Trinquet (esport)
De Viquip??dia
El Trinquet ??s el recinte en qu?? es juga a l'Escala i corda i al Raspall, modalitats de la pilota valenciana.
Taula de continguts |
[edita] El recinte
??s una pista tancada de forma rectangular i grand??ria variable, encara que aquesta oscil??la aproximadament entre els 8,5 i 11 m d'ample i de 45 a 60 m de llarg. Totes les parets estan pintades de blanc per a contrastar amb el negre de la pilota de vaqueta.
Les parets m??s llargues, anomenades muralles, estan marcades per unes ratlles verticals (els blaus) numerades del zero al deu. Aquest blaus no tenen avui en dia cap funci??, per?? en les modalitats antigues a ratlles s'aprofitaven com a fites on es produ??a la ratlla (vegeu les Llargues).
Les parets m??s curtes, situades a les esquenes de qui fa el dau i de l'equip que fereix, es diuen frontons. Tenen una al????ria entre 4 i 6 metres. La pilota que pegue als frontons podr?? ser jugada de rebot, per?? sense que pegue un segon bot.
A sobre els frontons solen haver les galeries, una mena de palc esglaonat per al p??blic. A m??s de les galeries tamb?? pot seure a les llotgetes, tant la de dalt com la de baix, s??n un espai redu??t normalment reservat per a aficionats experimentats, car la pilota hi arriba sovint i, per tant, s??n un lloc perill??s. Les llotgetes fan cantonada el front?? del dau amb la muralla de la dreta.
Les escales s??n quatre graons situats a la muralla de l'esquerra del dau. Entre tots l'al??ada arriba als 2 m, el primer d'ells, el que s'al??a del terra, ??s un poc m??s elevat que els altres, el frontal del qual rep el nom de careta. En el Raspall tota pilota que arriba a les escales est?? immediatament parada, ???? ??s, s'atura el joc i es raspa la pilota des del centre de la pista a l'altura on s'ha aturat. En l'Escala i corda, per??, la pilota pot rodar o botar per les escales i nom??s estar?? parada quan el p??blic, est??tic, impedisca el seu moviment, aleshores es far?? la caiguda d'escala.
En les partides d'Escala i corda es col??loca una corda a 1,80 m d'al??ada al mig del trinquet que el divideix en dues meitats: la del dau i la del rest. Aquesta corda, per dalt de la qual ha de passar la pilota, sol tenir una breu xarxeta per facilitar-ne la visi?? i unes campanetes que avisen quan la pilota ha tocat la corda, situaci?? que ??s falta.
Sota la corda, i arran l'escala, hi ha una llosa de color diferent a les altres (o un cercle) que rep el nom de llosa o pedra. Marca el punt on el feridor ha de botar la pilota per ferir.
Tamb?? en l'Escala i corda ??s fonamental el dau, un quadrat de vora 3 m pintat al terra situat en el cant?? de les escales amb el front??. A l'inici de cada quinze el feridor hi haur?? de llen??ar la pilota despr??s que aquesta bote a certa al??ada de la muralla, si no cau a dins ??s falta, d'aquesta jugada se'n diu ferir.
Rematant els angles dels frontons amb el terra hi ha el tambor??, un bisell d'uns 45??, que es considera aire, ??s a dir, no es compta el bot que la pilota hi fa??a. Els tamborins afegeixen un element imprevist al recorregut de la pilota, ja que pot botar-hi i al??ar el vol facilitant la jugada, o pegar a les juntes i caure r??pida i recta al terra sense donar temps de reacci??.
[edita] El p??blic
Una de les caracter??stiques de la pilota valenciana ??s la proximitat del p??blic al joc, fins i tot estant-hi al mig. Els aficionats poden escollir, quan entren al trinquet, on seure. Els m??s prudents podran veure la partida des de les galeries i els m??s valents podran seure a les llotgetes.
En la modalitat d'Escala i corda una quantitat m??nima per?? selecta podr?? seure tamb?? sota la corda (1,80 m d'al??ada) que divideix la canxa en dos meitats.
Per?? la majoria del p??blic s'asseu a les escales. En el Raspall el p??blic sap que els pilotaris no hi volen enviar la pilota i s'hi sent segur. S'asseu, doncs, tot al llarg de les escales. En l'Escala i corda, per??, nom??s ??s perm??s de seure en la meitat de les escales corresponent al rest.
[edita] Trinquets d'anomenada
Tots els trinquets s??n diferents: Tant en les mesures, com en el material de construcci?? de les parets o el terra, com en la forma de les llotgetes o l'al??ada de les galeries. Aix?? doncs, cadascun t?? unes caracter??stiques que el fan ??nic i faciliten o entorpeixen l'estil de cada pilotari. Per exemple, d'un trinquet es pot dir que ??s mentider quan les parets s??n rugoses i els rebots n'ixen irregularment, o es pot dir que ??s un trinquet reboter quan ??s curt i les pilotes arriben f??cilment als frontons.
Per tant, al llarg del temps i de les partides els afeccionats i els propis jugadors han anant escollint i anomenant els seus trinquets preferits. D'entre els m??s destacats hi ha el Trinquet de Pelayo a Val??ncia, on actualment es disputen les partides mes importants d'Escala i corda, o el Trinquet el Zurdo de Gandia, conegut com la Catedral del Raspall.
