Pamplona

De Viquip??dia

Pamplona (Iru??a en basc) ??s la ciutat capital de la Comunitat Foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra. Amb 194.894 habitants l'any 2007, Pamplona, que ocupa un lloc gaireb?? c??ntric al mapa navarr??s, est?? situada sobre un altipl??, a 449 metres d'altitud sobre el nivell del mar i, en gran part, vorejada per les aig??es del riu Arga. Amb els seus 23,55 quil??metres quadrats d'extensi??, la ciutat es troba situada als 42?? i 49' de latitud septentrional, i 2?? 1' de longitud occidental. La seva denominaci?? en basc ??s Iru??a.

Evoluci?? demogr??fica de Pamplona entre 1991 i 2004
1991	1996	2001	2004
180 372	166 279	183 964	191 865

Taula de continguts 1 De la prehist??ria a la hist??ria 2 Regne de Pamplona 3 Pamplona unida: 1423 4 Ciutat fronterera 5 La nova ciutat 6 Ciutats agermanades

[edita] De la prehist??ria a la hist??ria

Des dels seus or??gens Pamplona mostra una decidida voluntat d'exercir la seva hegemonia sobre el territori circumdant. L'empla??ament sobre el riu Arga, estrat??gic, apareix ocupat des dels primers temps.

La romanitzaci?? llan??a arrels el segle I aC, quan la ciutat romana s'instal??la sobre el primitiu poblat vasc??, anomenat Iru??a. Aqu??, el 75 aC, el general Gneu Pompeu Magne estableix un campament que, amb el temps, seria Pamplona, "la ciutat de Pompeu". La cristianitzaci?? del territori i la pres??ncia cultural de Roma propiciaran la consolidaci?? de Pamplona com a capital pol??tica i religiosa. Excavacions entorn de la catedral han posat de manifest l'exist??ncia d'una ciutat desenvolupada i dotada de serveis. El Museu de Navarra guarda testimonis d'aquest moment crucial, quan el primitiu poblat de vascons va entrar en la hist??ria de la m?? de la civilitzaci?? romana.

Navarra en general, i de manera especial Pamplona, en els segles VI i VII van ser un constant objectiu militar per a la monarquia visigoda, que va tractar de controlar-ne, amb esc??s ??xit, el territori.

Les tropes musulmanes van arribar primerenques a Pamplona, l'any 714, encara que la seva pres??ncia va ser ef??mera, ja que van preferir arrelar a la Ribera, particularment en la comarca de Tudela, on els musulmans van romandre durant 400 anys, concretament fins 1119.

Carlemany, dins de la seva pol??tica d'expansi?? territorial, al cap d'una expedici?? a la Saragossa musulmana, va ocupar Pamplona i va destruir-ne les muralles l'any 778. Immediatament despr??s, a Roncesvalles, quan estava a punt d'abandonar la terra dels vascons, va sofrir una clamorosa derrota que va frustrar el seu projecte de constituir una zona d'influ??ncia carol??ngia en la vall de l'Ebre, similar a la Marca Hisp??nica de Catalunya.

[edita] Regne de Pamplona

Despr??s dels episodis visig??tics, musulmans i carolingis, la segona meitat del segle IX la ciutat es referma en l'emergent nucli cristi??, que igual com a l'Arag?? i Ast??ries, es configura com a element d'oposici?? davant l'Islam instal??lat al territori de la monarquia visigoda. La dinastia Jimena, el segle X, vertebra aquest moviment social i pol??tic i d??na lloc al Regne de Pamplona, aix?? anomenat origin??riament i que aix?? s'anomenar?? en els dos segles seg??ents, fins que en 1164 va prendre el t??tol de Regne de Navarra. Amb aquest canvi de denominaci?? es pretenia subratllar la sobirania del territori, del conjunt de Navarra, i marcar dist??ncies davant la corona de Castella, a la qual en algun moment els monarques navarresos havien prestat vassallatge.

A la Pamplona medieval predomina l'autoritat del bisbe, en tant que el monarca t?? una cort itinerant, com ??s habitual en aquesta ??poca. De fet durant m??s de 300 anys, de finals del segle X fins 1323, romandr?? sota l'autoritat del bisbe. Mentrestant, el rei viu a comp??s de les conjuntures militars i pol??tiques, i estableix el seu tall itinerant en altres poblacions del regne abans que a Pamplona, on encara que tamb?? t?? palau no es troba c??mode, doncs la seva jurisdicci?? pot entrar en col??lisi?? amb l'episcopal.

[edita] Pamplona unida: 1423

La Pamplona medieval no ??s una, sin?? tres. Aqu?? existeixen, de vegades amb prou feines, tres nuclis urbans diferenciats jur??dicament i socialment. Cada un d'ells t?? les seves pr??pies autoritats municipals, les seves ordenances i les seves muralles. El primitiu poblat vasc?? d'Iru??a, despr??s romanitzat, allotja els navarresos, els pobladors aut??ctons; ??s el barri de La Navarreria. Al Burgo de San Cernin -Sant Sadurn??, en catal??- s'ha establert l'influent grup de francs, burgesos, comerciants, en bona part procedents de Fran??a d'on han portat la seva llengua i les seves devocions -San Cernin es venera a Tolosa de Llenguadoc. La Poblaci?? de Sant Nicol??s constitueix el tercer nucli urb?? de Pamplona, amb una societat m??s heterog??nia en la seva proced??ncia i condici?? social, que actuar?? com a ferment de la futura Pamplona.

La divisi?? en barris o "burgos" es mantindr?? al llarg dels segles XIII i XIV, amb la seva seq??ela de conflictes i viol??ncia que frena el desenvolupament de la ciutat. La tensi?? assoleix la seva major intensitat en 1276, quan a la calor de la crisi pol??tica suscitada per l'arribada d'una dinastia estrangera al tron navarr??s, els Capets, reis de Fran??a, les tropes franceses assalten el barri de la Navarreria, maten els seus habitants i arrasen les propietats. El bisbe, que ha patit amb especial virul??ncia el saqueig, perd la seva tradicional hegemonia sobre la ciutat, que passar?? definitivament sota control del monarca.

L'arribada de la casa d'Evreux al tron de Navarra en 1328 obre una ??poca de consolidaci?? pol??tica i de desenvolupament econ??mic i cultural. Carles III el Noble, posa fi a la secular divisi?? dels tres barris pamplonesos el 1423 en decretar la seva uni?? sota una sola autoritat municipal i sota el mateix escut her??ldic. A la fi, la ciutat supera els seus enfrontaments fratricides i inicia un per??ode de desenvolupament. Testimoni del qual ??s el conjunt arquitect??nic de la Catedral g??tica, en el qual destaquen el magn??fic claustre i el superb sepulcre, esculpit per artistes borgonyons, en el qual reposen Carles III el Noble i la seva esposa Leonor de Castella.

[edita] Ciutat fronterera

La crisi pol??tica que sacseja Navarra durant el segle XV, condensada en la guerra civil que acarnissadament mantenen agramontesos i beaumontesos, incideix directament a la capital del Regne. Aquesta conjuntura d'extrema debilitat i de caos social ??s aprofitada per Castella per envair Navarra i posar lloc a la capital. En retre's Pamplona el 1512 es rendeix el Regne; i els seus reis -Joan d'Albret i Catalina de Foix- s'han de refugiar en les seves terres de l'altre costat dels Pirineus, en territori franc??s, on sospiraran i conspiraran per una restauraci?? que no arribar??. Ho van intentar m??s d'una vegada, l'??ltima el 1521, quan van posar c??rcol a Pamplona. Aqu??, al servei del virrei castell??, combatia Ignasi de Loiola que resultar?? ferit al lloc on avui s'aixeca una capella en el seu honor, a prop del Palau de Navarra. A partir d'aquest rev??s el noble guipusco?? canviar?? la seva vida, deixar?? les armes i crear?? un ex??rcit espiritual, la Companyia de Jes??s. Immediatament se li unir?? Francesc Xavier, un noble navarr??s, estudiant a la Universitat de Par??s, la fam??lia del qual paradoxalment havia militat al costat dels reis navarresos a l'exili i, per tant, contra la facci?? en la qual havia lluitat Ignasi de Loiola.

Despr??s de la conquesta de Castella, la capital del Regne adquireix un nou valor estrat??gic com a pla??a fortificada davant la permanent amena??a d'invasi?? del monarca franc??s, el llavors enemic pertina?? de la corona castellana. Importants obres de fortificaci?? se succeiran al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII per tal de convertir la ciutat en un basti?? infranquejable davant el temut atac de l'altre costat de la frontera pirenaica.

Per?? Pamplona no s'esgotar?? en aquesta funci?? militar i desenvolupar?? la seva vocaci?? de capitalitat pol??tica i espiritual. Aqu?? es congregaran les institucions pol??tiques, entre les quals ocupar?? el primer lloc el Virrei, que havia substitu??t als monarques aut??ctons, i al costat del qual actuen el Consell de Navarra, suprema inst??ncia judicial del Regne; la Cambra de Comptos, que exerceix de tribunal de comptes; i la Diputaci?? del Regne, amb funcions executives emanades de les Corts de Navarra. Les Corts es reuniran amb freq????ncia a la capital del Regne al llarg de la seva exist??ncia dilatada, que en es prolongar?? fins a 1828.

[edita] La nova ciutat

Pamplona romandr?? tancada a les seves muralles fins als inicis del segle XX. La poblaci?? viur?? restringida, redu??da a un espai cada vegada m??s estret que li impedir?? afrontar els reptes d'una societat que comen??a a abandonar les formes de vida i de treball de l'Antic R??gim.

A la fi, el 1905, les muralles comencen a caure, des de la Taconera al Labrit, per permetre el creixement ordenat cap al Sud. Aix?? va sorgir el Segon Eixample -el primer, una t??mida expansi?? urban??stica entorn de la Ciutadella, s'havia produ??t en 1888-. Des de la Pla??a del Castell cap al Sud es van obrir nous carrers, plantejats amb un esquema rigor??s, a la manera de l'aplicat per Ildefons Cerd?? en l'Eixample de Barcelona.

A mitjans del segle XX, amb l'inici de la industrialitzaci??, sorgeixen o es reactiven entorn de la poblaci?? hist??rica barris destinats a recollir els immigrants arribats majorit??riament dels voltants rurals. ??s el cas de la Txantrea, al peu de la ciutat, en l'altre costat del riu; de la Rotxapea i de Sant Jordi, a prop de l'estaci?? de ferrocarril; i de la Miraculosa, al flanc Sud. L'ampliaci?? del terme municipal va culminar el 1998 amb la incorporaci?? de Mendillorri, una moderna zona residencial, i la trama urbana s'expandeix actualment en noves urbanitzacions, com Ezkaba i Buztintxuri.

Al mateix temps que la ciutat es desenvolupa durant la segona meitat del segle XX, els petits municipis de l'entorn, fins a llavors dedicats al camp, sobtadament es transformen en lloc de resid??ncia de la nova poblaci?? industrial. Aix?? va succeir, per exemple, a No??in, Zizur, Bara????in, Antso??in, Berriozar, Burlada i Villava.

La creaci?? del pol??gon industrial de Landaben, dins del Pla de Promoci?? Industrial propiciat el 1964 per la Diputaci?? Foral, va impulsar definitivament l'activitat industrial de Pamplona i va propiciar un canvi profund i generalitzat en les mentalitats i en les condicions de vida. La Pamplona tradicional, petita, artesana i rural, es va transformar en una societat viva, que va impulsar les reivindicacions socials i pol??tiques. La transici?? pol??tica del franquisme a la democr??cia es va viure a la capital navarresa amb particular intensitat, primer en el pla sindical i despr??s, de manera generalitzada, en el pol??tic i cultural.

En l'actualitat Pamplona, superada la transici?? a la societat industrial, es presenta com una ciutat de mida mitjana, equilibrada. Mostra un creixement contingut, reparteix la seva activitat entre la ind??stria i els serveis, gaudeix de singular prestigi en els camps de la sanitat i de l'educaci??, i creix en sintonia amb unes pautes urban??stiques exemplars.

[edita] Ciutats agermanades

• Baiona, Lapurdi, Pa??s Basc franc??s, Fran??a
• Paderborn, Alemanya
• Pamplona, Col??mbia
• Yamaguchi, Jap??