Faig
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Fagus sylvatica Linnaeus |
||||||||||||||
El faig (Fagus sylvatica) és un arbre gran i corpulent de la família Fagaceae. En català també es coneix segons la contrada com fabarra, fabarrina, fabo, fages, fago, fai, faitg, faix, faja, fatch, fatg, fau, faveta, faya, hay, haya i, en valencià també s'anomena com fach bosquer. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa "per menjar" en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Arbre caducifoli, que pot atènyer una alçària de 30 m., amb el tronc recte i cilíndric, d'escorça llisa i d'un gris blanquinós. El sistema radical és potent amb una arrel principal recta, poc profunda i amb arrels secundàries molt fortes. Al deixar de créixer l'arbre en alçada desenvolupa arrels secundàries superficials.
- Capçada esvelta, frondosa i ampla
- Escorça grisa, més aviat clara, i a vegades amb unes bandes horitzontals blanquinoses.
- Borrons ben característics, afuats i força llargs, de color bru.
- Fulles caduques, ovades o el·líptiques, enteres (algun cop una mica dentades), translúcides, amb pèls fins a tot el contorn del limbe, i sense pèls (o amb molt pocs a la cara inferior).
- Les flors són unisexuals, actinomorfes, monoclamídies i petites. Les flors masculines són nombroses, llargament pedunculades i disposades en dicasis molt contrets que es disposen en inflorescències en aments globulosos. El perigoni està format per 4-7 tèpals soldats en una estructura lobulada. L'androceu té 8-16 estams. Les flors femenines es situen per parelles, envoltades per una cúpula estipitada, de 4 seccions, que esdevé llenyosa en el fruit. Tenen el perigoni dividit en 4 o 5 lòbuls. El gineceu és ínfer, sincàrpic, tricarpel·lar i trilocular, amb 2 primordis seminals. El pistil es prolonga en 3 estils.* Els fruits són les fages, les quals presenten tres cares, i resten encloses en nombre de 2 o 3 dintre d'un pelló recobert d'espines llargues, febles i toves.
- Les llavors no presenten endosperma, és per això que l'embrió és greixós i ric en hidrats de carboni.
- Les fages són buscades pels animals per tal com contenen un oli greixós.
- Aquest arbre pot viure fins a 250 anys.
[edita] Ecologia
Macrofaneròfit que creix en terrenys no massa compactes de clima humit. Forma boscos a l'estatge montà, als vessants humits i ombrívols, on s'hi estanca sovint la boira i els núvols. Floreix de març fins el maig.
[edita] Àrea de distribució
La fageda és un bosc típic de l'estatge montà. S'estén per Europa, arribant al sud-est de Noruega, al Mar Negre i pel sud a les muntanyes de Grècia i Sicília. A la Península Ibèrica es distribueix per la meitat nord peninsular. Als Països Catalans el trobem als Pirineus, i estatge montà interior, dels 500 a 2000 m. Es fa a les contrades de clima oceànic i humit. No es té constància que el faig penetri dins el territori valencià.
[edita] Usos medicinals
S'utilitza l'escorça i les fulles. L'escorça té una bona quantitat de tanins (3-4%), mentre que les fulles són riques en flavonoides, sobretot en quercetòsid. La fusta té molta quantitat de fenols com la creosota.
S'ha usat tradicionalment com antisèptic, antidiarreic, cicatritzant, analgèsic, antipirètic, antitussigen i expectorant. Popularment s'empra en el tractament de la grip, refredats, bronquitis, faringitis, odontàlgies i diarrees. La fulla de faig té, a més, propietats com a diurètic.
[edita] Toxicitat
Es té constància d'intoxicacions per ingesta excessiva de llavors que poden portar a un quadre de problemes gastrointestinals com vòmit, diarrea, dolors abdominals i paràlisis digestiva degut, segurament, a l'alt contingut en tanins.
[edita] Altres usos
La fusta del faig és apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, antigament, per a fer carbó. També es cultiva com ornamental. El fruit és comestible i antigament se n'extreia un oli de cuina al nord d'Europa.
[edita] Referències
- Hijar i Pons, Robert: Els arbres del nostre paisatge. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col·lecció Llibre de motxilla, núm. 6. Novembre de 1980. Plana 51. ISBN 84-7202-316-8.
[edita] Enllaços externs
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. |
 |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. |
 |
Viquiespècies. |
 |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. |
 |
[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]]. |
 |
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. |
 |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
- Vídeos i fotografies del faig. (anglès)
- Distribució d'aquesta espècie d'arbre a l'Estat francès. (francès)
- Àmplia informació sobre aquest arbre. (anglès)
