Guerra del Francès
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.
El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.
|
||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
.svg/25px-Flag_Portugal_(1707).svg.png){kind=small}
La Guerra de la Independència Espanyola o Guerra del Francès o Guerra Peninsular fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicia el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclou el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
En l'anàlisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els exèrcits francès i espanyol, sinó que existeix una important presència de la guerra de guerrilles, en una dimensió desconeguda fins el moment.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
El 1806 a Berlin, Napoleó va declarar el Bloqueig Continental, prohibint als britànics les importacions de l'Europa continental, romanent dos països neutrals, Suècia i el Regne de Portugal. Després de la signatura del Tractat de Tilsit el 1807 amb Alexandre I de Rússia, Napoleó va decidir atacar els ports portuguesos.
El 27 d'octubre, el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès van signar el Tractat de Fontainebleau, pel que es repartiria Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitania nord, L'Algarve (incloent l' Alentejo), i la resta com el Regne de Portugal. El novembre després del rebuig del Príncep Joan a participar en el Bloqueig Continental, Napoleó va enviar l'exèrcit de Jean-Andoche Junot per envaïr Portugal, mentre el general Pierre Dupont de l'Étang anava en direcció a Cadis i el mariscal Nicolas Jean de Dieu Soult cap a La Corunya.
L'exèrcit portuguès estava posicionat per defensar els ports contra una invasió anglesa, i d'aquesta manera, Lisboa va caure l'1 de desembre, i el 29 de desembre de 1807 la reina Maria I i el Príncep Joan, el regent, van fugir a Rio de Janeiro amb tota la cort i van establir-hi la nova capital.
[edita] Fets militars
Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 9 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme. Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres després de la batalla del Roure, Honoré Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr.
El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Lechi entren a Barcelona, amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada de camí a la seva destinació final, Cadis però el 29 de febrer els francesos ocupaven per sorpresa la Ciutadella i el Castell de Montjuïc.
L'abril de 1808 Napoleó després d'aconseguir l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei el seu germà Josep I Bonaparte.
Arreu de Catalunya començaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a Manresa, o la constitució de la Junta de Govern i Defensa a Lleida. El 6 i 14 de juny es donen els primers incidents bèl·lics importants a la batalla del Bruc, primeres victòries sobre els exèrcits napoleònics.
Les tropes franceses són derrotades a la batalla de Bailén el juliol de 1808.
Les forces de Saint-Cyr derroten les tropes de Vives a la Batalla de Llinars i entren a la capital de Catalunya el 17 de desembre de 1808 evitant el bloqueig de Barcelona. Amb el front estabilitzat fins la batalla de Valls, el 25 de febrer de 1809, la derrota espanyola permet que el 26 de febrer les tropes franceses entrin a Reus, d'on no van marxar fins el 1814. Immediatament després, Girona fou assetjada per Saint-Cyr entre maig i desembre de 1809. El 10 de desembre Girona capitulava davant el nou cap de les tropes franceses, el mariscal Charles Pierre François Augereau, duc de Castiglione. Darrera quedava un terrible conflicte, que havia costat la vida a la meitat de la població gironina, i a més de la meitat de la seva guarnició.
L'abril de 1810, s'inicia el setge de Lleida. Aquell any, l'activitat guerrillera comença a prendre força importància.
El gener de 1811 es pren Tortosa. A finals de Juny de 1811, cau Tarragona, després que el marquès de Campoverde abandonés la ciutat amb l'excusa d'anar a cercar més tropes per defensar la ciutat. A finals de 1811 es pot considerar que Catalunya és totalment ocupada pels francesos. A inicis de 1812 es procedeix a una mena d'integració de Catalunya dins l'imperi napoleònic.
A mitjans de 1812 el decurs dels esdeveniments militars són desfavorables als francesos. A escala europea, Napoleó pateix fortes derrotes a Rússia, i Wellington comença a obtenir victòries a la península.
El general Luis de Lacy és designat per la regència nou capità general de Catalunya, i les Corts reemplacen Lacy per Copons el febrer de 1813.
El març de 1813, Josep I abandona Madrid, i el domini francès a la península inicia la seva davallada, però a Catalunya, les tropes de Louis-Gabriel Suchet, vingudes des de València, restarien fins al final del conflicte. Es mantindria a Barcelona i marxaria ordenadament cap a França instal·lant-se primer a Girona i després a la línia del riu Fluvià.
El general Habert va mantenir el domini de Barcelona fins després de la caiguda de Napoleó. Finalment, el 28 de maig de 1814, Barcelona és deslliurada dels francesos.
Catalunya és la zona de la península que pateix durant més temps l'ocupació francesa, però sense estar-ho mai del tot. Les tropes franceses dominaven viles i ciutats, però no les zones rurals, cosa que fou un constant desgast per les tropes napoleòniques.
[edita] Departaments del Principat
Per decret de Napoleó de 26 de gener de 1812 fins al final de la guerra el maig de 1814, el Principat va quedar incorporat a l'Imperi francès. Es va dividir el territori en quatre departaments a la francesa:
- Departament del Ter, capital Girona.
- Departament del Segre, capital Puigcerdà. Inclòs el Principat d'Andorra i exclosa la Vall d'Aran incorporada al departament de l'Alta Garona.
- Departament de Montserrat, capital Barcelona.
- Departament de les Boques de l'Ebre, capital Lleida. Inclosos els municipis de Fraga i Mequinensa.
[edita] Enllaços externs
- Històries de Catalunya: Les guerres contra el francès
- (castellà) Guerra de la Independencia Española
- Guerra del Francès a Girona: Informació dels 3 Setges i de la Girona Francesa 18081-1814
