Pedreguer

De Viquipèdia

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Època Medieval 1.2 Època Moderna 1.3 Època Contemporània 2 Festes i tradicions populars 3 Edificis històrics i d'interès 4 Gastronomia 5 Política 6 Galeria d'imatges 7 Enllaços externs

[edita] Història

[edita] Època Medieval

Població d'origen musulmà. Hi havien diferents nuclis de població situats en les actuals partides de : Matoses, Albardanera, Benimarmut, "Perer" (l'actual Pedreguer), i d'altres; totes elles depenien del castell de l'Ocaive. Després de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de València i va passar a ser propietat de Ximén Carroç qui, l'any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d'Anna i, per últim, als de Cervellón. Tanmateix, aquestes terres foren predominantment poblades per moriscos fins la seua expulsió en 1609. La seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins l'any 1544 en què es va independitzar.

[edita] Època Moderna

El 1609 romangué quasi sense habitants degut a l'expulsió dels moriscos, i fou repoblada amb catalans i mallorquins. Les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituïren un dels detonants que obriren pas a la segona Germania de València, l'any 1693; moviment dirigit pel procurador de Ràfol d'Almúnia, Francesc Garcia. Sota el regnat de Felip V (1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.

[edita] Època Contemporània

La tradicional utilització de la peita de palma, derivada modernament a altres materials, ha donat lloc a la indústria de la marroquineria, polaritzant la producció de barreteria, bosses de mà i accessoris, juntament amb Gata de Gorgos i Ondara, encara que ara ha decaigut molt aquesta indústria per la competència amb les importacions xineses, amb una mà d'obra molt més barata. Altres indústries, que incideixen en la seua economia són les fàbriques de mobles, embalatges i materials de construcció. La població, que als inicis del segle comptava amb 5.287 habitants (pedregueros), ha evolucionat de manera regressiva fins la dècada dels seixanta, creixent després lentament fins els 6.489 de 2004. El desenvolupament industrial dels últims temps i la influència secundària del turisme, ha potenciat la recuperació demogràfica. Recentment el poble ha començat a expandir-se per la construcció de nombrosos edificis en les proximitats del poble. Compta amb una superfície de 30,3 km².

[edita] Festes i tradicions populars

• Festes de Sant Bonaventura (9-18 Juliol): Duren 10 dies, la festa central és en els dies 15 i el 16 de juliol. És la Festa Major, dedicada al Patró de la Vila. Al voltant de la Plaça Major es fan activitats variades: Bous, cavalcades, danses, balls, festes infantils, focs artificials, curses, ral·li humorístic, etc.
• Porrat de Sant Blai (3 de Febrer): Es celebra a la Capelleta de Sant Blai on es fa el Porrat.
• Setmana Santa (20 d'Abril): La gent jove van d'acampada a casetes i a la muntanya, el dimecres es fa el viacruci, el dijous i divendres hi ha processó, i el diumenge escomença la Pasqua i es sol anar a berenar la mona.
• Carnestoltes (8 de Febrer): Els xiquets i xiquetes es disfressen per la vesprada, s'ajunten a la Glorieta i d'allí van desfilant fins arribar a la Plaça on hi ha un berenar per a tots i on també hi ha atraccions. Per la nit es disfressen les persones majors i també alguns menuts i desfilen pels carrers, en acabar fan ball.
• Sant Antoni (17 de Gener): Festa dels animals . Es fa la benedicció dels animals a la capelleta de Sant Blai i després tothom va "de paella" a les diferents casetes de camp del poble.
• Immaculada (8 de Desembre): En aquesta setmana es celebra la fira d'atraccions i diverses activitats culturals com concerts o exposicions. El mateix dia de la Immaculada hi ha una missa solemne que compta amb la participació del Cor de Pedreguer.

[edita] Edificis històrics i d'interès

• La Font d'Aixa
• El Castellet de l'Ocaive: Restes d'una fortalesa d'origen musulmà situada a la Muntanya Gran
• L'Església de la Santa Creu: Del segle XVIII, sobre una de 1574
• Els Porxes (o Pòrxens): Construcció de finals del segle XIX per ubicar el mercat tradicional a l'aire lliure. Actualment, el mercat s'ha estés també per l'espai adjacent de la Plaça Major
• La Capelleta de Sant Blai: Del segle XVIII però reconstruïda recentment per culpa d'un incendi, en aquesta ermita es celebra el "Porrat" en les festes de Sant Blai on es troben moltes paradetes on es poden comprar dàtils, canya de sucre i molts més productes
• Les Escoles Velles: Edifici de finals del segle XIX on, de principi, s'ubicà un dels primers centres d'ensenyament secundari de les comarques del sud (prov. d'Alacant) i després fou col·legi d'ensenyament primari. Degudament restaurat, en l'actualitat és el contenidor de la Casa de Cultura
• Els Molinets: Es tracta de dos molins de vent del segle XIX que abans eren utilitzats per la gent de la zona per moldre el gra i obtindre'n farina. Es poden visitar i per la nit es troben il·luminats
• Mirador "Mirabarques": Del 1998, en aquest mirador es pot gaudir d'una vista immillorable de gran part de la Marina

[edita] Gastronomia

• Putxero: És un menjar que té carn, verdures, cigrons, etc. Es serveix calent, i el seu caldo serveix per fer arròs o fideus.

• Paella: Es fa en una paella. Es fa amb arròs i qualsevol cosa que vinga bé. És molt típic menjar-ne quan es va en grup (quadrilla).

• Arròs al Forn: És un plat d'arròs, verdures i carn. Es fa al forn i es serveix calent.

• Esgarradet: És un plat de moltes verdures com pebrera, tomaca, ceba, etc. És un plat gelat.

• Arròs amb Fesols i Naps: Arròs amb fesols i nap. Es serveix calent.

• Coques: Una base de pasta, generalment coberta de tomaca, ceba, pèsols, etc.

• Polp amb Penques: Polp trossejat amb penques, ceba, etc.

• Encisam: Amanida estiuenca amb tomaca i ceba.

• Coca Maria: Coca molt inflada que es sol menjar per a berenar.

• Bunyols amb Carabassa: Bunyols fets amb carabassa.

[edita] Política

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Vicente Pérez Pérez	UCD
1983-1987	Josep Castelló i Vives	PSPV-PSOE
1987-1991	Josep Castelló i Vives	PSPV-PSOE
1991-1995	Juliana González Maillo	PSPV-PSOE
1995-1999	Juliana González Maillo	PSPV-PSOE
1999-2003	Teresa Ballester Artigues	BNV-EV
2003-2007	Vicent Costa Cabrera	PSPV-PSOE
2007-2011	Andrés Ferrer Ribes	PP

[edita] Galeria d'imatges

Trinquet de pilota valenciana de Pedreguer	Panoràmica del poble de Pedreguer des de la Capelleta de Sant Blai	Capelleta de Sant Blai	Institut de Pedreguer
Molinets de Pedreguer (s.XIX)	Església de la Santa Creu (s. XVI)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedreguer

• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
• Pàgina de l'Ajuntament de Pedreguer
• La meteorologia a Pedreguer
• Web del Departament de Llatí de l'ES Pedreguer
• Web de Curtmetratges Casolans de Pedreguer
• Web de les Festes de Pedreguer

Municipis de la Marina Alta

Alcalalí · l'Atzúvia · Beniarbeig · Benidoleig · Benigembla · Benimeli · Benissa · Calp · Castell de Castells · Dénia · Gata de Gorgos Llíber · Murla · Ondara · Orba · Parcent · Pedreguer · Pego· el Poble Nou de Benitatxell · els Poblets· el Ràfol d'Almúnia · Sagra· Sanet i els Negrals · Senija· Teulada · Tormos· la Vall d'Alcalà · la Vall d'Ebo· la Vall de Gallinera · la Vall de Laguar· el Verger · Xaló· Xàbia