Roure martinenc
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Fulles de roure martinenc
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Quercus pubescens Willd. |
||||||||||||||
El roure martinenc (Quercus pubescens) és un arbre caducifoli mitjà que pot arribar als 25 metres. És el roure per excel·lència dels països submediterranis. A Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i les fulles són peluts.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
El seu tronc poc dret d’escorça marronosa i fisurada, presenta una ramificació sinuosa i capçada irregular. Presenta les fulles densament peludes, de joves per totes dues cares, però després mantenen els pèls només al revers. De dimensions mitjanes i gruixudes, les fulles tenen els marges profundament lobats. Les flors masculines es disposen en aments pènduls i les femenines estan envoltades d’un involucre d’on tan sols sobresurten els estils. El gla en forma d’ovoide allargat, peduncle curt i pelut, és cobert per una cúpula amb escames molt apretades.
Als llocs de transició es pot confondre amb el roure de fulla gran, amb el qual s’hibrida fàcilment.
[edita] Ecologia
Es distribueix en l’àrea de la muntanya mitjana , típicament a l’estatge submontà, encara que pot pujar més amunt dels 1.500 m d’altitud en vessants càlides. El seu màxim desenvolupament es troba en vessants assolellats, tot i que es fa en orientacions diverses. És típic del clima medioeuropeu submediterrani o mediterrani muntanyenc i creix en substrats calcaris o margosos; sòls bàsics o neutres i eutròfics.
[edita] Distribució
Es distribueix per l’Europa meridional, des del nord-est de la península Ibèrica, passant per Itàlia i els Balcans, fins a l’Àsia Menor. Dins del territori català és abundant als boscos de la muntanya mitjana ¡, des dels Pirineus a la zona litoral, fins a Barcelona. En condicions naturals encara ocuparien més superfície, ja que actualment només es conserven, sovint força malmesos, als vessants que no són adequats per altres usos.
[edita] Boscos de roure martinenc
L’aspecte més típic és el d’una roureda pura, tot i que s’hi poden barrejar exemplars de pi roig o, més rarament, de faig. L’estrat arbustiu és ben desenvolupat i divers. Al contrari que l’estrat herbaci que acostuma a ser bastant esclarissat.
[edita] Gestió, usos i conservació
La fusta del roure martinenc té una qualitat semblant a la de l’alzina, cosa que la fa adequada per a la construcció i treballs d’ebenisteria. És per això que han les aquestes rouredes han estat tradicionalment molt explotades, així com pasturades o tallades per aconseguir terrenys de pastura o conreu. Encara avui es troben sota un important impacte humà i es continuen explotant amb finalitats comercials. A més, acostumen a ser substituïts per pinedes de pi roig o de pinassa, de creixement més ràpid. És a dir, la regeneració d’aquestes rouredes depèn de què l’acció humana deixi d’impedir el seu lent procés de creixement.
[edita] Referències
- VVAA, Història Natural dels Països Catalans. Plantes superiors, volum 6. Barcelona, 1988. Ed. Enciclopèdia Catalana
- VVAA, Història Natural dels Països Catalans. L'herbari: Arbres i arbusts al natural. Volum I. Barcelona,1998. Ed. Enciclopèdia Catalana
