Setge de Girona (1809)
De Viquipèdia
| Setge de Girona de 1809 | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Guerra del Francès | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| El setge de Girona de 1809 vist per Ramon Martí Alsina | |||||||||||||||||
| Data | 2 de maig de 1809 a l'11 de desembre del 1809 | ||||||||||||||||
| Localitat | Girona | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria de l'exèrcit francès | ||||||||||||||||
  Setge de Girona (1809)
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
| Campanya catalana a la Guerra del Francès (1808-1814) |
|---|
| 1r Bruc - 2n Bruc - 1r Girona - 2n Girona - Roses Barcelona - Llinars - Molins de Rei - Valls - 3r Girona Hostalric |
El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels Setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya al 1808. La defensa a ultrança de la ciutat fou liderada pel general espanyol Mariano Álvarez de Castro, governador militar de la plaça de Girona d'ençà el febrer del mateix any 1809.
El 2 de maig de 1809, l'exèrcit francès liderat pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr inicià el setge de la plaça militar de Girona, una peça estratègica en la ruta de proveïment des de França cap a la península, per tal com controlava la via d'accés a Catalunya i la resta de ciutats espanyoles. Aquell mateix febrer, la Junta Central havia nomenat el general Álvarez de Castro governador de la plaça, després de la seva rendició forçada del castell de Montjuïc a Barcelona davant les tropes franceses. Aquest cop, Álvarez estava disposat a no repetir la humiliació soferta a Barcelona i pretenia de fer una defensa a ultrança de la ciutat, sense capitulacions, rendicions o desercions.
És per això que emeté un ban castigant la deserció amb la pena de mort. Per la seva banda, el clergat gironí esperonà els ànims de les classes populars a participar a la defensa de la ciutat, en contra d'un enemic endèmic com eren els francesos, assetjadors històrics de Girona.
Dins al ciutat, Álvarez comptava amb militars amb experiència com Blas de Fournás, Guillermo Minali o Francesc Satué, diversos regiments regulars –entre ells el regiment d'Ultònia–, la milícia dels miquelets, la companyia de Santa Bàrbara, formada per dones, i tots els gironins voluntaris –o forçats– a participar a la defensa de la ciutat, enquadrats dins la Cruzada Gerundense. En suma, eren unes 5.600 persones més o menys preparades i equipades per lluitar contra les tropes franceses, que arribaren a ésser 35.000, esplèndidament equipades i proveïdes.
Forces que composaven la guarnició de Girona, des del 6 de maig de 1809, i fins la capitulació l'11 de desembre:
- Regiment d'Ultònia (800 homes el 6 de maig) (250 homes l'11 de desembre)
- Regiment de Borbó (1.330 homes el 6 de maig) (360 homes l'11 de desembre)
- 2ón Batalló de Voluntaris de Barcelona (1.125 homes el 6 de maig) (378 homes l'11 de desembre)
- 1er Batalló de Miquelets de Vic (600 homes el 6 de maig) (250 homes l'11 de desembre)
- 1er Batalló de Miquelets de Girona (1.120 homes el 6 de maig) (380 homes l'11 de desembre)
*Total Infanteria (4.945 homes el 6 de maig) (1.618 homes l'11 de desembre)
- Esquadró de Sant Narcís (108 homes el 6 de maig) (50 homes l'11 de desembre)
- Reial Cos d'Artilleria (278 homes el 6 de maig) (140 homes l'11 de desembre)
- Miquelets del II Terç de Girona (agregats a l'artilleria)(240 homes el 6 de maig) (100 homes l'11 de desembre)
- Mariners de la Costa (agregats a l'artilleria) (130 homes el 6 de maig) (90 homes l'11 de desembre)
- Sapadors minadors (22 homes el 6 de maig) (10 homes l'11 de desembre)
*Total Auxiliars (778 homes el 6 de maig) (390 homes l'11 de desembre)
*Total (5.723 homes el 6 de maig) (2.008 homes l'11 de desembre)
La ciutat no disposava ni d'armes, ni d'unes muralles en condicions –que ja havien patit dos setges anteriorment–, ni de provisions alimentàries per a la ciutat i les tropes, ni d'unes condicions higièniques adequades que permetessin d'evitar l'aparició d'epidèmies, per la qual cosa les carències no tardaren a aparèixer, sobretot la fam i les malalties que assolaren la majoria de gironins i combatents. Amb 40 bateries, l'exèrcit francès fustigà fortament els baluards gironins, especialment el de Montjuïc, que fou el primer a caure.
Amb tot, la defensa aferrissada dels gironins i la incapacitat francesa d'entrar en una ciutat pobrament equipada, tot i les 60.000 boles de canó que caigueren sobre la ciutat i els 20.000 explosius que els francesos anaven posant a les defenses per debilitar-les.
Quan Álvarez de Castro tombà malalt i fou incapacitat per la junta militar de la ciutat al desembre, la ciutat encara resistia, malgrat les malalties la nul·la provisió d'aliments, els bombardeigs i el degoteig constant de morts. Tanmateix, el nou governador de la plaça Julián de Bolívar signà la rendició incondicional de la plaça i capitulà davant Augereau.
Al darrere quedava una ciutat destruïda i uns 5.000 morts que la lluita, la fam o les malalties havien causat. Álvarez de Castro fou traslladat, juntament amb la resta de tropes regulars a Figueres i després a Perpinyà per anar al captiveri. Això no obstant, Álvarez fou separat del grup i traslladat de nou a Figueres, on morí a causa de la seva malaltia, o com es digué anys més tard a causa d'un enverinament provocat pels francesos.
| Setges napoleònics de Girona |
| Els tres setges |
| Primer setge de 1808 | Segon setge de 1808 | Setge de 1809 |
| Protagonistes |
| Álvarez de Castro | Bivern | Blake | Bolívar | Fournás | Minali | Nash | Satué | Augereau | Duhesme | Reille | Saint-Cyr | Verdier |
| Escenaris |
| Castell de Montjuïc | Torre Gironella |
| Cossos armats |
| Companyia de Santa Bàrbara | Cruzada Gerundense | Regiment Ultònia | Terç de Miquelets |
[edita] Enllaços
http://www.pedresdegirona.com/historia_guerra_frances_1.htm
