Castellbell i el Vilar
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Bages | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages |
||
| Gentilici | Castellvilanenc, castellvilanenca | ||
| Superfície | 24,48 km² | ||
| Altitud | 178 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
3.479 hab. 142,12 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 38′ 2″ N 1° 51′ 49″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
21 |
||
Castellbell i el Vilar és un municipi del sud de la comarca del Bages, al límit amb el Vallès Occidental, amb capital al Borràs.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Situat a la vall del Llobregat, on el riu travessa de nord a sud la Serralada Prelitoral formant dos pronunciats meandres als congosts de Castellbell i de la Bauma, pel terme discorren també les rieres de Marganell i de Rellinars, que conflueixen al Llobregat prop del Burés, i la riera de Merà, que ho fa vora la Bauma. El sector occidental és accidentat pels contraforts septentrionals de Montserrat, que culmina al turó de Comellats (575 m), mentre que l'oriental està format pels estreps que davallen de la serra de l'Obac. Limita al nord amb Sant Vicenç de Castellet, a l'est amb Rellinars, al sud amb Vacarisses i Monistrol de Montserrat i a l'oest amb Marganell.
El terme està creuat per una complicada xarxa de vials de comunicació que ressegueixen el Llobregat: a la dreta del riu, la carretera C-55 Abrera-Solsona i el ferrocarril de la línia R5 (Llobregat-Anoia) dels Ferrocarrils de la Generalitat, que té una parada a l'alçada del Burés. A l'esquerra del Llobregat, l'autopista C-16 Sant Cugat del Vallès-Manresa (amb un accés vora Can Serra i Pedró), la carretera C-58 en direcció a Terrassa, la carretera BP-1121 que connecta els diversos nuclis de població vora el riu, i la via de la RENFE Barcelona-Lleida, que també hi té una estació al Borràs (Castellbell i el Vilar – Monistrol de Montserrat). També té connexió, a través de diverses carreteres locals, amb els pobles veïns: la BV-1123 que enllaça amb Marganell, la BV-1122 cap a Monistrol a través de Montserrat, la B-122 cap a Rellinars i la BV-1212 cap a Vacarisses.
La base econòmica del municipi fou l'aprofitament del riu amb la indústria ja gairebé desapareguda de teixits i filats de cotó. Les antigues colònies industrials vora el riu agrupen la major part de la població: el Borràs (cap del municipi), la Bauma i el Burés; juntament amb l'antic poble del Vilar, conformen el nucli central del municipi. Al sud, la població es concentra a les urbanitzacions del Mas Astarròs, el Prat i el Gall Pigat. Altres nuclis de població són, a la banda occidental, el poble disseminat de Sant Cristòfol i les urbanitzacions del Mas Enric i Can Prat i, vora la riera de Rellinars, el veïnat de les Comes, a part d'altres petits ravals, veïnats i nuclis disseminats.
| Entitat de població | Habitants (2005) |
|---|---|
| Abadals, els | 0 |
| Bauma, la | 368 |
| Borràs, el | 1.751 |
| Burés, el | 352 |
| Can Prat | 74 |
| Can Serra i Pedró | 0 |
| Comes, les | 56 |
| Ferran, el | 3 |
| Gall Pigat, el | 103 |
| Mas Astarròs, el | 92 |
| Mas Enric, el | 201 |
| Molí Alsina | 7 |
| Pla de les Botxes | 24 |
| Pla de les Roques | 7 |
| Prat, el | 119 |
| Raval del Clot | 13 |
| Raval del Jordi | 22 |
| Raval del Teixidor | 18 |
| Sant Cristòfol | 48 |
| Solei de la Barraca | 0 |
| Vilar, el | 49 |
| Font: Municat | |
[edita] Història
El municipi, històricament constituït per una gran quantitat de masies molt escampades pel territori, es va formar per la unió de Castellbell, que tenia un extens terme dominat pel seu castell, i la seva parròquia sufragània del Vilar. El castell de Castellbell, ja documentat l'any 979, s'emplaça dalt d'un turó al primer meandre del Llobregat, i va pertànyer successivament als Montcada i als Amat, que foren proclamats marquesos de Castellbell l'any 1702. Arran de l'arribada del tren el 1859, sota el turó del Vilar van anar apareixent les colònies tèxtils que aprofitaven la força de l'aigua del riu: el Burés, el Borràs i la Bauma; més amunt, dins la plana de Sant Vicenç, la de Can Serra. La creació d'aquestes fàbriques va atreure nous habitants i va provocar la millora de la xarxa de comunicacions. Al segle XX els nuclis del sector central es van anar agrupant i van experimentar un gran creixement de població amb l'allau d'immigrants provinents del sud d'Espanya als anys 50 i 60. Les diverses crisis del tèxtil han afectat la localitat, de les quals s'ha anat recuperant de mica en mica (vegeu més avall l'apartat sobre Demografia).
[edita] Govern i administració
Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament és la següent:
- PSC-PM - 5 regidors (693 vots, 41,55%)
- GIPCV - 3 regidors (392 vots, 23,50%)
- CiU - 3 regidors (383 vots, 22,96%)
Formen el govern municipal la coalició GIPCV (Grup Independent per Castellbell i el Vilar) - CiU i l'alcalde és Josep Torres i Gisbert, de CiU.
[edita] Llocs d'interès
[edita] Edificis
- El raval de Castellbell, amb el castell, el Pont Vell sobre el Llobregat (segle XV) i l'església de Sant Vicenç.
- L'església parroquial de Sant Cristòfol, romànica del segle XII.
- L'església de Sant Jaume de Castellbell, també romànica, dins el terme de Sant Cristòfol.
- L'església de la Sagrada Família a la Bauma (1908), de l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March.
[edita] Espais naturals
- El corredor natural del meandre de Castellbell, inclòs dins el PEIN, que connecta els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Inclou el meandre de Castellbell i la vall de la riera de Marganell i destaca pels seus elements paisatgístics i naturals.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- El Brogit, revista digital de Castellbell i el Vilar
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació d'IDESCAT
| editar | Municipis del Bages | |
|---|---|---|
|
Aguilar de Segarra | Artés | Avinyó | Balsareny | Calders | Callús | Cardona | Castellbell i el Vilar | Castellfollit del Boix | Castellgalí | Castellnou de Bages | l'Estany | Fonollosa | Gaià | Manresa | Marganell | Moià | Monistrol de Calders | Monistrol de Montserrat | Mura | Navarcles | Navàs | el Pont de Vilomara i Rocafort | Rajadell | Sallent | Sant Feliu Sasserra | Sant Fruitós de Bages | Sant Joan de Vilatorrada | Sant Mateu de Bages | Sant Salvador de Guardiola | Sant Vicenç de Castellet | Santa Maria d'Oló | Santpedor | Súria | Talamanca |
||
