Cardona

De Viquipèdia

Cardona és un municipi de la comarca del Bages.

Entitat de població	Habitants
Cardona	4.665
la Coromina	567
Font: Municat

Taula de continguts 1 Història 1.1 Evolució demogràfica 2 Cardonins il·lustres a l'historia de Catalunya 3 Llocs d'interès 4 Festes locals 5 Comunicacions 6 Enllaços externs

[edita] Història

Encara que Cardona existia ja de molt abans, com ho testimonien les restes iberes que s'han trobat, i sempre vinculada a la riquesa de la Vall Salina, Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986, dia en què el Comte Borrell II atorgà la II Carta de Poblament, que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona, com a tal, comença en l'etapa medieval, des del 798 fins el segle XVI, tot el terme municipal va ser un dels indrets claus en el desenvolupament històric i social de Catalunya. Molts factors com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya.

Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a finals del segle X, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al segle XV va ser la més decisiva després de la família reial. Els seus dominis cercaven tot Catalunya, amb 30 viles, 21 castells, 272 llocs i 4 ports de mar. Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.

Els nobles van anar arribant a la vila, així com els mercaders, drapers i artesans. Aquesta era d'esplendor va durar fins el segle XVI, quan la família Cardona van marxar per instal·lar-se a Barcelona i Arbeca (l'actual duquessa de Cardona viu a Sevilla). El castell de Cardona fou el darrer reducte de la resistència contra la ocupació de Catalunya per part de les tropes castellanes de Felip V al 1714.

El castell es va transformar en una caserna militar i la vila va quedar en una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera.

Durant els segles XIX i XX van reemprendre l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any 1929 fins el 1991.

Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets més atractius, gràcies als nombrosos visitants que s'apropen per visitar els seus indrets únics.

[edita] Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 205 199 244 1.720 2.512 4.660 4.354 3.708 3.855

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 4.002 4.139 4.820 6.474 6.591 7.885 7.006 6.561 6.647

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 6.387 6.227 5.882 5.720 5.567 5.399 5.272 5.226 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Cardonins il·lustres a l'historia de Catalunya

• Joan Ramon Folc I de Cardona (1375-1441). Comte de Cardona.
• Joan Ramon Folc II de Cardona (1400-1471). Comte de Cardona.
• Jaume de Cardona i de Gandia (1405-1466). Va ser el vint-i-dosè President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 11 de novembre de 1443.
• Pere de Cardona. Va ser el trenta-sisè President de la Generalitat de Catalunya de 1482 a 1485.
• Lluís de Cardona. Va ser el cinquanta-unè President de la Generalitat de Catalunya de 1524 a 1527.

(*) Bibliografia: Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0

[edita] Llocs d'interès

Com a principals atraccions té:

• el conjunt medieval del castell de Cardona que inclou la col·legiata romànica de Sant Vicenç de Cardona construïda entre el 1029 i el 1040.

• Parc cultural de la Muntanya de sal, formació geològica que ja era explotada en temps dels romans. Després del tancament de la mina, les instal·lacions han estat arranjades per poder visitar-les turísticament, incloent-hi visites guiades a l'interior de les galeries excavades a la muntanya.

• Centre Cardona Medieval: exposició permanent gràfica i audiovisual de l'inici i evolució de la vila fins a la construcció de les seves muralles.

• El casc antic del poble, que conserva el seu encant mil·lenari a llocs com la Plaça del mercat amb l'església gòtica de San Miquel (1397), el Portal de Graells (1421), l'església de Santa Eulàlia (1348), etc.

• El mai acabat Pont del Diable (s. XIV), que es troba a les rodalies de la vila.

• El Museu de la Sal Josep Arnau. Col·lecció d'obres fetes amb sal per Josep Arnau al llarg de la seva vida.

[edita] Festes locals

• Tots els diumenges al matí hi ha mercat.
• Mercat de la ganga. El primer diumenge de febrer. Els comerços treuen les seves gangues al carrer.
• Caramelles. Diumenge de Pasqua. Cantades per la vila a càrrec de varies colles de la vila i veïnat.
• Fira Medieval / Festa de la sal. El primer cap de setmana de juny. Sopar al carrer, actes varis i mercat medieval amb artesans.
• Capvuitada de Corpus. Festes populars per barris a partir de Corpus.
• Festa Major de la Coromina. Finals d'agost. Actes i festes a la barriada de La Coromina.
• Festa Major del castell de Cardona. Al voltant del 31 d'agost. Festa en commemoració de la mort de San Ramon al castell.
• Festa Major. El segon cap de setmana de setembre. Amb el Correbou espectacle taurí pel qual es construeix una plaça desmuntable davant de l'Ajuntament, a la que els joves del poble proven de fer córrer el brau. Dins del Correbou hi ha la Cargolera que és un cistell de vímet on s'introdueix una persona i el brau hi dona topades i el fa rodolar. A més dels braus hi tenen lloc actes diversos (balls, concerts, audicions, castell de foc,...).
• Aplec de Cardona. El 18 de setembre. Actes per commemorar la rendició de l'últim bastió català.
• Fira de la Llenega. Últim cap de setmana d'octubre. Exposició boletaire. Degustació de plats cuinats amb bolets per part dels restaurants del poble.

[edita] Comunicacions

• Per carretera:

Sortint de Barcelona agafem la A - 18 fins Manresa. Enllacem amb la carretera C-55 (antiga C - 1410) que va fins Solsona, i passa per Cardona.

Sortint de Lleida s'agafa la C – 1313 en direcció a La Seu d'Urgell, i es deixa en direcció a Solsona. Arribats aquí es segueix la C - 55 fins a Cardona. Des de Lleida també es pot agafar la C – 25 (Eix transversal) fins Manresa i seguir per la C - 55 fins a Cardona.

• Amb tren:

Des de Barcelona, tren de RENFE o dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins a Manresa.

• Autobús:

Des de Barcelona i Manresa fins a Cardona i viceversa. Des d'Andorra i passant per Solsona també hi ha línia regular que va en direcció a Barcelona.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cardona

• Plana oficial de Cardona
• Dades de la Generalitat
• Parc de la muntanya de sal
• El Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona

editar	Municipis del Bages
Aguilar de Segarra | Artés | Avinyó | Balsareny | Calders | Callús | Cardona | Castellbell i el Vilar | Castellfollit del Boix | Castellgalí | Castellnou de Bages | l'Estany | Fonollosa | Gaià | Manresa | Marganell | Moià | Monistrol de Calders | Monistrol de Montserrat | Mura | Navarcles | Navàs | el Pont de Vilomara i Rocafort | Rajadell | Sallent | Sant Feliu Sasserra | Sant Fruitós de Bages | Sant Joan de Vilatorrada | Sant Mateu de Bages | Sant Salvador de Guardiola | Sant Vicenç de Castellet | Santa Maria d'Oló | Santpedor | Súria | Talamanca