Gandia

De Viquip??dia

Gandia (en castell?? i oficialment Gand??a) ??s una ciutat del Pa??s Valenci??, capital de la comarca de la Safor. Est?? prop de la costa i a la vora del riu Serpis.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Edificis d'inter??s 3 Personatges importants 4 Demografia i economia 5 Pol??tica 6 Geografia 7 Clima 8 Gastronomia 9 Festes i cultura 10 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Les coves del Parpall?? i de les Meravelles, paleol??tiques, mostren les m??s antigues restes de poblament. Tamb?? s'ha constatat el pas dels ibers i dels romans.

??dhuc que la proced??ncia de la ciutat ??s ??rab, no ??s fins 1240, moment de l'ocupaci?? cristiana del castell de Bair??n per en Jaume I, quan es pot parlar de nucli urb??; aleshores Gandia era una vila que vivia del conreu de la canya de sucre; l'emmurallament del poble propici?? l'agrupament dels diversos nuclis poblats dispersos pel terme. El 1323 Jaume II el Just conced?? al seu fill, l'infant Pere de Ribagor??a, el senyoriu de la vila.

El 1359 l'heret?? el fill d'aquest, Alfons Arag?? i Foix, de malnom el Vell; qui al 1399 rep d'en Mart?? l'Hum?? el t??tol de duc, amb Gandia com a centre del ducat i hi estableix una cort famosa en l'??poca. El seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la ind??stria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reforma la col??legiata i continua potenciant la cort que alberga figures liter??ries com Ausi??s March (Gandia i Beniarj?? es disputen ser la ciutat de naixement de March), Joanot Martorell o Joan Ro??s de Corella. A la seua mort sense descend??ncia es produ?? un plet per la successi?? dels seus territoris, que es va resoldre amb el pas de Gandia a Hug de Cardona.

El 1433 la reb?? l'infant Joan, qui ho va cedir el 1439 a son fill, el pr??ncep Carles de Viana; a la seua mort, el 1461, pass?? a la Corona. El 1485 el ducat ??s adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Llu??s Borja, despr??s de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de Val??ncia, en el que Gandia actuava com a penyora. A la mort d'aquest li succeeix son germ?? Joan Borja qui marid?? amb Maria Enr??quez (cosina de Ferran el Cat??lic), d'aquest matrimoni va n??ixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a Roma l'any 1497, i que fou pare de Francesc Borja. El nou duc empr??n una tasca urbanitzadora --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i pol??tic, a l'estil renaixentista itali??. El 1550, quan ingressa en la Companyia de Jes??s, abdica en son fill, Carles Borja, el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del comte d'Oliva, i mant?? Gandia com un dels nuclis m??s influents i poderosos del panorama, fins l'endeutament de la noblesa i les Germanies, que en la batalla del Vernisa, o de Gandia, derrotaren l'ex??rcit reialista, saquejaren el palau ducal i atacaren el raval, o moreria.

L'expulsi?? morisca, que delm?? la poblaci?? en un ter??, de la qual cosa va trigar vora 150 anys a recuperar-se; la decad??ncia del conreu de la canya de sucre i la pesta portaren aires de crisi que va haver d'afrontar, el quart duc. Francesc de Borja, el qual, per??, va escometre l'ampliaci?? del recinte urb?? amb la construcci?? de la Vila Nova i un nou cintur?? de muralles que inclo??a el col??legi de Sant Sebasti?? (el qual edifici encara es conserva), convertit en Universitat el 1548 i que deix?? de funcionar el 1772, sense arribar a ser mai un centre important. La p??rdua dels Furs com a conseq????ncia de la guerra de Successi??, en qu?? Gandia va recolzar el borb??, va oc??rrer en un moment en qu?? els ducs havien abandonat Gandia, que obtingu?? el t??tol de ciutat per privilegi de Felip V, el Socarrat, per instal??lar-se a Madrid d'on tornaven en comptades ocasions, la qual cosa supos?? el floriment de moviments antisenyorials i la decad??ncia de la vida ciutadana.

El 1740 Llu??s Ignasi de Borja va morir sense descend??ncia i el ducat passava als Benavente i despr??s als Osuna actuals posse??dors del t??tol. La reactivaci?? econ??mica durant aquest segle vingu?? de la m?? del canvi en els conreus: s'abandona la canya de sucre i s'aposta per la morera i la crian??a de cucs, que arriben a constituir-hi una important ind??stria, a finals de segle hi ha un miler de telers de cinta de seda i 24 d'altres teixits. L'adobament de pells i la fabricaci?? de rajoles i taulells tamb?? digueren la seua en l'esmentada reactivaci??. En el segle XIX ??s la seda la que entra en crisi i deixa pas al vinyet, que rere l'epid??mia de fil??loxera deixa el pas al taronger.

L'any 1881 comen??a la demolici?? de les muralles, surt al carrer el primer peri??dic de la ciutat, "El Litoral" i arriben les primeres m??quines de vapor al tramvia, que unia Gandia amb Carcaixent, per substituir les cavalleries i perllongar la l??nia fins a D??nia. Tanmateix des del 1890 el tren conegut popularment com dels anglesos o la xitxarra unia ja Alcoi amb el Grau de Gandia. El patrici local Sinisalbo Guti??rrez f??u les gestions oportunes amb la companyia anglesa que instal??l?? aquest ferrocarril per a construir, el 1893 el port de Gandia, que era anomenat des de temps medievals i que signific?? la revitalitzaci?? per a la ciutat i la seua conversi?? definitiva en el municipi m??s important de la zona. La seua construcci?? provoc?? l'impuls del conreu del taronger, que convertiria el Grau de Gandia en el primer port taronger valenci??, si b?? la pres??ncia d'altres tipus de transport disminu?? m??s endavant la seua import??ncia.

El 1908 es produ?? la primera crisi de la taronja per problemes d'ajustament del mercat. En els anys vint del passat segle s'inici?? una recuperaci?? que afavor?? una r??pida expansi??. Els anys anteriors a la guerra de 1936-1939 hi havia una majoria anarquista al Grau, mentre que a la ciutat el corrent principal era de signe blasquista: radical i anticlerical; des dels anys cinquanta hi ha hagut un r??pid creixement demogr??fic el motiu del qual cal cercar-lo en el fort corrent immigratori, atret per l'auge del turisme i el sector serveis, procedent de la resta de la comarca i de l'interior del Pa??s, i tamb?? d'Andalusia i La Manxa. El 1965 s'annexionaren els municipis de Beniopa i Benipeixcar.

[edita] Edificis d'inter??s

El 1998 va remodelar-se tot el centre hist??ric de Gandia amb peatonalitzaci?? de diversos carrers la qual cosa va comportar un ritme de vida m??s tranquil i la possibilitat de fruir d'una manera m??s agradable el ric patrimoni de la ciutat, entre el qual cal destaar:

• Escoles Pies: Antiga Universitat fundada per Francesc de Borja, remodelada en 1992 i en 1998. Actualment alberga la UNED, l'Escola Permanent d'Adults i el col??legi dels Escolapis. En la pla??a que li d??na acc??s han estat ubicades cinc est??tues dels cinc membres m??s rellevants de la fam??lia Borja: sant Francesc, Lucr??cia, Calixt III, Alexandre VI i C??sar, realitzades pel valenci?? Manuel Boix.
• La Col??legiata: Popularment La Seu. Fundada en 1499 pel papa Borja, Alexandre VI sobre una antiga esgl??sia visig??tica que esdevindria, al seu torn, mesquita. L'actual edifici ??s de 1756 i va ser declarat Monument Hist??rico Art??stic en 1931. Durant la Guerra Civil fou incendiada i va perdre gran part del seu patrimoni, entre d'altres el retaule de sant Leocadi, de Dami?? Forment. Va ser restaurada en la d??cada dels quarantes del segle XX.
• Palau Ducal: Resid??ncia dels Ducs Reials d'Arag?? abans de ser-ho dels Borja. ??s l'edifici m??s visitat i conegut de Gandia. Edificat en estil g??tic catal?? va ser adquirit, gaireb?? en ru??nes, pels jesu??tes en p??blica subhasta, en 1887. En 1964 va ser declarat Monument Hist??ric Nacional i en 1995 va sofrir una pregona rehabilitaci?? que va deixar-lo en la situaci?? actual. De l'interior del palau cal mencionar: el pati d'armes, sal?? de les ??guiles, galeria Daurada, capella, i dormitori de Sant Francesc de Borja.
• Ajuntament: Neocl??ssic, de 1778. Restaurat en 1998, sols conserva la fa??ana original.
• Hospital de sant Marc. G??tic. Actualment alberga el Museu Arqueol??gic de la ciutat.
• Castell de Bair??n: D'origen musulm??, segle XI. Despr??s de diferents usos civils i militars en el segle XVII restava en ru??nes. L'ajuntament l'adquir?? i una escola-taller realitza els treballs de recuperaci?? i rehabilitaci?? tendents a la ubicaci?? d'un parc arqueol??gic.
• Torrassa del Pi i Muralles. Restes de la muralla medieval que fou enderrocada en el segle XIX.
• Alqueria del Duc: Edifici medieval fortificat que fou restaurat per l'ajuntament, que va adquirir-lo en ru??nes, en 1981 i on s'ha instal??lat l'Escola d'Hoteleria Comarcal. Conserva una s??nia, el celler i un rellotge de 1780. Est?? declarada d'inter??s hist??rico-Art??stic .
• Ermita de santa Anna: Segle XVIII, completament remodelada en els vuitanta.
• Sant Josep del Raval: 1744-1801.
• Santa Maria Magdalena de Beniopa: 1804-1837 Neocl??ssica.
• Nostra Senyora del Mond??ver de Marxuquera.

[edita] Personatges importants

• Ac?? van n??ixer els poetes Ausi??s March i Joan Ro??s de Corella.
• Ac?? va n??ixer Sant Francesc de Borja.
• D'ac?? procedeix la fam??lia Borja.
• D'ac?? provenia la fam??lia de Joanot Martorell.

[edita] Demografia i economia

Segons el Padr?? Municipal, la ciutat de Gandia comptava el dia 1 de gener de 2006 amb una poblaci?? de 77.943 habitants, de gentilici gandians, que ocupen els nuclis de poblaci?? de Gandia, Grau de Gandia, Marxuquera Baixa i Marxuquera Alta.

       Homes   Dones   Total 
       40.824  39.447  80.271 

No obstant es calcula que durant els mesos d'estiu la poblaci?? de la ciutat est?? entre 140.000 / 180.000 habitants. procedents d'altres zones d'Espanya, en particular de Madrid, i de l'estranger que v?? a passar les vacances en els seus propis apartaments, o en lloguers. S'ha dit que la platja d'esta ciutat ??s una de les millors del mediterrani peninsular, per la seua gran extensi?? litoral. Existix a m??s un bell passeig mar??tim que recorre tota esta extensi??.

A hores d'ara el sector econ??mic principal ??s el turisme, que fa de Gandia una pot??ncia del sector, i, com a conseq????ncia els serveis i el sector immobiliari. El sector industrial tamb?? abasta import??ncia. A l'agricultura no es dedica m??s que el 4% de la poblaci??.

Hi tenen representaci?? les dues universitats m??s importants del Pa??s Valenci??: la Polit??cnica, amb l'Escola Polit??cnica Superior i la de Val??ncia amb la Universitat d'Estiu. Tamb?? la UNED hi t?? seu.

[edita] Pol??tica

Resultats electorals de Gandia, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Socialista Obrer Espanyol	Jos?? Manuel Orengo Pastor	14.745	12
	Partit Popular	Arturo Torr?? Chisvert	11.483	9
	Plataforma de Gandia	Fernando Mut Oltra	3.391	2
	Bloc Nacionalista Valenci??	Josep Miquel Moya Torres	2.571	2
	Altres		3.448	-
	En blanc		405	-
Total		36.211		25

[edita] Geografia

El terme de Gandia abra??a els 61,5 km² i es troba en una ubicaci?? privilegiada entre el mar, amb magn??fiques platges de sorra daurada: la d'Ahuir, amb sector nudista incl??s, la de Ven??cia, la Nord i la de Rafalca??d, la muntanya: el Montd??ver (841 m.) i l'horta regada pel Serpis.

[edita] Clima

El clima que ofereix Gandia ??s mediterrani pluj??s, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que s??n prou abundants es concentren a la tardor i poden arribar a ser espectaculars. De fet Gandia t?? un r??cord de precipitaci?? m??xima en 24 hores de 720 mm. el 3 de novembre de 1987. En eixa "gota freda" Gandia va arreplegar en dos dies 844 mm., r??cord nom??s superat per la ve??na poblaci?? de X??bia. Per tant est?? subjecta a fortes inundacions, sobretot a la vora del Serpis.

[edita] Gastronomia

Els arrossos, com no podia ser menys, tenen una especial arrel a Gandia, per?? ??s la fideu??, segons molts origin??ria d'ac??, l'estrela de la gastronomia gandiana. Els peixos i el marisc i els dol??os, reminisc??ncies de la canya del sucre, tamb?? tenen la seua import??ncia a l'hora de parlar de la gastronomia local.

[edita] Festes i cultura

Sobre qualsevol celebraci?? festiva de les moltes que hi ha al cap de l'any sobresurten les falles, amb m??s de 115 anys d'hist??ria a la ciutat. Les seues festes en honor a Sant Francesc de Borja, el seu patr??, s??n a finals de Setembre i principis de Octubre.

Hereva d'una ??poca d'esplendor cultural irrepetible, Gandia ofereix activitats culturals com ara la convocat??ria de premis literaris que s'hi celebra des de 1959 o el Festival Internacional de M??sica.

Com en tota la Safor, la pilota valenciana gaudeix de gran afici??. Des dels anys 50 del segle XX fins al 2007 Gandia va comptar amb un trinquet anomenat El Zurdo, que fou conegut com La catedral del Raspall i que va ser enrunat per construir un bloc de pisos.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Gandia

• Gandia punt cat - Portal de Gandia i la Safor en valenci??
• Generalitat Valenciana - Gandia
• Costa Mediterr??nia.com - Gandia
• Ajuntament de Gandia
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Secci?? "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci?? amb consentiment de l'autor.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Safor
Ador | Alfauir | Almiser?? | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarj?? | Benifair?? de la Valldigna | Benifl?? | Benirredr?? | Castellonet de la Conquesta | Daim??s | la Font d'en Carr??s | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | R??tova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa