Daroca
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Espanya Aragó Província de Saragossa Camp de Daroca |
||||
| Gentilici | darocense | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Superfície | 51,91 km² | ||||
| Altitud | 757 m | ||||
| Població (2003) • Densitat |
2.226 hab. 42,88 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 07′ N, 01° 25′ O | ||||
| Distàncies | 84 km de Saragossa | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Alvarito Blasco (PSOE) |
||||
| Codi postal | 50360 |
||||
| Web |
http://www.daroca.org/ www.daroca.org
|
||||
.svg/120px-Localización_de_Campo_de_Daroca_(Aragón).svg.png)
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca. S'hi pot arribar a través de:
- Carretera nacional N-234 (Sagunt - Burgos)
- Carretera nacional N-330 (Alacant a França per Aragó)
- Autovia Mudèjar (A-23 (Autovia Somport - Sagunt)
Taula de continguts |
[edita] Situació y descripció
Està situada al sur del territori provincial, a la conca de Calataiud, a la vall del riu Jiloca.
La ciutat és un conjunt fortificat amb muralles construïdes entre els segles XIII i XVI i que es conserven gairebé en tot el recinte. Les dues entrades principals de la ciutat tenen les respectives portes defensives, la Porta Baixa, arreglada al segle XVI, amb dues torres quadrades, i la Porta alta, refeta al segle XVII. Compta amb altres portes com la de València o la mudèjar de San Martín de la Parra. A Daroca hi havia tres castells, el Major, el del Call i el de San Cristòbla o Torre del Andador.
El Palau dels Luna, del segle XV, és un dels edificis civils més destacats, juntament amb el call i els edificis renaixentistes i barrocs d'edat moderna. D'edificis religiosos cal destacar la Colegiata de Santa Maria, l'església de Sant Miquel, l'església de Sant Joan Bautista i Santo Domingo de Silos.
[edita] Extensió y població
El terme municipal ocupa 52,24 km² i compta amb 2.194 habitants. És cap de partit judicial i capital de comarca.
[edita] Demografia
| Variació demogràfica del municipi entre 1991 i 2004 | |||
|---|---|---|---|
| 2004 | 2001 | 1996 | 1991 |
| 2155 | 2212 | 2335 | 2351 |
[edita] Economia
És una ciutat que potencia el turisme i la cultura. Té una mica d'indústria, com la factoria de Pastes Alimentícies Romero. Amb tot, el traçat allunyat de l'Autovia Mudèjar l'ha deixat una mica allunyada de les grans vies de comunicació.
[edita] Història
- Origen
Segons alguns autors, el primitiu problat amb celtíbers s'anomenava Darek, va ser anomenat pels romans Agiria i el van fortificar per protegir la via Laminium, que comunicava Saragossa i València.
- Àrabs
Els àrabs li van donar el nom de Calat-Darawca (862), i en van ser els amos durant 400 anys fins que Alfons el Bataller la va conquerir el 1120 i el 1141 li va atorgar un primitiu fur que no s'ha conservat.
- Reconquesta
En el segle XII, Ramon Berenguer IV li va concedir Furs i Privilegis que la van convertir en la capital de la Comunitat de Daroca, de gran influència social i militar durant l'edat mitjana.
Tenia vot a les corts i fou seu d'aquestes en diveres ocasions: 1196 (Pere el Catòlic), 1222-1243 (Jaume I), 1311 (Jaume II d'Aragó), 1338 (Pere IV d'Aragó), quan es va arreglar la pau amb Castella.
Davant les muralles Pere I de Castella el 1357 va veure frustrat el seu intent d'invadir Aragó i se li va atorgar el títol de Puerta Férrea de Aragón. Posteriorment fou assetjada i com que va resistir el setge fou nomenada ciutat el 26 d'abril de 1366.
La vida de la ciutat es trobava regida per un consell, amb un justícia al capdavant, jutge, jurats, mostaraf, escrives, majordoms i altres oficials de menys importància. La permanència en els oficis municipals era anual i eren elegits pel consell. El justícia l'elegia el rei d'una terna proposada pel consell, i el jutge i els jurats eren nomenats directament, tots ells, el dia 1 de gener.
En el pla econòmic, l'agricultura i la ramaderia foren la principal ocupació dels seus habitants. A Daroca hi havia coexistència de cristians, jueus i musulmans, que tenien els mateixos furs, però no la mateixa organització social i tributària.
- Visites reials
Daroca era un punt on els reis hi feien escala: els Reis Catòlics, Carles I, Felip II i Felip III passaven pel camí ral de Castella a Catalunya. Felip V i l'Arxiduc Carles també passaren per Daroca.
- Segle XVIII
Després de la mort de Carles II, Daroca es va posar al bàndol de l'arxiduc el 1706 i quan va caure fou saquejada. També fou el final de l'autonomia municipal, va desaparèixer el justícia que fou substituït per un corregidor reial.
- Segle XIX
Durant la Guerra de la Independència les tropes de Napoleó van entrar a Daroca el juny de 1808 i van destruir el convent dels predicadors. La ciutat va ser alliberada el 1813. En el seu camí cap a Madrid, Ferran VII va conèixer a Daroca el contingut de la Constitució de Cadis.
Durant les Guerres Carlines fou una plaça que interessava als carlins, que la van ocupar el 1834, 1837 i 1872. Amb tot les ocupacions foren efímeres ja que la ciutat fou lleial a la monarquia constitucional.
A partir de la meitat del segle XIX la situació va millorar amb la revolució agrícola.
- Segle XX
A començaments del segle es va inagurar la línia de ferrocarril entre Terol i Calataiud, cosa que va provocar un gran desenvolupament comercial. Amb tot, la ciutat no es va saber desenvolupar i va caure en una decadència comercial i industrial.
Actualment s'intenta reactivar el comerç, el turisme, mentre l'agricultura va passant a un segon terme perquè no hi ha relleu generacional.
[edita] Llocs d'interès
- Muralles medievales (4 km)
- Castell Major
- Portes de la muralles (Puerta Baja, Puerta Alta, Portal de Valencia i Arrabal).
- Església de San Miguel.
- Església de San Juan.
- Església de Santo Domingo.
- Basílica de Santa María de los Sagrados Corporales (Excolegiata).
- Fuente de los veinte caños.
- Passeig de la Constitució.
[edita] Esdeveniments
- Festival de Música Antiga (agost).
- Fira Medieval (Últim cap de setmana de juliol)
- Corpus Christi.
