Gandia

De Viquipèdia

Gandia (en castellà i oficialment Gandía) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor. Està prop de la costa i a la vora del riu Serpis.

Taula de continguts 1 Història 2 Edificis d'interés 3 Personatges importants 4 Demografia i economia 5 Política 6 Geografia 7 Clima 8 Gastronomia 9 Festes i cultura 10 Enllaços externs

[edita] Història

Les coves del Parpalló i de les Meravelles, paleolítiques, mostren les més antigues restes de poblament. També s'ha constatat el pas dels ibers i dels romans.

Àdhuc que la procedència de la ciutat és àrab, no és fins 1240, moment de l'ocupació cristiana del castell de Bairén per en Jaume I, quan es pot parlar de nucli urbà; aleshores Gandia era una vila que vivia del conreu de la canya de sucre; l'emmurallament del poble propicià l'agrupament dels diversos nuclis poblats dispersos pel terme. El 1323 Jaume II el Just concedí al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça, el senyoriu de la vila.

El 1359 l'heretà el fill d'aquest, Alfons Aragó i Foix, de malnom el Vell; qui al 1399 rep d'en Martí l'Humà el títol de duc, amb Gandia com a centre del ducat i hi estableix una cort famosa en l'època. El seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reforma la col·legiata i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com Ausiàs March (Gandia i Beniarjó es disputen ser la ciutat de naixement de March), Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. A la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió dels seus territoris, que es va resoldre amb el pas de Gandia a Hug de Cardona.

El 1433 la rebé l'infant Joan, qui ho va cedir el 1439 a son fill, el príncep Carles de Viana; a la seua mort, el 1461, passà a la Corona. El 1485 el ducat és adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Lluís Borja, després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. A la mort d'aquest li succeeix son germà Joan Borja qui maridà amb Maria Enríquez (cosina de Ferran el Catòlic), d'aquest matrimoni va nàixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a Roma l'any 1497, i que fou pare de Francesc Borja. El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil renaixentista italià. El 1550, quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, Carles Borja, el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del comte d'Oliva, i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins l'endeutament de la noblesa i les Germanies, que en la batalla del Vernisa, o de Gandia, derrotaren l'exèrcit reialista, saquejaren el palau ducal i atacaren el raval, o moreria.

L'expulsió morisca, que delmà la població en un terç, de la qual cosa va trigar vora 150 anys a recuperar-se; la decadència del conreu de la canya de sucre i la pesta portaren aires de crisi que va haver d'afrontar, el quart duc. Francesc de Borja, el qual, però, va escometre l'ampliació del recinte urbà amb la construcció de la Vila Nova i un nou cinturó de muralles que incloïa el col·legi de Sant Sebastià (el qual edifici encara es conserva), convertit en Universitat el 1548 i que deixà de funcionar el 1772, sense arribar a ser mai un centre important. La pèrdua dels Furs com a conseqüència de la guerra de Successió, en què Gandia va recolzar el borbó, va ocórrer en un moment en què els ducs havien abandonat Gandia, que obtingué el títol de ciutat per privilegi de Felip V, el Socarrat, per instal·lar-se a Madrid d'on tornaven en comptades ocasions, la qual cosa suposà el floriment de moviments antisenyorials i la decadència de la vida ciutadana.

El 1740 Lluís Ignasi de Borja va morir sense descendència i el ducat passava als Benavente i després als Osuna actuals posseïdors del títol. La reactivació econòmica durant aquest segle vingué de la mà del canvi en els conreus: s'abandona la canya de sucre i s'aposta per la morera i la criança de cucs, que arriben a constituir-hi una important indústria, a finals de segle hi ha un miler de telers de cinta de seda i 24 d'altres teixits. L'adobament de pells i la fabricació de rajoles i taulells també digueren la seua en l'esmentada reactivació. En el segle XIX és la seda la que entra en crisi i deixa pas al vinyet, que rere l'epidèmia de fil·loxera deixa el pas al taronger.

L'any 1881 comença la demolició de les muralles, surt al carrer el primer periòdic de la ciutat, "El Litoral" i arriben les primeres màquines de vapor al tramvia, que unia Gandia amb Carcaixent, per substituir les cavalleries i perllongar la línia fins a Dénia. Tanmateix des del 1890 el tren conegut popularment com dels anglesos o la xitxarra unia ja Alcoi amb el Grau de Gandia. El patrici local Sinisalbo Gutiérrez féu les gestions oportunes amb la companyia anglesa que instal·là aquest ferrocarril per a construir, el 1893 el port de Gandia, que era anomenat des de temps medievals i que significà la revitalització per a la ciutat i la seua conversió definitiva en el municipi més important de la zona. La seua construcció provocà l'impuls del conreu del taronger, que convertiria el Grau de Gandia en el primer port taronger valencià, si bé la presència d'altres tipus de transport disminuí més endavant la seua importància.

El 1908 es produí la primera crisi de la taronja per problemes d'ajustament del mercat. En els anys vint del passat segle s'inicià una recuperació que afavorí una ràpida expansió. Els anys anteriors a la guerra de 1936-1939 hi havia una majoria anarquista al Grau, mentre que a la ciutat el corrent principal era de signe blasquista: radical i anticlerical; des dels anys cinquanta hi ha hagut un ràpid creixement demogràfic el motiu del qual cal cercar-lo en el fort corrent immigratori, atret per l'auge del turisme i el sector serveis, procedent de la resta de la comarca i de l'interior del País, i també d'Andalusia i La Manxa. El 1965 s'annexionaren els municipis de Beniopa i Benipeixcar.

[edita] Edificis d'interés

El 1998 va remodelar-se tot el centre històric de Gandia amb peatonalització de diversos carrers la qual cosa va comportar un ritme de vida més tranquil i la possibilitat de fruir d'una manera més agradable el ric patrimoni de la ciutat, entre el qual cal destaar:

• Escoles Pies: Antiga Universitat fundada per Francesc de Borja, remodelada en 1992 i en 1998. Actualment alberga la UNED, l'Escola Permanent d'Adults i el col·legi dels Escolapis. En la plaça que li dóna accés han estat ubicades cinc estàtues dels cinc membres més rellevants de la família Borja: sant Francesc, Lucrècia, Calixt III, Alexandre VI i Cèsar, realitzades pel valencià Manuel Boix.
• La Col·legiata: Popularment La Seu. Fundada en 1499 pel papa Borja, Alexandre VI sobre una antiga església visigòtica que esdevindria, al seu torn, mesquita. L'actual edifici és de 1756 i va ser declarat Monument Històrico Artístic en 1931. Durant la Guerra Civil fou incendiada i va perdre gran part del seu patrimoni, entre d'altres el retaule de sant Leocadi, de Damià Forment. Va ser restaurada en la dècada dels quarantes del segle XX.
• Palau Ducal: Residència dels Ducs Reials d'Aragó abans de ser-ho dels Borja. És l'edifici més visitat i conegut de Gandia. Edificat en estil gòtic català va ser adquirit, gairebé en ruïnes, pels jesuïtes en pública subhasta, en 1887. En 1964 va ser declarat Monument Històric Nacional i en 1995 va sofrir una pregona rehabilitació que va deixar-lo en la situació actual. De l'interior del palau cal mencionar: el pati d'armes, saló de les Àguiles, galeria Daurada, capella, i dormitori de Sant Francesc de Borja.
• Ajuntament: Neoclàssic, de 1778. Restaurat en 1998, sols conserva la façana original.
• Hospital de sant Marc. Gòtic. Actualment alberga el Museu Arqueològic de la ciutat.
• Castell de Bairén: D'origen musulmà, segle XI. Després de diferents usos civils i militars en el segle XVII restava en ruïnes. L'ajuntament l'adquirí i una escola-taller realitza els treballs de recuperació i rehabilitació tendents a la ubicació d'un parc arqueològic.
• Torrassa del Pi i Muralles. Restes de la muralla medieval que fou enderrocada en el segle XIX.
• Alqueria del Duc: Edifici medieval fortificat que fou restaurat per l'ajuntament, que va adquirir-lo en ruïnes, en 1981 i on s'ha instal·lat l'Escola d'Hoteleria Comarcal. Conserva una sènia, el celler i un rellotge de 1780. Està declarada d'interés històrico-Artístic .
• Ermita de santa Anna: Segle XVIII, completament remodelada en els vuitanta.
• Sant Josep del Raval: 1744-1801.
• Santa Maria Magdalena de Beniopa: 1804-1837 Neoclàssica.
• Nostra Senyora del Mondúver de Marxuquera.

[edita] Personatges importants

• Ací van nàixer els poetes Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
• Ací va nàixer Sant Francesc de Borja.
• D'ací procedeix la família Borja.
• D'ací provenia la família de Joanot Martorell.

[edita] Demografia i economia

Segons el Padró Municipal, la ciutat de Gandia comptava el dia 1 de gener de 2006 amb una població de 77.943 habitants, de gentilici gandians, que ocupen els nuclis de població de Gandia, Grau de Gandia, Marxuquera Baixa i Marxuquera Alta.

       Homes   Dones   Total 
       40.824  39.447  80.271 

No obstant es calcula que durant els mesos d'estiu la població de la ciutat està entre 140.000 / 180.000 habitants. procedents d'altres zones d'Espanya, en particular de Madrid, i de l'estranger que vé a passar les vacances en els seus propis apartaments, o en lloguers. S'ha dit que la platja d'esta ciutat és una de les millors del mediterrani peninsular, per la seua gran extensió litoral. Existix a més un bell passeig marítim que recorre tota esta extensió.

A hores d'ara el sector econòmic principal és el turisme, que fa de Gandia una potència del sector, i, com a conseqüència els serveis i el sector immobiliari. El sector industrial també abasta importància. A l'agricultura no es dedica més que el 4% de la població.

Hi tenen representació les dues universitats més importants del País Valencià: la Politècnica, amb l'Escola Politècnica Superior i la de València amb la Universitat d'Estiu. També la UNED hi té seu.

[edita] Política

Resultats electorals de Gandia, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Socialista Obrer Espanyol	José Manuel Orengo Pastor	14.745	12
	Partit Popular	Arturo Torró Chisvert	11.483	9
	Plataforma de Gandia	Fernando Mut Oltra	3.391	2
	Bloc Nacionalista Valencià	Josep Miquel Moya Torres	2.571	2
	Altres		3.448	-
	En blanc		405	-
Total		36.211		25

[edita] Geografia

El terme de Gandia abraça els 61,5 km² i es troba en una ubicació privilegiada entre el mar, amb magnífiques platges de sorra daurada: la d'Ahuir, amb sector nudista inclòs, la de Venècia, la Nord i la de Rafalcaïd, la muntanya: el Montdúver (841 m.) i l'horta regada pel Serpis.

[edita] Clima

El clima que ofereix Gandia és mediterrani plujós, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que són prou abundants es concentren a la tardor i poden arribar a ser espectaculars. De fet Gandia té un rècord de precipitació màxima en 24 hores de 720 mm. el 3 de novembre de 1987. En eixa "gota freda" Gandia va arreplegar en dos dies 844 mm., rècord només superat per la veïna població de Xàbia. Per tant està subjecta a fortes inundacions, sobretot a la vora del Serpis.

[edita] Gastronomia

Els arrossos, com no podia ser menys, tenen una especial arrel a Gandia, però és la fideuà, segons molts originària d'ací, l'estrela de la gastronomia gandiana. Els peixos i el marisc i els dolços, reminiscències de la canya del sucre, també tenen la seua importància a l'hora de parlar de la gastronomia local.

[edita] Festes i cultura

Sobre qualsevol celebració festiva de les moltes que hi ha al cap de l'any sobresurten les falles, amb més de 115 anys d'història a la ciutat. Les seues festes en honor a Sant Francesc de Borja, el seu patró, són a finals de Setembre i principis de Octubre.

Hereva d'una època d'esplendor cultural irrepetible, Gandia ofereix activitats culturals com ara la convocatòria de premis literaris que s'hi celebra des de 1959 o el Festival Internacional de Música.

Com en tota la Safor, la pilota valenciana gaudeix de gran afició. Des dels anys 50 del segle XX fins al 2007 Gandia va comptar amb un trinquet anomenat El Zurdo, que fou conegut com La catedral del Raspall i que va ser enrunat per construir un bloc de pisos.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gandia

• Gandia punt cat - Portal de Gandia i la Safor en valencià
• Generalitat Valenciana - Gandia
• Costa Mediterrània.com - Gandia
• Ajuntament de Gandia
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Safor
Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa