El Pont de Vilomara i Rocafort
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Bages | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages |
||
| Gentilici | Vilomarenc, vilomarenca | ||
| Superfície | 27,35 km² | ||
| Altitud | 202 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
3.521 hab. 128,74 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 42′ 26″ N 1° 54′ 32″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
2 |
||
El Pont de Vilomara i Rocafort és un municipi de la comarca del Bages.
Se situa al sud-est de Manresa, a l'esquerra del Llobregat.
Taula de continguts |
[edita] Història
El primer pont de Vilomara sobre el riu Llobregat existeix des de temps molt remots i era de fusta, segons demostren uns forats sota l'arcada del pont actual. En temps dels romans, on hi havia el pont de fusta es va construir el pont de pedra, el «pont de Vila Amara» i el Camí Ral que va del Bages a Barcino, passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallés. Amara en llatí significa submergit. En el segle V, durant la invasió de l'Imperi Romà, el Camí Ral probablement seria un dels camins de penetració dels invasors.
Se'n coneixen les primeres dades fiables de poblament al voltant del segle IX com un lloc a prop del pont. El 983 el lloc de Vilomara surt documentat en una donació de la capella romànica de Santa Magdalena del Pla, al recentment consagrat monestir de Sant Benet. Des d'aquest any fins al 1600, Vilomara estarà sota la seva jurisdicció i haurà de pagar un cens.
Una carta del rei Jaume II, datada el 25 d'octubre de 1326, esmenta que Pere Sitjar, senyor del castell de Rocafort, va destruir i enderrocar una casa i dos molins que el monestir posseïa al riu Llobregat, prop del pont de Vilomara. El 13 d'octubre de 1330, Pere Sitjar estableix a Guillem Marquet, del lloc de Matadars, els dos molins, l'un draper i l'altre blader, que tenia prop del pont de Vilomara, dins dels termes del seu castell de Rocafort.
L'epidèmia de Pesta Negra del 1348 va fer estralls entre la població, però es va refer en els anys següents. Les contínues guerres i epidèmies dels segles posteriors van inestabilitzar el cens poblacional.
El 1623, Can Vilomara (la casa al costat del pont) és habitada pels jesuïtes i dependrà fins el 1767 del Col·legi de Sant Ignasi i els Vilomara aniran a viure a Manresa, a fer de seders iniciant la família tèxtil.
L'actual nucli del Pont de Vilomara, actual cap del municipi, va néixer al costat del pont medieval, que es va construir en el camí ral. Al final del segle XIX s'hi construeixen diverses fàbriques tèxtils que van fer engrandir la població, primer provinents de la comarca i després d'immigracions espanyoles. Com a la resta de poblacions regades pel Llobregat, aquestes fàbriques han patit crisis freqüents fins a arribar a tancar als anys 80 i 90 del segle XX. De fa poc, la indústria local s'ha vist ampliada amb uns notables centres de recuperació i reciclatge de piles i aparells domèstics.
Rocafort, el nucli inicial del municipi, està situat a 7 km del Pont de Vilomara, dalt d'un serrat amb bones vistes. Moltes cases del poble han estat condicionades per a estades de vacances i caps de setmana.
Molt recentment, s'ha agregat al municipi del Pont de Vilomara la partida del Marquet, fins ara pertanyent a Mura, que comprèn una urbanització i l'antiga església preromànica del Marquet o de Santa Maria de Matadars, considerada un dels edificis més antics del Bages.
[edita] Llocs d'interès cultural
- L'església parroquial de la Mare de Déu de la Divina Gràcia, d'estil neogòtic, situada a la plaça Major del Pont de Vilomara.
- L'ermita romànica de Santa Magdalena del Pla, situada al recinte del cementiri del Pont de Vilomara, de mitjan segle XII.
- L'ermita preromànica de Santa Maria de Matadars, situada a la carretera de Sant Vicenç de Castellet, de mitjan segle X.
- El pont sobre el Llobregat, obra de tradició romànica, situada a l'antiga carretera de Barcelona a Manresa, amb una longitud de 130 metres.
- L'església de Santa Maria de Rocafort, situada a la plaça de l'Església de Rocafort, edifici de planta de creu llatina.
- El Museu de Rocafort, situat al núm. 18 del carrer Major de Rocafort, amb objectes d'etnologia catalana i altres restes arqueològiques.
[edita] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Pont de Vilomara, el | 3.099 |
| Rocafort | 55 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Altres
L'any 1911 hi va néixer l'empresari Jesús Serra i Santamans, fundador de la companyia d'assegurances Grup Catalana Occident.
[edita] Festes
- 15 de maig, Festa Major del Pont de Vilomara.
- 15 d'agost, Festa Major de Rocafort.
[edita] Articles relacionats
[edita] Enllaços externs
| editar | Municipis del Bages | |
|---|---|---|
|
Aguilar de Segarra | Artés | Avinyó | Balsareny | Calders | Callús | Cardona | Castellbell i el Vilar | Castellfollit del Boix | Castellgalí | Castellnou de Bages | l'Estany | Fonollosa | Gaià | Manresa | Marganell | Moià | Monistrol de Calders | Monistrol de Montserrat | Mura | Navarcles | Navàs | el Pont de Vilomara i Rocafort | Rajadell | Sallent | Sant Feliu Sasserra | Sant Fruitós de Bages | Sant Joan de Vilatorrada | Sant Mateu de Bages | Sant Salvador de Guardiola | Sant Vicenç de Castellet | Santa Maria d'Oló | Santpedor | Súria | Talamanca |
||
