Comtat de Tolosa
De Viquip??dia
Tolosa fou un comtat que va existir des de finals del segle VIII fins a la meitat del segle XIII a Occit??nia (Fran??a), que pren el nom de la ciutat de Tolosa.
Vegeu:Llista dels comtes de Tolosa
Taula de continguts |
[edita] Primers temps del comtat
La ciutat de Tolosa fou conquerida pels francs el 507 i el 630, el rei Dagobert la va convertir en el centre d'un ducat anomenat com d'Aquit??nia. El 768, el ducat, quasi b?? independent, va quedar altre cop subjecte a Fran??a i el 778 es va crear el comtat, mentre que la ciutat es convertia en capital del regne d'Aquit??nia, creat per Llu??s el Piet??s el 781.
El primer comte fou Corso, que va governar del 778 al 790, data en la qual fou confiat per Carlemany al seu cos?? Guillem, el qual era fill de Auda (i aquesta, filla de Carles Martell). S'anomena Guillem I el gran o el sant, perqu?? fou santificat. Va governar sobre Tolosa (amb Pallars i Ribagor??a que foren suposadament conquerides al seu temps als ??rabs), sobre Narbona i les seves depend??ncies i va confiar als seus fills alguns comtats com el Rossell?? (a Gaucelm), Autun (a Teodoric) i Ras??s (a Ber??). El fet que Ber?? fos fill seu ??s possible, per?? aix?? implica que va haver de casar-se amb la seva germanastra Romilla ja que sembla clar que aquesta era filla de Guillem. El domini sobre el Pallars i la Ribagor??a implicava una posici?? fronterera de Tolosa, i per aix??, els comtes durant el segle IX es titulen marquesos.
Guillem es va retirar a un monestir el 806 i el comtat fou confiat al seu lloctinent Big??, marit d'una filla natural de Carlemany. El 814, Berenguer de Tolosa fou investit amb el comtat, que fou conseller de Pip?? II. Dominava sobre Tolosa, Pallars i Ribagor??a per?? el 832 hi va adjuntar quasi tota la Septim??nia i la Gh??tia o G??tia, confiscades a Bernat de Septim??nia, i fou cap del partit legitimista. La seva mort sobtada el 835 va permetre a Bernat de Septim??nia, que havia recuperat el favor de l'Emperador, de retrobar-se amb les seves antigues possessions i les del seu enemic. Ell i el seu germ?? dominaren els mateixos territoris que Berenguer. Bernat fou executat el 844, per?? sembla que el comtat de Tolosa fou confiat pel rei Pip?? II al seu fill Guillem II de Tolosa per?? ja el 845, alguns historiadors sospiten que podria haver estar confiat a Fr??dol I de Roergue, que era n??t del comte Gilbert de Roergue (a qui alguns fan fill de Thierry o Teodoric, comte d'Autun fins el 793) i fill de Fulcoald de Roergue i de Senegunda que era filla de un tal Fr??dol ???missus??? personatge possiblement diferent al comte Fr??dol (el ???missus??? es va casar amb una germana de Sant Guillem). L'??nic cert que se sap ??s que Fr??dol era comte de Tolosa el 849, mentre Guillem havia tornat a Gh??tia. El que no se sap ??s si ho era per haver conquerit el comtat contra Guillem, per haver-li cedit Guillem el govern o per concessi?? de Pip?? II, per?? aquesta darrera possibilitat sembla la m??s plausible. Fr??dol devia ser tamb?? comte de Roergue des d'almenys el 849 a la mort del seu pare, Fulcoald. Tanmateix, els pagus de Pallars i Ribagor??a tamb?? pertanyien al comtat.
L'estiu del 849, Carles el Calb decid?? atacar Aquit??nia. El comte Fr??dol li va obrir les portes de Tolosa i fou ratificat en el seu c??rrec; Guillem va morir el 850 i Fr??dol va morir cap el 852 i el va succeir el seu germ?? Ramon I de Tolosa.
[edita] La guerra dels tres Bernats
El 863, Humfrid, marqu??s de G??tia i Septim??nia ocupa Tolosa i el comte Ramon, fidel al rei, mor a la lluita. Despr??s de la fugida d'Humfrid (864), els seus dominis foren repartits: el 865 Tolosa, Llemotges, Pallars i Ribagor??a foren donades a Bernat II (anomenat Bernat II de Tolosa, el vedell) fill del difunt comte Ramon I; Ermengol, comte d'Albi, va rebre el comtat de Roergue. Des del primer moment s'establ?? una lluita aferrissada per l'hegemonia del sud-est de Fran??a entre Tolosa i Carcassona, i ambd??s comtes sotmeteren la q??esti?? al rei. Aquest va demorar la decisi??, per?? el 872 Cales el Calb va crear un govern per a Aquit??nia dirigit pel seu cunyat Bos??, comte de Li?? i de Viena, al qual li va ser donat el comtat de Berry i els t??tols de cambrer reial i magister ostiariorum, per?? tenint com adjunts Bernat de G??tia i Bernat Plantapilosa d'Autun, al qual es va donar el comtat d'Alv??rnia. Com que Bernat de Tolosa quedava sense representaci?? se li van donar els comtats de Carcassona i Ras??s, dels quals fou desposse??t Oliba II, que es va aliar a Plantapilosa contra Bernat de Tolosa. Poc despr??s, Bernat el vedell de Tolosa moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa (agost del 872) i Oliba II fou restitu??t en el comtats de Carcassona i Ras??s i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges (encara que el vescomte, Fulcoald, germ?? de Bernat de Tolosa, va tenir el poder efectiu fins a la seva mort cap el 886 i va originar la dinastia vescomtal de Llemotges, origen d'altres dinasties vescomtals, especialment els vescomtes del Bu??on). Pallars i Ribagor??a s'escaparen del seu control, donat que els partidaris del comte assassinat crearen una dinastia nova.
Bernat Plantapilosa va morir el 886 i el va succeir el seu fill Guillem III el Piet??s com a duc d'Aquit??nia, per?? Tolosa i Roergue foren confiades l'any 887 a Od?? I, germ?? de Bernat el Vedell, comte consort de l'Albi que va associar al seu fill Ramon II. Od?? va morir el 918 o 919 i el va succeir Ramon II de Tolosa, mentre que el seu germ?? Ermengol va ser comte de Roergue; l'Albi (Albig??s), her??ncia materna, i el Carc??, se'ls van repartir.
[edita] El comtat al segle X
El 923 o 924 va morir Ramon II i el va succeir el seu fill Ramon III Pon?? I de Tolosa (que a m??s seria comte d'Alv??rnia) a Tolosa i part del Albig??s i Carc??. I a la seva mort, vers el 950, els seus dos fills Guillem IV Tallaferro de Tolosa, que per al seu matrimoni amb Emma de Proven??a va heretar el t??tol de marqu??s de Proven??a i els comtats de Forcalquier i Aurenja i a m??s es va repartir Nimes amb el seu parent, el comte de Roergue, corresponent a Guillem la part que des de llavors es va dir Sant G??li. Durant uns quants anys, Guillem va tenir associat al seu germ?? Pon?? II de Tolosa, per?? aquest va morir el 987 sense descend??ncia.
[edita] El comtat al segle XI
Guillem IV va morir el 1037 i el va succeir el seu fill Pon?? III de Tolosa, a Albig??s, Alv??rnia, Carc??, Sant G??li, Velai, Forcalquier, Aurenja i marqu??s de Proven??a. Aquest va morir el 1060 i els seus dominis van passar al fill Guillem V de Tolosa, que a mes governaria els comtats de Lodeva, part de Carcassona, Perigord, Agen??s i Astarac.
[edita] Lluites amb Fran??a i Anglaterra
A la data de la seva mort, (1088) va deixar els seus dominis al seu germ?? Ramon, a qui ja el pare li havia llegat Sant G??li i se'l coneix com a Ramon IV de Sant G??li. Guillem IX d'Aquit??nia, marit de Felipa Matilde, filla de Guillem V, va envair el comtat (1098) al??legant els drets de la seva dona, per?? va haver de retirar-se sota pressi?? del Papa (1100). El fill de Ramon IV, Bertran I de Sant G??li, el succe?? en el comtat el 1105 per?? va morir el 1112 i va passar al seu germ?? Alfons I Jord??, que era menor d'edat. Guillem IX d'Aquit??nia va tornar a reivindicar el comtat que va ocupar el 1114 en nom de la seva dona, per?? el 1116 o 1117 va morir aquesta, i la seva posici?? en front als magnat locals va esdevenir d??bil, i finalment fou expulsat el 1119. El 1125 es va acordar el repartiment de Proven??a entre Tolosa i Barcelona. Els drets de Felipa Matilde van passar a la seva neta, Elionor d'Aquit??nia, la qual es va casar amb el rei Llu??s VII de Fran??a, qui va reivindicar el comtat i va assetjar la capital el 1141. Per?? el casament posterior d'Elionor amb el rei Enric II d'Anglaterra va capgirar la situaci??.
[edita] Enfrontaments amb Catalunya
Quan va morir Alfons I, els seus dos fills, Ramon V i Alfons II, van governar conjuntament fins a la mort del primer, el 1183. El 1159, Enric II d'Anglaterra va reclamar el comtat i va ocupar Cahors avan??ant cap a Verdun-sur-Garonne i Castelnau, fins prop de Tolosa, per?? Ramon V i Alfons II van rebre ajuda del rei de Fran??a i van rebutjar l'atac. Enric ho va tornar a provar el 1162 i el 1164 i finalment el 1173 es va fer la pau provisional. Ricard Cor de Lle?? encara atacaria Tolosa el 1188 una vegada m??s, sense ??xit. El 1176, Tolosa va cedir el comtat d'Arle a Alfons I de Catalunya-Arag??, per?? finalment la guerra per l'hegemonia esclata entre ambd??s estats (gran guerra meridional) i els catalans van assetjar Tolosa sense poder prendre-la, i mentre Ramon Berenguer IV de Proven??a fou assassinat per emissaris tolosans.
[edita] La guerra dels c??tars
El 1194 va morir Alfons II i el comtat va passar al seu nebot Ramon VI de Tolosa i d'aquest al seu fill Ramon VII de Tolosa. Foren els anys de la guerra dels C??tars o Albigesos.
[edita] Final del comtat
A la mort de Ramon VII sense fills mascles, la seva filla Joana I de Tolosa, casada amb Alfons de Poitiers va succeir el comtat fins el 1271, en qu?? varen morir tornant de la Vuitena Croada a Tunis, sense descend??ncia. En virtut d'un tractat de 1229 amb Fran??a (Tractat de Meaux-Par??s) el comtat va passar a la corona francesa.
