Pilota valenciana

De Viquip??dia

La pilota valenciana ??s l'esport de pilota aut??cton del Pa??s Valenci??. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llan??ar-se una pilota amb la m?? sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d'una corda o avance unes ratlles en terra.

Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota, s'anomena Pilota valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom gen??ric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb qu?? es juga, el recinte de joc o les comarques en qu?? es practiquen.

Excepte en el cas del front??, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen per qu?? els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la m?? (que dur?? unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer (Galotxa, Llargues, i Raspall), o en un trinquet (Escala i corda i Raspall).

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Instal??lacions 3 Modalitats 3.1 Estil directe 3.2 Estil indirecte 3.3 Hist??ria de les modalitats 4 Material de joc 4.1 Vestimenta 4.2 Pilotes 4.3 Proteccions 5 Puntuaci?? 5.1 Les ratlles 5.2 Els jocs 6 Les travesses 7 Pilotaris 7.1 En actiu 7.2 Retirats 8 Competicions 8.1 Professionals 8.2 Afeccionats 9 Projecci?? internacional 9.1 Joc internacional 9.2 Pilota basca 9.3 Jocs Ol??mpics de Barcelona 10 La pilota valenciana en l'art 11 Vegeu tamb?? 12 Enlla??os externs 12.1 Federatives 12.2 Empresarials 12.3 Actualitat 12.4 Altres 12.5 V??deos 13 Refer??ncies

[edita] Hist??ria

[edita] Instal??lacions

Cada modalitat de pilota valenciana t?? una canxa de joc determinada o preferida:

• Carrer: Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, comptant cada poble amb un carrer especialment adequat. Aquest carrer ha de ser llarg i ample, i que permeta jugar sense obstacles (i els que hi haja seran aprofitats). Amb l'augment del tr??fic es va dificultar aquesta pr??ctica, motiu pel qual alguns pobles han constru??t carrers artificials que imiten els detalls dels aut??ntics, tals com finestres, balcons o portes. Al carrer es juga a Galotxa, Llargues i Raspall.

• Frare: ??s un front?? de 30 m de llarg??ria per 8 m d'ampl??ria tancat per les quatre parets. Es caracteritza pels bisells verticals a ambd??s cantonades del frontis, anomenats frares, que permeten rebots inesperats.

• Front??: La canxa del front?? consisteix en 3 parets: Un front?? de 9 d'ample per 10 d'al??aria, una muralla de la mateixa al??aria que el front?? i entre 20 i 30 metres de llarg i amb una paret de rebot de 5 metres com a m??nim. El costat de la dreta est?? obert per a permitir situar al p??blic. Est?? guanyant popularitat en els ??ltims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer i a la manca de trinquets. Semblant al front?? basc per?? amb una llarg??ria menor.

• Galotxeta: Nom??s a la comarca del Vinalop?? Mitj?? trobarem aquest recintes de 20 m de llarg per 3.5 d'ample per a jugar la modalitat de Galotxes. Compta amb una corda central destensada i quatre caixons (forats) en els cantons de la canxa.

• Trinquet: ??s un recinte tancat de forma rectangular d'entre 40 i 65 m de llarg i entre 9 i 11 m d'ample. Les dos parets m??s llargues, denominades muralles, tenen una al??ada pareguda a l'ample del recinte. Una de les dos muralles compta amb un element singular, l'escala, quatre esglaons on seu el p??blic. S'hi juga al Raspall i a Escala i corda. Els primers trinquets documentats ja s??n esmentats a la Val??ncia del segle XV. Un dels m??s prestigiosos ??s el Trinquet de Pelayo (a Val??ncia).

[edita] Modalitats

Existeixen diverses modalitats de pilota valenciana encara que es poden dividir en dos grans blocs, estil directe i estil indirecte:

[edita] Estil directe

En l'estil directe els equips estan encarats i s'han d'enviar la pilota d'una meitat del camp a l'altra. Per ordre alfab??tic, les modalitats reconegudes per la Federaci?? de Pilota Valenciana s??n:

• Escala i corda: Practicada en els trinquets amb una corda de vora 2 m al mig de la canxa que separa els dos camps i per damunt de la qual ha de passar la pilota, i que li dona una especial dificultat t??cnica. Juntament al Raspall, compta amb jugadors professionals.
• Galotxa: Similar a l'escala i corda per?? jugant-se al carrer (natural o artificial).
• Galotxetes: Aquesta modalitat es juga en la galotxeta, una xicoteta canxa entre un o dos jugadors per equip. Es disputa a l'aire, aconseguint-se un 'quinze' cada volta que la pilota del rival toca o no aconsegueix passar la corda o s'introdueix la pilota en un dels caixons (forats als cantons de la galotxeta) del rival.
• Llargues: Sembla que ??s la modalitat m??s antiga, es juga al carrer, i t?? com a caracter??stica (que les altres modalitats han perdut) l'exist??ncia de les ratlles, una mena de meitat del camp m??bil. T?? variants com la Palma i la Perxa. Per ser la m??s propera a l'origen com?? ha servit de base per reglamentar el Joc internacional dels Campionats Internacionals de Pilota.
• Pilota blanca: Modalitat practicada a l'Horta Nord, avui en dia reivindicada per les Falles de Val??ncia.
• Raspall: ??s l'altra modalitat, a m??s de l'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. Es juga en trinquet o al carrer, i el nom ve del fet que el pilotari ha de raspar el terra amb la m?? per tornar la pilota, per qu?? sovint hi va rodant. ??s la modalitat m??s dura f??sicament.

[edita] Estil indirecte

En l'estil indirecte els dos equips comparteixen canxa i s'enfronten llan??ant la pilota contra un element (mur), anomenat front??. Despr??s de qu?? la pilota rebote li toca a l'equip contrari.

Per ordre alfab??tic, les modalitats reconegudes per la Federaci?? de Pilota Valenciana s??n:

• Frare: Cada jugador colpeja la pilota de manera alterna havent d'impactar aquesta en el frontis per damunt de una ratlla situada a una al??ada de 90 cm i botant dintre dels l??mits establerts en la canxa. Aquesta modalitat compta amb unes regles similars a les del Front??, per?? en una canxa lleugerament diferent: dimensions un poc menors i amb dos bisells, coneguts com frares en els cantons del frontis que permeten que la pilota fa??a efectes estranys quan impacte en ells.
• Front??: Aquesta modalitat es diferencia del front?? basc en les dimensions (m??s curtes) de la canxa i les caracter??stiques de la pilota (m??s r??pida).

[edita] Hist??ria de les modalitats

Les llargues s??n la modalitat m??s antiga de la pilota valenciana, jugada arreu del Pa??s (o substitu??da per una altra variant en temps recents), nogensmenys, tots els documents que esmenten la pilota coincideixen en que era jugada al carrer i pel sistema de les "ratlles", meitats del camp disparelles i m??bils al llarg de la partida.

De les llargues s'hauria escindit la modalitat del raspall, la qual no empra les ratlles per?? tampoc t?? separaci?? palesa de la canxa de joc.

La corda al mig del carrer o trinquet ??s una invenci?? atribu??da al Nel de Murla als voltants del 1910. D'aquesta manera s'evitaven les discussions sobre la col??locaci?? exacta de cada ratlla i s'afavoria un joc m??s vist??s, en haver de passar la pilota per sobre la corda.

Una variant de les llargues, la Perxa, en qu?? la treta es fa passant la pilota sobre una corda i caient en un espai limitat (el "dau"), per a despr??s jugar a les ratlles, donaria pas a la galotxa, amb la corda de treta i la del mig camp. I alhora, la galotxa seria la passa pr??via a l'escala i corda, en qu?? nom??s resta la corda al mig del trinquet.

Cas a banda ??s el front??, del qual es tenen les primeres not??cies a finals del segle XIX de mans de pilotaris bascos. L'origen dels frares (una mena de front??) de 3 parets no ??s encara cert.

Quant a les galotxetes s??n una remisnisc??ncia de la "pilota grossa" que es jugava a les comarques centrals fins a mitjan segle XX, n'??s una mostra el recinte del segle XVIII que hi ha a Abdet.

[edita] Material de joc

[edita] Vestimenta

En la pilota valenciana els jugadors no duen cap uniforme, sin?? que vesteixen de roig o de blau, essent el roig el color de l'equip te??ricament m??s fort. Aquesta diferenciaci?? sembla feta per als apostadors.

Fins no fa gaires anys en l'Escala i corda era costum vestir de blanc, ???? ??s, pantalons llargs i samarreta blancs, amb una faixa del color corresponent. Avui en dia, amb la introduci?? de la televisi??, s??n les samarretes de color roig o blau les que diferencien l'equip del jugador. Aix?? mateix, no ??s estrany veure-hi reclams publicitaris estampats.

En el raspall, per??, els pantalons s??n curts, ja que els llargs destorben en els freq??ents moviments d'agenollar-se per a raspar la pilota en terra.

[edita] Pilotes

Despr??s del propi jugador, la pilota ??s el factor determinant de les partides. Depenent de la modalitat que es jugue s'utilitzar?? una mena de pilota o una altra. A m??s, el jugador o equip que est?? en el dau (o t?? la treta) pot canviar de pilota per adir-se als seus interessos del moment (una pilota m??s r??pida, una altra de bot m??s curt, etc??tera).

• Pilota de vaqueta: Aquest ??s el tipus de pilota obligatori en l'Escala i corda, el Raspall i la Galotxa). Rep aquest nom per estar feta de pell de bou. Les actuals mesures reglament??ries per a adults s??n 42 mm de di??metre, 138 mm de circumfer??ncia, i entre 42 i 48 grams de pes.

• Pilota de badana: ??s l'utilitzada en les modalitats de carrer Llargues i Galotxa. At??s el terreny de joc, ??s f??cil perdre la pilota o que s'encale en un balc?? o terrat, per?? com que les pilotes de badana s??n molt barates aix?? no ??s cap problema. A m??s, els carrers s??n plens d'irregularitats que causen efectes estranys en el bot de la pilota, sorpreses que s??n esmorte??des per la pr??pia pilota de badana, de cop m??s suau i, per tant, m??s amotllable. Un altre motiu per utilitzar pilotes de badana ??s la seua menor duresa i velocitat, que les fan m??s adients per als jugadors aficionats. Aquestes pilotes estan formades per una cobertura de pell assaonada de corder o d'ovella, per aix?? el nom de badana, molt m??s suau que la vaqueta, i farcides de draps.

• Pilota de tec: Utlitzada exclusivament als frontons valencians. Estan fetes de pell de cabra, de color blanc, m??s dures i pesades que les de badana, i m??s grosses que les de vaqueta (48-50 grams i 5 cm de di??metre).

• Pilota de galotxetes: A la modalitat jugada al Vinalop?? Mitj?? es juga amb unes pilotes pr??pies i ??niques. S??n pilotes farcides amb roba i recobertes amb esparadraps, d'un pes aproximat de 60 grams i d'uns 7 cm de di??metre.

[edita] Proteccions

Cada modalitat t?? una pilota associada, i cada pilota t?? un tacte diferent. Aix??, no hi hi una protecci?? comuna a tots els jugadors ni tan sols a cada modalitat. Una m?? preparada per a jugar a raspall [1] ??s completament diferent d'una altra disposada a jugar a llargues. A m??s, dintre d'un mateix equip d'escala i corda, per exemple, un punter dur?? la m?? molt m??s protegida que el mitger, at??s que la seua funci?? ??s parar la pilota, mentre que el dauer (o escalater), que rep les pilotes amb menys for??a o de rebot, tindr?? menys proteccions per a "sentir-la" millor i dirigir-la amb m??s precisi??.

En general, els pilotaris s'arreglen les mans amb tessamoll i esparadrap, les modernes adaptacions de les cartes i les vetes. Tamb?? ??s freq??ent emprar planxes met??l??liques per a les zones m??s castigades.

• Guant: El guant de pilota valenciana est?? elaborat amb pell de corder. No protegeix la m?? sencera, ni els dits, sin?? nom??s aquelles zones que rebran repetidament el cop de la pilota, ???? ??s, els artells i una part del palmell. Est?? format per dos peces, si fa no fa triangulars, que cobriran la palma i el dors de la m??. De les puntes surten dues vetes amb les quals el jugador es fixar?? el guant, cal una certa habilitat per fer-ho, ja que nom??s ho podr?? fer amb l'altra m?? i amb la boca. Les vetes, depr??s de donar algunes voltes pel canell i el palmell es lligaran al dors de la m??.

• Didal: En la modalitat de raspall, i pels constants cops arran de terra, ??s primordial protegir-se correctament les ungles i els dits. Per aix?? s'hi col??loquen uns didals de cuiro molt dur.

[edita] Puntuaci??

Una partida de pilota valenciana, pel que fa al seua puntuaci??, ??s dividida en un nombre de jocs (o tantos) que dep??n de la modalitat que es jugue. Aquesta sistema de puntuaci?? ??s la manera m??s extesa avui en dia, per?? antigament tamb?? es comptava a pujar i baixar, que consistia tamb?? en arribar a una xifra deteminada, per?? amb l'afegit?? que si l'equip que anava perdent aconseguia un tanto, en lloc de sumar-se'l, l'hi restava a l'equip que anava guanyant. Quan hom aconsegueix un tanto, els equips canvien de camp, ??s a dir, el rest al traure i viceversa. L'??nica excepci?? ??s la modalitat de Llargues, que t?? la particularitat de les ratlles.

[edita] Les ratlles

Aquesta manera de fer els quinzes nom??s ??s usada actualment en les Llargues, tot i que tamb?? s'utilitzaven en els trinquets.

Les ratlles s??n l??nies marcades all?? on es para la pilota. Quan el marxador o la persona que du el compte de la partida no fa cap refer??ncia a cap ratlla vol dir que cap equip t?? cap ratlla. Si n'hi ha, el marxador l'anomena despr??s de la puntuaci?? , sense indicar a favor de qui s??n, car se sobreent??n que s??n a favor del rest, que ??s l'interessat a asolir el traure. En aconseguir dos ratlles, o en arribar a val i una ratlla, es canvia el traure.

Aix??, podrem sentir les seg??ents puntuacions abans de canviar de camp:

• A res i 2 ratlles, si no s'ha guanyat cap
• A quinzens i cap, o simplement, a quinzens, si hi ha ratlles.
• Quinze net i 2 ratlles.
• Trenta neta i 2 ratlles.
• Trenta per quinze i 2 ratlles.
• Val i 1 ratlla.

[edita] Els jocs

El sistema de puntuaci?? de cada joc est?? dividit en quatre moments, anomenats quinzes:

• 15, quinze.
• 30, trenta.
• Val.
• Joc, i se suma el tanto.

Aquestes s??n les situacions possibles en la puntuaci?? d'un joc:

• Quinze net o Quinze res.
• A quinzens, Iguals a quinze, si hi ha empat a 15.
• Trenta neta, o Trenta per res.
• Trenta per quinze, o 30 i 15.
• A dos, si hi ha empat a 30.
• Val net, o Val per res.
• Val per quinze, o Val i 15.
• Val per trenta, o Val i 30.
• S'anomena Joc sabater quan un equip fa tots els quinzes i el rival cap: Quinze net, Trenta neta, Val net, i el guanya. Per extensi??, si una partida acaba sense que un equip aconseguisca cap tanto es diu que ha sigut una partida sabatera.

Per guanyar el joc s'ha de guanyar per 2 o m??s quinzes, aix?? que el rival ha d'estar a 30 com a molt. En cas d'empat a val ambd??s tornen a estar a 30. La que pot ser que siga ??ltima pilotada de la partida rep el nom de Val i lo atre, ja que l'equip que es preveu guanyador du val i si aconsegueix el joc s'emporta tamb?? lo atre (la vict??ria).

• Escala i corda: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 60. Per?? existeix el costum de comen??ar la partida iguals a 15.
• Frares: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 40.
• Front??: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 40.
• Galotxa: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 70.
• Galotxetes: Cada joc suma 1 tanto, i guanya qui arriba a 12.
• Llargues: Cada joc suma 1 tanto, i guanya qui arriba a 10.
• Perxa: Cada joc suma 1 tanto, i guanya qui arriba a 10.
• Raspall: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 25.

[edita] Les travesses

La pilota valenciana ha perviscut en gran part gr??cies a la juguesca i les travesses que hi anaven relacionades, no ??s estrany escoltar en acabar la partida els aficionats queixar-se de l'espectacle que han donat els pilotaris perqu?? aquests no tenien prous incentius per esfor??ar-se, ??s a dir, propines.

El p??blic, tant als trinquets com al carrer, s'adre??a al marxador, qui s'encarrega de casar les travesses, l'espectador li diu postura (la travessa), si el marxador creu que aquesta t?? trellat l'at??n, li d??na un rebut i replega els diners, per a comen??ar a cantar-la buscant un altre espectador que accepte posar-hi diners en contra.

Aquestes travesses es poden fer al quinze o al joc que immediatament despr??s es disputar??.

• Als rojos (o als blaus) 50 euros!

Per?? ??s molt m??s com?? escoltar travesses a un resultat determinat de la partida, ??s a dir, amb quina difer??ncia de tantos ha d'acabar un equip sobre l'altre. En aquest cas el postor, l'espectador que vol fer la travessa, d??na una quantitat de tantos a qui vulga apostar en contra seu. Per guanyar els diners el seu equip ha de guanyar la partida amb aquell marge de tantos o m??s.

Per exemple, en una partida de Raspall (que es juga a 25 tantos):

• "De cinc per als rojos!"

Vol dir que el travessador creu que l'equip vestit de roig guanyar?? la partida 25-15 o millor. O el que ??s el mateix, que els blaus no arribaran a fer 20.

O en una partida d'Escala i corda (a 60 tantos):

• De deu per als blaus!

Vol dir que guanyarien els blaus 60-45.

[edita] Pilotaris

Jugadors de pilota que han marcat ??poca:

[edita] En actiu

• ??lvaro
• Jan
• Martines
• Sarasol II
• Waldo

[edita] Retirats

Eusebio Fredi Genov??s I Juliet d'Alginet El Nel de Murla

Quart Rovellet Sarasol I Xiquet de Llanera Xiquet de Simat

Vegeu una llista m??s extensa a Llista de pilotaris valencians, on hi ha tamb?? els pilotaris professionals de l'empresa ValNet.

[edita] Competicions

Per consultar un resum anual, vegeu Temporades de pilota valenciana.

[edita] Professionals

Escala i Corda

• Trofeu Individual Bancaixa
  • Trofeu Individual Bancaixa de 2007
• Circuit Bancaixa
  • Circuit Bancaixa 07/08
• Trofeu Vidal

Raspall

• Campionat per Equips de Raspall
  • Campionat per Equips de Raspall de 2007
• Campionat Individual de Raspall
  • Campionat Individual de Raspall de 2007

[edita] Afeccionats

Front??

• Campionat Auton??mic de Front?? Individual
• Campionat Auton??mic de Front?? per Parelles

Galotxa

• Campionat Auton??mic Interpobles
• Supercopa de Galotxa
• Trofeu el Corte Ingl??s
• Trofeu Generalitat de Galotxa

Llargues

• Lliga a Llargues d'Alacant
• Lliga a Palma

Perxa

• Lliga a Perxa

Raspall

• Campionat Auton??mic de Raspall al carrer
• Campionat Auton??mic de Raspall en trinquet

[edita] Projecci?? internacional

[edita] Joc internacional

Si b?? ??s cert que moltes modalitats de la pilota valenciana s??c aut??ctones i ??niques, tamb?? ??s cert que forma part d'un conjunt d'esports d'un origen com??. Ha sigut recentment, amb la (re)trobada d'aquests jocs de pilota que ha sorgit la iniciativa d'enfrontar els millors esportistes en l'anomenat Joc internacional, una modalitat molt semblant a les llargues que posa en com?? els diferents jocs de pilota practicats arreu d'Europa i Am??rica.

Aquesta modalitat inventada per la Federaci?? de Pilota Valenciana (integrada en la Confederaci?? Internacional de Joc de Pilota), ??s l'excusa per jugar anualment (des del 1993) els Campionats Internacionals de Pilota.

[edita] Pilota basca

Antigament, les modalitats de Pilota basca preferides al Pa??s Basc eren el "bote luzea", el "mahi jokoa" i el laxoa. Les dos primeres ja han desaparegut, mentre que la ??ltima encara es practica a la vall de Baztan i al Pa??s Basc franc??s. Per les descripcions que es conserven eren del tot id??ntiques a les Llargues valencianes, per?? amb una pilota de major pes i volum.

A mitjans segle XIX, per??, el pilotari "Chiquito de Eibar" popularitz?? l'estil indirecte, l'anomenat "ble", ??s a dir, jugar a pilota contra la paret, del qual l'actual front?? basc n'??s l'evoluci?? aut??ctona.

Una mostra de la compatibilitat entre el joc "a la larga" i les Llargues ??s que havia jugadors professionals que es guanyaven un bon sou amb les apostes per les partides contra els millors aficionats de cada poble que visitaven, ??s el cas de l'aragon??s Lagasa i el valenci?? Amig??, qui varen fer un bon grapat de desafiaments victoriosos en terres navarreses (setembre de 1680 a Pamplona).

L'octubre de 2006, per primer cop, un equip juvenil navarr??s jug?? a Llargues contra un de valenci?? en el Dia de la Pilota celebrat a Val??ncia. Per??, actualment, els contactes entre els dos esports es veuen limitats al front??, monopol??stic per als bascos i minoritari per als valencians. De vegades s'organitzen partides d'exhibici??, com l'Open Ciutat de Valenci??, amb unes regles particulars (la llarg??ria de la canxa, per exemple), i una pilota d'un pes i di??metres intermitjos entre les habituals per a cada modalitat.

[edita] Jocs Ol??mpics de Barcelona

La pilota valenciana va ser un dels esports de demostraci?? de les Olimp??ades de Barcelona el 1992.

[edita] La pilota valenciana en l'art

L'any 1992 l'artista valenci?? Manuel Boix expos?? uns gravats en aiguafort i escultures amb motius de la la pilota valenciana sota el t??tol de El punt dins el moviment.

[edita] Vegeu tamb??

• Colps de la pilota valenciana
  • Colp de manr??

Altres jocs de pilota

• Jeu de paume
• Joc internacional
• Joc de pilota a m?? fris??
• Joc de pilota mesoameric??
• Pallone
• Pilota basca

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Pilota valenciana

[edita] Federatives

• Federaci?? de Pilota Valenciana

• Comit?? de jocs a ratlles

[edita] Empresarials

• ValNet, empresa de pilotaris

[edita] Actualitat

• Escola de pilota, not??cies
• Frediesport, not??cies i botiga

[edita] Altres

• Actualitat del m??n pilotari (d'en Tagarinet, ja traspassat)
• Museu de la Pilota del Genov??s
• Web de pilota a la Universitat de Val??ncia
• II Congr??s mundial de pilota a m??
• P??gina personal de Pedro, pilotari

[edita] V??deos

• Youtube: 7 videos de la final de l'Individual d'Escala i Corda del 93, Genov??s I vs. Sarasol I
• Pilota valenciana: Joc i tradici??. Documental de 15 minuts

[edita] Refer??ncies

• Llopis i Bauset, Frederic (1999). El Joc de Pilota Valenciana. Carena Editors, Val??ncia. ISBN 84-87398-26-X
• (castell??) Soldado, Alberto (1998). Joc de Pilota. Historia de un Deporte Valenciano. PubliTrade Grupo de Comunicaci??n, Val??ncia. ISBN 84-923378-1-8

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Esport
Futbol	Copa del M??n de Futbol 2006 ??? Futbol Club Barcelona  ??? Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
Altres	Atletisme ??? Pilota valenciana ??? Tarradellas Cup 2007 masculina