Talamanca

De Viquipèdia

Talamanca és un municipi de la comarca del Bages. Poble antic, amb carrers estrets i en pendent, i cases velles ben restaurades. Situat dalt d'un turó a 552 m d'alçada i al bell mig de la serra del Rossinyol a la carretera de Navarcles a Terrassa.

[edita] Història

Tot i que s'han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia documentada es de l'any 960 quan el compte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, fa donació d'unes terres, cases i terrenys en el lloc anomenat terme del Castell de Talamanca. Amb les invasions sarraïnes (711-715), el Bages s'havia despoblat quasi totalment, i no fou fins a les repoblacions fetes pel Borrell d'Osona (799-820) i per Guifré el Pelós (878-897) quan camperols provinents del nord s'instal·laren al voltant de castells i esglésies buscant la doble protecció militar i espiritual.

Aquesta devia ser també la funció del castell de Talamanca i l'església de Santa Maria de Talamanca que és esmentada ja al 1038. Entre l'església i el castell s'edificaren cases que passarien a formar el poble de Talamanca.

A finals del segle XII el domini feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga que va lligada a la història del poble durant tota l'Edat Mitjana i que començà amb Bernat de Talamanca i la seva muller Dolça (1186-1209). Els Talamanca foren amos i senyors de tot el terme. Compraren, vengueren, atorgaren masos i alous com a senyors, no només de la terra sinó també dels homes que eren venuts tots en un mateix lot.

Més tard començaren a establir relacions amb la petita noblesa bagenca i les castlanies dels voltants, així s'emparentaren amb els Santa Coloma o els Llavinera. Un exemple del prototipus de senyor i cavaller feudal fou Berenguer de Talamanca. Aquest concedí honors, feu donacions i participà en actes de violència contra Guillem de Calders en que fins i tot hi hagué d'intervenir el rei Jaume II. La seva muller Blanca li erigí un sarcòfag que encara ara podem observar en l'interior de l'església de Santa Maria (1325). El mausoleu té un cavaller jacent, vestit de cota de malla amb un gos als peus i una inscripció funerària entre sis escuts del llinatge, format per rombes o losanges. En aquells anys la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca.

A partir del segle XIV comença la decadència coincidint amb els estralls que causà la pesta negra i els mals usos al camp. Els Talamanca s'entroncaran llavors amb d'altres famílies com els Planella (1675), els Aymerich i finalment al segle XVIII el castell passarà a mans dels marquesos de Castellbell.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 13 13 15 230 147 538 494 446 370

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 395 356 259 191 154 104 143 60 76

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 81 93 84 79 107 109 114 134 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Llocs d'interès

• Església de Santa Maria
• Capella de Santa Magdalena
• Castell de Talamanca

editar	Municipis del Bages
Aguilar de Segarra | Artés | Avinyó | Balsareny | Calders | Callús | Cardona | Castellbell i el Vilar | Castellfollit del Boix | Castellgalí | Castellnou de Bages | l'Estany | Fonollosa | Gaià | Manresa | Marganell | Moià | Monistrol de Calders | Monistrol de Montserrat | Mura | Navarcles | Navàs | el Pont de Vilomara i Rocafort | Rajadell | Sallent | Sant Feliu Sasserra | Sant Fruitós de Bages | Sant Joan de Vilatorrada | Sant Mateu de Bages | Sant Salvador de Guardiola | Sant Vicenç de Castellet | Santa Maria d'Oló | Santpedor | Súria | Talamanca