Xaló

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el municipi del País Valencià. Per al riu que transcorre l'Aragó vegeu riu Jalón.

Xaló és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que pertany a l'antic terme castral del castell d'Aixa.

Taula de continguts 1 Descripció física 1.1 Límits 1.2 Hidrologia 1.3 Orografia 1.4 Partides 1.5 Alqueries i rahals 2 Introducció històrica 2.1 Època ibèrica 2.2 Època romana 2.3 Època àrab 2.4 Època moderna 3 Monuments d'interés 4 Demografia 4.1 Repoblació illenca 4.2 El segle XVIII 4.3 El segle XIX 4.4 El segle XX 5 Gastronomia 6 Arquitectura tradicional 7 Normativa local en matèria de distàncies entre plantacions 8 L'associacionisme a Xaló 9 Bibliografia sobre Xaló 10 Enllaços externs

[edita] Descripció física

[edita] Límits

El seu terme municipal limita al nord amb Pedreguer i la Llosa de Camacho, al sud amb Callosa d'en Sarrià i Altea, a l'est amb Llíber i Benissa, i a l'oest amb Alcanalí i Tàrbena. La població més pròxima a Xaló és la de Llíber, que dista només 1,5 quilòmetres. El tram de carretera que les uneix és conegut amb el nom de l'Avinguda de la Germanor.

[edita] Hidrologia

El riu Xaló-Gorgos travessa el municipi per la part septentrional en direcció oest-est. El riuet de Cuta, un dels seus afluents, discorre íntegrament pel terme de Xaló. El Barranc de Passula separa els termes de Xaló i Alcalalí.

[edita] Orografia

Tret de la plana on s'ubica el nucli urbà, el terme té un relleu molt accidentat: serra de Bèrnia (1.128 m), serra del Ferrer (889 m), el Castellet (608 m) i el penyal de la Mica (506 m).

[edita] Partides

El terme municipal de Xaló està composat per nou partides, que són les següents: Bèrnia, Masserof, la Murta, Cuta, Benibrai, Passula, el Pla de l'Horta, Planets i la Solana, on antigament estava situat el Ràfol de Famut.

[edita] Alqueries i rahals

Les antigues alqueries musulmanes i rahals de Ràfol de Xaló, Traella i Benibéder pertanyien a la Vall de Xaló, on es trobava també Arahal, Benixaloní, Curii i el Rahal de Nahamén, finca particular que apareix esmentada al Llibre del Repartiment.

[edita] Introducció històrica

[edita] Època ibèrica

• Vestigis: l'alt de Beniquasi, torre ibèrica de la Devesa, poblat i muralla ibèrica del Penyal de la Mica.
• Característiques: Durant l'època ibèrica Xaló és una societat rural d'organització tribal, dedicada a la caça i a la cria d'animals. Els ibers viuen en llocs de difícil accés i, per tant, de considerable valor estratègic. Els boscos d'alzines són aleshores molt abundants i del seu fruit -la bellota- els ibers elaboren farina.

[edita] Època romana

• Vestigis: vil·les romanes de Passula i les Comes.
• Característiques: Xaló esdevé una població mixta ibero-romana. El pla és colonitzat dividint-lo en explotacions agràries denominades "quintae" o "pagi". Comença la canalització dels recursos hídrics a través de sèquies. L'agricultura prospera, especialment el conreu de la vinya. Es construeix el primer pont sobre el riu (hui desaparegut) per on ha de passar la calçada romana que uneix Xaló i Xàbia. Xaló es cristianitza.

[edita] Època àrab

• Vestigis: alqueries de Benibrai i de Masserof.
• Característiques: La presència àrab a Xaló s'articula bàsicament sobre les anteriors estructures iberorromanes, tret de l'aspecte religiós en què s'instaura la fe islàmica. Es consolida la colonització agrària i l'ampliació del regadiu, s'introdueix l'ús de la sénia, pren notable importància la pansificació del raïm i s'organitza el terme en alqueries, germen de les actuals partides.

[edita] Època moderna

• L'any 1609 el Duc de Lerma decreta l'expulsió dels moriscos, mesura que provoca al mes d'octubre la sublevació morisca a Xaló i a tota La Marina. Els revoltats es refugien a la serra del Pop, amb el propòsit d'oferir resistència a les tropes reials. Presentada la capitulació dos mesos més tard, els moriscos són forçats a embarcar als ports de Dénia i Xàbia cap a la ciutat nord-africana d'Orà.
• L'expulsió deixa Xaló pràcticament deshabitat, que és repoblat l'any 1611 amb cristians vells procedents de Mallorca i Eivissa.

[edita] Monuments d'interés

Els monuments de major interés turístic són: l'església parroquial de Santa Maria, de grans proporcions i estil neoclàssic, i l'ermita de Sant Doménec, situada a l'oest de la població, al barri anomenat el Pla de la Séquia.

[edita] Demografia

[edita] Repoblació illenca

Els moriscos van constituir el gruix de la població de Xaló fins a la seua expulsió l'any 1609, que va deixar el terme municipal pràcticament deshabitat. A partir d'aquella data es va iniciar un procés de repoblació amb colons mallorquins i eivissencs i, per tal de regular les condicions del seu assentament, els nous pobladors i el Baró, en Pere Acasi Joan Montagut i d'Íxer, van signar l'any 1611 la Carta Pobla de Xaló i Llíber.

De tota manera, la repoblació de Xaló fou alhora incompleta i insuficient. Incompleta, perquè molts llocs de moriscos de la vall -com, per exemple, Benibrai- van desaparéixer. Insuficient, perquè els nuclis repoblats es van quedar amb una població inferior a la que tenien en l'etapa morisca.

El segle XVII, el de l'arribada dels repobladors illencs -els autèntics refundadors de Xaló i Llíber-, va ser una centúria de depressió econòmica, de constants protestes del colonat contra els abusos dels seus senyors i, també, de pràctica del bandolerisme a la Marina Alta, com a única eixida per als sectors socials més desfavorits.

[edita] El segle XVIII

Caldrà esperar al segle XVIII a fi que l'esmentada situació econòmica experimente una transformació sustancial. Al llarg del Set-cents es va produir una notable expansió econòmica a causa de l'extensió de la superfície conreada i el consegüent augment de la producció agrària, que comportaria un progressiu creixement poblacional.

A finals del segle XVIII, l'economia de Xaló va entrar en un nou període de recessió que va influir negativament en la demografia, i que es va perllongar fins a començaments del segle XIX.

[edita] El segle XIX

A mitjans del segle XIX, el desenvolupament de l'agricultura comercial de la pansa va provocar un nou impuls demogràfic, i l'any 1860 Xaló va a arribar a comptar amb el major nombre d'habitants de la seua història -3318 persones-.

[edita] El segle XX

En el transcurs del segle XX, Xaló va anar perdent població: si l'any 1900 tenia 2702 habitants, el 1981 havia baixat a 1709. Però, sortosament, l'any 1986 es va capgirar aquesta tendència negativa, i Xaló va guanyant població any rere any fins a haver superat amb escreix les 2800 persones.

[edita] Gastronomia

• Berenadeta de Pasqua: És una mena d'estofat que porta faves, pésols, creïlles i ceba. A mitjan cocció es deixa caure en l'olla un ou per cada comensal. Tradicionalment, era un plat típic de Pasqua o, en general, de la primavera, que és la temporada de la fava i el pésol. Hui, gràcies als productes congelats, és possible preparar una berenadeta en qualsevol època de l'any.
• Bollos: A Xaló les empanades reben aquest nom. A la Marina, també se'n diu coques tapades. El farcit pot ser de mullador (ceba i tomaca), de pésols o d'herba (camarrojes, lletsons i bledes). Tradicionalment, totes les casetes de camp tenien el seu forn de llenya per a coure el pa, els bollos o les coques.
• Carquinyols: Dolços molt cuits (adquireixen un característic color terrós), de consistència dura i forma allargassada, fets amb farina, ous, sucre i ametles. Són típics de Nadal.
• Coques: Pasta plana, que pren generalment una forma arrodonida o rectangular i porta com a cobertura mullador, pésols o herba. Les coques es poden coure directament sobre el sòl del forn de llenya o dins d'una llanda. Per la seua semblança amb la pizza italiana, els residents britànics li diuen valencian-style pizza, però a diferència d'aquesta no hi trobareu mai formatge en la seua cobertura. A l'estiu, es mengen acompanyades d'un raïm de moscatell, que és una encertada combinació de salat-dolç.
• Faves sacsades: Faves cuites a foc lent amb un rajolí d'oli d'oliva, alls tallats ben finets, trossets de cansalada, un pessic de sal i un altre de pebre roig. De tant en tant, s'ha de sacsar la caçola a fi d'evitar que les faves s'enganxen al fons i es socarren. Convé que siguen tendres perquè les faves granades no es couen bé.
• Sobrassada: Embotit de carn de porc capolada i adobada amb sal, pebre roig i d'altres espècies. El pebre roig li dóna el seu color característic. Aquesta saborosa menja la van portar a Xaló els colons mallorquins a començaments del segle XVII.
• Pastissets de moniato: Petites empanades cuites al forn, farcides amb confitura de moniato i aromatitzades amb anís o aiguardent.

[edita] Arquitectura tradicional

La vivenda rural típica de Xaló és la casa de camp amb les seues construccions annexes de riurau i naia.

El riurau és un pòrtic d'arcs de mig punt, adossat lateralment a la casa de camp. Hi ha, però, riuraus que també apareixen separats de la vivenda. El nombre d'arcs és generalment senar, i solen estar orientats cap al migjorn. Aquesta construcció s'emprava antigament per guardar-hi la pansa en els dies plujosos.

Un altre element característic de l'arquitectura rural és la naia (o porxe davant la façana de la casa) que, a més de protegir-la del sol i la pluja, té també una evident funció estètica.

Davant la naia hi ha una extensió de terreny sense cultivar, amb el sòl endurit de tant de xafar-lo, anomenada sequer, on s'estenen en fileres els canyissos plens del raïm que, per efecte de l'acció solar, es converteix en pansa.

[edita] Normativa local en matèria de distàncies entre plantacions

La normativa en matèria de distàncies entre plantacions està recollida en les Ordenances Municipals de 1906, i varien segons l'espècie vegetal que s'haja decidit plantar:

• penqueres: 1,10 mts.
• ceps o parral: 1,10 mts.
• palmeres: 3,50 mts.
• ametlers: 7 mts.
• arbres fruiters en general: 3,50 mts.
• oliveres, figueres, garrofers, xops, oms, eucaliptus: 7 mts.
• canyars: 4 metres.
• cedres, xiprers i arbusts de menys d'un 1,50 mts. d'alçària: 1 m.

Aquestes distàncies es compten sempre des de la fita amb la finca del veí.

[edita] L'associacionisme a Xaló

• "Associació de Comerciants i Empresaris de Xaló"
• "Societat de Caçadors de Xaló i Llíber".
• "Associació de Cultura de Xaló".
• "Comissió de Veïns del Camí del Cementeri".
• "Plataforma pro Millora Educativa".
• "Club de Lectura de la Biblioteca Municipal".
• "Club Ciclista de Xaló".
• "Club de Jiu-Jit-Su de Xaló".
• "Societat Colombòfila de Xaló".
• "Associació Musical de Xaló".
• "Associació de Jubilats i Pensionistes".
• "Grup de Cant i Corda".
• "Cor Parroquial".
• "Associació d'Amics del Bosc".

[edita] Bibliografia sobre Xaló

• Jalón, un pueblo de las sierras de la Marina (1975) de Josep Costa i Mas
• Apuntes para una futura historia de la Parroquia de la Natividad de Nuestra Señora de Jalón (1986) de Miquel Gavilà i Perelló i Vicent Garcia i Morant
• Cambios económicos y espaciales de la montaña prelitoral del norte de Alicante (1995) de Maria dels Àngels Mas i Llorens
• La Festa del Romer a Xaló (2002), obra conjunta de Maria Sivera i Puigcerver, Xaro Cabrera i González, Rafaela Lillo i Moreno i Antònia Server i Ramis
• El Valle de Xaló. Visión histórica (1238-1600) (2003) de Miquel Monserrat i Cervera
• Centenari de les Ordenances de 1906 (2006) de Jaume Noguera i Mengual i Rubèn Vidal i Bertomeu
• La terra i la gent del Xaló repoblat (2007) de Josep Mas i Martí i Jaume Noguera i Mengual
• La Duquessa d'Almodóvar. Vida d'una aristòcrata valenciana a la fi del segle XVIII (2007) d'Irene Ballester Buigues
• Orquídies de Xaló (2007) de Toni Pont Font.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xaló

• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
• Ajuntament de Xaló

Municipis de la Marina Alta

Alcalalí · l'Atzúvia · Beniarbeig · Benidoleig · Benigembla · Benimeli · Benissa · Calp · Castell de Castells · Dénia · Gata de Gorgos Llíber · Murla · Ondara · Orba · Parcent · Pedreguer · Pego· el Poble Nou de Benitatxell · els Poblets· el Ràfol d'Almúnia · Sagra· Sanet i els Negrals · Senija· Teulada · Tormos· la Vall d'Alcalà · la Vall d'Ebo· la Vall de Gallinera · la Vall de Laguar· el Verger · Xaló· Xàbia