Proven??al

De Viquip??dia

El proven??al (en occit?? de Proven??a, proven??au) ??s el dialecte occit?? que es parla a Proven??a i a alguns territoris ve??ns. El ni??ard ??s una varietat proven??al parlada a Ni??a.

Un exemple en proven??al:

??Totei leis umans naisson liures. Son egaus per la dignitat e lei drechs. An totei una rason e una consci??ncia. Se devon tenir frairenaus leis uns amb leis autres.??

Taula de continguts 1 Extensi?? geogr??fica 2 Classificaci?? del proven??al 3 Particularitats 4 Classificacions subdialectals 5 Codificaci?? i estandarditzaci?? 6 Secessionisme ling????stic 7 Refer??ncies 8 Bibliografia

[edita] Extensi?? geogr??fica

Segons la gram??tica de Juli Ronjat (publicada entre 1930 i 1941) i P??ire B??c (el 1995), el proven??al es parla:

• al sud de la regi?? Proven??a-Alps-Costa Blava (al sud de la ciutat de Dinha),
• a l'est del departament del Gard, a la regi?? Llenguadoc-Rossell?? (als voltants de Nimes, amb el seu l??mit occidental que co??ncideix aproximadament amb el riu Vidorle i el peu de les Cevenes).
• al principat de M??naco, on el proven??al ni??ard coexisteix amb el l??gur monegasc.

Segons alguns autors, el proven??al compr??n totes les parles occitanes dels Alps (dites alpines o gavotes), ??s a dir el nord de la regi?? Proven??a-Alps-Costa Blava (al nord de Dinha) i a les Valls Occitanes de l'Estat itali??. Tanmateix, existeixen unes altres classificacions que agrupen els parlars dels Alps en l'occit?? vivaroalp?? i no en el dialecte proven??al. La inclusi?? dels parlars dels Alps dins del proven??al s'explica m??s per motius hist??rics que dialectol??gics. La inclusi?? de la franja de Nimes (i menys encara de la franja costera del Vidorle) al dialecte proven??al no impedeix el car??cter de transici?? que t?? aquesta zona i de la seva pertinen??a hist??rica al Llenguadoc i no a Proven??a.

??bviament existeixen franges de transici?? entre els dialectes proven??al i vivaroalp?? que els dialect??legs solen atribuir al vivaroalp??: sud de Droma (dita Droma Proven??al), regi?? de Dinha, alt Pa??s Ni??ard.

Tamb?? hi ha una transici?? entre els dialectes proven??al i llenguadoci?? a l'extrem sud-est d'Ardecha i a l'oest de Nimes (cap al riu Vidorle i al peu de les Cevenes).

[edita] Classificaci?? del proven??al

Segons B??c (1995), els dialectes proven??al i llenguadoci?? formen un conjunt sud-occit?? (o occit?? meridional), que es distingeix del nord-occit?? (vivaroalp??, alvern??s i llemos??) i de l'occit?? gasc??.

[edita] Particularitats

Una part de les caracter??stiques ling????stiques d'aquesta varietat occitana ja es manifesten a l'Edat Mitjana una altra part es consolida a partir del segle XVII:

• Vocalitzaci?? de les -l en fi de s??l??laba en [w] (fil > fiu, m??l > m??u, sal > sau, mart??l > mart??u).
• Vocalitzaci?? freq??ent (per?? no sistem??tica) de -lh en [w] (solelh > soleu).

Els altres trets es fan visibles a partir del segle XVII: caiguda de les consonants finals (i sobretot algunes marques gramaticals com les -s del plural dels noms i adjectius, que desapareixen o que en certs casos es substitueixen per la terminaci?? -ei pronunciada [ej/i]. En ni??ard per?? empren les terminacions -u/-i. Aix?? la forma occitana m??s extensa los amics, las amigas es diu en proven??al general leis amics, leis amigas i en ni??ard lu amics, li amigas.

[edita] Classificacions subdialectals

• El proven??al general compr??n dues varietats molt properes:
  • El proven??al rodanenc. La seva extensi?? ??s a l'est del departament del Gard (cap a Nimes), el departament de Valclusa (cap a Aviny??, Aurenja) i l'oest del departament de les Boques del Roine (Arle, Camarga). Els "jueus del Papa", comunitats jueves d'Aviny?? i del Comtat Venaiss?? van desenvolupar un subdialecte judeoproven??al espec??fic (sovint anomenat shuadit). Les caracter??stiques pr??pies del rodanenc:
    • Morfologia:
      • Desin??ncia de 1a persona al present de l'indicatiu ??s -e (cante) com en valenci??.
      • L'article definit plural lei(s) es pronuncia [li(z)] i altres terminacions del plural en -ei(s).
      • Els seg??ents pronoms tenen les formes occitanes generals: me, te ,se ("em, et, es").
    • Fon??tica:
      • Abs??ncia de diftongaci?? de ?? realitzat [??] (b??n, p??nt...).
  • El proven??al mar??tim (o central o mediterrani). La seva extensi?? dans l'est de les Boques del Roine (cap a Selon, Ais de Proven??a i Marsella), el departament del Var (Tol??...) i l'oest dels Alps Mar??tims (cap a Canes, Ant??bol, Grassa i Canha de Mar). El sud dels Alps d'Alta Proven??a coneix una transici?? dol??a entre el proven??al mar??tim i el vivaroalp??, que comen??a a partir de Dinha. Les caracter??stiques del mar??tim s??n:
    • Morfologia:
      • Desin??ncia de 1a persona al present de l'indicatiu ??s -i (canti) com en rossellon??s. Per?? ??s -o (canto/chanto) en la zona de transici?? cap al vivaroalp?? i com en catal?? central.
      • L'article plural lei(s) es pronuncia [lej(z)] i altres terminacions del plural en -ei(s).
      • Els seg??ents pronoms tenen les formes mi, ti, si en lloc de les formes occitanes generals me, te ,se ("em, et, es").
    • Fon??tica:
      • Pres??ncia de diftongs amb ?? realitzat [w??/we/wa] (b??n, p??nt...).
• El proven??al ni??ard es parla en el baix Comtat de Ni??a i de manera residual a M??naco (l'alt Comtat de Ni??a ??s de dialecte vivaroalp??). Alguns opinen que es tracta d'un dialecte distint del proven??al, per raons m??s culturals que no pas dialect??logiques. Prou particular, el ni??ard es caracteritza per:
  • La desin??ncia de 1a persona al present de l'indicatiu que ??s -i (canti) com en rossellon??s. Per?? ??s -o (canto/chanto) en la zona de transici?? cap al vivaroalp?? i com en catal?? central.
  • La conservaci?? de la -a final ??tona pronunciada [a] (en lloc de [??] com en proven??al general).
  • La pronunciaci?? de la majoria de les consonants finals (en lloc d'emmudir-les com en proven??al general). Per?? la terminaci?? -s del plural s'ha emmudit i explica, en certs casos, l'aparici?? de formes noves del plural mascul?? amb -u i del plural femen?? amb -i (corresponent amb -ei(s) del proven??al general). Aix??: la forma occitana general los amics, las amigas es diu en ni??ard lu amics, li amigas (per?? en proven??al general: leis amics, leis amigas).
  • Una tend??ncia a conservar paraules esdr??ixoles (en lloc de transformar-les en paroles planes com en occit?? general i com en rossellon??s). Aix??: dim??negue (en lloc de dimenge "diumenge"), p??gina (en lloc de pagina).
  • Els seg??ents pronoms tenen les formes mi, ti, si en lloc de les formes occitanes generals me, te ,se ("em, et, es").

• El vivaroalp??, des del Vivar??s cap als Alps, que ??s en realitat un dialecte distint del proven??al segons les classificacions avui prou acceptades dels ling??istes Juli Ronjat i P??ire B??c. Pertany al nord-occit?? (t?? cha en lloc de ca i ja per ga...). Per?? alguns poden arribar a considerar que ??s un "proven??al alp??" per raons hist??riques i socials m??s aviat que ling????stiques. Aquesta assimilaci?? identit??ria al dialecte i a la cultura proven??al tamb?? pot afectar la part m??s oriental del departament llenguadoci?? d'Erau (Lun??l i voltants).

[edita] Codificaci?? i estandarditzaci??

Existeixen dos sistemes normatius concurrents a causa de la dura situaci?? de digl??ssia enfront del franc??s:

• La norma cl??ssica, desenvolupada particularment per Rob??rt Lafont, unit??ria en l'??mbit occit??, que s'acosta dels usos m??s tradicionals del proven??al, dels altres dialectes occitans, de l'occit?? antic i tamb?? del catal??.
• La norma mistralenca, utilitzada particularment per Frederic Mistral, per?? menys unit??ria, poc tradicional i que s'acosta dels usos francesos.

En les dues normes, existeixen tend??ncies favorables a una estandarditzaci?? del proven??al, basada en la koin?? liter??ria iniciada pel Felibritge des del segle XIX i bastant convergent amb les altres koin??s regionals de l'occit??. Aix?? es dibuixen dues varietats regionals de l'occit?? estand??rd: el proven??al general i el proven??al ni??ard (a causa del particularisme cultural fort del Comtat de Ni??a). Emper?? tamb?? hi ha tend??ncies que defensen el localisme exacerbat i que rebutgen (o desestabilitzen) la codificaci?? respecte a les dues normes.

Comparaci?? entre les dues normes existents en occit?? proven??al (extret de la Declaraci?? Universal dels Drets Humans) Un quadre m??s complet de totes les normes de l'occit?? es pot consultar aqu??.
Norma cl??ssica	Norma mistralenca
Proven??al general Totei lei personas naisson liuras e egalas en dignitat e en drech. Son dotadas de rason e de consci??ncia e li cau (/fau) agir entre elei amb un esperit de frairesa. Proven??al ni??ard Toti li personas naisson liuri e egali en dignitat e en drech. Son dotadi de rason e de consci??ncia e li cau agir entre eli emb un esperit de frairesa.	Proven??al general T??uti li persouno naisson libro e egalo en dignita e en dre. Soun doutado de resoun e de counsci??nci e li fau agi entre ??li em' un esperit de freiresso. Proven??al ni??ard Touti li persouna naisson li??uri e egali en dignit?? e en drech. Soun doutadi de rasoun e de counsci??ncia e li cau ag?? entre eli em' un esperit de frairessa.

En catal??: "Totes les persones naixen lliures i iguals en dignitat i en dret. S??n dotades de ra?? i de consci??ncia i les cal actuar entre elles amb un esperit de germanor."

Altra comparaci??
Norma cl??ssica (transcripci??)	Norma mistralenca (original)
Mir??lha, Cant I (F. Mistral) Cante una chata de Proven??a. Dins leis amors de sa joven??a, A trav??rs de la Crau, v??rs la mar, dins lei blats, Umble [Umil] escolan dau grand Om??ra [Om??r], Ieu la v??le seguir. Coma ??ra Ren qu'una chata de la t??rra, En f??ra de la Crau se n'es gaire parlat.	Mir??io, Cant I (F. Mistral) Cante uno chato de Prouv??n??o. Dins lis amour de sa jouv??n??o, A trav??s de la Crau, vers la mar, dins li blad, Umble escoulan d??u grand Oum??ro, I??u la vole segui. Coume ??ro R??n qu'uno chato de la terro, En foro de la Crau se n'es gaire parla.

En catal??: "Cante una noia de Proven??a. / En les amors de las seva joven??a, / A trav??s de la Crau, vers la mar, en els blats, / Humil alumne del gran Homer, / Jo vull seguir-la. Com era / nom??s una noia de la terra, / Fora de la Crau no se n'ha gaire parlat."

Es remarcar?? que les dues normes, en general, difereixen sistem??ticament per l'ortografia (notaci?? dels sons) per?? noten quasi exactament la mateixa cosa: Cante una chata de Proven??a i Cante una chato de Prouv??n??o es pronuncien igual.

La norma oral (recomanaci?? de les formes parlades) difereix solament una mica entre norma mistralenca i norma cl??ssica. Per exemple, certs mots afrancesats s??n acceptats en norma mistralenca (umble/umble, Oum??ro/Om??ra) mentre que la norma cl??ssica aconsella d'evitar-los i de reempla??ar-los per formes occitanes m??s aut??ntiques (umil, Om??r).

[edita] Secessionisme ling????stic

Despr??s de molts anys de lluita per a establir quina grafia s'havia de fer servir per a escriure l'occit?? proven??al, ha aparegut una tend??ncia secessionista, que reivindica la norma mistralenca, per?? no representa pas el conjunt dels usuaris d'aquesta norma i a m??s ??s contr??ria a la visi?? unit??ria de la llengua d'oc de F. Mistral. Aquest secessionisme ling????stic va apar??ixer durant els anys 1970 (amb Lo??s Baile) i ha estat reactivat des de la fi dels anys 1990 per l'universitari Felip Blanchet: recolzant-se sobre la identitat proven??al, afirmen que el proven??al seria una llengua i que s'hauria de parlar de "lleng??es d'oc" al plural i no d'una sola llengua. Rebutgen el terme unitari "occit??". Aquesta tend??ncia ??s molt marginal en l'??mbit de la ling????stica rom??nica per?? ??s influent a alguns ??mbits pol??tics i culturals locals. Nogensmenys no ha aconseguit conv??ncer la majoria del moviment cultural proven??al, ni solament la comunitat cient??fica dels ling??istes seriosos especialitzats en proven??al.

[edita] Refer??ncies

• (angl??s)Provencal Language a la Classic Encyclopedia, basada a l'edici?? de 1911 de la Encyclopaedia Britannica

[edita] Bibliografia

• AVRIL J.T. (1839) Dictionnaire proven??al-fran??ais suivi d???un vocabulaire fran??ais-proven??al [reed. 1991, Nimes: Lacour]
• B??C P??ire = BEC Pierre (1995) La langue occitane, coll. Que sais-je? n?? 1059, Par??s: Presses Universitaires de France [1a ed. 1963]
• CALVINO Joan Batista (1905) = CALVINO Jean-Baptiste, Nouveau dictionnaire ni??ois-fran??ais, Ni??a: Imprimerie des Alpes Maritimes [reed. 1993 amb lo t??tol: Dictionnaire ni??ois-fran??ais, fran??ais-ni??ois, Nimes: Lacour]
• CASTELANA J??rdi (1947) = CASTELLANA Georges, Dictionnaire ni??ois-fran??ais [reed. 2001, Ni??a: Serre]
• CASTELANA J??rdi (1952) = CASTELLANA Georges, Dictionnaire fran??ais-ni??ois [reed. 2001, Ni??a: Serre]
• COMPANH Andrieu ???COMPAN Andri??u??? (1965) = COMPAN Andr??, Grammaire ni??oise [reed. 1981, Ni??a: Serre]
• COPIER Juli (1995) = COUPIER Jules, Dictionnaire fran??ais-proven??al / ???Dicioun??ri franc??s-prouven??au??? [Diccionari franc??s-proven??au], Ais de Proven??a: Association Dictionnaire Fran??ais-Proven??al / Edisud
• FORVIERAS Xavier de ???FOURVIERO Savi?? de??? (1899) = FOURVI??RES Xavier de, Grammaire proven??ale et guide de conversation [reed. 1973, Aviny??: Aubanel] [m??s d???una reedici??: Culture Proven??ale et M??ridionale, Aub??ron]
• LAFONT Robert (1951) Phon??tique et graphie du proven??al: essai d???adaptation de la r??forme linguistique occitane aux parlers de Provence, Tolosa: Institut d?????tudes Occitanes [reed. 1960] ??? Actualitzat en Lafont 1972
• LAFONT Rob??rt (1972) L???ortografia occitana, lo proven??au, Montpelhi??r: Universitat de Montpelhi??r III-Centre d???Estudis Occitans ??? Actualitzaci?? de Lafont 1951
• MARTIN Guiu, & MOLIN Bernat (1998) = MARTIN Guy, & MOULIN Bernard, Grammaire proven??ale et cartes linguistiques, Ais de Proven??a: Comitat Sestian d???Estudis Occitans / Centre Regionau d???Estudis Occitans-Proven??a / Edisud
• FETTUCIARI J??rgi, & MARTIN Guiu, & PIETRI Jaume (2003) Dictionnaire proven??al-fran??ais / Diccionari proven??au-franc??s, Ais de Proven??a: Edisud / L???Escomessa / CR??O Proven??a
• L??BRE Elias, & MARTIN Guiu, & MOLIN Bernat (2004) = L??BRE ??lie, & MARTIN Guy, & MOULIN Bernard, Dictionnaire de base fran??ais-proven??al / Diccionari de basa franc??s-proven??au, Ais de Proven??a: CR??O Proven??a / Edisud [1a ed. 1992]
• MISTRAL Frederic (1879-1886) ???Lou Tresor d??u Felibritge??? [Lo Tresaur dau Felibritge]: Dictionnaire proven??al-fran??ais Ais de Proven??a: Remondet-Aubin [reed. 1932, Par??s: Delagrave] [reed. 1968, Ais de Proven??a: ???Edicioun Ramoun Berengui????? (Edicions Ramon Berenguier)] [reed. 1979, Ais de Proven??a: Edisud, 2 vol.]
• RONJAT Juli = RONJAT Jules (1930-1941), Grammaire istorique [sic] des parlers proven??aux modernes, 4 vol. [reed. 1980, Marsella: Laffitte Reprints, 2 vol.]