Comtat d'Emp??ries
De Viquip??dia
El Comtat d'Emp??ries era un comtat que s'extenia pel que avui ??s l'Empord??.
Vegeu la llista de comtes d'Emp??ries
Conquerides les regions gironines el 785, les regions de Peralada i Emp??ries devien quedar sota l'autoritat del comte de Girona. El primer comte titular d'Emp??ries (en el que s'inclo??a el pagus o territori de Peralada) fou Ermenguer cap al 813 i despr??s va passar a Gaucelm del Rossell?? (potser cap al 817) unint-se ambd??s territoris. Cap al 835 va esser cogovernat per dos comtes que van fer la partici?? corresponent: Emp??ries i Peralada a Sunyer I, i Rossell?? i Vallespir a Alaric I. El 848 Guillem de Septim??nia, fill de Bernat de Septim??nia, ocup?? el comtat, per?? el 850 mor?? i pass?? a comtes nomenats per l'Emperador fins que el 858 fou donat al duc i marqu??s de G??tia Unifred. Desposse??t aquest, torn?? a passar a dos germans fills de Sunyer I que inici?? la dinastia comtal que tamb?? govern?? el Rossell??. A la mort del comte Gausfred I, aquest va repartir els seus dominis entre dos fills, i aix?? Emp??ries resta separada del Rossell??.
L'??ltim comte de la dinastia, Pon?? VI Malgaul??, mor?? el 1322 sense fills. La seva filla Marquesa no tingu?? succesi?? i va morir el 1327. L???her??ncia va recaure en una rama lateral representada per Hug VI de Cardona, que el 1325 va permutar el comtat per la baronia de Pego, la vila de Xal?? i el llogaret de Laguar (Tot al Regne de Val??ncia) amb l'Infant Pere I comte de Ribagor??a, que a la seva vegada el torna a permutar amb el seu germ?? Ramon Berenguer I de Prades pel comtat de Prades el 1341. Rebel??lat el seu fill Joan I d'Emp??ries contra el rei Pere III el 1381, va haver de capitular i el 1386 el comtat va ser unit a la corona, per?? li va ser retornat el 1387. Morts els seus dos fills sense descend??ncia, en virtut de la cl??usula del acord 1324 (quant es negociava la permuta amb Hug de Cardona) i del contracte de permuta del 1341, que preveien sempre que en cas de extinci?? de la l??nia directa el comtat passaria a la corona, el 1402 va ser integrat en aquesta, donant el t??tol a la seva muller Maria de Luna que va ser comtessa del 1402 al 1407. El 1409 el rei va empenyorar el comtat a la Generalitat i a la ciutat de Barcelona. El t??tol fou concedit per Alfons el Magn??nim al seu germ?? Enric, que va morir el 1455. L'any seg??ent la ciutat de Barcelona va renunciar al seus drets i el rei el va cedir el 1457 al seu nebot Enric d'Arag?? i Pimentel conegut com l'Infant Fortuna, primer duc de Sogorb. Fidel al rei, va perdre el comtat durant la guerra contra Joan II del 1472 al 1474 per?? el va recuperar. Va morir el 1522 i el va heretar el seu fill Alfons d'Arag?? i Portugal casat amb l'hereva dels Cardona, Joana. El va heretar el fill Francesc d'Arag?? i Cardona que va morir el 1572 sense fills i el va heretar Joana casada amb Diego Fern??ndez de C??rdoba marques de Comares. D'aquesta nissaga passar?? als ducs de Medinaceli.
[edita] P??gines relacionades
- Marca Hisp??nica
- Comtat de Barcelona
- Comtat de Rossell??
- Comtat de Girona
- Castell?? d'Emp??ries
- Vescomtat de Peralada
- Vescomtat d'Emp??ries
