Judeoprovençal
De Viquipèdia
El judeoprovençal, també conegut com a shoadit (fr.: Chouadit) o hebraico-comtadí, és una varietat d'occità actualment extinta.
Es tracta d'una combinació de provençal vernacular, del qual pren la major part del seu vocabulari i característiques lingüístiques, hebreu, i altres particularitats específiques. S'engloba dins del conjunt de llengües jueves caracteritzades per la seva combinació d'elements de la llengua local i hebreu, com ara el judeoàrab, el judeoespanyol (o sefardita), o el judeoalemany (o jiddisch).
Tot i alguns documents anteriors, com el poema sobre la Reïna Esther, composat per Crescas de Caylar en 1327, en llengua provençal però escrit amb l'alfabet hebreu, els primers testimonis consistents d'aquest parlar com a tal daten del segle XVI, quan era conegut al Comtat Venaissí amb el nom de roman. Des de llavors la seva presència a les carrièras ha estat continuada, produint-se tota mena de creacions literàries tant de naturalesa artística com litúrgica, fins la unió de fet del Comtat amb França just abans de l'advent de la revolució francesa, arran de la qual els jueus francesos van obtenir els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà, inclòs el de viure a qualsevol part del país. Això va provocar la dispersió dels habitants de les carrièras i el començament del procés de decadència del judeoprovençal, procés que va esdevenir irreversible després de la Shoah.
Freqüentment, l'escriptor provençal Armand Lunel (mort en 1977) és considerat l'últim parlant de l'idioma. Tanmateix es té constància de dues persones, Blanche Mossé (curadora de la sinagoga de Carpentras després de la Segona Guerra Mundial), i una Madame Amado (nascuda Nasquet), el fill de la qual, Pierre Amado, va fornir valuoses dades sobre aquest subjecte a l'investigador Haim Vidal Sephiha en 1981.
El Shoadit s'escrivia més o menys indistintament en caracters hebreus o llatins, tot i que sembla haver una certa preferència pels primers als textos religiosos i pels segons als seculars.
Entre la seva producció literària destaca un gènere original conegut com a lis obros (les obres) en provençal o פיוטים (piutim, càntics) en hebreu, el qual consistia en poesies que alternaven un vers en llengua provençal amb un en llengua hebrea.
[edita] Referències
- Iancu, D. i Iancu, C., Les juifs du Midi, une histoire millénaire, éd. A. Barthélemy, Avinyó, 1995.
