Miura
De Viquipèdia
Miura és la denominació popular d'una ramaderia única, històrica i incomparable, forjada per diverses generacions de la família ramadera del mateix nom des de 1842 fins als nostres dies. En el seu origen, Juan Miura la formà amb l'encreuament de 220 vaques de Gil de Herrera i 200 vaques i vedells de José Luis Alvareda, totes procedents dels Gallardo de El Puerto de Santa María. L'any 1850 s'hi afegeix la vacada de Jerónima Nuñez de Prado (Cabrera) i dos sementals de Vistahermosa en 1860. A aquests encreuaments hi cal afegir l'aportació de sang navarresa a través d'un semental regalat pel torero Lagartijo i un altre regalat pel Duc de Veragua. A més, també s'hi afegí l'aportació genètica del semental "Banderillero" de la Marquesa de Tamarón, i un altre del Comte de la Corte.
La llegenda d'aquest brau ha estat forjada a través d'un tipus diferenciat i únic de brau amb reminiscències ancestrals. Els encreuaments originals han donat com a resultat un toro singular: alt d'agulles, aixecat de terra, llarg, de gran caixa, ossut, mans i potes altes, fi de pell i un xic net de cara.
En torejar-lo és un brau combatent, nerviós, que aprèn molt i ràpid, de toreig despert. És un toro espectacular des de la sortida a plaça i en el primer terci. Sens dubte un dels toros més àgils que existeixen i dels més eficaços per torejar.
Miura és un cognom unit al món del toreig des de temps pretèrits. Una llegenda esquitxada de successos luctuosos, com els drames de Pepete, Llusío, Espartero, Domingo Dominguín, Faustino Posadas, Pedro Carreño i, especialment, la mort de Manolete a Linares l'any 1947.
