Miquelet
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el cos militar. Per a altres significats, vegeu «Micalet». |
| Miquelets | |
|---|---|
| País |  Catalunya |
| Arma | Infanteria |
| Tipus | Infanteria lleugera |
| Comandants | |
| Comandant | Francesc de Cabanyes |
| Oficials destacats | Miquelot de Prats Ermengol Amill Francesc Milans del Bosch |
| Guerres/Batalles | |
| Guerres/Batalles | Guerra dels Segadors Guerra dels Nou Anys Guerra de Successió Guerra Gran Guerra del Francès |
| Cultura Militar | |
| Sant Patró | Sant Miquel |
Els Miquelets, també anomenats regiment de Fusellers Voluntaris, o Fusellers de Muntanya, batejat després com Regiment de Fusellers Voluntaris "Sant Raimon de Penyafort", eren els membres de la milícia paramilitar de caràcter mercenari o voluntari, reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó, per a accions especials o com a reforç de les forces regulars. El miquelet, com a tal, és el nom que rebé un mercenari català durant la Guerra dels Segadors, en el conflicte armat que enfrontà la Generalitat de Catalunya amb el rei Felip IV durant el conflictiu programa centralitzador encetat pel comte-duc d’Olivares (la Unió d’Armes). D’aquí en deriva la denominació de miquelets per referir-se a un cos armat que, paradoxalment, sobrevisqué a aquesta guerra i es popularitzà al Principat de Catalunya entre els segles XVII-XIX. Cal tenir en compte que aquest cos armat català no té cap relació amb els migueletes forals navarresos, guipuscoans i biscaïns (suprimits l’any 1846).
Taula de continguts |
[edita] Guerra dels segadors
El cos dels Miquelets fou fundat el 1640 durant la Guerra dels Segadors amb l'objectiu de frenar la invasió castellana de Felip IV amb el nom de Companyia d'Almogàvers, per Francesc de Cabanyes, i rebé el popular de Miquelets pel nom del d'un dels seus primers caps Miquelot de Prats (possiblement un veí de Prats de Lluçanès). Durant la guerra, conduïts per Josep Margarit i de Biure delmaren i aturaren l'exèrcit castellà a Tortosa i a la batalla de Cambrils, atacaren Constantí alliberant 300 presoners catalans, i participaren en la victòria en la batalla de Montjuïc el 26 de gener de 1641, en la Batalla de Constantí i a la batalla de Montblanc. Fou un cos armat que es formà a iniciativa de les juntes de guerra i de les diputacions del 1640, bàsicament com a força auxiliar destinada sobretot a accions especials en ajut de tropes regulars.
El cos era àmpliament reconegut com a descendent dels Almogàvers, sense que tinguin cap relació directa amb els guerrers medievals homònims de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana a banda del mateix nom. La seva indumentària era una casaca vermella, calça blanca, espardenyes i una faldilleta que cobria fins els genolls. Duien barret amb ploma llarga i un gran nombre d'armes de foc de pany Català o pany de Miquelet.
El cos dels Miquelets fou dissolt el 1642 per llur indisciplina que els duia a alternar la acció de guerra amb el pillatge.
[edita] Guerra dels Nou Anys
Tanmateix, potser a causa de la seva renovada popularitat, a finals del segle XVII es van tornar a formar companyies de miquelets per afrontar la defensa de la frontera catalana en la guerra contra França.
El 1689 foren de nou creats com a cos, tant per les autoritats espanyoles com per les autoritats franceses del Rosselló per combatre en la Guerra dels Nou Anys entre Espanya i França, però el cossos foren dissolts novament amb la pau de Rijswijk el 1697.
[edita] Guerra de Successió
L’esclat de la Guerra de Successió després de la mort del darrer sobirà dels Àustries hispànics, Carles II (1700), dividí el Principat de Catalunya en dos bàndols aferrissadament oposats: el de l’arxiduc Carles d’Àustria, el pretendent austríac, i el del duc Felip d’Anjou, el pretendent francès.
Els miquelets foren un cos declaradament austriacista durant el breu regnat a Catalunya del pretendent Carles III (1705-1713), fet que els comportà l’enemistat permanent dels filipistes, que es designaven a ells mateixos amb l’epítet de botiflers i que controlaven viles fidels com ara Berga, Cervera, Manlleu o Talarn. L’enemistat entre botiflers i miquelets quedà associada a la rivalitat política entre aquestes viles felipistes i les seves rivals austriacistes: respectivament Solsona, Cardona, Sallent, Torelló i Tremp.
Els defensors austriacistes eren qualificats pels filipistes com la gent de la pàtria o la gent de la terra perquè tenien contractats voluntaris i miquelets, paisans armats que defensaven per diners els seus interessos. Arran d’aquestes picabaralles, la victòria final de Felip V l’any 1714 determinà lògicament la segona abolició dels miquelets, que havien combatut de forma molt activa a la zona del Maestrat (guerra dels Miquelets) com a partidaris de l’arxiduc.
En gran part, les seves accions foren substituïdes pels Mossos d’Esquadra creats a Valls l’any 1719 com a cos particularment eficaç sota el comandament de Pere Anton Veciana.
[edita] Guerra Gran
Tot i la seva abolició pel Règim Borbònic durant la Guerra Gran les autoritats catalanes aprovaren la creació d'un cos de 20.000 Miquelets voluntaris, per combatre al costat de les forces espanyoles contra el francesos. Segona restauració
La Guerra Gran revifà aquest cos enmig d’un enorme entusiasme popular, sovint relacionat amb el desig dels catalans de recuperar les quatre comarques i mitja perdudes arran del Tractat dels Pirineus (el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya).
La seva acció fou molt eficaç sobretot després de la derrota de l'exèrcit regular espanyol, però foren de nou dissolts arran de la Pau de Basilea (1795).
[edita] Guerra del Francès
Els Miquelets tornaren a aparèixer durant la Guerra del Francès com a cos organitzat per les forces Napoleòniques.
El cos va ésser imitat per un cos de les forces de la diputació de Guipúscoa (País Basc).
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
|
|
| Host • Host Senyorial • Host Veinal /Sagramental /Sometent • Host Reial • Almogàvers/Miquelets • |
