Guerra del Franc??s
De Viquip??dia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Un (o m??s d'un) viquipedista treballa en l'edici?? de la present entrada, per la qual cosa ??s possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacci??, contacteu amb els col??laboradors m??s recents amb un missatge a la p??gina de discussi?? de l'article en q??esti?? abans de realitzar modificacions o substitucions importants.
El seu ??s ??s temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'av??s un cop estigui acabat, o b?? es podr?? treure despr??s d'uns dies d'inactivitat.
|
||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
.svg/25px-Flag_Portugal_(1707).svg.png){kind=small}
La Guerra de la Independ??ncia Espanyola o Guerra del Franc??s o Guerra Peninsular fou un conflicte b??l??lic entre Espanya i el Primer Imperi Franc??s que s'inicia el 1808 amb l'entrada de les tropes napole??niques, i que conclou el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
En l'an??lisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els ex??rcits franc??s i espanyol, sin?? que existeix una important pres??ncia de la guerra de guerrilles, en una dimensi?? desconeguda fins el moment.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
El 1806 a Berlin, Napole?? va declarar el Bloqueig Continental, prohibint als brit??nics les importacions de l'Europa continental, romanent dos pa??sos neutrals, Su??cia i el Regne de Portugal. Despr??s de la signatura del Tractat de Tilsit el 1807 amb Alexandre I de R??ssia, Napole?? va decidir atacar els ports portuguesos.
El 27 d'octubre, el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Franc??s van signar el Tractat de Fontainebleau, pel que es repartiria Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitania nord, L'Algarve (incloent l' Alentejo), i la resta com el Regne de Portugal. El novembre despr??s del rebuig del Pr??ncep Joan a participar en el Bloqueig Continental, Napole?? va enviar l'ex??rcit de Jean-Andoche Junot per enva??r Portugal, mentre el general Pierre Dupont de l'??tang anava en direcci?? a Cadis i el mariscal Nicolas Jean de Dieu Soult cap a La Corunya.
L'ex??rcit portugu??s estava posicionat per defensar els ports contra una invasi?? anglesa, i d'aquesta manera, Lisboa va caure l'1 de desembre, i el 29 de desembre de 1807 la reina Maria I i el Pr??ncep Joan, el regent, van fugir a Rio de Janeiro amb tota la cort i van establir-hi la nova capital.
[edita] Fets militars
Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 9 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme. Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres despr??s de la batalla del Roure, Honor?? Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr.
El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Lechi entren a Barcelona, amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Te??ricament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada de cam?? a la seva destinaci?? final, Cadis per?? el 29 de febrer els francesos ocupaven per sorpresa la Ciutadella i el Castell de Montju??c.
L'abril de 1808 Napole?? despr??s d'aconseguir l'abdicaci?? de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei el seu germ?? Josep I Bonaparte.
Arreu de Catalunya comen??aren enfrontaments locals: crema de paper segellat a Manresa, o la constituci?? de la Junta de Govern i Defensa a Lleida. El 6 i 14 de juny es donen els primers incidents b??l??lics importants a la batalla del Bruc, primeres vict??ries sobre els ex??rcits napole??nics.
Les tropes franceses s??n derrotades a la batalla de Bail??n el juliol de 1808.
Les forces de Saint-Cyr derroten les tropes de Vives a la Batalla de Llinars i entren a la capital de Catalunya el 17 de desembre de 1808 evitant el bloqueig de Barcelona. Amb el front estabilitzat fins la batalla de Valls, el 25 de febrer de 1809, la derrota espanyola permet que el 26 de febrer les tropes franceses entrin a Reus, d'on no van marxar fins el 1814. Immediatament despr??s, Girona fou assetjada per Saint-Cyr entre maig i desembre de 1809. El 10 de desembre Girona capitulava davant el nou cap de les tropes franceses, el mariscal Charles Pierre Fran??ois Augereau, duc de Castiglione. Darrera quedava un terrible conflicte, que havia costat la vida a la meitat de la poblaci?? gironina, i a m??s de la meitat de la seva guarnici??.
L'abril de 1810, s'inicia el setge de Lleida. Aquell any, l'activitat guerrillera comen??a a prendre for??a import??ncia.
El gener de 1811 es pren Tortosa. A finals de Juny de 1811, cau Tarragona, despr??s que el marqu??s de Campoverde abandon??s la ciutat amb l'excusa d'anar a cercar m??s tropes per defensar la ciutat. A finals de 1811 es pot considerar que Catalunya ??s totalment ocupada pels francesos. A inicis de 1812 es procedeix a una mena d'integraci?? de Catalunya dins l'imperi napole??nic.
A mitjans de 1812 el decurs dels esdeveniments militars s??n desfavorables als francesos. A escala europea, Napole?? pateix fortes derrotes a R??ssia, i Wellington comen??a a obtenir vict??ries a la pen??nsula.
El general Luis de Lacy ??s designat per la reg??ncia nou capit?? general de Catalunya, i les Corts reemplacen Lacy per Copons el febrer de 1813.
El mar?? de 1813, Josep I abandona Madrid, i el domini franc??s a la pen??nsula inicia la seva davallada, per?? a Catalunya, les tropes de Louis-Gabriel Suchet, vingudes des de Val??ncia, restarien fins al final del conflicte. Es mantindria a Barcelona i marxaria ordenadament cap a Fran??a instal??lant-se primer a Girona i despr??s a la l??nia del riu Fluvi??.
El general Habert va mantenir el domini de Barcelona fins despr??s de la caiguda de Napole??. Finalment, el 28 de maig de 1814, Barcelona ??s deslliurada dels francesos.
Catalunya ??s la zona de la pen??nsula que pateix durant m??s temps l'ocupaci?? francesa, per?? sense estar-ho mai del tot. Les tropes franceses dominaven viles i ciutats, per?? no les zones rurals, cosa que fou un constant desgast per les tropes napole??niques.
[edita] Departaments del Principat
Per decret de Napole?? de 26 de gener de 1812 fins al final de la guerra el maig de 1814, el Principat va quedar incorporat a l'Imperi franc??s. Es va dividir el territori en quatre departaments a la francesa:
- Departament del Ter, capital Girona.
- Departament del Segre, capital Puigcerd??. Incl??s el Principat d'Andorra i exclosa la Vall d'Aran incorporada al departament de l'Alta Garona.
- Departament de Montserrat, capital Barcelona.
- Departament de les Boques de l'Ebre, capital Lleida. Inclosos els municipis de Fraga i Mequinensa.
[edita] Enlla??os externs
- Hist??ries de Catalunya: Les guerres contra el franc??s
- (castell??) Guerra de la Independencia Espa??ola
- Guerra del Franc??s a Girona: Informaci?? dels 3 Setges i de la Girona Francesa 18081-1814
