Abdet
De Viquipèdia
L´Abdet és una població situada a la vall de Guadalest, Alacant, i pertany administrativament a la població propera de Confrides. Està situada als peus de la serra de Serrella, a una altitud de 630 metres. Actualment no arriba al centenar d'habitants.
Taula de continguts |
[edita] Monuments
- L'església de Sant Vicent Ferrer.
- El trinquet, situat paral·lelament a l'església, data de 1772, i és per tant un dels més antics. El 2006 va ser reformat.
- El riu, lloc pròsper per al barranquisme; paratge de gran bellesa natural.
[edita] Festes i celebracions
En Abdet se celebren dues festes: a l'abril, en honor a Sant Vicent Ferrer. És la festa dels joves i és tradicional la foguera a les portes de l'església. Al el tercer cap de setmana d'agost, en honor a la Verge dels Dolors. És la festa dels casats i el seu principal acte és l'ofrena. Pel dia hi ha cercaviles, celebracions religioses, menjars populars en la plaça, partides de pilota valenciana, actes culturals i activitats infantils; per les nits hi ha revetlla.
[edita] Història
La població és d'origen àrab. L'any 1264 el rei Jaume I la va lliurar a Vidal de Sarrià a qui en el 1271 va succeir el seu fill, Bernat de Sarrià, el qual la va cedir el 1335 a l´ infant Pere. Posteriorment, les cases de Cardona i Ariza posseirien el senyoriu. En 1526, els musulmans es van rebel·lar contra l'ordre de conversió manada per Carles I. Amb lluites permanents contra Castella, en 1609 van prendre de nou les armes, sumant-se als moriscs refugiats en les muntanyes de la Vall de Laguart fins que fossin expulsats definitivament aquest mateix any, deixant abandonades les dotze úniques cases que havia.
Posteriorment, va ser repoblat, i en el segle XVIII ja tenia vint-i-cinc cases, arribant a tenir el municipi complet de Abdet i Confrides 822 habitants. Durant els dos últims segles, la població descendeix lentament. Durant el període 1960-1970 va minvar un 17%, arribant a baixar en l'última dècada un 50%. A l´actualitat, la població d´Abdet està creixent lleugerament, en bona mida per la presència d´immigrants europeus.
[edita] Etimologia del terme Abdet
De seguida pensem en un origen àrab del nom que, evidentment, té l'aire d'un nom propi dels nombrosos amb Abd- o amb noms de la mateixa arrel. Però això pot ser víctima d'un cop d'ull superficial, no explicant-se llavors la terminació -et. No s´ha trobat res igual en els llistats de topònims àrabs; i l'ús amb article induïx a un apel·latiu romà mossàrab o català. Realment, s´ha trobat una explicació àrab més d'acord amb el "paisatge toponomàstic" d'aquesta vall i amb el passat radicalment morisc d'aquest lloc. L'arrel abd- va tenir plena acollida en l'àrab en tots els llocs, però amb el significat de "servir", "adorar". En particular, era verb procedent naturalment del seu participi actiu abid amb el significat de "ermita". En diccionaris més accessibles, figura també com adjectiu, significant "adorador", "devot". També consta que és corrent el femení abida. Posat en plural, és abidat, és a dir "adoradoras", "devotes".
Per tant, eixa pot ser una explicació fonètica completa del nom, ja que és una norma general de l'àrab vulgar hispànic i magrebí el emmudiment de la "i" interna seguida de vocal llarga. En el parla morisca, havia de sonar proveït de l'article alabdat, d'on es catalanitzaría (a)labdat i finalment l'Abdet. No és gens artificial aquest adjectiu femení plural, atès que és un procés repetit en el català. L'ús de l'adjectiu femení "devota" amb el sentit de "ermita", "santuari". L'aplicació d'aquest adjectiu a les ermites, ja apuntava en el segle XV "...el vell rei es va retirar a contemplació a una devota ermita". (Tirant lo Blanc Ag I, 21)
[edita] Gastronomia
- Olleta de blat
- Pilotes de dacsa
- Conill amb alls
És també típic el menjar de cacera, així com gran varietat de fruita i verdura obtinguda dels camps (nespres, olives, ametlles, taronges, raïm i un llarg etcètera).
