Bernat de Septimània
De Viquipèdia
Bernat I o Bernat de Septimània (? - 844), comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Taula de continguts |
[edita] El primer govern (826-832)
Bernat fou nomenat comte de Barcelona i Girona per Lluís el Pietós, rei dels francs i emperador d'Occident, l'any 826, succeint en el càrrec al franc Rampó. Bernat era el cap del partit de la guerra contra els musulmans i pro-franc, és a dir, oposat als interessos de la noblesa local goda.
[edita] La revolta d'Aissó
Poc després de la designació, un magnat anomenat Aissó, potser un got lloctinent de l'ex-comte Berà, o un àrab de nom Ayxun, fill de Sulayman al-Arabí, que residia confinat a Aquisgrà des d'una data indeterminada, va fugir arribant a la Marca Hispànica, a la regió de Vic, on les guarnicions dels castells li eren favorables (per lleialtat a Berà), i se li van unir en una revolta contra el nou comte. Solament el castell de Roda de Ter, en el comtat d'Osona, es va resistir i fou destruït pels sublevats. Molts gots nobles es van unir a Aissó i entre ells Guillemó o Guillemundus, fill de Berà, que era encara Comte de Rasès i de Conflent. Fins i tot es varen reclutar musulmans partidaris de la pau amb els francs. Des de la zona central que ocupava, Aissó va sotmetre a càstig el comtat de Cerdanya i la regió del Vallès.
El jove comte Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'Emperador i la va rebre, bastant minsa però suficient per tenir a ratlla els rebels; també el van ajudar alguns nobles locals gots o hispani. Per això Aissó es va veure obligat a sol·licitar ajuda de l'única potència que podia fer front als francs, és a dir, l'emir de Còrdova, i va enviar una ambaixada presidida pel seu germà, demanant ajuda a Abd-al Rahman II. Aquest va enviar al general Ubayd Allah conegut també com a Abu Marwan, que va arribar a Saragossa el maig del 827. D'allí va passar a territori del comtat de Barcelona, arribant a la ciutat a l'estiu, i assetjant-la però sense èxit, saquejant, això sí, els voltants. Van passar llavors a Girona que tampoc van poder ocupar (10 d'octubre del 827).
Mentrestant, Lluís el Pietós, assabentat de la incursió musulmana, va ordenar al seu fill Pipí I d'Aquitània, i als comtes Hug de Tours i Matfred d'Orleans, el reclutament d'un exèrcit. Però el reclutament fou lent i quan va estar format, Abu Marwan ja estava retornant a territori musulmà. Els rebels abandonaren el país amb ells (827). Probablement, Aissó es va refugiar a Còrdova, on més tard, sospitós de conspiració, fou assassinat per ordre de l'emir. També Guillemó degué acabar els seus dies a Còrdova.
[edita] Increment del poder: duc de Septimània
La victòria va incrementar el prestigi de Bernat. Encara que el comtat d'Osona, depenent del de Barcelona, va quedar despoblat durant mig segle, la seva ruïna va atribuir-se a Hug de Tours i Matfred d'Orleans per la seva tardança en arribar. Ambdós comtes foren desposseïts dels seus comtats a l'assemblea d'Aquisgrà del 828, i el comtat d'Orleans fou concedit a Eudes, parent de Bernat. Gaucelm, germà de Bernat, rebé els feus de Conflent i Rasès. Com que el comte Leibulf de Narbona havia mort a la primavera del 828, els seus extensos dominis foren atribuïts a Bernat: els comtats de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva. Per això se'l va conèixer com a Bernat, duc de Septimània (o simplement Bernat de Septimània).
A l'assemblea d'Ingelheim del juny del 828 es va considerar efectuar una incursió de represàlia a territori cordovès, però encara que un exèrcit es va reunir a Thionville no va arribar a entrar als dominis de Bernat en desaparèixer l'amenaça musulmana, doncs els seus líders semblava que ja havien renunciat a un nou atac.
[edita] Estada a la cort de l'Emperador
L'agost del 829 l'Emperador Lluís el Pietós, va enviar al seu fill Lotari I a Itàlia, amb el títol de rei. Per substituir-lo a la Cort va cridar a Bernat de Septimània, amb el títol de camerarius, tenint la custòdia del nen Carles (després Carles II el Calb). Bernat va confiar el govern dels seus comtats al seu germà Gaucelm, que per això també fou nomenat marquès.
Als pocs mesos d'estar a la cort, Bernat ja s'havia creat molts enemics que van fer córrer el rumor d'una relació il·lícita amb l'emperadriu, Judit de Baviera, el que va provocar un motí a l'exèrcit reunit a Rennes per combatre als bretons l'abril del 830. Amenaçat seriosament, ja que els tres fills grans de Lluís el Pietós donaven suport a la corrent contra Bernat, aquest va abandonar la cort i va tornar als seus dominis a Septimània i Gòtia. Un germà de Bernat que es va quedar a la cort, Eribert, fou desterrat. Per un temps, Lotari va triomfar sobre el seu pare Lluís, però aquest va recobrar el poder a l'assemblea de Nimega de l'octubre del 830, i a l'assemblea d'Aquisgrà de febrer del 831 es va procedir a un repartiment de l'Imperi en el qual la Gòtia fou assignada a Carles el Calb, encara que el repartiment no seria efectiu fins la mort de Lluís el Pietós. Bernat va intentar vincular-se novament a Judit i Carles el Calb, però aquests, després del que havia passat, evitaren relacionar-se amb el marquès. A l'assemblea de Thionville de l'octubre del 831 Bernat va poder parlar personalment amb l'Emperador, però no li va servir per a recuperar la privança anterior. Per això Bernat optà per canviar de bàndol.
[edita] Primera rebel·lió i destitució de Bernat
El novembre del 831 Pipí I d'Aquitània es va rebel·lar contra el seu pare, l'Emperador. Berenguer, comte de Tolosa i conseller de Pipí, li va aconsellar no fer-ho però Bernat l'instigà a la rebel·lió. A principis del 832, Lluís el Pietós inicià la campanya contra el seu fill rebel. Berenguer, lleial a l'Emperador va entrar als dominis de Bernat apoderant-se d'alguns d'ells, amb seguretat el Rosselló (amb Vallespir), probablement també Rasès i Conflent. El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna.
A la tardor del mateix any, successives victòries de les forces imperials, obligaren a Pipí i a Bernat a comparèixer davant l'Emperador (octubre). Pipí fou desposseït del seu regne i enviat presoner a Trèveris, essent concedits els seus territoris a Carles el Calb. Bernat fou acusat d'infidelitat i destituït de totes les seves possessions a Septimània i Gòtia que foren entregades a Berenguer de Tolosa. Probablement Gaucelm fou desposseït també dels seus comtats però per un temps va conservar el d'Empúries no acatant la destitució. Finalment l'any 833, per la mediació de l'abat Angenís de Fontanelle, va renunciar i va marxar cap a propietats familiars a Borgonya, junt amb el seu fidel lloctinent Sanila. Gaucelm i Sanila moriren executats per haver defensat Chalon-sur-Saône contra l'atac de Lotari el 834 (fins i tot fou assassinada una monja, germana de Gaucelm i de Bernat de Septimània, anomenada Gerberga).
[edita] El segon govern (835-844)
[edita] Submissió i retorn dels comtats
En aquesta última guerra, on Lotari fou derrotat, Bernat i Gaucelm lluitaren al costat de Pipí d'Aquitània, que finalment va sortir victoriós. Bernat, al·legant l'alt preu de sang pagat per la seva família en aquesta lluita, va reclamar la devolució dels seus dominis. Però Berenguer els ostentava legítimament i el seu bàndol també havia sortit guanyador de la lluita, encara que debilitat. L'Emperador dubtava de com actuar. El juny del 835 va convocar a Bernat i Berenguer a una assemblea a Cremieux, prop de Lió, on es pendria una decisió, però durant el viatge Berenguer va morir sobtadament. Ja sense obstacle, l'Emperador atribuí Septimània, Gòtia i Tolosa a Bernat. Del gran lot territorial que havia administrat Berenguer, sols Empúries, el Rosselló, Pallars i Ribagorça li faltaven a Bernat. Empúries i el Rosselló perquè ja havien estat atribuïts al comte Sunyer I, i Pallars i Ribagorça perquè dos anys abans, el 833, havien estat usurpats per Galí I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya, i no havien estat recuperats. El 837, Bernat va rebre també el Comtat de Carcassona.
Però Bernat va tornar a actuar despòticament, sense tenir en compte els desitjos de la població d'origen got que abans havia donat suport a Berà i després a Berenguer. Dotzenes de queixes es presentaren en contra seva a l'assemblea de Quierzy-sur-Oise de setembre del 838. Des del 841, Bernat va estar sovint absent, participant en les lluites de l'Imperi, i els comtats foren administrats pels seus respectius vescomtes.
A la batalla de Fontenoy-en-Puysaye (25 de juny del 841) Carles el Calb i Lluís el Germànic guanyaren al seu germà Lotari I que, això no obstant, va poder replegar-se cap al sud amb el seu exèrcit. Bernat es va estar pels voltants del camp de batalla, a l'espera del resultat, i a l'acabar, va enviar al seu fill Guillem a oferir homenatge a Carles el Calb, i a prometre-li que el seu pare aconseguiria la submissió de Pipí II d'Aquitània, fill de Pipí I, que havia mort el 838, i que continuava la rebel·lió iniciada pel seu pare. Però Bernat no va complir el que havia promès.
[edita] Segona rebel·lió i mort
L'any 842, durant una campanya per Aquitània, Carles el Calb decidí castigar a Bernat desposseint-lo del comtat de Tolosa que va entregar al comte Acfred (juliol del 842), però Bernat va refusar acceptar la decisió i es va rebel·lar obertament, aliat a Pipí II, expulsant a Acfred (843). El comte (ducem) Guerí de Provença, que el 842 va dirigir la campanya a Aquitània, va passar a combatre a la Septimània. Diversos fets externs (la invasió normanda, la rebel·lió bretona) obligaren a parar les lluites civils.
A l'agost del 843 es va firmar el Tractat de Verdun que repartia l'Imperi, quedant Septimània i Gòtia al paquet de Carles el Calb, menys el comtat d'Usès, on Bernat tenia béns patrimonials, que va ésser assignat a Lotari I. El comtat d'Autun, reclamat pel seu fill Guillem, fou confiat a Guerí, rival de Bernat.
El 844, Carles el Calb va tornar a Aquitània amb l'objectiu de sotmetre a Pipí II i conquerir Tolosa. Sembla que en un cop de sort Bernat de Septimània fou capturat per les forces imperials, potser durant l'atac a Tolosa. Un historiador francès, Pierre Andoque, manté que Bernat fou capturat avançat l'any 843 pel duc Guerí, a Usès. Fos com fos, el maig del 844 Bernat va ser presentat davant Carles. Aquest va ordenar la seva execució i Bernat va ser decapitat. No obstant Pipí II i Guillem, infringiren una severa derrota a Carles a Angumois, el 14 de juny del 844, i així els seguidors de Bernat no foren totalment eliminats.
| Precedit per: Rampó |
Comte de Barcelona i Girona (1ª vegada) 826–832 |
Succeït per: Berenguer de Tolosa |
| Comte d'Osona 826 |
Succeït per: Aissó (rebel) |
|
| Precedit per: Berenguer de Tolosa |
Comte de Barcelona i Girona (2ª vegada) 835–844 |
Succeït per: Sunifred I |
| Comte de Tolosa 835–844 |
Succeït per: Frèdol de Tolosa |
