Bernat de Septim??nia
De Viquip??dia
Bernat I o Bernat de Septim??nia (? - 844), comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septim??nia i G??tia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Us??s i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Taula de continguts |
[edita] El primer govern (826-832)
Bernat fou nomenat comte de Barcelona i Girona per Llu??s el Piet??s, rei dels francs i emperador d'Occident, l'any 826, succeint en el c??rrec al franc Ramp??. Bernat era el cap del partit de la guerra contra els musulmans i pro-franc, ??s a dir, oposat als interessos de la noblesa local goda.
[edita] La revolta d'Aiss??
Poc despr??s de la designaci??, un magnat anomenat Aiss??, potser un got lloctinent de l'ex-comte Ber??, o un ??rab de nom Ayxun, fill de Sulayman al-Arab??, que residia confinat a Aquisgr?? des d'una data indeterminada, va fugir arribant a la Marca Hisp??nica, a la regi?? de Vic, on les guarnicions dels castells li eren favorables (per lleialtat a Ber??), i se li van unir en una revolta contra el nou comte. Solament el castell de Roda de Ter, en el comtat d'Osona, es va resistir i fou destru??t pels sublevats. Molts gots nobles es van unir a Aiss?? i entre ells Guillem?? o Guillemundus, fill de Ber??, que era encara Comte de Ras??s i de Conflent. Fins i tot es varen reclutar musulmans partidaris de la pau amb els francs. Des de la zona central que ocupava, Aiss?? va sotmetre a c??stig el comtat de Cerdanya i la regi?? del Vall??s.
El jove comte Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'Emperador i la va rebre, bastant minsa per?? suficient per tenir a ratlla els rebels; tamb?? el van ajudar alguns nobles locals gots o hispani. Per aix?? Aiss?? es va veure obligat a sol??licitar ajuda de l'??nica pot??ncia que podia fer front als francs, ??s a dir, l'emir de C??rdova, i va enviar una ambaixada presidida pel seu germ??, demanant ajuda a Abd-al Rahman II. Aquest va enviar al general Ubayd Allah conegut tamb?? com a Abu Marwan, que va arribar a Saragossa el maig del 827. D'all?? va passar a territori del comtat de Barcelona, arribant a la ciutat a l'estiu, i assetjant-la per?? sense ??xit, saquejant, aix?? s??, els voltants. Van passar llavors a Girona que tampoc van poder ocupar (10 d'octubre del 827).
Mentrestant, Llu??s el Piet??s, assabentat de la incursi?? musulmana, va ordenar al seu fill Pip?? I d'Aquit??nia, i als comtes Hug de Tours i Matfred d'Orleans, el reclutament d'un ex??rcit. Per?? el reclutament fou lent i quan va estar format, Abu Marwan ja estava retornant a territori musulm??. Els rebels abandonaren el pa??s amb ells (827). Probablement, Aiss?? es va refugiar a C??rdova, on m??s tard, sospit??s de conspiraci??, fou assassinat per ordre de l'emir. Tamb?? Guillem?? degu?? acabar els seus dies a C??rdova.
[edita] Increment del poder: duc de Septim??nia
La vict??ria va incrementar el prestigi de Bernat. Encara que el comtat d'Osona, depenent del de Barcelona, va quedar despoblat durant mig segle, la seva ru??na va atribuir-se a Hug de Tours i Matfred d'Orleans per la seva tardan??a en arribar. Ambd??s comtes foren desposse??ts dels seus comtats a l'assemblea d'Aquisgr?? del 828, i el comtat d'Orleans fou concedit a Eudes, parent de Bernat. Gaucelm, germ?? de Bernat, reb?? els feus de Conflent i Ras??s. Com que el comte Leibulf de Narbona havia mort a la primavera del 828, els seus extensos dominis foren atribu??ts a Bernat: els comtats de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Us??s i Lodeva. Per aix?? se'l va con??ixer com a Bernat, duc de Septim??nia (o simplement Bernat de Septim??nia).
A l'assemblea d'Ingelheim del juny del 828 es va considerar efectuar una incursi?? de repres??lia a territori cordov??s, per?? encara que un ex??rcit es va reunir a Thionville no va arribar a entrar als dominis de Bernat en desapar??ixer l'amena??a musulmana, doncs els seus l??ders semblava que ja havien renunciat a un nou atac.
[edita] Estada a la cort de l'Emperador
L'agost del 829 l'Emperador Llu??s el Piet??s, va enviar al seu fill Lotari I a It??lia, amb el t??tol de rei. Per substituir-lo a la Cort va cridar a Bernat de Septim??nia, amb el t??tol de camerarius, tenint la cust??dia del nen Carles (despr??s Carles II el Calb). Bernat va confiar el govern dels seus comtats al seu germ?? Gaucelm, que per aix?? tamb?? fou nomenat marqu??s.
Als pocs mesos d'estar a la cort, Bernat ja s'havia creat molts enemics que van fer c??rrer el rumor d'una relaci?? il??l??cita amb l'emperadriu, Judit de Baviera, el que va provocar un mot?? a l'ex??rcit reunit a Rennes per combatre als bretons l'abril del 830. Amena??at seriosament, ja que els tres fills grans de Llu??s el Piet??s donaven suport a la corrent contra Bernat, aquest va abandonar la cort i va tornar als seus dominis a Septim??nia i G??tia. Un germ?? de Bernat que es va quedar a la cort, Eribert, fou desterrat. Per un temps, Lotari va triomfar sobre el seu pare Llu??s, per?? aquest va recobrar el poder a l'assemblea de Nimega de l'octubre del 830, i a l'assemblea d'Aquisgr?? de febrer del 831 es va procedir a un repartiment de l'Imperi en el qual la G??tia fou assignada a Carles el Calb, encara que el repartiment no seria efectiu fins la mort de Llu??s el Piet??s. Bernat va intentar vincular-se novament a Judit i Carles el Calb, per?? aquests, despr??s del que havia passat, evitaren relacionar-se amb el marqu??s. A l'assemblea de Thionville de l'octubre del 831 Bernat va poder parlar personalment amb l'Emperador, per?? no li va servir per a recuperar la privan??a anterior. Per aix?? Bernat opt?? per canviar de b??ndol.
[edita] Primera rebel??li?? i destituci?? de Bernat
El novembre del 831 Pip?? I d'Aquit??nia es va rebel??lar contra el seu pare, l'Emperador. Berenguer, comte de Tolosa i conseller de Pip??, li va aconsellar no fer-ho per?? Bernat l'instig?? a la rebel??li??. A principis del 832, Llu??s el Piet??s inici?? la campanya contra el seu fill rebel. Berenguer, lleial a l'Emperador va entrar als dominis de Bernat apoderant-se d'alguns d'ells, amb seguretat el Rossell?? (amb Vallespir), probablement tamb?? Ras??s i Conflent. El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna.
A la tardor del mateix any, successives vict??ries de les forces imperials, obligaren a Pip?? i a Bernat a compar??ixer davant l'Emperador (octubre). Pip?? fou desposse??t del seu regne i enviat presoner a Tr??veris, essent concedits els seus territoris a Carles el Calb. Bernat fou acusat d'infidelitat i destitu??t de totes les seves possessions a Septim??nia i G??tia que foren entregades a Berenguer de Tolosa. Probablement Gaucelm fou desposse??t tamb?? dels seus comtats per?? per un temps va conservar el d'Emp??ries no acatant la destituci??. Finalment l'any 833, per la mediaci?? de l'abat Angen??s de Fontanelle, va renunciar i va marxar cap a propietats familiars a Borgonya, junt amb el seu fidel lloctinent Sanila. Gaucelm i Sanila moriren executats per haver defensat Chalon-sur-Sa??ne contra l'atac de Lotari el 834 (fins i tot fou assassinada una monja, germana de Gaucelm i de Bernat de Septim??nia, anomenada Gerberga).
[edita] El segon govern (835-844)
[edita] Submissi?? i retorn dels comtats
En aquesta ??ltima guerra, on Lotari fou derrotat, Bernat i Gaucelm lluitaren al costat de Pip?? d'Aquit??nia, que finalment va sortir victori??s. Bernat, al??legant l'alt preu de sang pagat per la seva fam??lia en aquesta lluita, va reclamar la devoluci?? dels seus dominis. Per?? Berenguer els ostentava leg??timament i el seu b??ndol tamb?? havia sortit guanyador de la lluita, encara que debilitat. L'Emperador dubtava de com actuar. El juny del 835 va convocar a Bernat i Berenguer a una assemblea a Cremieux, prop de Li??, on es pendria una decisi??, per?? durant el viatge Berenguer va morir sobtadament. Ja sense obstacle, l'Emperador atribu?? Septim??nia, G??tia i Tolosa a Bernat. Del gran lot territorial que havia administrat Berenguer, sols Emp??ries, el Rossell??, Pallars i Ribagor??a li faltaven a Bernat. Emp??ries i el Rossell?? perqu?? ja havien estat atribu??ts al comte Sunyer I, i Pallars i Ribagor??a perqu?? dos anys abans, el 833, havien estat usurpats per Gal?? I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya, i no havien estat recuperats. El 837, Bernat va rebre tamb?? el Comtat de Carcassona.
Per?? Bernat va tornar a actuar desp??ticament, sense tenir en compte els desitjos de la poblaci?? d'origen got que abans havia donat suport a Ber?? i despr??s a Berenguer. Dotzenes de queixes es presentaren en contra seva a l'assemblea de Quierzy-sur-Oise de setembre del 838. Des del 841, Bernat va estar sovint absent, participant en les lluites de l'Imperi, i els comtats foren administrats pels seus respectius vescomtes.
A la batalla de Fontenoy-en-Puysaye (25 de juny del 841) Carles el Calb i Llu??s el Germ??nic guanyaren al seu germ?? Lotari I que, aix?? no obstant, va poder replegar-se cap al sud amb el seu ex??rcit. Bernat es va estar pels voltants del camp de batalla, a l'espera del resultat, i a l'acabar, va enviar al seu fill Guillem a oferir homenatge a Carles el Calb, i a prometre-li que el seu pare aconseguiria la submissi?? de Pip?? II d'Aquit??nia, fill de Pip?? I, que havia mort el 838, i que continuava la rebel??li?? iniciada pel seu pare. Per?? Bernat no va complir el que havia prom??s.
[edita] Segona rebel??li?? i mort
L'any 842, durant una campanya per Aquit??nia, Carles el Calb decid?? castigar a Bernat desposseint-lo del comtat de Tolosa que va entregar al comte Acfred (juliol del 842), per?? Bernat va refusar acceptar la decisi?? i es va rebel??lar obertament, aliat a Pip?? II, expulsant a Acfred (843). El comte (ducem) Guer?? de Proven??a, que el 842 va dirigir la campanya a Aquit??nia, va passar a combatre a la Septim??nia. Diversos fets externs (la invasi?? normanda, la rebel??li?? bretona) obligaren a parar les lluites civils.
A l'agost del 843 es va firmar el Tractat de Verdun que repartia l'Imperi, quedant Septim??nia i G??tia al paquet de Carles el Calb, menys el comtat d'Us??s, on Bernat tenia b??ns patrimonials, que va ??sser assignat a Lotari I. El comtat d'Autun, reclamat pel seu fill Guillem, fou confiat a Guer??, rival de Bernat.
El 844, Carles el Calb va tornar a Aquit??nia amb l'objectiu de sotmetre a Pip?? II i conquerir Tolosa. Sembla que en un cop de sort Bernat de Septim??nia fou capturat per les forces imperials, potser durant l'atac a Tolosa. Un historiador franc??s, Pierre Andoque, mant?? que Bernat fou capturat avan??at l'any 843 pel duc Guer??, a Us??s. Fos com fos, el maig del 844 Bernat va ser presentat davant Carles. Aquest va ordenar la seva execuci?? i Bernat va ser decapitat. No obstant Pip?? II i Guillem, infringiren una severa derrota a Carles a Angumois, el 14 de juny del 844, i aix?? els seguidors de Bernat no foren totalment eliminats.
| Precedit per: Ramp?? |
Comte de Barcelona i Girona (1?? vegada) 826???832 |
Succe??t per: Berenguer de Tolosa |
| Comte d'Osona 826 |
Succe??t per: Aiss?? (rebel) |
|
| Precedit per: Berenguer de Tolosa |
Comte de Barcelona i Girona (2?? vegada) 835???844 |
Succe??t per: Sunifred I |
| Comte de Tolosa 835???844 |
Succe??t per: Fr??dol de Tolosa |
