massís astur-lleonès. Discorre per estribació occidental. De materials paleozoics plegats i amb fosses tectòniques d'orientació aquest a oest.
- Les Muntanyes de Cantàbria. De calcàries i margues mesozoiques. Destaquen els Picos d'Europa amb un relleu kàrstic.
- Les Monts Bascos. En l'extrem oriental. De materials molt plegats d'època mesozoica, on l'erosió ha incidit significativament.
