Linares
De Viquipèdia
 |
 |
|
|
|
| País | Espanya |
| Comunitat Autònoma | Andalusia |
| Província | Jaén |
| Àrea | 195,1 km² |
| Situació | 38° 05′ 00″ N 3° 38′ 00″ O |
| Població | 61.452 hab (INE 2006) |
| Densitat | 314,97 hab/km2 |
| Codi postal | 23700 |
| Gentilici | Linarense |
| Alcalde | Juan Fernández (PSOE) |
| Pàgina web | Ajuntament de Linares |
 |
|
| Situació de la ciutat de Linares dintre de Jaén, Espanya | |
Linares és el segon municipi més gran de la província de Jaén (Andalusia), després de la capital, Jaén.
Taula de continguts |
[edita] Historia
Les primeres dades que es conserven referents a Linares procedeixen de temps anteriors a la reconquesta, encara que aquesta població existia des de molts segles abans sota el nom de Castulo, el desplaçament de població alsegle XI per a allotjar-se als voltants del castell va donar lloc al que avui es coneix com Linares.
Al 1227 Ferran III de Castella conquesta el castell de Linares, emplaçament que va ser utilitzat pels cristians durant la conquesta d'Andalusia, sent-li concedits durant aquest temps privilegis al poble que serien respectats pels successius reis castellans, quedant inclosa Linares dintre del territori de realengo que formava la vila de Baeza.
Al segle XVI Linares passa per una etapa de gran creixement demogràfic i econòmic a causa del auge agrícola i ramader, el que es materialitza a l'obtenció de títol de vila pel rei Felip II.
Als segles XVII i XVIII, paral·lelament a l'agricultura i la ramaderia comença a desenvolupar-se amb força l'explotació de mines de plom al municipi. No obstant això, es conserven a l'arxiu de Simancas dades sobre l'aportació de plom de Linares a la construcció del Escorial al segle XVI. Aquest auge en la mineria es tradueix en una producció de dues-centes mil a tres-centes mil arroves a l'any, que tenen com destinació principalment la fabricació de material de guerra. Aquesta bonança i el seu conseqüent creixement demogràfic converteixen a Linares en un important nucli econòmic a Andalusia durant el segle XIX i meitat del XX.
El desenvolupament de Linares durant el segle XIX i XX no s'hauria produït sense l'existència del ferrocarril, que va permetre la unió del municipi amb pràcticament tot el territori nacional, i la inversió de capital estranger, principalment des del Regne Unit, la qual cosa va modernitzar l'extracció i va donar lloc a l'existència de consulats a la ciutat.
Ja intervingut el segle XX, es comprova que el plom és un material tòxic per a alguns dels seus principals usos, com la fabricació de canonades, el que provoca una caiguda molt important del seu preu al mercat, i el paulatí tancament de les mines a Linares, sent la mina de la Creu l'última a tancar al 1991, el que posa punt i final a una important etapa de la ciutat i la necessària conversió de l'economia de la mateixa.
[edita] Personatges destacats
- Andrés Segovia. Guitarrista mundialment aclamat.
- Pedro Poveda Castroverde. Recentment canonitzat, fundador de les Teresianas.
- Carmen Linares. Cantant a nivel internacional de cançó popular i flamenc.
- Raphael. Cantant qui posseeix l'únic disc d'urani del món.
- Tres grans figures del toreig: Curro Vázquez, José Fuentes i Sebastián Palomo Linares.
- El 28 d'agost de 1947 un dels toreros més grans de la història, Manolete, va morir en la plaça de toros de la localitat, el Coso de Santa Margarita, per la cornada que li va inferir Islero, un brau de la ramaderia de Miura. Per aquest motiu el 28 d'agost de cada any es col·loca un ram de flors en l'interior de la plaça, en el lloc on va morir el torero.
[edita] Llocs d'interès
- La Casa de la Munició que es troba al costat de l'Ajuntament, antic polvorí de la companyia Arrayanes i actual seu de l'Agència Tributària. Existia una casa de la moneda, darrere de l'actual jutjat i on una vegada l'il·lustre escriptor Quevedo va passar una nit en ella.
- L'església de Santa Maria d'estil gòtic i renaixentista situada enfront de l'Ajuntament, edifici neoclàssic del segle XIX. L'església de San Francisco situada en la Plaça de San Francisco al costat de l'edifici de Correus.
- El Palau de Justícia, antic convent i hospital de Sant Joan de Déu, amb façana d'estil barroc de l'escola granadina, que va ser després institut de batxillerat, en el carrer Pontón.
- L'ermita de la Verge de Linarejos, patrona de Linares, reconstruïda després de la Guerra civil espanyola, amb importants frescos de Francisco Baños.
- El Teatre Cervantes, edifici del segle XIX que va ser rehabilitat a mitjan segle XX quan va prendre el seu nom actual.
- L'Hospital dels Marquesos de Linares, edifici amb portada neogòtica, amb una important cripta sota la capella on es troba el mausoleu dels Marquesos de Linares, obra de Collault Valera.
[edita] Esdeveniments
L'esdeveniment més important que es realitza en Linares és el Torneig Internacional d'Escacs Ciutat de Linares, un dels més prestigiosos a nivell internacional i pel qual cada any passen les màximes figures mundials d'aquesta disciplina.
