Cardona

De Viquip??dia

Cardona ??s un municipi de la comarca del Bages.

Entitat de poblaci??	Habitants
Cardona	4.665
la Coromina	567
Font: Municat

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Evoluci?? demogr??fica 2 Cardonins il??lustres a l'historia de Catalunya 3 Llocs d'inter??s 4 Festes locals 5 Comunicacions 6 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Encara que Cardona existia ja de molt abans, com ho testimonien les restes iberes que s'han trobat, i sempre vinculada a la riquesa de la Vall Salina, Cardona t?? una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986, dia en qu?? el Comte Borrell II atorg?? la II Carta de Poblament, que actualment es conserva a l'arxiu hist??ric de la vila. Cardona, com a tal, comen??a en l'etapa medieval, des del 798 fins el segle XVI, tot el terme municipal va ser un dels indrets claus en el desenvolupament hist??ric i social de Catalunya. Molts factors com la situaci?? del tur?? del castell, la muntanya salina i la via estrat??gica on conflu??en nombrosos camins van atorgar a la vila aquesta cabdal import??ncia a la hist??ria de Catalunya.

Aix?? mateix, amb l'arribada de la fam??lia vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a finals del segle X, la poblaci?? va prendre import??ncia pol??tica. Aquesta fam??lia fou enormement important durant les seg??ents generacions fins que al segle XV va ser la m??s decisiva despr??s de la fam??lia reial. Els seus dominis cercaven tot Catalunya, amb 30 viles, 21 castells, 272 llocs i 4 ports de mar. Tenien doncs jurisdicci?? sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogr??fic va cr??ixer espectacularment.

Els nobles van anar arribant a la vila, aix?? com els mercaders, drapers i artesans. Aquesta era d'esplendor va durar fins el segle XVI, quan la fam??lia Cardona van marxar per instal??lar-se a Barcelona i Arbeca (l'actual duquessa de Cardona viu a Sevilla). El castell de Cardona fou el darrer reducte de la resist??ncia contra la ocupaci?? de Catalunya per part de les tropes castellanes de Felip V al 1714.

El castell es va transformar en una caserna militar i la vila va quedar en una simple zona artesana i agropecu??ria, que acompanyava l'explotaci?? salinera.

Durant els segles XIX i XX van reemprendre l'activitat social i econ??mica de la vila, amb l'arribada d'ind??stries, especialment t??xtils, i l'explotaci?? de les mines de potassa des de l'any 1929 fins el 1991.

Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets m??s atractius, gr??cies als nombrosos visitants que s'apropen per visitar els seus indrets ??nics.

[edita] Evoluci?? demogr??fica

Evoluci?? demogr??fica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 205 199 244 1.720 2.512 4.660 4.354 3.708 3.855

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 4.002 4.139 4.820 6.474 6.591 7.885 7.006 6.561 6.647

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 6.387 6.227 5.882 5.720 5.567 5.399 5.272 5.226 -

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Cardonins il??lustres a l'historia de Catalunya

• Joan Ramon Folc I de Cardona (1375-1441). Comte de Cardona.
• Joan Ramon Folc II de Cardona (1400-1471). Comte de Cardona.
• Jaume de Cardona i de Gandia (1405-1466). Va ser el vint-i-dos?? President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 11 de novembre de 1443.
• Pere de Cardona. Va ser el trenta-sis?? President de la Generalitat de Catalunya de 1482 a 1485.
• Llu??s de Cardona. Va ser el cinquanta-un?? President de la Generalitat de Catalunya de 1524 a 1527.

(*) Bibliografia: Hist??ria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclop??dia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0

[edita] Llocs d'inter??s

Com a principals atraccions t??:

• el conjunt medieval del castell de Cardona que inclou la col??legiata rom??nica de Sant Vicen?? de Cardona constru??da entre el 1029 i el 1040.

• Parc cultural de la Muntanya de sal, formaci?? geol??gica que ja era explotada en temps dels romans. Despr??s del tancament de la mina, les instal??lacions han estat arranjades per poder visitar-les tur??sticament, incloent-hi visites guiades a l'interior de les galeries excavades a la muntanya.

• Centre Cardona Medieval: exposici?? permanent gr??fica i audiovisual de l'inici i evoluci?? de la vila fins a la construcci?? de les seves muralles.

• El casc antic del poble, que conserva el seu encant mil??lenari a llocs com la Pla??a del mercat amb l'esgl??sia g??tica de San Miquel (1397), el Portal de Graells (1421), l'esgl??sia de Santa Eul??lia (1348), etc.

• El mai acabat Pont del Diable (s. XIV), que es troba a les rodalies de la vila.

• El Museu de la Sal Josep Arnau. Col??lecci?? d'obres fetes amb sal per Josep Arnau al llarg de la seva vida.

[edita] Festes locals

• Tots els diumenges al mat?? hi ha mercat.
• Mercat de la ganga. El primer diumenge de febrer. Els comer??os treuen les seves gangues al carrer.
• Caramelles. Diumenge de Pasqua. Cantades per la vila a c??rrec de varies colles de la vila i ve??nat.
• Fira Medieval / Festa de la sal. El primer cap de setmana de juny. Sopar al carrer, actes varis i mercat medieval amb artesans.
• Capvuitada de Corpus. Festes populars per barris a partir de Corpus.
• Festa Major de la Coromina. Finals d'agost. Actes i festes a la barriada de La Coromina.
• Festa Major del castell de Cardona. Al voltant del 31 d'agost. Festa en commemoraci?? de la mort de San Ramon al castell.
• Festa Major. El segon cap de setmana de setembre. Amb el Correbou espectacle taur?? pel qual es construeix una pla??a desmuntable davant de l'Ajuntament, a la que els joves del poble proven de fer c??rrer el brau. Dins del Correbou hi ha la Cargolera que ??s un cistell de v??met on s'introdueix una persona i el brau hi dona topades i el fa rodolar. A m??s dels braus hi tenen lloc actes diversos (balls, concerts, audicions, castell de foc,...).
• Aplec de Cardona. El 18 de setembre. Actes per commemorar la rendici?? de l'??ltim basti?? catal??.
• Fira de la Llenega. ??ltim cap de setmana d'octubre. Exposici?? boletaire. Degustaci?? de plats cuinats amb bolets per part dels restaurants del poble.

[edita] Comunicacions

• Per carretera:

Sortint de Barcelona agafem la A - 18 fins Manresa. Enllacem amb la carretera C-55 (antiga C - 1410) que va fins Solsona, i passa per Cardona.

Sortint de Lleida s'agafa la C ??? 1313 en direcci?? a La Seu d'Urgell, i es deixa en direcci?? a Solsona. Arribats aqu?? es segueix la C - 55 fins a Cardona. Des de Lleida tamb?? es pot agafar la C ??? 25 (Eix transversal) fins Manresa i seguir per la C - 55 fins a Cardona.

• Amb tren:

Des de Barcelona, tren de RENFE o dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins a Manresa.

• Autob??s:

Des de Barcelona i Manresa fins a Cardona i viceversa. Des d'Andorra i passant per Solsona tamb?? hi ha l??nia regular que va en direcci?? a Barcelona.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Cardona

• Plana oficial de Cardona
• Dades de la Generalitat
• Parc de la muntanya de sal
• El Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona

editar	Municipis del Bages
Aguilar de Segarra | Art??s | Aviny?? | Balsareny | Calders | Call??s | Cardona | Castellbell i el Vilar | Castellfollit del Boix | Castellgal?? | Castellnou de Bages | l'Estany | Fonollosa | Gai?? | Manresa | Marganell | Moi?? | Monistrol de Calders | Monistrol de Montserrat | Mura | Navarcles | Nav??s | el Pont de Vilomara i Rocafort | Rajadell | Sallent | Sant Feliu Sasserra | Sant Fruit??s de Bages | Sant Joan de Vilatorrada | Sant Mateu de Bages | Sant Salvador de Guardiola | Sant Vicen?? de Castellet | Santa Maria d'Ol?? | Santpedor | S??ria | Talamanca