Artés

De Viquipèdia

Artés és un municipi de la comarca del Bages.

Taula de continguts 1 Situació 2 Història 3 Economia 4 Llocs d'interès 5 Demografia 6 Galeria d'imatges 7 Enllaços externs

[edita] Situació

El municipi d'Artés està situat a l'extrem oriental de la zona plana del Bages –el Pla de Bages–, en la conca de la riera Gavarresa i del seu afluent, la riera de Malrubí -Vall de la Gavarresa-. Limita al nord amb els municipis de Sallent i Avinyó, al sud amb Calders i una petita franja a l'oest amb Navarcles, just en el límit amb el riu Llobregat.

Dins el terme municipal hi transcorren dos senders: el PR-C 135 i el PR-C 136, ambdós amb itineraris amb sortida i arribada dins el poble.

A nivell geològic cal destacar la presència de la Formació Artés, estratotipus únic que deu el seu nom a la proximitat amb la població.

[edita] Història

El nom d'Artés es creu que pot provenir del llatí Artium, que significa puig fortificat. Aquest fet es fonamenta en les proves de l'existència ja al segle VI d'una església fortificada al capdamunt del puig d'Artés, petit turó on es van assentar els primers pobladors per anar baixant posteriorment al llarg de la vall.

Gràcies a un document de l'any 938 sabem que havien existit tres dólmens, i prop de la masia de Salabernada han estat trobades restes de ceràmica ibèrica.

Les restes de l'època clàssica són nombroses i permeten confirmar l'existència d'un poblament continuat durant set segles. Cal destacar el jaciment de Matacans, on se suposa l'existència d'una vil·la romana, i la plaça Vella on s'hi van trobar tres inscripcions romanes dels segles II i III, una necròpoli i una antiga església paleocristiana que podem datar entre els segles VI i VII. Per tant, des del segle I fins el VII no hi ha segle que no hagi deixat alguna resta material en el terme, a la vil·la de Matacans, al poble vell o a la vall de Salabernada.

D'entre les poblacions del Bages, el nom d'Artés és dels primers que apareix en un document escrit. Concretament és una donació datada el 24 de juny del 889, per la qual el rei Odó concedia a l'església de Santa Maria i Sant Pere de Vic diversos béns i drets, entre els quals hi figurava la vall d'Artés, com a confirmació, probablement, d'una donació anterior del comte Guifré de Barcelona.

Des del segle XIII formava amb Sallent i Castellnou de Bages una sola baronia episcopal.

[edita] Economia

Actualment l'activitat fonamental del municipi és la indústria, que compta amb algunes importants empreses multinacionals establertes al poble. Encara que la tradicional indústria local als segles XIX i XX havia estat la tèxtil, actualment ha estat desbancada per la de transformació de metalls, sobretot per la fàbrica d'esquís i les empreses relacionades i pels tallers mecànics. Altres sectors industrials importants són la indústria càrnia i del moble.

L'any 1973 es va inaugurar el polígon industrial Santa Maria d'Artés i l'any 1991 es va fer una important ampliació del mateix, tot i que actualment ja està arribant als seus límits de sòl utilitzable.

D'altra banda Artés és molt conegut per la seva producció de vins i caves. L'any 1996, juntament amb altres poblacions dels voltants, Artés va aconseguir la Denominació d'Origen Pla de Bages pels seus vins i, al mateix temps, va celebrar el desè aniversari de la denominació del cava d'Artés.

[edita] Llocs d'interès

Dalt d'un turó, on té el nucli antic la població, hi ha restes de l'antic castell i de les muralles i encara hi són conservats l'absis romànic, part de la nau gòtica i el campanar de l'antiga església parroquial de Santa Maria. A la part moderna de la vila hi ha la nova església, de considerable fàbrica -és la segona més gran del Bages-, acabada el 1912.

Entre les masies del terme destaca les Torres, antiga residència dels bisbes de Vic que conserva una torre, una sala coberta amb volta del segle XIII i una façana gòtico-renaixentista.

[edita] Demografia

Entitat de població	Habitants 2005
Artés	4.875
Urbanització Vista Pirineu	74

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 36 28 54 588 1.099 1.839 1.766 1.987 2.543

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 2.304 2.115 2.408 2.305 2.400 3.154 3.232 4.096 4.098

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 4.147 4.293 4.308 4.271 4.368 4.552 4.830 5.072 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Galeria d'imatges

Artés vist des del Serrat de Montcogul	Església d'Artés	la Fira d'Artés és una mostra multisectorial que aplega milers de visitants cada any	Pont de Cabrianes sobre el riu Llobregat, al límit occidental del terme
El Puig d'Artés, primer nucli de població del municipi	Artés vist des d'Horta d'Avinyó, amb Montserrat al fons	Església romànica que fou mig destruïda a principis del segle XX

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artés

• Ajuntament d'Artés
• Informació d'Artés del Consell comarcal del Bages.
• Club Bàsquet Artés
• Dades estadístiques d'Artés de l'Idescat

editar	Municipis del Bages
Aguilar de Segarra | Artés | Avinyó | Balsareny | Calders | Callús | Cardona | Castellbell i el Vilar | Castellfollit del Boix | Castellgalí | Castellnou de Bages | l'Estany | Fonollosa | Gaià | Manresa | Marganell | Moià | Monistrol de Calders | Monistrol de Montserrat | Mura | Navarcles | Navàs | el Pont de Vilomara i Rocafort | Rajadell | Sallent | Sant Feliu Sasserra | Sant Fruitós de Bages | Sant Joan de Vilatorrada | Sant Mateu de Bages | Sant Salvador de Guardiola | Sant Vicenç de Castellet | Santa Maria d'Oló | Santpedor | Súria | Talamanca