Ausi??s March

De Viquip??dia

Nota: L'article necessita algunes millores en la seua redacci??:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Cal una introducci?? per contextualitzar.

Taula de Sant Sebasti?? (segle XV) a la Col??legiata de Gandia, on abans es pensava que estava retratat Ausi??s March

Ausi??s March, poeta valenci??, sent a m??s un dels millors poetes de la literatura valenciana / catalana de tots els temps, fill del cavaller i tamb?? poeta Pere March i Elionor Ripoll, va n??ixer molt probablement a Beniarj?? en 1400 (malgrat que segons algunes investigacions potser nasqu?? a Gandia en 1397),. De molt jove prengu?? part en les expedicions que Alfons el Magn??nim realitz?? pel Mediterrani.

A partir dels vint-i-set anys ja no eixiria de la seua terra. Primer a Beniarj??, on administrava les seues propietats i m??s tard a Val??ncia, on tingu?? una vida molt moguda i desordenada.

Als quaranta anys es cas?? amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i va enviduar dos anys despr??s. D'Isabel heret?? els llocs del R??fol de Famut, Benib??der, Cuta, Traella i el R??fol de Xal??. El 1443 es torn?? a casar, ara amb Joana Escorna, que tamb?? va morir jove. Ausi??s March va morir el 3 de mar?? de 1459 a Val??ncia. Li han estat atribu??ts cinc fills bastards i cap de leg??tim .

Molts dels seus poemes, entre els quals cal destacar Veles e vents, han estat bellament musicats per Raimon.

[edita] Antecedents

Se sap que la poesia trobadoresca expressava uns sentiments cenyits per les normes de "l'amor cort??s" pel que fa al contingut, i per una ret??rica brillant per?? molt falsa, buida i distant pel que fa a la forma: el fet d'escriure en proven??al n'??s un indici i el de signar les poesies amb pseud??nim, un altre. S'arriba doncs a Ausi??s March (qui signa els seus poemes "Jo s??c aquell que em dic Ausi??s March"), escriptor ja en catal??, per trencar els motlles de la poesia trobadoresca amb l'expressi?? de l'??ntima meditaci?? personal d'un home-poeta que apareix, despullat de tota ficci??, disposat a parlar-nos d'all?? que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb D??u, la mort i el problema ??tic. Aquests problemes s??n reals i personals, igual que les dones que hi apareixen (ja no "midons") les quals ja no s??n Beatrius ni Laures, distants i platonitzades - pures idees amb nom propi- sin?? dones reals que estimen o no i que s??n estimades o odiades per unes raons concretes i no per afany d'idealitzaci??.

[edita] Import??ncia d'Ausi??s March

Ausi??s March ??s un home de lletres molt reconegut dintre de la literatura valenciana medieval. Sense fer cap objecci?? a la seua qualitat liter??ria, aquest criteri est?? recolzat pels punts seg??ents:

Pel fet que fou un poeta molt llegit, per la influ??ncia que deix?? en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etc??tera. A m??s, tota la poesia en catal?? del segle XVI ??s un intent d'imitaci?? de la seua obra.
La quantitat de manuscrits que ens han arribat, aix?? com les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres.
Perqu?? la seua obra es distancia de tota l'anterior, i esdev?? una poesia molt personal i sincera.

[edita] Modernitat de l'obra ausiasmarquiana

El perqu?? de la seua modernitat:

Utilitza per primera vegada el valenci?? en els seus poemes.
Se separa de la po??tica trobadoresca m??s pel que fa a la tem??tica que no a la forma, ja que mant?? el vers decas??l??lab amb la forma 4+6, aix?? com conserva l'??s del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa ins??lita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un.
Nou tractament de la dona, diferent a la idealitzaci?? amb qu?? fou tractada pels trobadors i a la sublimaci?? espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausi??s March la dona ??s un ser hum?? amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicol??giques substitueixen les exageracions de la bellesa.
L'obra d'Ausi??s March ??s una constant reflexi?? de tots els aspectes sobre la condici?? humana, quan part de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a m??s, ho fa amb molta profunditat.
Pren la mort de la seua esposa Joana Escorna, com a tema d'algunes de les seues can??ons, una prova m??s de la seua sinceritat.
La seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, per?? hi conserva una unitat, ??s escrita des d'un jo concret, i des de les pr??pies experi??ncies i circumst??ncies reals d'aquest jo.

[edita] La seua obra

L'obra ausiasmarquiana est?? constitu??da per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seua obra per cicles tem??tics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, aix?? com s'observa una evoluci?? formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el c??mput total de la seua obra com un immens poema.

[edita] Els cants d'amor

En la seua producci?? l'amor ??s un tema tan important que arriba a generar-ne d'altres amb entitat pr??pia, per?? sempre com a causa o efecte del primer. En l'obra de March la dona ??s una persona real, humana i individual i, en conseq????ncia la relaci?? home-dona ser?? el compost de l'amor sensual (sentits) i l'amor intel??lectual (contemplaci?? i pensament). El nostre autor sols mantindr?? de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjan??ant un "senhal" per amagar aix?? el seu nom. Podem dividir aquests cants en cinc senyals que corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor.

[edita] Plena de Seny

Aquest primer cicle est?? compost per d??nou poemes. S??n una mena de di??leg entre l'autor i una dama, "aimia". El poeta proposa a l'amada una relaci?? m??s madura tant f??sica com intel??lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el seu car??cter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud agressiva, per?? segueix lluitant i com escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comen??a un nou cicle.

[edita] Llir entre Cards

Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una altra dona "dona Teresa". Ara el poeta s'allunya dels aspectes f??sics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplaci?? com a ??nica possibilitat d'assolir l'amor pur i aix?? el separa de la resta dels h??mens. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i fins i tot se sent culpable perqu?? la dama s'ha decantat per amar "l'home pec", l'impur, el com??. Tot a???? el du a una obsessi?? per la mort, que esdev?? un tema constant en aquest cicle.

[edita] Amor, amor

Dotze poemes formen part d'aquest nou cicle. Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel??lectual no ??s suficient per assolir el plaer complet, l'amor pur. Un dels temes m??s freq??ents ??s l'enyoran??a d'??poques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s'adre??a directament a la dama, quan increpa o dialoga, o fa amb "Amor" personificat.

[edita] Mon darrer b??

Compr??n nom??s dues poesies adre??ades, segons sembla a una sola dama, de la qual s'enamor?? sent l'autor ja vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals passats...

[edita] Oh, foll amor

Est?? format per deu poemes. El poeta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d'ac?? el senyal "foll", que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perd?? de D??u.

[edita] Els cants de mort

El tema de la mort no ??s exclusiu d'aquest cicle, format nom??s per sis poesies dedicades a pl??nyer la mort d'una sola dona i sense senyal. La destinat??ria sembla ser la seua segona esposa, Joana Escorna. El poeta, amb una sinceritat molt humana reflexiona sobre els temes m??s comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el dest?? de l'??nima, el dolor per l'abs??ncia, el record del temps passat. El poeta fins i tot, se sent culpable de la mort de la seua dona.

"La gran dolor que llengua no pot dir
del qui.s veu mort e no sap on ir??
(no sab sson D??u si per a si el volr??
o si.n infern lo volr?? sebollir) [...]"

"[...]O cruel mal qui tols la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
l'esperit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan; [...]"

[edita] El cant espiritual

Aquest cant, dirigit a D??u, ??s una llarga oraci?? (224 versos), escrits en segona persona i ??s considerat com un dels poemes m??s importants de la literatura en catal??. El poeta es mostra preocupat per aconseguir el cam?? de D??u i t?? por d'??sser condemnat per haver caigut en el "foll amor" de la qual cosa es penedeix, fins i tot li demana a D??u que li acurte la vida per no inc??rrer en m??s pecats.

Ac?? observem el poeta m??s preocupat per expressar el seu pensament i les seues reflexions m??s ??ntimes que per seguir els preceptes de la po??tica tradicional. Per aix?? hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seua expressi?? esdev?? molt m??s natural que la resta de composicions feta a base de versos prou durs i aspres, cosa que dificultava la lectura.

"Si com los rius que a la mar tots acoren,
Aix?? les fins totes en tu se n'entren.
Puix te conec, esfor??a'm que jo t'ame:
Ven??a l'amor a la por que jo et porte."

[edita] L'estil

La poesia ausiasmarquiana es mostra d'una banda culta:

Perqu?? hereta dels trobadors "l'expressi?? formal" de l'amor: "senhal".
Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud ling????stica proven??al.

I d'altra banda desimbolta sobretot per la utilitzaci?? del l??xic i la sintaxi populars. Els elements que contribueixen a donar esta sensaci?? s??n:

Pres??ncia constant d'objectes de la quotidianitat (pa, portes, forn...):
"Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa."

Paisatges on se situa l'acci?? s??n del m??n medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...):
"Llir entre cards, passions d'Amor fan
Tembre i Fiar estar dins un hostal."
Personatges que hi apareixen (tamb?? del m??n feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols, malalts...).
Sovint el poema ??s el desenvolupament d'una comparaci?? inicial entre el poeta d'una banda i algun terme militar, mar??tim, m??dic, etc. d'altra.
Sol utilitzar increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximaci?? entre l'autor i el lector:
"Hajau dolor de la dolor de mi!"