Setge de Girona (1809)

De Viquip??dia

Setge de Girona de 1809

Guerra del Franc??s

El setge de Girona de 1809 vist per Ramon Mart?? Alsina

Data

2 de maig de 1809 a l'11 de desembre del 1809

Localitat

Girona

Resultat

Vict??ria de l'ex??rcit franc??s

Setge de Girona (1809)

B??ndols
Primer Imperi Franc??s	Regne d'Espanya
Comandants
Charles Pierre Fran??ois Augereau, Duc de Castiglione	Mariano ??lvarez de Castro
Forces
35.000 aprox. 40 canons	5.600 regulars, miquelets i companyia de Santa B??rbara
Baixes
8.000 morts o ferits	5.000 morts o ferits

Batalla anterior	Batalla posterior
Batalla de Valls	Batalla d'Alcany??s

Campanya catalana a la Guerra del Franc??s (1808-1814)
1r Bruc - 2n Bruc - 1r Girona - 2n Girona - Roses Barcelona - Llinars - Molins de Rei - Valls - 3r Girona Hostalric

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels Setges napole??nics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acab?? rendint-se a les tropes franceses que havien comen??at la invasi?? d'Espanya al 1808. La defensa a ultran??a de la ciutat fou liderada pel general espanyol Mariano ??lvarez de Castro, governador militar de la pla??a de Girona d'en???? el febrer del mateix any 1809.

El 2 de maig de 1809, l'ex??rcit franc??s liderat pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr inici?? el setge de la pla??a militar de Girona, una pe??a estrat??gica en la ruta de prove??ment des de Fran??a cap a la pen??nsula, per tal com controlava la via d'acc??s a Catalunya i la resta de ciutats espanyoles. Aquell mateix febrer, la Junta Central havia nomenat el general ??lvarez de Castro governador de la pla??a, despr??s de la seva rendici?? for??ada del castell de Montju??c a Barcelona davant les tropes franceses. Aquest cop, ??lvarez estava disposat a no repetir la humiliaci?? soferta a Barcelona i pretenia de fer una defensa a ultran??a de la ciutat, sense capitulacions, rendicions o desercions.

??s per aix?? que emet?? un ban castigant la deserci?? amb la pena de mort. Per la seva banda, el clergat giron?? esperon?? els ??nims de les classes populars a participar a la defensa de la ciutat, en contra d'un enemic end??mic com eren els francesos, assetjadors hist??rics de Girona.

Bandera del ter?? de Miquelets

Dins al ciutat, ??lvarez comptava amb militars amb experi??ncia com Blas de Fourn??s, Guillermo Minali o Francesc Satu??, diversos regiments regulars ???entre ells el regiment d'Ult??nia???, la mil??cia dels miquelets, la companyia de Santa B??rbara, formada per dones, i tots els gironins voluntaris ???o for??ats??? a participar a la defensa de la ciutat, enquadrats dins la Cruzada Gerundense. En suma, eren unes 5.600 persones m??s o menys preparades i equipades per lluitar contra les tropes franceses, que arribaren a ??sser 35.000, espl??ndidament equipades i prove??des.

Forces que composaven la guarnici?? de Girona, des del 6 de maig de 1809, i fins la capitulaci?? l'11 de desembre:

Regiment d'Ult??nia (800 homes el 6 de maig) (250 homes l'11 de desembre)
Regiment de Borb?? (1.330 homes el 6 de maig) (360 homes l'11 de desembre)
2??n Batall?? de Voluntaris de Barcelona (1.125 homes el 6 de maig) (378 homes l'11 de desembre)
1er Batall?? de Miquelets de Vic (600 homes el 6 de maig) (250 homes l'11 de desembre)
1er Batall?? de Miquelets de Girona (1.120 homes el 6 de maig) (380 homes l'11 de desembre)

*Total Infanteria (4.945 homes el 6 de maig) (1.618 homes l'11 de desembre)

Esquadr?? de Sant Narc??s (108 homes el 6 de maig) (50 homes l'11 de desembre)
Reial Cos d'Artilleria (278 homes el 6 de maig) (140 homes l'11 de desembre)
Miquelets del II Ter?? de Girona (agregats a l'artilleria)(240 homes el 6 de maig) (100 homes l'11 de desembre)
Mariners de la Costa (agregats a l'artilleria) (130 homes el 6 de maig) (90 homes l'11 de desembre)
Sapadors minadors (22 homes el 6 de maig) (10 homes l'11 de desembre)

*Total Auxiliars (778 homes el 6 de maig) (390 homes l'11 de desembre)

*Total (5.723 homes el 6 de maig) (2.008 homes l'11 de desembre)

La ciutat no disposava ni d'armes, ni d'unes muralles en condicions ???que ja havien patit dos setges anteriorment???, ni de provisions aliment??ries per a la ciutat i les tropes, ni d'unes condicions higi??niques adequades que permetessin d'evitar l'aparici?? d'epid??mies, per la qual cosa les car??ncies no tardaren a apar??ixer, sobretot la fam i les malalties que assolaren la majoria de gironins i combatents. Amb 40 bateries, l'ex??rcit franc??s fustig?? fortament els baluards gironins, especialment el de Montju??c, que fou el primer a caure.

Amb tot, la defensa aferrissada dels gironins i la incapacitat francesa d'entrar en una ciutat pobrament equipada, tot i les 60.000 boles de can?? que caigueren sobre la ciutat i els 20.000 explosius que els francesos anaven posant a les defenses per debilitar-les.

Quan ??lvarez de Castro tomb?? malalt i fou incapacitat per la junta militar de la ciutat al desembre, la ciutat encara resistia, malgrat les malalties la nul??la provisi?? d'aliments, els bombardeigs i el degoteig constant de morts. Tanmateix, el nou governador de la pla??a Juli??n de Bol??var sign?? la rendici?? incondicional de la pla??a i capitul?? davant Augereau.

Al darrere quedava una ciutat destru??da i uns 5.000 morts que la lluita, la fam o les malalties havien causat. ??lvarez de Castro fou traslladat, juntament amb la resta de tropes regulars a Figueres i despr??s a Perpiny?? per anar al captiveri. Aix?? no obstant, ??lvarez fou separat del grup i traslladat de nou a Figueres, on mor?? a causa de la seva malaltia, o com es digu?? anys m??s tard a causa d'un enverinament provocat pels francesos.

Setges napole??nics de Girona

Els tres setges

Primer setge de 1808 | Segon setge de 1808 | Setge de 1809

Protagonistes

Escenaris

Castell de Montju??c | Torre Gironella

Cossos armats

Companyia de Santa B??rbara | Cruzada Gerundense | Regiment Ult??nia | Ter?? de Miquelets