Regne de Val??ncia
De Viquip??dia
El Regne de Val??ncia ??s l'antic regne pertanyent a la Corona d'Arag?? que abastava gran part de les actuals terres valencianes. Avui en dia el Rei d'Espanya segueix ostentant el t??tol de Rei de Val??ncia.
T??cnicament, el regne va existir mentre van estar en vigor els Furs de Val??ncia, des de 1238 o 1239 fins els Decrets de Nova Planta al 1707. No obstant, aquest nom es va utilitzar fins al segle XIX. De fet a alguns pobles de Conca i de Terol, encara diuen bajar al Reino, referint-se al Pa??s Valenci??. Tamb?? s'utitilitza sovint per a algunes tradicions, com per exemple la Cavalcada del Regne en les festes de Falles.
Taula de continguts |
[edita] Formaci??
[edita] La conquesta
En les Corts de Tortosa de 1225, el rei Jaume I el conqueridor acord?? amb la seua noblesa la neccessitat d'expansi?? cap a les terres del sud, aleshores dominades per febles governants ??rabs (vegeu Regnes Taifa). El proc??s de Reconquesta va comen??ar amb el greu frac??s del setge sobre Pen??scola en no comptar amb la pres??ncia militar aragonesa.
Un cop conquerides les illes Balears, els esfor??os militars de Jaume I es redirigiren cap als territoris isl??mics del sud. A l'any 1233 es planific?? la campanya a Alcany??s, desenvolupada en tres etapes:
- La primera dirigida a les terres del litoral nord, amb la presa de Borriana l'any 1233 i altres enclavaments, com ara Pen??scola.
- La segona abasta la zona central amb la conquesta de Val??ncia (1238) i les terres planes fins al X??quer, per a fer-ho les corts generals de Monts?? de 1236 van concedir l'ajuda necess??ria i el papa Gregori IX va donar a l'empresa el car??cter de croada. El Puig es va prendre a l'agost de 1237, amb el frac??s d'una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de Val??ncia. Les capitulacions es van signar el 28 de setembre i el rei entr?? en la ciutat el 9 d'octubre.
- La tercera fase abasta des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als l??mits estipulats per a la conquesta entre Arag?? i Castella en el Tractat d'Almizra l'any 1244, signat entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella per a delimitar les ??rees de reconquesta de les Corones de Castella i Arag??. Les terres al sud de la l??nia Biar-Busot-La Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella. Posteriorment, els territoris del Regne de M??rcia situades al nord de la riba del Segura s??n incorporades al regne de Val??ncia per Jaume II despr??s de la Sent??ncia Arbitral de Torrelles (1304) i Elx (1305).
[edita] La creaci?? del regne
La noblesa aragonesa considerava les terres conquerides a Val??ncia com una prolongaci?? dels seus senyorius. Jaume I, per??, tenia un estil pol??tic extratempor??ni que a l'actualitat es podria anomenar com a federalisme, tal com que es demostr?? l'establiment de la Cancelleria de Barcelona, i unes corts privatives per a cada regne, cosa que permet?? la creaci?? d'una consci??ncia diferenciadora de cada territori durant el seu regnat. Aix??, convert?? Val??ncia en un regne propi (1239), formant una entitat pol??tica, jur??dica, i econ??mica pr??pia expressada en els Furs de Val??ncia, les Corts Valencianes, moneda pr??pia, i unida din??sticament a la Corona d'Arag??, fet que va provocar l'airada reacci?? de la noblesa aragonesa. Per tal de contrarestar la noblesa insubordinada, el rei va afavorir decididament els municipis i la burgesia, i posteriorment atorg?? a la Ciutat de Val??ncia una ordenaci?? pol??tica i administrativa: el costum, de car??cter municipal, que va ser revisada l'any 1251. Els Foris et consuetudines Valentiae van ser confirmats pel rei l'any 1271 i es van estendre per tot el regne malgrat l'oposici?? de la noblesa aragonesa, desitjosa de mantenir la seua legislaci??, cosa que va generar una pugna foral no resolta fins al 1329 amb el triomf dels furs valencians.
[edita] El repoblament
El regne va ser repoblat per catalans i aragonesos, encara que durant molt de temps la poblaci?? musulmana va continuar sent majorit??ria fins al segle XVI, quan encara era un ter?? de la poblaci??. Si abans la llei isl??mica havia discriminat cristians i jueus abans de la reconquesta, la falta de respecte per part dels cristians envers els pactes i les capitulacions signades amb els mud??jars en la presa de Val??ncia, en qu?? hi havia el comprom??s de protegir les riqueses dels musulmans, les seues creences, la seua llengua, la seua legislaci??, entre d'altres, dugueren a constants tensions socials. En l'any 1251, per a aplacar les tensions Jaume I ocup?? la ciutat de X??tiva promulgant un edicte el 22 de setembre amb condicions de rendicions suaus per als musulmans, equivalents a les signades a Val??ncia. Contraposadament, el papa Climent IV presionava infructuosament a Jaume I perqu?? esborrara tota pres??ncia isl??mica al seu regne, coneixedor de les seues profundes conviccions religioses, per restaurar el car??cter cristi?? de les terres. No va reeixir at??s que els musulmans eren una improtant capa social treballadora dif??cil de substituir.
[edita] Revoltes mud??jars
Els mud??jars, habitants musulmans del regne de Val??ncia, van protagonitzar tres revoltes que posaren en greu perill el jove regne, totes elles liderades pel cabdil Al-Azraq. En la primera d'elles (1244), i amb l'ajuda de Castella, s'arrib?? a independitzar del regne els territoris al sud del X??quer. En la segona (1248-1258), Al-Azraq estigu?? a punt de matar a Jaume I en una emboscada, per?? finalment les tropes de la confederaci?? aragonesa recuperaren, sense gaire resist??ncia, totes les places perdudes. Al-Azraq fou capturat i desterrat del regne. Finalment, la tercera revolta (1276), s'estengu?? per totes les comarques del sud de l'antic regne de Val??ncia. Al-Azraq fou mort en aquesta revolta, per?? el seu fill continu?? liderant-la.
[edita] Pol??tica contempor??nia
Malgrat els Decrets de Nova Planta (1707), el nom ???Regne de Val??ncia??? es va continuar utilitzant per referir-se al territori valenci??, per exemple a les Corts de Cadis. Amb la divisi?? provincial espanyola, el 1833, el mot va acabar desapareixent, substitu??t pel de "Regi?? Valenciana" per al conjunt de les tres prov??ncies. Amb la Transici?? espanyola el moviment blaver va voler recuperar el terme "Regne de Val??ncia", per tal de denominar aix?? l'actual Comunitat Valenciana. ??s a????, fonamentalment, el que ha generat un fort criticisme vers aquest terme. En l'actualitat, en terminologia acad??mica s???utilitza el terme "Regne de Val??ncia" per referir-se ??nicament al per??ode 1238-1707.
