Primer setge de Girona de 1808
De Viquipèdia
| Primer setge de Girona de 1808 | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Guerra del Francès | |||||||||||||||||
| Data | 20 de juny de 1808 | ||||||||||||||||
| Localitat | Girona | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria de l'exèrcit espanyol | ||||||||||||||||
  Primer setge de Girona de 1808
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
| Campanya catalana a la Guerra del Francès (1808-1814) |
|---|
| 1r Bruc - 2n Bruc - 1r Girona - 2n Girona - Roses Barcelona - Llinars - Molins de Rei - Valls - 3r Girona Hostalric |
El Primer setge de Girona de 1808, tal com és conegut per la historiografia tradicional, fou el primer atac francès que sofrí la ciutat de Girona al 1808, durant la Guerra del Francès.
Aquest setge d'un dia de durada fou precipitat per l'atac d'un cos de tropes franceses comandades per Guillaume Philibert Duhesme. Havent sortit de Barcelona el 12 de juny, el dia 20 de juny començà l'atac contra la plaça de Girona. Tot i la seva duresa, fou refusat per les escasses forces defensores, compostes per 300 soldats del regiment d'Ultònia i uns 1.500 miquelets dividits en dos terços. Els aproximadament 6.000 homes de Duhesme no pogueren prendre una plaça en mal estat, envellida i amb poques defenses. L'atac es desfermà de nit i fou especialment sagnant, amb una preeminència de la lluita cos a cos amb baionetes. Malgrat la força numèrica francesa, Duhesme fou derrotat i hagué de retirar-se a Barcelona amb uns 300 morts i 32 carros de ferits. Per la banda gironina, solament hi hagué set morts i 27 ferits.
La ràpida victòria dels defensors de Girona causà una eufòria col·lectiva del poble de Girona que desembocà en una fervor religiosa considerable. A la fi, es presentà la victòria com una protecció directa del patró de la ciutat, Sant Narcís. És per això que el 3 de juliol de 1808 en una solemne cerimònia a l'església de Sant Feliu la Major es nomenà Sant Narcís Generalísimo de mar y tierra amb una gran pompa presidida per les autoritats civils, militars i eclesiàstiques de la ciutat.
[edita] Bilbiografia
- GRAHIT, Emili, Historia de los sitios de Gerona de 1808-1809. Gerona. Imprenta y libería de Paciano Torres, 1896.
- PUIG, Lluís Maria de, Girona, guerra i absolutisme. Resistència al francès i defensa de l'antic règim (1793-1833). Girona: Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, 2007. ISBN 978-84-8496-045-4
| Setges napoleònics de Girona |
| Els tres setges |
| Primer setge de 1808 | Segon setge de 1808 | Setge de 1809 |
| Protagonistes |
| Álvarez de Castro | Bivern | Blake | Bolívar | Fournás | Minali | Nash | Satué | Augereau | Duhesme | Reille | Saint-Cyr | Verdier |
| Escenaris |
| Castell de Montjuïc | Torre Gironella |
| Cossos armats |
| Companyia de Santa Bàrbara | Cruzada Gerundense | Regiment Ultònia | Terç de Miquelets |
