D??nia

De Viquip??dia

D??nia ??s una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Marina Alta, tamb?? coneguda com "Marquesat de D??nia".

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Demografia i economia 3 Barris i nuclis de poblaci?? 4 Geografia 4.1 Platges de Les Marines 4.2 Platges de Les Rotes 5 Edificis d'inter??s 6 Gastronomia 7 Festes 8 Pol??tica 9 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Encara que amb indicis arqueol??gics de poblament ib??ric (Diniu), el seu origen com a ciutat ??s rom??, situant-se al nord de la ciutat actual i front a l'antic port. Els textos cl??ssics i les deixalles arqueol??giques indiquen que en el segle I aC les tropes de Sert??rio establiren a Dianium una base naval. Durant l'Alt Imperi la ciutat gaud?? d'un per??ode d'esplendor passant de ser "poblaci?? estipendi??ria" a municipi. Entre el 636 i el 693 dC, en temps del regne visigot, D??nia fou seu bisbal dependent de Toledo.

En ??poca musulmana la ciutat assolir?? el moment culminant de la seua expansi?? i puixan??a, que gener?? un moment de gran vitalitat cultural. D??niyya ser?? la capital de la Taifa de D??nia, creada el 1010 per l'amiri Muyahid que, annexionant-se les Balears, convertir?? el regne en un important centre mar??tim i comercial que encunyar?? la seua pr??pia moneda fins la invasi?? almohade. La taifa va perdre la seua independ??ncia el 1076, en ser destronat Al?? Ibn Muyahid pels Banu Hud de Saragossa, dels quals va dependre fins la invasi?? almor??vit (1091).

La conquesta cristiana, el 1244, va dur un seri??s retroc??s en el desenvolupament de la ciutat, pr??cticament deshabitada al traure's d'ella la poblaci?? musulmana. Repoblada a fur de Val??ncia, la vila de D??nia, redu??da a l'albacar del castell, es convertix en el centre del poder cristi?? en un terme general poblat majorit??riament per musulmans. Jaume II inicia l'etapa del domini senyorial, al cedir la vila el 1298 a Pon?? d'Amp??ries. Posteriorment, sota la casa de Gandia, es converteix en comtat (1356), tornant a la Corona en temps d'Alfons el Magn??nim. L'absentisme d'aquest monarca va possibilitar que el lloctinent Joan de Navarra ho donara al castell?? Didac G??mez de Sandoval i Rojas (1431), amb el conseg??ent descontent de la vila, que reclam?? a la seua mort la reincorporaci?? al reialenc (1455) amb el recolzament de la ciutat de Val??ncia, que ocup??, fins el 1477, el castell, que comprenia les terres dels entorns de la ciutat, les quals reben encara el nom de Marquesat. El comtat romangu?? en mans dels Sandoval, promocionant-se a marquesat el 1487. El duc de Lerma, cinqu?? marqu??s de D??nia i favorit de Felip II, proporciona a la vila importants prebendes i el t??tol de ciutat. Va impulsar l'expulsi?? dels moriscos (1609), 25.000 dels quals embarcaren en el port de D??nia amb destinaci?? a Berb??ria, amb el conseg??ent despoblament i ru??na econ??mica del marquesat.

A partir del segle XVIII, la ciutat participa obertament en la guerra de Successi??, i fou la primera en proclamar rei l'arxiduc Carles. La guerra i les repres??lies posteriors provocaren la crisi de la ciutat. Fou finalment ocupada pels borb??nics el 17 de novembre del 1708. El castell, seriosament danyat, s'afonar?? definitivament en la guerra del Franc??s. En el segle XIX D??nia es reincorporar?? a la Corona (1804) i experimenta un gradual creixement iniciat al barri mariner, que s'independitz?? administrativament entre 1837-39. El florent comer?? de la pansa f??u sorgir una burgesia comercial i va atraure empreses estrangeres amb el conseg??ent augment de poblaci??, que pass?? de 6.538 a 12.413 habitants (deniers) entre 1860-1900.

[edita] Demografia i economia

La crisi de la pansa, des de principis del segle XX, suposa una certa paralitzaci?? econ??mica de la ciutat. Des dels anys 1960 el turisme es converteix en el principal sector econ??mic de D??nia, provocant la desaparici?? de les ind??stries i una accelerada urbanitzaci??. La seua poblaci?? pass?? de 12.185 hab. en 1960 a 37.773 en 2003 en un terme de 66,6 km². La poblaci?? actual continua creixent a un ritme bastant accelerat i actualment al seu padr?? consten 45.569 habitants censats (2008).

[edita] Barris i nuclis de poblaci??

La poblaci?? est?? distribu??da en diversos barris i ??rees. Al mateix nucli urb?? trobem els seg??ents barris:

• Les Roques: Constru??t al llarg dels segles XIX i XX, no t?? edificis monumentals per?? hi destaca el conjunt general de la seua arquitectura popular mediterr??nia, blanca i senzilla. ??s ac??, en aquesta zona, on se situava la medina musulmana. Aquest barri se situa en la contornada del castell i destaca per les seues cases de poques altures i pels seus carrers estrets.

• Baix la Mar: ??s el barri mariner de D??nia. La seua configuraci?? actual es forma a partir del s.XVI, en una ??poca de gran auge entre els s.XVIII i XIX, en qu?? queda completament definit. El barri no t?? edificis monumentals destacant-hi nom??s l'edifici de ???les Drassanes???, antigues drassanes de la darreria del s.XVI o primeria del s.XVII, de gran sobrietat i amb interessants arcs carpanells de pedra tosca (avui en dia aquest edifici alberga un hotel). El barri Baix la Mar ??s molt interessant com a conjunt arquitect??nic ja que conserva trets t??pics dels barris mariners de la Mediterr??nia.

• Centre: podem distingir el centre hist??ric (on destaca el carrer Cavallers, juntament amb els carrers Major, Sant Josep i Loreto, que encara conserven un interessant conjunt de cases constru??des a la darreria del s.XVIII i durant el s.XIX relacionades amb la riquesa i la burgesia que es cre?? al voltant del fenomen de la pansa); i el centre comercial, on s'ubica l'emblem??tic carrer Marqu??s de Campo, la Glorieta del Pa??s Valenci??, el carrer Diana, la pla??a del Consell, la pla??a del Convent o la Pla??a de la Constituci??, entre d'altres. En aquesta ??rea hi trobem la major part de botigues i serveis. L'Ajuntament est?? ubicat a l'esmentada Pla??a de la Constituci??, centre geogr??fic de la ciutat.

• Oest: com el seu nom indica, ??s el barri que queda a l'oest de la ciutat, agrupat entorn la pla??a Valgamedios i l'avinguda de Val??ncia.

• Saladar: barri de construcci?? m??s recent a la part sud de D??nia, que s'agrupa al voltant del Passeig del Saladar i els carrers propers, com ara Patr??cio Ferr??ndiz, la pla??a de Jaume I o la pla??a de l'Arxiduc Carles. En aquesta zona tamb?? podem trobar nombroses botigues i serveis.

• Darrere del Castell: barri que queda al nord de la ciutat. ??s l'??rea de construcci?? m??s recent i est?? actualment en expansi??. L'avinguda de Miguel Hern??ndez, un dels carrers m??s llargs de la ciutat, la Ronda de les Muralles i la Pla??a de Cholet s??n alguns dels llocs m??s distintius del barri.

A fora del nucli urb?? tamb?? podem distingir altres zones: les Marines (al nord), les Rotes (al sud), la Pedrera (a la falda del Montg??), el Montg??... Dos dels nuclis de poblaci?? del municipi han assolit una certa autonomia administrativa com a entitats locals menors: Jes??s Pobre i la Xara.

[edita] Geografia

El Montg?? (753 m.) amb la seua majestuositat domina els 66,2 km² del terme municipal i presenta, en el seu Parc Natural, una variada mostra de plantes aut??ctones, animals, coves i senders. L'altre atractiu paisatg??stic s??n les platges de Les Marines i de Les Rotes i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni.

[edita] Platges de Les Marines

• Punta del Raset: platja de sorra m??s propera al nucli urb??, de 600 metres aproximadament i de gran ampl??ria.
• Albaranes: platja de sorra de 500 metres de longitud.
• Les Marines: quasi 3 kil??metres de platja de sorra.
• Les Bovetes: dos kil??metres de platja de sorra.
• Els Molins: platja de sorra de gaireb?? 3 kil??metres de longitud.
• L'Almadrava: 3 kil??metres de platja de sorra.
• Les Deveses: platja de sorra m??s llunyana al nucli urb??. Sorra blanca i dunes naturals. Recomanada per la pr??ctica d'esports com la planxa de vela i el kite-surf. T?? gaireb?? 3 kil??metres de longitud.

[edita] Platges de Les Rotes

• Marineta Casiana: ??nica platja de sorra de Les Rotes. ??s la m??s propera al nucli urb?? i t?? m??s d'un kil??metre de longitud.
• El Trampol??: Cales rocoses de 1'5 kil??metres de llarg??ria.
• Punta negra: Cales rocoses de 1'5 kil??metres de llarg??ria.
• Arenetes: Mig kil??metre de cales rocoses.
• La Cala: xicotetes cales entre penya-segats d'??s habitualment nudista.

[edita] Edificis d'inter??s

La ciutat es troba en una badia o port natural al red??s del Montg?? i ens mostra barris antics com ara el de les Roques o el de Baix la Mar, els carrers que baixen del castell ens recorden el passat ??rab del lloc i la part baixa el modernisme que va dur el comer?? de la pansa. Els museus i monuments m??s interessants s??n:

• El Castell. Constru??t pel moros sobre anteriors edificacions. ??s propietat municipal des de 1952. Ha estat rehabilitat i actualment ??s visitable. Alberga el Museu Arqueol??gic, important testimoni de la hist??ria local.Vegeu l'article principal Castell de D??nia.
• Museu Etnol??gic. Dedicat al segle XIX denier.
• Museu del Joguet. Mostra de la ind??stria joguinera de D??nia des de 1904 fins a 1960.
• Jaciment de l'Almadrava. Vila mar??tima romana t??pica dels segles I a IV dC.
• Convent de les Agustines. Segles XVI i XVII.
• Esgl??sia de l'Assumpci??. Barroc valenci?? del XVIII.
• Esgl??sia de Sant Antoni. Segles XVI i XVII.
• Nostra senyora de Loreto. Segle XVI.
• Esgl??sia de Jes??s Pobre.
• Esgl??sia de Sant Mateu de la Xara.
• Ermites de la Conquista.
  • Sant Joan. Monument Hist??ric Art??stic.
  • Santa Paula.
  • Santa Ll??cia. Segle XV.
• Ajuntament. Neocl??ssic.
• Antigues Drassanes. Segle XVI, modificades en el XVIII.
• Muralles. Es conserven alguns trams en bon estat.
• Torre de l'Almadrava. O del Palmar. Torre guaita que ha sofert una discutible restauraci??.
• Torre de Gerro. Cos troncoc??nic que per la seua forma li d??na nom. Segle XVII.
• Torre de Carrals. Important conjunt d'edificacions defensives. Actualment de propietat particular.
• Casa Fortificada. Declarada BIC.
• Caseta del Pare Pere. Exemple d'arquitectura rural, del segle XVII.

[edita] Gastronomia

L'arr??s, el peix i el marisc, especialment la mundialment famosa gamba de D??nia, en moltes presentacions: suquet, coques, espencat, all-i-oli, llandeta , polp sec, gambes amb bledes, etc, la mistela i les panses s??n la base d'una excel??lent gastronomia.

[edita] Festes

D??nia, com a ciutat valenciana, es caracteritza per les nombroses festes i tradicions arrelades entre la poblaci??. Destaquen:

• Festes de la Sant??ssima Sang: festes majors de D??nia, que es basen en els peculiars Bous a la Mar i la impressionant desfilada de carroces.
• Falles: arrelades entre la poblaci?? deniera des de fa m??s de 50 anys.
• Moros i Cristians: celebrats a l'agost als voltants del dia de Sant Roc, patr?? de la ciutat.
• Fogueres de Sant Joan: amb menor import??ncia i tradici?? que les falles.
• Dia del Corpus: se celebra una tradicional process??, acompanyada de danses populars valencianes.
• Dia de la Verge dels Desamparats: s'organitza una process?? pel port amb un tradicional castell de focs d'artifici per retre homenatge a la patrona dels mariners.

[edita] Pol??tica

Despr??s de les eleccions municipals del 2007 l'ajuntament est?? governat per una coalici?? socialista i nacionalista, en qu?? s'inclouen el PSPV, partit m??s votat a les darreres eleccions amb 9 regidors i el Bloc Nacionalista Valenci??, amb 2 regidors. L'alcaldessa ??s Francisca Viciano, del PSPV. El primer tinent alcalde ??s Pau Reig, del Bloc i l'oposici?? est?? formada pel PP, amb 5 regidors; Centre Unificat (2 regidors), Gent de D??nia (2) i el Partit Socialdem??crata (1).

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Joaqu??n Chornet Torres	UCD
1983-1987	Jaime Sendra Timoner	PSOE
1987-1991	Pepe Crespo Mahiques	Gent de D??nia
1991-1995	Sebasti?? Garcia i Mut	BNV
1995-1999	Sebasti?? Garcia i Mut(*)	BNV
1999-2003	Miguel Ferrer Marsal	PP
2003-2007	Francisca R. Viciano i Guillem	PSPV-PSOE
2007-2011	Francisca R. Viciano i Guillem	PSPV-PSOE

(*)Durant una part de la legislatura l'alcalde fou Pedro Pastor (Gent de D??nia), a causa de la moci?? de censura que secundaren Gent de D??nia, el Partit Popular i el PSPV-PSOE contra l'alcaldia del BNV. El govern tripartit no va aguantar tota la legislatura i Sebasti?? Garcia va recuperar el c??rrec d'alcalde.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: D??nia

• Web personal de Paco Gonz??lez Ram??rez (D'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment)
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Secci?? "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci?? amb consentiment de l'autor.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
• Galeria Fotogr??fica amb un apartat dedicat a D??nia
• Portal tur??stic de D??nia Informaci?? tur??stica
• Ajuntament de D??nia

Municipis de la Marina Alta

Alcalal?? ?? l'Atz??via ?? Beniarbeig ?? Benidoleig ?? Benigembla ?? Benimeli ?? Benissa ?? Calp ?? Castell de Castells ?? D??nia ?? Gata de Gorgos Ll??ber ?? Murla ?? Ondara ?? Orba ?? Parcent ?? Pedreguer ?? Pego?? el Poble Nou de Benitatxell ?? els Poblets?? el R??fol d'Alm??nia ?? Sagra?? Sanet i els Negrals ?? Senija?? Teulada ?? Tormos?? la Vall d'Alcal?? ?? la Vall d'Ebo?? la Vall de Gallinera ?? la Vall de Laguar?? el Verger ?? Xal???? X??bia