Castulo

De Viquipèdia

Castulo fou la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica.

Tenia una via que portava a Cartago Nova, un altra a Corduba (Còrdova), i un altra a Malaca (Màlaga). Tenia prop unes mines de plata probablement a la Sierra de Cazorla.

Fou probablement la actual Cazlona, prop de Linares. La dona d'Anníbal, Himilce, que era nascuda a Castulo, tenia un palau prop de la ciutat, suposadament a la actual Palazuelos.

La ciutat fou aliada de Cartago, però el 213 aC es va revoltar a favor dels romans i Escipió la va convertir en el seu quarter general i va morir sota les seves muralles, i el seu germà va morir ben prop de allí al cap de 29 dies (212 aC) i la ciutat i les de la rodalia com Iliturgis, van tornar a l’aliança cartaginesa. El seu càstig fou una de les primeres coses que va fer el jove Escipió el 206 aC després de l’expulsió del cartaginesos d'Hispània; Iliturgis fou saquejada i Castulo, davant el que havia passat, va oferir una submissió incondicional, però el càstig no fou gaire menor.

Sota els romans fou un municipi de dret llatí del convent jurídic de Cartago Nova.