Manresa

De Viquip??dia

Manresa ??s la capital de la comarca del Bages, al pla de Bages, just a l'angle on conflueixen el riu Llobregat i el Cardener. Nus molt important de comunicacions, accentuat amb l'eix del Llobregat i l'eix transversal, entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del pa??s. Ha jugat sempre al llarg de la hist??ria un paper destacat en l'organitzaci?? de la Catalunya central.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Clima 3 Hist??ria 3.1 Prehist??ria 3.2 Edat antiga 3.3 Edat mitjana 3.3.1 Destruccions dels ??rabs 3.3.2 Comtat de Manresa 3.3.3 El gran segle 3.4 Edat moderna 3.5 Edat contempor??nia 4 Monuments i llocs d'inter??s 5 Economia 6 Demografia 7 Administraci?? 8 Manresans destacats 9 Fires i festes 10 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Situada al Pla de Bages, al cor de Catalunya. El riu Cardener passa pel sud-oest de la ciutat tot i que el municipi utilitza per a beure l'aigua del riu Llobregat, que passa pel limit est del terme. L'aigua ??s recollida al seu pas per Balsareny i transportada a Manresa per La S??quia fins al Parc de l'Agulla.

L'orografia urbana est?? clarament marcada per l'exist??ncia de varis turons (Puigcardener, Puigmercadal, Puigterr??, Puigberenguer i Tossal dels Cigalons).

El territori, dins la conca d'erosi?? del centre de la comarca, ??s afai??onat per una s??rie de turons marginals de poca elevaci?? (Collbaix, 554 m; Bufalvent, 387 m; Montlle??, 361 m), i ??s drenat, a m??s del Llobregat i el Cardener, per les rieres de Rajadell i de Cornet (o de Guardiola) i diversos torrents.

[edita] Clima

La ciutat est?? ubicada a 238 m d'al??ada sobre el nivell del mar i gaudeix d'un clima entre mediterrani i continental, for??a extrem. Es tracta d'un clima sec amb estius calorosos i hiverns freds. La temperatura mitjana calculada en base als ??ltims deu anys ha estat de 7,0?? a l'hivern, 14,0?? a la primavera, 15,1?? a la tardor i 23,3?? a l'estiu. La pluja al llarg de l'??ltima d??cada fou 590 l/m² anuals de mitjana; es repartiren en 94 dies de pluja per any i es concentraren en la primavera i la tardor.

[edita] Hist??ria

[edita] Prehist??ria

Dins el terme de Manresa hi ha indicis de poblament neol??tic de quatre mil anys enrere. Uns quants sepulcres de fossa, objectes de cer??mica i d'ind??stries l??tiques a la zona del bosc de les Marcetes, al barri rural de Viladordis, en testimonien el seu pas.

[edita] Edat antiga

Tamb?? s'hi assent?? un poblat ib??ric al tur?? del Puigcardener. Recentment, s'han recuperat diversos materials, especialment cer??mics, que permeten identificar l'exist??ncia d'un poblat ib??ric, que es fundaria cap al segle VI aC i que es mantindria fins al segle I aC. Seria la capital dels lacetans que habitaven les comarques actuals del Bages, Solson??s, Anoia i Segarra.

El c??nsol Marc Porci Cat?? va haver de conquerir aquesta zona cap a principis del segle II aC per evitar les lluites amb els poblats costaners romans. Els romans van batejar el primitiu nucli urb?? amb el nom de Minorisa, origen de l'actual. El top??nim, per??, sembla una llatinitzaci?? de Minoresa, d'origen ib??ric. Algunes restes arqueol??giques ens permeten saber que hi eren, per?? poca cosa m??s.

Ptolomeu, ge??graf grec del segle I parla d'una ciutat que anomena Bacasis, que la situa vora d'un riu, sobre d'un tur?? suau per?? roc??s. Podria ser perfectament Manresa i, de fet, d'aquest mot en derivaria el nom de la comarca: Bages.

[edita] Edat mitjana

[edita] Destruccions dels ??rabs

La pres??ncia dels ??rabs devia ser testimonial. El 785 la van abandonar i va quedar en terra de ning??. Uns anys m??s tard, el 796, els cristians van ocupar-la i va entrar a formar part de la Marca Hisp??nica. Per?? de nou fou destru??da el 827, durant la revolta d'Aiss??, un noble got que, ajudat pel fill de comte Ber?? de Barcelona, Guillem??, i dels ??rabs (fins i tot de l'emir Abd al-Rahman II), va encendre una revolta contra els francs. La resist??ncia del comte franc de Barcelona Bernat de Septim??nia la f??u fracassar. La import??ncia d'aquest episodi ??s molt gran, ja que fou l'??nic intent d'oposici?? de la poblaci?? ind??gena goda contra el nou domini franc. L???any 841 o 842 els ??rabs tornen a destruir Manresa.

[edita] Comtat de Manresa

La reconquesta definitiva de Manresa no es va produir fins a finals del segle IX, a mans del comte Guifr?? el Pil??s que restaura el bisbat de Vic. El nou bisbe, Gotmar, demana l'ajut del seu col??lega de Girona, Ermemir, per elevar una petici?? al nou rei de Fran??a, Od?? I de Fran??a (Eudes): vol per a la seva seu les esgl??sies, i tot un seguit de drets fiscals que ara s'emporta el comte de la vall d'Art??s i del lloc o pagus de Manresa. El rei va concedir-li-ho per mitj?? d'un tipus de document anomenat precepte o privilegi, que va signar el dia 24 de juny del 889 a la ciutat d'Orleans, ??s el que coneixem com el privilegi D'Od??, on per primera vegada surt escrit el nom de la ciutat.

Posteriorment, a mitjan segle X, es troba la primera refer??ncia de Manresa com a comtat responent a una finalitat militar i de repoblaci??: les terres centrals havien esdevingut pr??cticament despoblades a causa dels enfrontaments amb els musulmans de Lleida.

Despr??s de l'en??sima destrucci?? sarra??na pels voltants de l'any 1000, el bisbe de Vic, que en aquell moment era l'Abat Oliba, acompanyat d'Ermessenda de Carcassona, el conseller Mir?? de S??ria, i altres nobles, clergues, jutges i notaris es reuneixen i criden sis testimonis, amb bona fama d'honrats i de posici?? per refer els arxius i escriptures. Aquests homes vells van ser: els preveres Gausfred i Bonfill, Perna, Gidela, Honofred i Ennec. Aquest noms estranys s??n els primers manresans que coneixem pel nom propi. El jutge comtal Pon?? Bonfill i el levita Guifr??, jutge episcopal, els prengueren declaraci?? i estengueren l'acta corresponent, que fou signada pel comte, la comtessa i el bisbe, pels nobles Gombau de Besora, Bernat Guifr?? de Balsareny i Mir?? de S??ria, i pels clergues Guillem, Guitard, Ermemir, Sunifred i Vini?? (tamb?? els primers canonges manresans que coneixem pel seu nom).

La fesomia de la petita ciutat del Puigcardener canvia radicalment, de manera que es fa una primera ampliaci?? de les muralles, eixamplant-les a fi que tamb?? protegissin el Puigmercadal, arribant fins a tocar de la petita esgl??sia de Sant Miquel, a l'actual carrer del mateix nom.

Manresa tenia una gran import??ncia militar com a seu d'un comtat sense comte, el comtat de Manresa, un territori molt extens que arribava fins a prop de Lleida, vigilat per les altes torres anomenades precisament manresanes. Abastava l'actual comarca de Bages, amb tot el Moian??s, i la conca d'??dena amb una banya estirada fins a Santa Coloma de Queralt. Inclo??a Cardona per?? n'exclo??a els territoris dels termes actuals de Nav??s i de Sant Mateu els quals pertanyien al comtat de Berga.

El segle XII hi hagu?? un nou ensurt sarra??, per?? la ciutat, ja millor organitzada, se'n ref?? de seguida. A partir d'aquest moment, Manresa comen??a a cr??ixer, a organitzar-se, a enriquir-se, caminant cap al que ser?? el seu ???gran segle???, el segle XIV. El gran nivell de l'organitzaci?? gremial es palesa en les confraries, que ja apareixen en el segle XIII i que seran les grans mecenes de les obres del segle seg??ent.

Aquest increment d'activitat es veu corroborat amb l'augment dels privilegis atorgats pels Reis a la ciutat. Se'n destaquen les dues fires que atorga a la ciutat: la de l' Ascensi?? (1283, Pere el Gran) i la de Sant Andreu (1311, Jaume el Just), unes fires que encara avui perduren.

[edita] El gran segle

En aquestes circumst??ncies, la ciutat entra en un gran creixement demogr??fic. La ciutat genera riquesa i treball i atreu excedents d'altres poblacions, els cavallers dels grans masos v??nen a exercir-hi activitats industrials i comercials, i fins i tot la petita noblesa rural se sent atreta per la comoditat de la vida ciutadana i construeix els seus casals a Manresa. ??s en aquests moments que comen??a la vida de dos barris que seran molt importants, el de la Plana de Sant Miquel amb poblaci?? dedicada al comer?? i el barri de les Codines o Escodines de poblaci?? pagesa.

En aquest ??poca ja hi havia una important comunitat jueva, a l'actual Baixada dels Jueus, on tenien escola i sinagoga, i es dedicaven principalment a la usura i a professions liberals. Se'ls obligava a vestir d'una manera peculiar que permetia identificar-los. La seva pres??ncia mai va ser problem??tica ni s'ha trobat cap prova que mai hi hagu??s persecucions ni disturbis. Desapareixen com a comunitat a finals del segle XIV, restant-ne molts cognoms.

A la primera meitat del segle XIV, Manresa entra en una ??poca daurada que sovint se l'anomena el gran segle manres??: el segle del g??tic. Per??ode d'esplendor en els ??mbits demogr??fic, econ??mic i urban??stic, amb obres religioses i civils de l'envergadura de la Seu, l'esgl??sia del Carme, de Sant Pere M??rtir, de Sant Miquel, de Sant Andreu, de Santa Ll??cia, el convent Sant Pau, el monestir de Santa Clara, i el de Valldaura, el Pont Nou i l'obra cabdal de l'enginyeria hidr??ulica del segle XIV, la S??quia de Manresa. Alguns historiadors han xifrat la poblaci?? de Manresa en aquesta ??poca en uns 3.000 habitants.

La col??legiata de Santa Maria, coneguda com la Seu de Manresa, va comen??ar a construir-se l'any 1328 sota la direcci?? de Berenguer de Montagut. Pocs anys despr??s, el 1371, ja hi havia culte. Malgrat aix??, l'obra no es va acabar fins el 1486. El campanar fou enllestit el 1592, i la fa??ana principal i el baptisteri van haver d'esperar a l'any 1934 per quedar acabats.

El rei Jaume II, en una visita a la ciutat feta el 1315 confirma el t??tol de ciutat, que des del segle XI havia anat caient en des??s. Tamb?? conced?? diversos privilegis referents al r??gim municipal, que evolucionaria fins al Consell de Cent que acabaria el segle XIV. La visita de Jaume II no fou l'??ltima visita reial, tamb?? vingueren Alfons III, Joan I i, sobretot, Pere III, que tenia una especial predilecci?? per Manresa per aix??, s'hi hostatj?? el setembre de 1344, el juliol de 1375 i entremig, el 1351, quan es va trobar amb el seu cunyat Carles el Dolent, rei de Navarra, ambd??s reis es van allotjar a l'hostatgeria del convent de Predicadors.

L'Augment demogr??fic es va veure frenat per la pesta de 1348, cosa que va fer que la poblaci?? disminu??s tant com per considerar-ho una crisi demogr??fica. La prosperitat de Manresa comen??a a anar de baixa i es viu en un clima de perp??tua inseguretat i afavoreix l'aparici?? de bandositats. El fogatge de 1365-70 d??na un cens d'uns 3.200 habitants.

Des del 1351 form?? part del ducat de Girona, institu??t per a l'hereu de la corona, Joan I, que el 1393 cre?? el Consell de Cent Jurats per al govern municipal.

Seguint la tend??ncia general de Catalunya que va entrar en una etapa de decad??ncia respecte a altres terres peninsulars, els segles posteriors foren d'un creixement lent. Epid??mies, problemes din??stics, i sobretot la Guerra Civil que enfrontava la Generalitat amb el rei Joan II durant el decenni 1462-1472.

[edita] Edat moderna

Hom destacaria un fet del segle XVI que tindria una forta transcend??ncia per la ciutat: l'estada a Manresa de Sant Ignasi de Loiola. El pelegr?? guipusco?? fundador de l'orde dels jesu??tes, I??igo L??pez de Recalde y Loiola, visqu?? a Manresa durant m??s de deu mesos. Hi arrib??, procedent de Montserrat, el 25 de mar?? de 1522 i se'n an?? per embarcar-se cap a Terra Santa, a mitjan febrer de 1523. El record de la seva estada i de les coses que li esdevingueren ac??, ??s monumentalitzat per diversos temples i altres llocs de devoci??. El principal dels santuaris ignasians ??s el de la Santa Cova, indret on segons la tradici?? Ignasi de Loiola va escriure els seus Exercicis Espirituals. L'esgl??sia ??s una notable construcci?? barroca.

El 1603 Felip III conced?? la creaci?? d'una taula de comuns dip??sits.

Durant la guerra dels Segadors, Manresa va acollir dues vegades la Generalitat, els anys 1651 i 1652. Aquest acolliment li va proporcionar poder encunyar moneda pr??pia. M??s endavant, en la guerra de Successi??, el 6 de setembre de 1714 la col??legiata de la Seu va patir el primer incendi. El marcat car??cter antiborb??nic dels manresans va fer que l'ex??rcit filipista de Jos?? de Armend??riz crem??s aquesta construcci?? i ataqu??s la ciutat.

Despr??s del Decret de Nova Planta (1715), la ciutat es va confirmar com la capital del corregiment de Manresa, que agrupava els territoris del Bages, Berga, el Llu??an??s i el Moian??s. El corregiment va subsistir fins l'any 1839.

El 1793, amb motiu de la Guerra Gran, la ciutat dugu?? la iniciativa de constituci?? d'una junta general o assemblea del Principat.

[edita] Edat contempor??nia

L'esplendor de la ciutat com a tal es recuperaria al segle XIX. Despr??s d'uns inicis de cent??ria marcats per la Guerra del Franc??s, en que Manresa hi tingu?? un paper destacat (crema del paper segellat i batalla del Bruc, 1808), i per la qual cosa el 30 de mar?? de 1811 va patir un incendi de m??s de 700 cases ordenat per Macdonald, la ciutat va aconseguir consolidar-se com un dels centres industrials t??xtils m??s importants de Catalunya.

Durant l'aixecament reialista de la guerra dels Malcontents, 30.000 homes armats s'estableixen a Manresa, on el 29 d'agost de 1827 institueixen una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar El Catal??n Realista i que tenia com a lema ??Visca el rei i mori el mal govern!??.

La industrialitzaci?? fou el detonant del progr??s de la ciutat al llarg del segle XIX, mitjan??ant l'aprofitament intensiu dels recursos hidr??ulics i l'aplicaci?? primerenca del vapor, la instal??laci?? del gas, la construcci?? de carreteres i, sobretot, la construcci?? del ferrocarril de Barcelona a Lleida que arrib?? a Manresa el 1859. El 1864 arribava el tel??graf i el 1865 l'aigua potable. En benestar social tamb?? comport?? la creaci?? del Teatre Conservatori el 1878. El creixement demogr??fic d'aquest segle triplica la poblaci??, passant de 8.494 h. el 1803 a 25.121 el 1898.

Una altra conseq????ncia del desenvolupament fou la fundaci?? l'any 1865 de la Caixa d'Estalvis de Manresa i del Banc de Manresa el 1881. El 1883 es constru??a el ferrocarril de via estreta de Manresa a Berga, apropant encara m??s Manresa a la seva comarca.

La ciutat es va eixamplar r??pidament al voltant de les carreteres de Vic i de Cardona, i tamb?? del nou Passeig de Pere III (1891). L'any 1892, l'Assemblea Catalanista aprov?? al sal?? de sessions de l'Ajuntament les Bases de Manresa, primera plasmaci?? escrita dels objectius pol??tics del catalanisme.

Els primers anys del segle XX van viure un fort creixement de la mobilitzaci?? pol??tica i social a la ciutat. El primer decenni veu n??ixer fundacions de signe cultural i societari, que es mantenen encara amb relleu i amb projecci?? extraciutadana: l'Orfe?? Manres?? (1901), el Centre Excursionista de la Comarca de Bages (1905) i l'Esbart Manres?? de Dansaires (1909). Durant el breu per??ode de la segona rep??blica (1931-36), es van construir importants obres p??bliques de caire sanitari, educatiu i cultural.

L'any 1936 va ser un any negre per la hist??ria monumental manresana, enderrocant-se les esgl??sies del Carme, dels predicadors i de Sant Miquel.

Despr??s de la guerra civil, la ciutat va viure uns anys dif??cils per?? va reprendre el cam?? del creixement econ??mic i va entrar en una llarga fase d'expansi?? urban??stica, causada en gran part per l'aflu??ncia d'immigraci?? obrera del sud d'Espanya.

El motor d'aquesta expansi?? foren les f??briques t??xtils, per?? a partir dels anys seixanta entren en un llarg proc??s d'agonia que conclou l'any 1977 amb el tancament de la major de totes, la f??brica Gallifa, avui recuperada com a centre cultural i s??mbol d'una etapa que ja ??s historia. La f??brica Pirelli -inaugurada l'any 1924- va poder absorbir part d'aquesta m?? d'obra, aix?? com la ind??stria Lemmerz, ambdues relacionades amb el sector de l'autom??bil.

L'any 1989, Manresa va celebrar el milcentenari de la seva exist??ncia com a ciutat.

En els anys 90, amb l'obertura de l'autopista Manresa - Terrassa, la construcci?? de l'eix transversal, i l'arribada d'una altra onada d'immigraci??, aquesta vegada de m??s enll?? de la pen??nsula (b??sicament magrebina), han contribu??t al creixement poblacional de la ciutat.

[edita] Monuments i llocs d'inter??s

S??n d'especial inter??s:

• La ruta Medieval;
  • La Seu
  • El Pont Vell
  • El Pont Nou
  • El Carrer del Bal??
  • La Muralla
• La ruta Barroca:
  • La Cova de Sant Ignasi
  • El Museu Comarcal de Manresa
  • El Palau de Just??cia
  • L'Ajuntament
  • Ca l'Oller
  • La Capella del Rapte
  • La Capella de Sant Ignasi Malalt
• La ruta Modernista:
  • Cal Jorba
  • El Casino
  • Casa Lluvi??
  • Casa Torrents (La Buresa)
  • Convent de Santa Clara
  • Museu de la T??cnica
• Altres llocs i monuments:
  • Plana de l'Om
  • Passeig de Pere III
  • Teatre Kursaal

[edita] Economia

Josep Pla va escriure: a Manresa les f??briques es confonen amb els convents, i els convents amb les f??briques. Ambd??s ja nom??s formen part de la hist??ria.

Tot i que les activitats industrials i de serveis s??n les m??s destacables, el sector primari no ha estat totalment marginat. El regadiu, que aprofita l'aigua de la hist??rica s??quia de Manresa, ??s dedicat especialment a verdures, llegums i fruita, com tamb?? a cereals, blat de moro, patates i farratge. Al sec?? predominen els cereals i el farratge. La ramaderia se centra especialment en la producci?? de porc?? i bov??. La tradici?? industrial es remunta als segles medievals.

Pel que fa al sector secundari, en els segles XIX i XX va proliferar la ind??stria t??xtil al llarg dels dos rius que la guarden. Aquesta ind??stria ha passat a ser testimonial i ara hi destaquen els sectors metal??l??rgic, qu??mic i de la pell.

El sector terciari ??s for??a important, com correspon a un cap de comarca de les seves dimensions.

La seva condici?? de nucli radial de vies de comunicaci?? ??s un factor rellevant en l'activitat comercial de Manresa.

[edita] Demografia

Entitat de poblaci??	Habitants
Cam?? del Suanya	47
Colomer, el	49
Comtals, els	192
Ferreres, les	98
Guix, el	303
Manresa	67.807
Mas d'en Pla	109
Mas d'en Roca	93
Mas Terr??s	69
Oller, l'	25
Plana del Pont Nou, la	152
Poal, el	150
Pont de Vilomara	46
Sant Pau	480
Santa Caterina	292
Viladordis	209
Xup, el	222
Font: Municat

Evoluci?? demogr??fica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 305 315 353 5.669 8.421 15.264 18.537 22.685 23.252

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 22.036 27.305 32.151 36.381 40.452 52.216 57.846 67.014 65.818

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 66.133 66.055 64.385 64.067 63.742 65.440 68.505 71.772 -

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Administraci??

L'Ajuntament, on tingu?? lloc l'any 1892 l'assemblea redactora de les Bases de Manresa, est?? situat en un edifici hist??ric, del segle XVIII, a la Pla??a Major, en ple nucli antic.

Tamb?? hi ha la seu del Consell Comarcal del Bages.

Resultats electorals de Manresa, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Converg??ncia i Uni??	Josep Vives Portell	7.665	8
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal	Josep Camprub?? Duocastella	7.054	8
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Ignasi Perramon Carri??	3.153	3
	ICV-EUiA-EPM	N??ria Sensat Borr??s	2.146	2
	Partit Popular	Xavier Javaloyes Vilalta	1.833	2
	Candidatura d'Unitat Popular	Roger Torras Planas	1.590	1
	Plataforma per Catalunya	Xavier Arcas Gonz??lez	1.539	1
	Altres		475	-
	En blanc		1.051	-
Total		26.653		25

[edita] Manresans destacats

• Bernat Oller (~1315 - ~1390)
• ??ngela Margarida Prat i Seraf?? (1543-1608)
• Llu??s de Peguera (1540-1610)
• Pere d'Amigant i Ferrer (1645-1705)
• Ramon Montany?? i Coca (1752-1811)
• Francesc Cots i Argullol (1819-1854)
• Maurici Carri?? i Serracanta (1779-1859)
• Anselm-Ignasi Cabanes i Prun??s (1831-1873)
• Llu??s de Pons i de Fuster (1802-1873)
• Mag?? Pont?? i Ferrer (1815-1881)
• Joaquim Lluch i Garriga (1816-1882)
• Antoni Camps i Fabr??s (1822-1882)
• Josep d'Argullol i Serra (1839-1886)
• Ignasi Pal?? i Mart?? (1829-1887)
• Maurici Serrahima i Pal?? (1834-1904)
• Joan Comes i Vidal (1844-1906)
• Manuel Oms i de Prat (1834-1907)
• Pere Armengou i Mans?? (1854-1909)
• Isidre Riera i Gal?? (1859-1942): notari i delegat a l'Assamblea de Manresa (1892).
• Ignasi Oms i Ponsa (1863-1914)
• Josep Algu?? i Sanlleh?? (1856-1930)
• Joan Jorba i Rius (1868-1938)
• Llu??s Argem?? i de Mart?? (1873-1950)
• Blai Padr?? i Obiols (1873-1934)
• Ignasi Puig i Simon (1887-1961)
• Antoni Esteve i Subirana (1902-1979)
• Joan Vilanova i Roset (1908-1990)
• Joaquim Amat-Piniella (1913-1974)
• Josep Maria Mestres i Quadreny (1929)
• Manel Camp i Oliveras (1947)
• Josep Huguet i Biosca (1951)
• Manel Estiarte i Duocastella (1961)
• Juan Ignacio Cirac Sasturain (1965)
• Manel Ribera i Torres (1974), compositor

[edita] Fires i festes

• 21 de febrer:
  • Festa de la Llum. Festa major d'hivern en qu?? es commemora, segons la tradici??, el misteri que narra l'arribada d'una llum des de Montserrat que va permetre que el bisbe de Vic aixequ??s l'excomuni?? que pesava sobre els manresans arran de la construcci?? de la S??quia.
  • Fira de l'Aixada. Mercat medieval.
• Setmana Santa: Process??
• Maig:
  • Expobages
  • Fira de l'Ascenci??
• Agost:
  • Festa Major
  • Festa Major Alternativa.
• Octubre:
  • Festival internacional de cinema negre de Manresa
  • Setmana solid??ria, fira d'ONGs
  • Ecoviure
• Novembre:
  • Mediterr??nia. Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional
  • Fira de Sant Andreu

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Manresa

• Ajuntament de Manresa
• Consell Comarcal del Bages
• Dades de la Generalitat

editar	Municipis del Bages
Aguilar de Segarra | Art??s | Aviny?? | Balsareny | Calders | Call??s | Cardona | Castellbell i el Vilar | Castellfollit del Boix | Castellgal?? | Castellnou de Bages | l'Estany | Fonollosa | Gai?? | Manresa | Marganell | Moi?? | Monistrol de Calders | Monistrol de Montserrat | Mura | Navarcles | Nav??s | el Pont de Vilomara i Rocafort | Rajadell | Sallent | Sant Feliu Sasserra | Sant Fruit??s de Bages | Sant Joan de Vilatorrada | Sant Mateu de Bages | Sant Salvador de Guardiola | Sant Vicen?? de Castellet | Santa Maria d'Ol?? | Santpedor | S??ria | Talamanca