Roure martinenc
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Fulles de roure martinenc
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Quercus pubescens Willd. |
||||||||||||||
El roure martinenc (Quercus pubescens) ??s un arbre caducifoli mitj?? que pot arribar als 25 metres. ??s el roure per excel??l??ncia dels pa??sos submediterranis. A Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llat??, els branquillons i les fulles s??n peluts.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
El seu tronc poc dret d???escor??a marronosa i fisurada, presenta una ramificaci?? sinuosa i cap??ada irregular. Presenta les fulles densament peludes, de joves per totes dues cares, per?? despr??s mantenen els p??ls nom??s al revers. De dimensions mitjanes i gruixudes, les fulles tenen els marges profundament lobats. Les flors masculines es disposen en aments p??nduls i les femenines estan envoltades d???un involucre d???on tan sols sobresurten els estils. El gla en forma d???ovoide allargat, peduncle curt i pelut, ??s cobert per una c??pula amb escames molt apretades.
Als llocs de transici?? es pot confondre amb el roure de fulla gran, amb el qual s???hibrida f??cilment.
[edita] Ecologia
Es distribueix en l?????rea de la muntanya mitjana , t??picament a l???estatge submont??, encara que pot pujar m??s amunt dels 1.500 m d???altitud en vessants c??lides. El seu m??xim desenvolupament es troba en vessants assolellats, tot i que es fa en orientacions diverses. ??s t??pic del clima medioeuropeu submediterrani o mediterrani muntanyenc i creix en substrats calcaris o margosos; s??ls b??sics o neutres i eutr??fics.
[edita] Distribuci??
Es distribueix per l???Europa meridional, des del nord-est de la pen??nsula Ib??rica, passant per It??lia i els Balcans, fins a l?????sia Menor. Dins del territori catal?? ??s abundant als boscos de la muntanya mitjana ??, des dels Pirineus a la zona litoral, fins a Barcelona. En condicions naturals encara ocuparien m??s superf??cie, ja que actualment nom??s es conserven, sovint for??a malmesos, als vessants que no s??n adequats per altres usos.
[edita] Boscos de roure martinenc
L???aspecte m??s t??pic ??s el d???una roureda pura, tot i que s???hi poden barrejar exemplars de pi roig o, m??s rarament, de faig. L???estrat arbustiu ??s ben desenvolupat i divers. Al contrari que l???estrat herbaci que acostuma a ser bastant esclarissat.
[edita] Gesti??, usos i conservaci??
La fusta del roure martinenc t?? una qualitat semblant a la de l???alzina, cosa que la fa adequada per a la construcci?? i treballs d???ebenisteria. ??s per aix?? que han les aquestes rouredes han estat tradicionalment molt explotades, aix?? com pasturades o tallades per aconseguir terrenys de pastura o conreu. Encara avui es troben sota un important impacte hum?? i es continuen explotant amb finalitats comercials. A m??s, acostumen a ser substitu??ts per pinedes de pi roig o de pinassa, de creixement m??s r??pid. ??s a dir, la regeneraci?? d???aquestes rouredes dep??n de qu?? l???acci?? humana deixi d???impedir el seu lent proc??s de creixement.
[edita] Refer??ncies
- VVAA, Hist??ria Natural dels Pa??sos Catalans. Plantes superiors, volum 6. Barcelona, 1988. Ed. Enciclop??dia Catalana
- VVAA, Hist??ria Natural dels Pa??sos Catalans. L'herbari: Arbres i arbusts al natural. Volum I. Barcelona,1998. Ed. Enciclop??dia Catalana
