Estatge mont??
De Viquip??dia
L'estatge mont?? ??s una zona altitudinal de vegetaci?? el l??mit inferior del qual oscil??la entre 500 i 1200 m i el superior ateny els 1600 m. El seu clima ??s for??a semblant al de l'Europa Central, amb hiverns bastant freds i estius m??s aviat humits.
Aquest estatge, que correspon a la muntanya mitjana, ??s compost b??sicament per boscs d'arbres de fulla caduca i per pinedes de pi roig (de fulla persistent).
S'hi distingeixen dues zones diferenciades: una de clima humit i una altra de clima relativament sec.
La zona de clima humit de la muntanya mitjana t?? una vegetaci?? en alt grau comparable a la de les terres de l'Europa Central de clima d'influ??ncia atl??ntica. La gran majoria de les esp??cies s??n de fulla caduca. L'arbre dominant ??s el faig, densament ombr??vol, que fa que en el seu sotabosc tan sols creixin esp??cies herb??cies pr??pies de bi??tops d'ombra (com ara la fageda herb??cia de la Vall d'Aran), o b?? que el sotabosc, en altres bi??tops, resti fortament empobrit per la manca d'esp??cies adaptades a viure en condicions de poca llum (fageda pobra, generalment present nom??s en vessants nord de la resta de l'??rea de distribuci??). Al final de la tardor, el faig comen??a a perdre la fulla i queda completament desfullat a l'hivern. Hi ha fagedes entre 1000 i 1600 m als Pirineus, a les Guilleries, al Collsacabra, al Montseny, a Olot, a Sauva Negra, als Ports de Beseit, etc.
En aquesta zona humida cal esmentar tamb?? l'exist??ncia d'algunes rouredes humides que ocupen una extensi?? bastant redu??da (Vall d'Aran, Olot, etc.).
En indrets on viu l'avet en contacte amb la muntanya mitjana, hom hi troba l'avetosa amb faig. Aix?? s'esdev??, per exemple, al Montseny.
En la zona de clima relativament sec, d'influ??ncia continental, entre 1300 i 1600 m, hi trobem pinedes de pi roig, i a les fondalades humides hi ha avellaners, freixes, etc. (de fulla caduca). En una gran extensi?? d'aquesta zona seca, el roure martinenc (de fulla caduca) ??s abundant, i gaireb?? sempre va acompanyat del boix. En els llocs en qu?? ha estat destru??da la roureda primitiva de roure martinenc, sovint s'hi fa una pineda de pi roig, com a comunitat substitutiva.
Tamb?? existeixen altres menes de rouredes dintre de la muntanya mitjana com, per exemple, la roureda de roure reboll de les muntanyes de Prades que ocupa una petita ??rea.
En tot l'estatge mont??, a les espones dels cursos d'aigua o en sectors relativament propers, s'observa la pres??ncia d'una vegetaci?? de ribera, constitu??da per verns, ??lbers, pollancres, salzes, oms, freixes, etc., arbres tots ells de fullatge caduc que requereixen un s??l amb aigua fre??tica poc profunda.
[edita] Bibliografia
- Hijar i Pons, Robert: Els arbres del nostre paisatge. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col??lecci?? Llibre de motxilla, n??m. 6. Novembre de 1980. Planes 26-28. ISBN 84-7202-316-8.
