Santpedor
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Bages | |||
 l'ermita de Sant Francesc a l'esquerra i el Mirador de Montserrat al fons. |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages |
||
| Gentilici | Santpedorenc, santpedorenca | ||
| Superfície | 16,60 km² | ||
| Altitud | 336 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
6.557 hab. 395 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 47′ 1″ N 1° 50′ 21″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
3 |
||
Santpedor és un municipi de la comarca del Bages.
Se situa al nord de Manresa i en el sector més pla del Bages, dedica la major part del seu terme als conreus però també disposa d'àrees industrials en ple desenvolupament. Avui Santpedor és una de les poblacions de la comarca amb major creixement urbanístic i manté una activa vida cultural i esportiva. Fa temps que es treballa en la recuperació i condicionament dels aiguamolls del sud de la vila, on s'ha constatat l'existència d'espècies ornitològiques interessants.
Santpedor conserva alguns portals del seu antic recinte emmurallat, que donen al barri antic de la vila un atractiu caràcter medieval. L'església de Sant Pere, d'origen romànic però actualment de bonica factura gòtica, ha estat restaurada fa poc. A l'entorn de la vila destaca l'ermita de Sant Francesc, bon mirador sobre el pla de Bages, i Santa Anna de Claret, un indret agradable amb dues esglesioles: la romànica de Santa Maria i la barroca de Santa Anna.
Taula de continguts |
[edita] Història
El nom deriva de la construcció l'església de Sant Pere a l'indret conegut antigament pel lloc d'Or, anomenant-se Sant Pere d'Or. D'aquest nom prové la contracció Santpedor. La documentació escrita més antiga que fa referència al lloc d'Or és de l'any 937 i l'església està documentada des del 996.
Als segles següents, XI a XIII, Santpedor experimenta un creixement progressiu que culmina durant la primera meitat del segle XIV fins que la pesta negra castigà durament la població l'any 1348. D'aquest període en resten valuosos testimonis arquitectònics. Durant aquest període, Santpedor fou vila reial, és a dir, que no depenia de cap senyor feudal, sinó directament de la corona.
El rei Pere el Cerimoniós vengué Santpedor a un noble anomenat Francesc de Perellós, però els santpedorencs aconseguiren reunir 5.000 florins d'or per recuperar els drets sobre el municipi i retornar-lo a la protecció reial. L'any 1400, el rei Martí l'Humà premiaria aquest esforç atorgant a vila el títol de "carrer de Barcelona".
Malgrat que l'agricultura continuà essent la principal activitat econòmica del poble entre els segles XVI i XVIII, es desenvoluparen algunes activitats manufactureres que tingueren certa significació en l'economia local com la dels paraires (filadors, cardadors i teixidors de llana) i la producció d'aiguardent, que fins i tot s'exportava a altres comarques.
Santpedor participà activament a la Guerra del Francès (1808-1814). La memòria popular feu llegenda de la intervenció del jove Isidre Lluçà i Casanoves, conegut com el timbaler del Bruc, en el primer combat del Bruc, el 6 de juny de 1808.
Després de la guerra hi hagué una forta regressió econòmica agreujada per la competència de les noves indústries que anaven creixent al voltant dels rius Llobregat i Cardener, ja que a Santpedor encara es teixia a mà. Les tres Guerres Carlines i la plaga de fil·loxera que assolà les vinyes tancaren el segle XIX no gaire afortunat per al poble.
La recuperació arribà al primer quart del segle XX amb l'arribada del ferrocarril (1884), la creació de la Cooperativa Agrícola (1905), l'arribada de l'electricitat (1911) i la portada de l'aigua (1932). Com a la resta de Catalunya, el creixement s'estroncà amb la Guerra Civil.
El tèxtil fou pràcticament l'única indústria que subsistí fins que també entrà en crisi a la dècada del 1960, provocant el sorgiment d'altres activitats, que com a la resta de la comarca, va comportar l'arribada de nombroses famílies procedents d'altres comunitats de l'estat, atretes per les possibilitats de feina. El poble va créixer sense gaire planificació, amb un notable desgavell urbanístic, fruit de l'especulació.
[edita] Demografia
| Entitat de població | Hab. (2005) |
|---|---|
| Mirador de Montserrat, el | 293 |
| Santpedor | 5.715 |
| Serrat de Castellnou, el | 29 |
| Font: Municat | |
El doblament de la població (dels 3.158 habitants de l'any 1975 s'ha passat a 6.263 el 2006) dels darrers 30 anys és fruit de la immigració i la consideració de Santpedor com a alternativa d'habitatge de tranquil·litat i qualitat a la vora de Manresa.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Festes
- 2a setmana de juny, Festa Major
- 2 i 3 d'octubre, Fira de Sant Miquel
[edita] Enllaços externs
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Fitxa del web del Consell Comarcal
- Informació sobre Santpedor
| editar | Municipis del Bages | |
|---|---|---|
|
Aguilar de Segarra | Artés | Avinyó | Balsareny | Calders | Callús | Cardona | Castellbell i el Vilar | Castellfollit del Boix | Castellgalí | Castellnou de Bages | l'Estany | Fonollosa | Gaià | Manresa | Marganell | Moià | Monistrol de Calders | Monistrol de Montserrat | Mura | Navarcles | Navàs | el Pont de Vilomara i Rocafort | Rajadell | Sallent | Sant Feliu Sasserra | Sant Fruitós de Bages | Sant Joan de Vilatorrada | Sant Mateu de Bages | Sant Salvador de Guardiola | Sant Vicenç de Castellet | Santa Maria d'Oló | Santpedor | Súria | Talamanca |
||
